Categoria: Estudis i informes

Informe d’Europol: tàctiques en evolució en les operacions de tràfic marítim de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un nou informe d’Europol, proporciona una anàlisi exhaustiva de les tàctiques en evolució emprades per les xarxes criminals per traficar cocaïna a Europa a través de rutes marítimes. El document, «Diversificació en el tràfic marítim de cocaïna», proporciona una anàlisi en profunditat de les tàctiques canviants emprades per les xarxes de crim organitzat, que continuen explotant vulnerabilitats i evadint la detecció.

El tràfic de cocaïna a Europa ha assolit nivells sense precedents, impulsat per l’alta producció a l’Amèrica Llatina i la creixent demanda dins de la UE. Les xarxes criminals han demostrat la seva capacitat per ajustar ràpidament les operacions, fragmentant rutes i adoptant mètodes de tràfic complexos i encoberts. Aquest nou informe d’Europol destaca l’ús de semi submergibles i altres vaixells no comercials, així com la incorporació de cocaïna en diversos materials de transport abans de l’enviament a Europa.

Les transferències al mar solen implicar un vaixell mare de l’Amèrica Llatina que transfereix cocaïna a un vaixell fill davant la costa de l’Àfrica Occidental. La cocaïna es desembarca a l’Àfrica Occidental per al seu posterior enviament a la UE continental o s’envia a les Illes Canàries. Mitjançant embarcacions inflables de buc rígid, les xarxes criminals també transporten cocaïna directament a l’Espanya continental. En arribar a la costa andalusa, les xarxes criminals utilitzen el riu Guadalquivir per transportar cocaïna terra endins per a la seva posterior distribució.

Un exemple destacat d’aquestes tàctiques en evolució s’il·lustra amb una operació recent amb el nom en clau d’“Ombra Negra», que va exposar un canvi significatiu en els mètodes de tràfic de drogues. Liderada per les autoritats espanyoles i amb el suport d’Europol, aquesta operació va resultar en la detenció de 101 sospitosos i la confiscació de més de 10 tones de cocaïna a la península Ibèrica.

L’operació va posar de manifest un canvi en els mètodes de tràfic de drogues, ja que la xarxa criminal es basava en infraestructures marítimes avançades per transportar grans quantitats de cocaïna des de Sud-Amèrica fins a Europa a través de la península Ibèrica. Els sospitosos van utilitzar embarcacions d’alta velocitat capaces de superar els 70 km/h i sistemes de comunicació xifrats complexos per evadir les forces de l’ordre. L’operació va suposar un cop decisiu per a una de les organitzacions de tràfic de cocaïna més grans d’Europa i va subratllar un canvi regional del tràfic de cànnabis al de cocaïna.

Aquesta operació exemplifica les principals conclusions de l’informe, que inclouen:

• Rutes i mètodes diversificats: les xarxes criminals estan evitant els principals ports comercials mitjançant l’ús de dipòsits i transferències al mar, semi submergibles i embarcacions no comercials. Aquests mètodes els permeten evitar la presència i els controls de les forces de l’ordre, cosa que dificulta la detecció i la intercepció.

• Ocultació sofisticada: la cocaïna s’amaga cada cop més en equips industrials, maquinària i materials de transport com ara aliments, plàstics i tèxtils. Aquests mètodes fan que la detecció mitjançant escàners, gossos rastrejadors i proves forenses sigui extremadament difícil.

• Avenços tecnològics: les xarxes criminals estan aprofitant tecnologies avançades, inclosos sistemes de comunicació xifrats, embarcacions autònomes i drons, per millorar les seves operacions i evadir la detecció.

L’informe també destaca la necessitat de millorar la vigilància marítima, les investigacions financeres i l’expertesa forense per exposar compartiments ocults, drogues incorporades químicament i laboratoris d’extracció. Les col·laboracions entre les forces de l’ordre, les duanes, les autoritats portuàries i el sector privat són essencials per assegurar les cadenes de subministrament i compartir dades en temps real.

La resposta d’Europol a l’amenaça del tràfic de cocaïna inclou el suport operatiu a través de la seva Unitat de Drogues específica, el suport analític i de coordinació i el desplegament d’experts sobre el terreny. El paper estratègic de l’Agència en proporcionar una perspectiva de la UE sobre les diverses amenaces que representen les xarxes criminals de tràfic de drogues és crucial per identificar canvis en el comportament criminal i les rutes de tràfic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La contribució del NIST a la seguretat contra incendis: tecnologia, tàctica i resiliència

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat contra incendis ha experimentat una transformació profunda en les darreres dècades, impulsada en gran part per la recerca científica del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units. Davant l’evolució dels edificis, dels materials combustibles i de les condicions operatives dels bombers, el NIST ha aportat la base tècnica necessària per actualitzar equips, normes i estratègies d’intervenció, amb un impacte directe en la protecció de vides humanes.

Un dels àmbits clau ha estat l’avaluació del rendiment de l’equipament utilitzat en condicions extremes. En el cas de les càmeres termogràfiques, el NIST va desenvolupar els primers assaigs capaços de mesurar si aquests dispositius continuaven detectant petites diferències de temperatura quan la pròpia càmera estava exposada a temperatures de fins a 260 °C. Aquesta recerca va permetre establir criteris objectius de qualitat, garantint que els bombers disposin d’eines fiables en entorns hostils.

Pel que fa a les ràdios portàtils, els bombers havien detectat fallades de comunicació durant els incendis. El NIST va identificar que l’origen del problema era la desviació de la freqüència de transmissió a altes temperatures.

Un altre element crític és l’equip de respiració autònoma (SCBA). Incidents de viseres que es tornaven opaques o es fonien van portar el NIST a estudiar l’efecte del flux de calor radiant intens. A partir d’experiments a escala real i simulacions, es van definir nous assaigs i criteris de rendiment, millorant la protecció i la visibilitat dels bombers durant l’extinció.

Tot i la reducció del nombre d’incendis estructurals des de finals del segle XX, la mortalitat dels bombers per incendi va augmentar. El NIST va demostrar que aquest fenomen estava relacionat amb canvis en l’arquitectura (habitatges més grans i estancs), l’ús de materials lleugers i l’augment de la càrrega de foc dels mobles moderns.

La recerca va introduir el concepte de dinàmica del foc, destacant la importància de la velocitat de creixement de l’incendi i del paper de l’oxigen. Un incendi limitat per oxigen pot intensificar-se sobtadament quan s’obre una porta o una finestra, creant un camí de flux per on circulen calor i fum. El missatge per als bombers és clar: controlar les entrades d’aire i evitar situar-se en aquests camins de flux.

Un exemple especialment rellevant és el dels incendis en soterranis. El NIST va demostrar que el foc pot créixer violentament sota un terra que, a la superfície, encara sembla segur. Les proves van evidenciar que aplicar aigua des de l’exterior durant només 60 segons podia reduir dràsticament el risc, canviant tàctiques històriques d’atac interior.

Els detectors de fum van reduir de manera notable les víctimes mortals des dels anys setanta, però els canvis en el disseny dels habitatges i en els materials combustibles van limitar-ne l’eficàcia. El NIST va demostrar que els incendis moderns ofereixen molt menys temps per escapar i que les alarmes sovint es desactivaven per falses alarmes de cuina.

A partir d’assajos amb mobles reals i escenaris de cuina, el NIST va proporcionar les dades clau per desenvolupar una nova generació de proves. Des de l’any 2024, tots els nous detectors han de complir una sèrie de requisits, amb l’objectiu d’augmentar el temps d’evacuació i salvar vides.

L’expansió de l’habitatge en zones forestals ha incrementat dràsticament els riscos dels incendis de la interfície urbana-forestal. El NIST ha estudiat com el foc es propaga per radiació, convecció i, sobretot, per brases (firebrands), capaces d’encendre edificis a gran distància.

Per analitzar aquest fenomen, el NIST va crear el Firebrand Generator (NIST Dragon) i l’Emberometer, eines que han esdevingut referència internacional i base de l’estàndard ISO 6021. Aquest coneixement ha permès definir criteris de disseny de façanes, ventilacions i entorns propers als edificis.

A escala comunitària, el NIST ha impulsat metodologies com la Hazard Mitigation Methodology (HMM) i el mètode ESCAPE (2023), que aborden tant la resistència dels edificis com la planificació urbana i l’evacuació, ja adoptades per diverses comunitats.

Finalment, el National Fire Research Laboratory (NFRL) permet assajar estructures completes sotmeses a foc real i càrregues mecàniques. Aquest enfocament supera els assaigs tradicionals i ajuda a entendre com i quan es produeix el col·lapse estructural, facilitant dissenys més segurs, resilients i eficients.

En conjunt, la feina del NIST exemplifica com la ciència aplicada pot traduir-se en normes, equips i estratègies que milloren la seguretat dels bombers, redueixen víctimes civils i fan les comunitats més resistents davant el foc.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un nou informe d’Europol explora l’ús de la robòtica i els sistemes no tripulats en la lluita contra la delinqüència

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol ha publicat recentment El(s) futur(s) no tripulat(s): L’impacte de la robòtica i els sistemes no tripulats en les forces de l’ordre. L’informe, elaborat per l’Europol Innovation Lab, proporciona una anàlisi en profunditat de com els sistemes no tripulats podrien canviar la societat, la delinqüència i les forces de l’ordre, i analitza els reptes i les oportunitats que presenten.

L’informe subratlla el ràpid avenç i la integració dels sistemes no tripulats en diversos sectors, incloses les policies. A mesura que aquestes tecnologies es tornen més sofisticades i generalitzades, ofereixen noves oportunitats per a les operacions de les forces de l’ordre i el suport operatiu. Tanmateix, també introdueixen noves amenaces a la seguretat, com ara l’ús indegut per part de grups criminals i terroristes, i reptes normatius que les forces de l’ordre han d’abordar per garantir la seguretat pública i mantenir la confiança.

Un capítol de l’informe destaca el paper de la guerra com a motor de la innovació en sistemes no tripulats. Els conflictes recents, com la guerra d’agressió russa en curs contra Ucraïna, han accelerat el desenvolupament i el desplegament de sistemes no tripulats avançats. Les lliçons apreses d’aquests conflictes són inestimables per a les forces de l’ordre a Europa mentre es preparen per al futur entorn operatiu.

Els sistemes no tripulats són cada cop més útils, assequibles i àmpliament disponibles, amb aplicacions tant en el sector públic com en el privat. Les policies de tot Europa estan ampliant l’adopció d’aquests sistemes, inclosos els drons i els robots, per millorar la consciència situacional, millorar la seguretat i ampliar l’abast operatiu. Aquests sistemes s’utilitzen per a una sèrie de tasques, com ara la vigilància, la cartografia d’escenes de crims, les operacions de cerca i rescat i l’eliminació d’artefactes explosius, entre d’altres. Les tecnologies convergents presenten una oportunitat important per a un avenç en les capacitats dels sistemes no tripulats.

L’informe destaca limitacions tècniques significatives i llacunes reguladores que dificulten l’ús eficaç dels sistemes no tripulats en l’aplicació de la llei. Problemes com l’autonomia limitada, la dependència dels proveïdors industrials i la manca de directrius clares per a les operacions autònomes representen reptes substancials.

Els grups criminals i terroristes estan adoptant ràpidament sistemes no tripulats per a activitats il·lícites. L’informe adverteix del potencial que aquests sistemes s’utilitzen per a la vigilància criminal, el contraban i fins i tot els atacs. La creixent accessibilitat i versatilitat dels drons, en particular, presenten greus problemes de seguretat.

La confiança pública és crucial per a la legitimitat de les capacitats de l’aplicació de la llei. L’informe emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i participació pública en el desplegament de sistemes no tripulats. Les regulacions actuals, tot i avançar, encara tenen llacunes, especialment a l’hora d’abordar l’ús no conforme o criminal.

El futur de les forces de l’ordre requerirà una actuació policial en un espai tridimensional, ja que els sistemes no tripulats operen a l’aire i a terra, així com a l’aigua i sota l’aigua. Aquest canvi requerirà noves estratègies, tecnologies i formació per als organismes encarregats de l’aplicació de la llei.

L’informe proporciona un conjunt de recomanacions per als organismes europeus encarregats de l’aplicació de la llei, incloent-hi el desenvolupament d’una direcció estratègica, l’establiment d’un centre de competències i la integració de sistemes no tripulats en els sistemes d’informació existents. També demana inversions en formació, educació i iniciatives de foment de la confiança pública.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aprofundint en les dades de l’Informe suplementari d’homicidis de l’FBI

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’edat mitjana d’assassinat l’any 2025 als Estats Units és de més edat que qualsevol dels anys anteriors i fins el 1976, o almenys això és el que semblen mostrar les dades de l’FBI, segons l’investigador Jeff Asher.

La millor font de dades sobre víctimes d’assassinat als EUA és l’Informe suplementari d’homicidis (SHR) de l’FBI. L’SHR és una recopilació de dades sobre totes les víctimes d’homicidi denunciades a l’FBI en un any determinat. Les agències informen de detalls sobre el mes, l’edat de la víctima i del delinqüent, la raça i el sexe, les circumstàncies darrere de l’assassinat i quin tipus d’arma es va utilitzar.

L’SHR és una mica difícil de tractar. No tots els estats hi participen ( per exemple, l’estat de Florida no informa) i no totes les agències informen cada any. Molts ordinadors avui dia poden gestionar un full de càlcul de 20.000 files i 100 bytes, però l’SHR es produeix en format ASCII que és increïblement difícil d’utilitzar.

Afortunadament (i això és quedar-se curt), Jacob Kaplan ha estudiat totes les dades antigues de l’SHR que daten del 1976 a l’any 2024 i ha fet que tothom hi pugui accedir de manera raonablement fàcil. Normalment, entre el 80 i el 90 per cent del nombre d’assassinats estimats cada any apareixen a l’SHR, tot i que aquesta xifra ha anat augmentant en els darrers anys gràcies a que Florida ha començat a tornar a informar. L’augment del 2024 probablement reflecteix que l’estimació d’aquell any s’havia de revisar a l’alça en uns quants centenars, però més del 90 per cent dels assassinats de l’any passat apareixien a l’SHR.

L’anàlisi de les dades del 2025 s’ha de prendre amb pinces perquè les dades no estan totalment completes. Òbviament, l’any no s’ha acabat, però fins i tot les agències que han informat no ho han fet completament. Tanmateix, és una gran victòria que els informes mensuals de l’FBI incloguin l’SHR.

Si tornem a l’SHR fins el 1976, es veu la tendència que la víctima mitjana d’assassinat està envellint.

La víctima mitjana d’assassinat fins ara, durant aquest any en curs, és de gairebé 36 anys, més edat que qualsevol dels darrers 50 anys de recopilació d’SHR. L’any passat, la víctima mitjana d’assassinat era lleugerament més jove, tot i que és possible que l’edat mitjana d’aquest any disminueixi quan les dades estiguin completament reportades. Sigui com sigui, l’edat de les víctimes d’assassinat de l’any 2024 i l’any 2025 van ser les més elevades en més de mig segle de recopilació de dades.

No és només una funció de la peculiaritat de les dades de l’FBI. Les dades d’homicidis dels CDC mostren un augment similar de l’edat de la víctima mitjana d’assassinat, que coincideix gairebé exactament amb l’edat mitjana de l’FBI pràcticament tots els anys des del 2001 (més alta a causa de la inclusió de l’11 de setembre a les dades dels CDC).

Si desglossem la proporció de víctimes d’assassinat anual per rangs d’edat, es mostra com poc més del 60% de les víctimes d’assassinat dels darrers dos anys tenien entre 18 i 44 anys, una quantitat considerable menor que fa només cinc anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya és un país segur? Una ullada a les estadístiques de criminalitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els titulars alarmistes sobre delictes, drogues i violència urbana són habituals als mitjans alemanys. Vídeos virals —com els del bloguer alemany d’origen sud-africà Kurt Caz que mostren el conflictiu barri de Bahnhofsviertel, a Frankfurt— reforcen la percepció que Alemanya viu una crisi de seguretat. Però, què en diuen realment les dades?

Bahnhofsviertel ha estat històricament un districte marginal, amb una alta presència de drogues i prostitució. La criminòloga Susanne Karstedt recorda que això atrau violència i delictes relacionats amb les drogues. Com en molts altres països, les ciutats alemanyes tenen una taxa de criminalitat més alta que les zones rurals, especialment en llocs amb desigualtats socials marcades, com són Berlín, Frankfurt o Bremen.

Tot i això, Karstedt insisteix que Alemanya és un país segur. La criminalitat, en general, ha anat disminuint des dels anys 80 i 90 del segle passat. La tecnologia, com el cas dels sistemes de seguretat dels vehicles moderns, ha contribuït a aquesta reducció.

Els periodistes Pere Hille i Kira Schact, des de dw.com, consideren que un dels indicadors més útils per comparar la seguretat entre països és la taxa d’homicidis. Amb 0,91 assassinats per cada 100.000 habitants, Alemanya ocupava el lloc 147 del món l’any 2024. Aquesta dada la situa molt per darrere de països com ara Sud-àfrica (amb més de 40 homicidis per cada 100.000 habitants) o els Estats Units (5,76).

Fa dues dècades, Alemanya tenia una taxa d’homicidis molt més alta (2,5), la qual cosa demostra una clara millora. Ara bé, s’ha detectat un repunt recent en els delictes violents, sobretot entre homes joves, un grup que sovint està afectat per unes condicions socials complicades.

Els debats sobre migració i delinqüència sovint generen polèmica. Però Karstedt assenyala que no hi ha una relació directa entre ser migrant i cometre delictes. De fet, diversos estudis demostren que els migrants, en general, cometen menys delictes que els ciutadans nadius. El que sí que hi influeix són factors socials com ara la manca d’oportunitats, l’atur o el nivell educatiu.

A més, molts migrants viuen en entorns urbans, on la criminalitat és estadísticament més alta. Gina Rosa Wollinger, criminòloga de Colònia, destaca que això pot distorsionar la percepció pública, ja que no és la migració en si el que explica la delinqüència, sinó el context en què viuen aquestes persones.

Els estudis sobre criminalitat juvenil confirmen que les causes de la violència són les mateixes per a joves alemanys i no alemanys. Però hi ha més riscos entre els joves migrants, especialment si han viscut experiències traumàtiques de guerra o d’exclusió social.

Les estadístiques oficials del delicte a Alemanya provenen de l’Oficina Federal de Policia Criminal (BKA). Tanmateix, aquestes dades només inclouen els casos denunciats. La violència domèstica o les agressions sexuals sovint no es reporten, especialment a les zones rurals o en les relacions de proximitat (familiars, professors, entrenadors, etc.).

Karstedt destaca que la majoria de les agressions sexuals no són comeses per desconeguts, sinó per algú proper a la víctima. Casos com els de la nit de Cap d’Any de 2015 a Colònia, en què desenes de dones van ser agredides per desconeguts, són l’excepció, no la norma.

Karstedt —que viu a Austràlia, però visita sovint Hamburg, la seva ciutat natal— afirma que sempre s’hi ha sentit segura, fins i tot al transport públic. Tot i reconèixer que Alemanya pot semblar menys amable que altres països, remarca que és un país segur.

La percepció pública sovint està influïda per notícies sensacionalistes i vídeos virals. Malgrat que hi ha reptes socials i repunts puntuals de delinqüència, les dades mostren que Alemanya continua sent un dels països més segurs del món.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex publica l’Informe anual de 2024

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex ha publicat l’Informe anual de 2024, que ofereix una visió de com es protegeixen els drets a les fronteres exteriors de la Unió Europea i en quins punts persisteixen les preocupacions. L’informe destaca que l’Oficina dona forma a les operacions integrant la protecció dels drets en totes les àrees de treball de Frontex, incloent-hi els retorns, la vigilància i la cooperació amb les autoritats nacionals.

Les tensions geopolítiques, la guerra, els disturbis i els desastres naturals han estat configurant la situació a les fronteres d’Europa. Aquestes pressions, que encara persisteixen, fan que la tasca de l’Oficina sigui encara més important.

El 2024 els observadors dels drets fonamentals van passar gairebé 2.000 dies sobre el terreny, a més de 20 països. Es van publicar al voltant de 50 informes d’incidents greus i es van gestionar prop de 100 queixes. Es van dedicar més de 500 jornades de camp a la formació i es van supervisar més de 200 operacions de retorn, conjuntament amb experts nacionals.

L’informe també reflecteix la influència creixent de l’Oficina de Drets Fonamentals dins de Frontex. L’Oficina treballa estretament amb l’estructura de comandament operatiu de l’agència, i ajuda a prendre decisions des del principi. La seva estratègia a llarg termini té com a objectiu garantir que la protecció dels drets s’integri en totes les activitats de Frontex.

L’Informe anual cobreix la supervisió a les fronteres de la Unió Europea i en altres països, les activitats de retorn, els mecanismes de responsabilitat, les funcions d’assessorament, la cooperació i la formació. Proporciona dades concretes sobre l’impacte creixent de l’Oficina dins de Frontex y en la manera com els estats membres aborden la gestió de les fronteres.

L’informe està dirigit tant als experts com al públic general i contribueix al debat més ampli sobre com gestionar les fronteres d’Europa alhora que es respecten els valors i les obligacions legals europees.

Aquest informe està estructurat en cinc capítols que recullen aquesta tasca.

El capítol 1 presenta les principals conclusions derivades del seguiment de les activitats a les fronteres exteriors i en altres països.

El capítol 2 cobreix el seguiment de les operacions de retorn, les principals recomanacions sobre les operacions de retorn per via aèria i el programa de reintegració de Frontex.

El capítol 3, sobre els mecanismes de rendició de comptes i l’ús de la força, descriu les principals conclusions dels dos principals mecanismes de rendició de comptes sota el mandat de l’Oficina de Drets Fonamentals de Frontex: la gestió de les queixes i els informes d’incidents greus.

El capítol 4 se centra en les funcions assessores de l’Oficina i la cooperació. Proporciona una visió general de l’assessorament proporcionat sobre les activitats operatives i les preocupacions sobre drets fonamentals, i de la cooperació amb tercers països i l’anàlisi de riscos. També presenta el pla d’acció sobre drets fonamentals de l’agència i l’estratègia tècnica i operativa sobre la gestió integrada de les fronteres europees, entre altres marcs polítics rellevants per al compliment dels drets fonamentals per part de la comunitat europea de guàrdia de fronteres i costes.

El capítol 5 presenta el compromís de l’Oficina en termes de formació i desenvolupament de capacitats, amb activitats adreçades a les parts interessades internes i externes, sovint organitzades en cooperació amb socis externs.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Hospitalitzacions per lesions per arma de foc als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les dades precises sobre les lesions per armes de foc als Estats Units són fonamentals per entendre millor el cost total o la càrrega social de la violència amb armes de foc. Tanmateix, no hi ha un únic recurs que proporcioni estimacions fiables d’aquest tipus de lesions en aquell país. Les dades són escasses i, en alguns casos, són massa costoses per a la majoria dels investigadors.

Aquesta manca d’informació limita la capacitat dels investigadors per respondre preguntes bàsiques sobre la violència amb armes de foc, com ara si les tendències en les lesions estan canviant amb el temps o si les estratègies per reduir els danys són efectives.

Com a part de la iniciativa Gun Policy in America, els investigadors de RAND van desenvolupar una base de dades longitudinal d’estimacions a l’àmbit nacional d’hospitalitzacions per lesions no mortals per arma de foc entre els anys 2000 i 2022

Aquestes estimacions es basen en diverses fonts de dades, la més gran de les quals són els resums de les bases de dades nacionals d’hospitalització (SID), que es complementen amb altres dades del departament de salut nacional. Les estimacions no inclouen les visites al servei d’urgències que no comporten una hospitalització posterior o les lesions per arma de foc per a les quals no es busca una atenció mèdica hospitalària.

S’estima que entre els anys 2000 i 2022 hi va haver 728.617 hospitalitzacions per lesions no mortals per armes de foc a tot el país: això vol dir una mitjana anual d’unes 31.600 lesions no mortals als Estats Units.

Les dades també revelen diferències substancials en la taxa d’hospitalitzacions per lesions per armes de foc no mortals entre els estats i tendències nacionals relativament estables. Aquestes dades podrien ajudar a respondre preguntes sobre els efectes de les polítiques estatals i el cost social de les lesions per armes de foc per als estats i el país.

Dades i metodologia

El model utilitzat d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc no mortals combinava dades del SID que estaven disponibles a través del Healthcare Cost and Utilization Project (HCUP), dades del SID estatals completes, dades disponibles a través dels portals web del departament de salut nacional sobre hospitalització i dades proporcionades pels departaments de salut estatals en resposta a les sol·licituds directes de l’equip d’estudi.

Els anys amb dades que manquen sobre el nombre d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc es van imputar mitjançant covariables hipotètiques associades a les hospitalitzacions per arma de foc. Aquestes covariables incloïen la taxa de mortalitat per armes de foc no suïcides; la taxa de morts per armes de foc a les instal·lacions mèdiques; la taxa de delictes violents denunciats i les característiques demogràfiques, econòmiques i socials anuals a l’àmbit nacional.

Tant la imputació de les dades d’hospitalització que falten com la correcció de les dades del mecanisme de lesió incompleta es van estimar simultàniament en un model de regressió bayesiana. Aquest model utilitza una estructura d’error complexa que es va dissenyar per capturar les característiques clau de les dades d’hospitalització, inclosa la major variància en les taxes d’hospitalització per armes de foc per a anys menys poblats i la correlació de valors dins de cada estat al llarg del temps. Es van crear múltiples conjunts de dades d’imputació mitjançant mostreig de la distribució predictiva posterior del model.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea (EU TE-SAT) 2025

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest informe de situació descriu els principals desenvolupaments i tendències en el panorama del terrorisme a la Unió Europea (UE) durant l’any 2024. Es basa en la informació qualitativa i quantitativa proporcionada pels estats membres sobre atacs terroristes, detencions, condemnes i penes per delictes terroristes.

A més, els socis de cooperació de l’Europol també han proporcionat una informació qualitativa valuosa, que ha ajudat a contextualitzar els esdeveniments que es produeixen fora de la UE i que poden influir en la seguretat de la Unió i dels seus ciutadans. Per la seva banda, Eurojust ha proporcionat informació sobre les condemnes i absolucions per delictes terroristes i sobre les modificacions de la legislació nacional sobre terrorisme.

Els estats membres de la UE tenen l’obligació de transposar la Directiva (UE) 2017/541 sobre la lluita contra el terrorisme a la seva legislació nacional. Si bé l’objectiu principal de l’EU TE-SAT és presentar una visió general sobre el terrorisme, l’informe també inclou descripcions d’incidents, actes, activitats i esdeveniments específics d’extremisme violent que han comunicat els estats membres. La visió general quantitativa dels atacs terroristes, les detencions, les condemnes i les sancions no inclou els casos d’extremisme violent, però aquest últim s’inclou a l’informe amb finalitats de contextualització i per proporcionar una imatge més completa de les amenaces a la seguretat de la Unió.

14 estats membres han reportat un total de 58 atacs terroristes (34 de completats, 5 de fallits i 19 de frustrats). Del total d’atacs, 24 es van atribuir al terrorisme gihadista, la qual cosa suposa un augment en comparació amb els 14 que s’havien reportat l’any anterior; 21 atacs es van atribuir al terrorisme d’esquerres i anarquista, i 8 atacs es van classificar com a altres formes de terrorisme o no es van especificar. També es van reportar 4 atacs separatistes i 1 atac terrorista de dretes, que es van completar.

El terrorisme gihadista continua sent el més letal, amb 5 víctimes mortals i 18 de ferides.

449 persones han estat arrestades per delictes relacionats amb el terrorisme a 20 estats membres. La majoria de les detencions han estat per terrorisme gihadista (289), seguit del terrorisme de dretes (47). Es van fer 58 detencions per delictes terroristes relacionats amb altres formes de terrorisme o no especificats en 10 estats membres.

Els procediments judicials conclosos en 16 estats membres han comportat 427 condemnes i 59 absolucions per delictes terroristes.

El conflicte a Gaza continua tenint un impacte important en l’amenaça terrorista a la UE. Hi ha hagut nombrosos atacs i crides a la violència en tot l’espectre ideològic. La propaganda terrorista i extremista violenta en línia ha instrumentalitzat el conflicte i ha encès l’odi, amb l’antisemitisme com a denominador comú en ambdós casos.

La guerra russa contra Ucraïna ha estat un altre factor impulsor de la propagació de narratives extremistes violentes, la radicalització i la mobilització.

En la seva recerca de suport i nous reclutes, els grups terroristes tenen com a objectiu persones vulnerables, especialment menors i persones afectades per vulnerabilitats psicològiques.

El nombre de menors i joves implicats en activitats terroristes i extremistes violentes a tota la UE ha continuat creixent el 2024. Els problemes de salut mental, l’aïllament social i la dependència digital han estat molt importants en la radicalització d’aquests joves.

L’amenaça terrorista s’interconnecta amb una varietat creixent de comunitats en línia que recluten menors i adults joves per cometre actes violents extrems contra ells mateixos i contra els altres. Els seus líders advoquen pel col·lapse de les societats democràtiques a través del terror, el caos i la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’investigador Ben Scott, juntament amb la Dra. Naomi Pfitzner i la professora Kate Fitz-Gibbon, de la Monash University d’Austràlia, han publicat un estudi que convida a una reflexió profunda sobre la manera com s’entén la legitimitat policial en relació amb col·lectius històricament marginalitzats. L’article, titulat Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy, proposa una “qüeirització” (queering) de les teories tradicionals sobre la legitimitat policial: un qüestionament crític de les seves bases i aplicabilitat més enllà dels contextos cisheteronormatius.

L’estudi parteix d’una constatació clara: les persones queer —gais, lesbianes, bisexuals, trans i altres identitats no normatives— han estat sovint relegades a la perifèria de la criminologia, esmentades de manera anecdòtica amb l’habitual nota de “manca de dades”. Per contrarestar aquesta invisibilització, l’equip va enquestar prop de 150 persones queer de l’estat de Victòria, a Austràlia, per analitzar les seves percepcions sobre la legitimitat de la policia.

Els resultats, que combinen dades quantitatives i respostes qualitatives, posen de manifest una sèrie de tensions: la majoria de participants reconeixen l’autoritat formal de la policia i manifesten una obligació d’obeir les lleis, però aquesta obediència no prové d’un alineament normatiu o de valors, sinó d’un sentiment d’obligació social, por o inèrcia.

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és la insistència en la naturalesa contextual de la legitimitat policial. No només depèn del temps i l’espai, sinó també del bagatge històric i de la visibilitat identitària. Les persones que coneixien millor els antecedents de conflicte entre la policia de Victòria i la comunitat queer —com ara batudes a locals nocturns o pràctiques de delació als mitjans— mostraven una desconfiança molt més arrelada cap a la institució policial.

Una altra troballa significativa fa referència al paper de la visibilitat queer. Les experiències dels participants difereixen en funció de com són percebuts pels agents: les persones que “passen” com a cisheterosexuals sovint manifesten menys interaccions negatives, mentre que aquelles amb expressions de gènere o orientacions sexuals més visibles informen d’experiències discriminatòries o hostils.

Les relacions entre els cossos policials i els col·lectius LGBTIQ+ han estat històricament complexes, tant a Catalunya com a molts altres indrets del món. Aquestes relacions sovint arrosseguen un passat marcat per la discriminació, la violència institucional i la manca de confiança mútua.

Tot i que aquest estudi s’ha fet a Austràlia, les seves conclusions tenen una gran rellevància per a Catalunya. Malgrat els avenços normatius —com la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia—, encara hi ha molt de camí a fer per garantir una relació de confiança entre els cossos de seguretat i la diversitat sexual i de gènere.

En els darrers anys, s’han fet esforços per millorar aquesta relació, com ara la creació d’unitats especialitzades en delictes d’odi o la formació específica en diversitat dins dels Mossos d’Esquadra. Però aquestes mesures han de ser avaluades de manera crítica i continuada, especialment a partir de les vivències de les persones afectades.

L’estudi australià suggereix la necessitat de desenvolupar vies alternatives de denúncia i suport més enllà del sistema policial tradicional, especialment per a col·lectius que no hi confien. Aquesta reflexió pot inspirar iniciatives al nostre país que reforcin els serveis comunitaris, les oficines d’atenció especialitzada o les eines de suport psicològic i jurídic adaptades a les realitats LGBTIQ+.

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer no és només un exercici teòric: és una eina per construir una seguretat més inclusiva, més equitativa i més justa. Per fer-ho, cal escoltar les veus que sovint han estat silenciades, reconèixer les ferides del passat i apostar per una transformació profunda de les institucions. Només així podrem avançar cap a una societat on tothom, independentment de la seva identitat o expressió de gènere, pugui sentir-se segur —i confiat— davant de les forces de seguretat.

Enllaç: Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació de la ciberseguretat a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El document és un informe d’ENISA sobre l’estat de la ciberseguretat a la Unió Europea en 2024. Destaca la col·laboració amb el Grup de Cooperació NIS i la Comissió Europea, i proporciona una visió general basada en dades sobre la ciberseguretat a nivell de la UE, nacional i social.

S’aborden temes com el panorama d’amenaces cibernètiques, la maduresa de les capacitats de ciberseguretat, la gestió de crisis cibernètiques, la seguretat de la cadena de subministrament i la conscienciació i les habilitats en ciberseguretat.

També s’inclouen recomanacions polítiques per a millorar la ciberseguretat a la UE, com enfortir el suport tècnic i financer, revisar el Pla de Resposta Coordinada de la UE i abordar l’escassetat d’habilitats en ciberseguretat.

L’informe inclou diverses recomanacions de polítiques per a millorar la ciberseguretat a la Unió Europea:

1. Enfortir el suport tècnic i financer: Es recomana donar més suport tècnic i financer a les autoritats competents i a les entitats dins de l’abast de la Directiva NIS2 per a assegurar una implementació harmonitzada i coherent del marc de polítiques de ciberseguretat de la UE.

2. Revisar el Pla de Resposta Coordinada de la UE: Se suggereix revisar el Pla de Resposta Coordinada a incidents cibernètics a gran escala, tenint en compte els últims desenvolupaments en polítiques de ciberseguretat de la UE, per a promoure l’harmonització i optimització de la ciberseguretat i enfortir les capacitats nacionals i de la UE.

3. Enfortir la força laboral cibernètica de la UE: Implementar l’Acadèmia d’Habilitats en Ciberseguretat, establir un enfocament comú de la UE per a la formació en ciberseguretat, identificar necessitats futures d’habilitats i desenvolupar un esquema de certificació europeu per a habilitats en ciberseguretat.

4. Abordar la seguretat de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de riscos coordinades a nivell de la UE i desenvolupar un marc de polítiques horitzontals per a la seguretat de la cadena de subministrament, enfocar-se en els desafiaments de ciberseguretat tant del sector públic com privat.

5. Promoure un enfocament unificat: Construir sobre iniciatives polítiques existents i harmonitzar els esforços nacionals per a aconseguir un alt nivell comú de conscienciació en ciberseguretat i higiene cibernètica entre professionals i ciutadans, independentment de les seves característiques demogràfiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français