Els europeus gasten en el mercat minorista de drogues uns 30 bilions d’euros l’any

DROGUES EUROPOLL’informe 2019 EU Drug Markets Report, publicat per l’agència de drogues de la UE (EMCDDA) i Europol, revela que del total de 30 bilions d’euros que els europeus es gasten en drogues l’any, un 39% es destina a cànnabis, un 31% a cocaïna, un 25% a heroïna i un 5% a amfetamines i MDMA. Aquesta despesa fa que el mercat de les drogues sigui una font molt important d’ingressos per als grups de crim organitzat de la Unió Europea.

L’informe estudia les tendències de la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic de drogues fins a la distribució i les vendes. Descriu com el mercat de les drogues té àmplies repercussions tant en la salut com en la seguretat i com un enfocament holístic seria vital per fer polítiques efectives de control de drogues.

Les darreres dades mostren que la disponibilitat global de les drogues a Europa continua sent molt elevada i que els consumidors tenen accés a una gran varietat de productes de gran puresa i alta potència a preus constants o que baixen. Un dels temes transversals importants de l’informe és l’impacte ambiental de la producció de drogues, inclosa la desforestació i l’abocament de residus químics, que poden provocar danys ecològics, riscos en la seguretat i elevats costos de neteja.

L’informe destaca la importància creixent d’Europa, tant pel que fa a objectiu com a regió productora de drogues, i mostra com la violència i la corrupció vistes des de fa temps als països productors de drogues tradicionals són cada cop més evidents a la UE. Entre les àmplies conseqüències del mercat de drogues presentades en l’anàlisi hi ha l’impacte negatiu sobre la societat, per exemple, la violència de les bandes, l’homicidi relacionat amb les drogues i la tensió sobre les institucions públiques.

També s’exploren els llaços del mercat de les drogues amb una activitat criminal més àmplia, per exemple, de tràfic d’éssers humans, terrorisme, així com la seva repercussió negativa en l’economia legal, per exemple com el blanqueig de diners associat al comerç de drogues castiga les empreses legítimes.

L’informe planteja preocupacions per la diversificació del tràfic de drogues via marítima i el mal ús de l’aviació general, per exemple, avions privats, drons, amb finalitats penals. L’ús de serveis postals i de paqueteria per transportar drogues també s’està expandint ràpidament, seguint la tendència creixent de les compres en línia a Europa i la circulació de volums més grans de mercaderies.

Els mercats de superfícies web i web fosc, així com les xarxes socials, els serveis de missatgeria i les aplicacions mòbils ofereixen vies per a la venda en línia de drogues. Si bé els mercats de web fosc mantenen una capacitat de resistència, també han aparegut botigues de venedors en línia i mercats dirigits a nacionalitats específiques i grups lingüístics. Les armes de foc il·legals, telèfons intel·ligents xifrats i documents fraudulents són una de les eines criminals clau que cada vegada més utilitzen els traficants de drogues.

L’informe analitza en profunditat els mercats de les principals drogues que s’utilitzen a Europa:

  • Cànnabis: aquest és el mercat de drogues més gran d’Europa, amb uns 25 milions d’europeus (de 15 a 64 anys) que han consumit aquesta droga el darrer any. L’informe il·lustra que, mentre que l’herba i la resina de cànnabis encara dominen, els productes del cànnabis són cada cop més diversos a Europa.
  • Heroïna i altres opioides: riscos greus per a la salut i problemes precursors. L’ús d’opioides encara representa la proporció més gran de danys, incloses les morts associades al consum de drogues a la UE.
  • Cocaïna: producció rècord i mercats en expansió. Es tracta de la segona droga il·lícita més consumida a la UE, amb un valor al detall de mercat estimat de 9.100 milions d’euros.
  • Amfetamina, metamfetamina i MDMA – producció a gran escala a Europa per al consum intern i l’exportació: representen al voltant del 5% del mercat total de la droga de la UE, amb un valor estimat del mercat minorista d’almenys mil milions d’euros per a l’amfetamina i la metamfetamina i 0,5 milions d’euros per a MDMA.
  • Noves substàncies psicoactives: menys deteccions noves, però substàncies potents que representen greus amenaces per a la salut. Es tracta de substàncies diverses que no estan sotmeses a controls internacionals de drogues.

En un mercat de drogues cada cop més complex, adaptatiu i dinàmic, l’informe destaca que les polítiques i respostes de la UE han de ser igualment àgils, adaptatives i unificades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xifra negra del delicte a l’Argentina

Policia_Metropolitana_-_Buenos_Aires_-_ArgentinaTots els països aboquen molts esforços per entendre les tendències i patrons de l’activitat delictiva. La principal font d’informació sobre violències i delictes en què es basen les polítiques públiques de seguretat prové de les denúncies dels ciutadans. Però a l’Argentina hi ha una gran preocupació sobre la fiabilitat d’aquestes estadístiques.

Això és a causa que només una petita part dels delictes comesos són coneguts i registrats per les autoritats. I és que és sabut que, per diferents motius, no tots els delictes queden registrats en les estadístiques criminals.

Coneixem com a “xifra negra” del delicte tots aquells delictes comesos però que per diversos motius no són registrats per les autoritats. Per tant, les autoritats estan lluny de conèixer la fotografia completa de l’activitat delictiva. I aquest problema és particularment greu en països amb nivells inferiors de desenvolupament, ja que presenten les taxes més baixes de denúncia.

Si bé existeix una xifra negra associada a cada tipus de delicte i a cada context, es pot afirmar que una mitjana de gairebé el 70% dels delictes no es denuncien. Aquesta xifra pot arribar al 90% per a certs tipus de delictes, com serien aquells d’alta prevalença com ara els delictes menors contra la propietat, els de violència de gènere, violència domèstica i els relacionats amb la corrupció i el narcotràfic.

A l’Argentina no es denuncia el 62,6% dels delictes. Això té profundes implicacions en el disseny de les polítiques públiques orientades a la prevenció i el control del delicte. D’aquí la importància que pren la realització d’enquestes de victimització.

Si s’analitzen les taxes de no denúncia per tipus de delicte, s’observa amb claredat una forta associació entre el tipus de delicte i el nivell de xifra negra. Mentre que en els casos de robatori de vehicles la xifra negra és inferior al 20%, la resta de delictes té una xifra negra superior al 50%.

Els motius per fer una denúncia es relacionen amb l’expectativa que el delinqüent sigui castigat, la reparació del dany o la recuperació dels béns sostrets.

La principal raó per la qual les persones no denuncien és la desconfiança en les autoritats respecte a la seva capacitat per resoldre el problema (34,6%), perquè prefereixen resoldre aquest problema pel seu compte (24,6%), perquè atribueixen poca importància a allò que ha passat (20,5%), per la manca de proves (14,7%) i pel temor a represàlies o la vergonya (5,5%). Hi ha un 6,4% de les persones consultades que diu que no ha denunciat per desconeixement o dificultat per fer la denúncia.

Si es tenen en compte aquestes motivacions, es comprèn que les víctimes per sostracció de béns d’alt valor econòmic –com els vehicles– tenen més predisposició a generar accions formals per restituir o recuperar el bé sostret. A més, en cas de disposar d’assegurança, la denúncia és un requisit formal per recuperar el bé sostret.

Les víctimes dels delictes considerats menys greus o amb menys probabilitats de reparació del dany –furt personal–, o que per diferents motius generalment no són reportats a l’autoritat –amenaces, suborn, ofenses sexuals, etc.–, tenen menys predisposició a denunciar el delicte.

Menys de la meitat (46,6%) de les persones que presenten la denúncia estan satisfetes o molt satisfetes amb la manera en què l’autoritat competent la va gestionar.

http://www.seguridadciudadana.org.ar/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Primera enquesta de convivència i seguretat ciutadana a Colòmbia

ColombiaL’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana de Colòmbia genera informació sobre persones de 15 anys o més que han patit un perjudici com a conseqüència d’accions delictives tals com furts, baralles o extorsions. Addicionalment indaga sobre la percepció de seguretat que tenen les persones.

Per primera vegada Colòmbia disposa d’una enquesta de victimització amb cobertura nacional i amb mesurament de la victimització en àrees rurals, en el període de referència de l’any 2018.

El Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE) va presentar els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana (ECSC), com el resultat de la recol·lecció d’informació a una mostra representativa de 128.998 persones de 15 anys o més, residents habituals de 39.712 llars.

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de convivència i seguretat ciutadana, durant l’any 2018, el 15,6% de les persones de 15 anys i més van ser víctimes d’almenys un delicte en tot el país.

L’any 2018, la prevalença de la victimització a Colòmbia va ser més alta per als homes de 15 anys o més (16,9%) que per a les dones de 15 anys o més (14,3%).

I una dada important, durant l’any 2018, a Colòmbia el 71,3% de les persones de 15 anys o més víctimes d’algun delicte no ho va denunciar davant les autoritats competents.

Del 3% de les llars que van declarar haver patit un furt a residències el 2018, en el total nacional, el 68,4% vivia en una casa, mentre que el 29,8% habitava en un pis.

També cal destacar que el 7,3% de les persones de 15 anys o més van patir un furt, i d’aquestes, el 41,8% tenien entre 15 i 29 anys. Per sexes, del total d’homes de 15 anys o més, el 7,6% va declarar haver patit un furt el 2018, mentre que el 7% de les dones van declarar haver estat víctimes d’aquest delicte.

El 34,5% dels furts van ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda i l’objecte personal més furtat és el telèfon mòbil, amb un 75,9%.

Per al total de Colòmbia, el 22,9% de les persones de 15 anys o més va declarar ser propietària d’almenys un vehicle –automòbil, motocicleta, bicicleta o vehicle agrícola– i d’aquestes, el 8,7% va declarar haver patit un furt per la totalitat, una part o un accessori d’aquest. El 62,5% de les víctimes va declarar que li van furtar una part o accessori i el 37,5%, el vehicle sencer. En el 38,4% dels casos, el furt a vehicles va ocórrer entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda.

L’1,5% de les persones de 15 anys o més va denunciar haver estat involucrada en baralles que van implicar violència física, i d’aquestes, el 54,4% van ser joves entre els 15 i els 29 anys d’edat. Per sexes, per al total d’homes, el 2% va estar involucrat en una baralla, mentre que per a les dones la xifra va ser de l’1,1%.

El 2,2% de les persones de 15 anys o més van declarar haver patit una extorsió o intent d’extorsió durant l’any 2018 a Colòmbia. En el 92,2% de les víctimes, l’extorsionador la va contactar via telefònica i el 43,4% va declarar que va ser amenaçada amb risc per a la seva integritat física.

Per al total de Colòmbia, a la pregunta sobre si les persones de 15 anys o més se senten segures o insegures en diferents espais públics, s’observa que la via pública és el lloc en el qual més persones van manifestar sentir-se insegures, amb un 48%, seguit pel transport públic, amb un 42,9%.

Per ciutats, sobre la percepció de seguretat a la ciutat (en general, se sent segur o insegur a la seva ciutat) es va obtenir que Bogotà DC i Cartagena van ser les ciutats on es va declarar que se sentien més insegures les persones residents, amb taxes del 84% i 73,9%, respectivament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La ciberdelinqüència és cada cop més atrevida

L’informe de cibercriminalitat de l’Europol del 2019 ofereix informació sobre amenaces emergents i novetats clau com, per exemple, que la cibercriminalitat continua madurant i cada vegada és més atrevida, traslladant el seu focus cap a objectius més grans i més rendibles, així com cap a les noves tecnologies. Les dades són l’element clau de la ciberdelinqüència, tant des del punt de vista del crim com des de la perspectiva d’investigació.

Fenòmens de cibercriminalitat transversal
1. Les dades són al centre de les escenes del crim. Els ciberdelinqüents apunten a les dades per als seus delictes, de manera que la seguretat de les dades i la consciència dels consumidors són fonamentals per a les organitzacions.

Tendències principals de l’Informe sobre cibercriminalitat 2019
1. El programari de segrest (ransomware) segueix sent l’amenaça principal de ciberdelinqüència el 2019.

  1. Atacs de DDoS: si s’utilitza programari de segrest per denegar l’accés d’una organització a les seves pròpies dades pot esdevenir una amenaça.
  2. Sobrecàrrega de dades per combatre el material d’explotació sexual infantil: la quantitat de material detectat en línia per la policia i el sector privat continua augmentant. Aquest increment suposa un gran esforç en els recursos dels investigadors. Un dels desenvolupaments que poden preocupar és l’explotació sexual en línia de menors. La tecnologia Deepfake és una tècnica que col·loca imatges o vídeos sobre un altre vídeo.
  3. El material explícit autogenerat és cada cop més habitual, impulsat per un nombre creixent de menors amb accés a telèfons intel·ligents d’alta qualitat.
  4. Ciutats intel·ligents: els atacs de programari de segrest més visibles el 2019 van ser contra governs locals, concretament als Estats Units.
  5. La policia respon cada cop més a atacs a infraestructures crítiques.
  6. La xarxa fosca (Darknet) s’està fragmentant. Alguns grups de delictes organitzats també fragmenten el seu negoci en diversos serveis i mercats en línia i, per tant, presenten nous reptes per als investigadors.
  7. Mercats de cadena de blocs (blockchain): a més d’eludir la policia, els desenvolupadors criminals també estan motivats per la necessitat d’augmentar la confiança amb la seva base de clients, tant pel que fa a l’anonimat com també reduint el risc d’estafes.
  8. Compromís per correu electrònic comercial: les dades tornen a ser el centre de la discussió sobre el compromís del correu electrònic empresarial, que és una prioritat comunicada tant pels estats membres de la Unió Europea com per la indústria privada. Si bé aquesta tipologia delictiva no és nova, evoluciona molt ràpidament. Aquesta estafa aprofita la forma en què les empreses fan negocis, fent servir les estructures corporatives segregades i les llacunes internes dels processos de verificació de pagaments.
  9. Protocol de resposta d’emergència de la UE: la resposta coordinada a ciberatacs a gran escala segueix sent un repte clau per a una cooperació internacional efectiva en l’ecosistema de la ciberseguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El fentanil, molt més letal que l’heroïna

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Un de cada quatre alemanys, víctima de delictes a internet

L’Agència Federal alemanya per a la seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació (https://www.bsi.bund.de/DE/Home/home_node.html) ha publicat els resultats d’una enquesta en línia feta el mes d’abril de 2019 a 2.000 persones d’entre 16 i 69 anys.[1] Un 24% de les persones enquestades manifesten haver estat víctima d’un delicte a internet. Un 29% considera el risc de ser víctima d’un delicte digital com a alt o molt alt.

Un 36% declara haver estat víctima de frau comprant en línia, un 28% de pesca de credencials (phishing), un 26% de virus o troians, un 18% de furt d’identitat, un 13% de programari extorsionador i un 13% de ciberassetjament. Alguns dels enquestats van manifestar haver estat víctimes de diversos tipus de delictes.

Un 61% dels enquestats van declarar que ja usaven programes antivirus, un 58% contrasenyes segures, un 52% tallafocs, un 36% la instal·lació immediata d’actualitzacions del programari, un 32% substitució periòdica de la contrasenya i un 19% comunicació de correu encriptada (la resposta múltiple també era possible). Com a conseqüència d’aquesta realitat, un 73% cerca informació sobre la seguretat a internet, un 24% visita la web de l’Agència Federal per a la seguretat de les tecnologies de la informació i un 47% visita les webs de la policia. Només un 34% afirma no haver sentit parlar d’aquestes pàgines web.

Les franges d’edat que més denuncien davant la policia són la de 60-69 anys (41%) i la de 50-59 anys (40%), mentre que la de 16 a 29 i la de 30 a 39 són les que menys ho fan (23%). Les persones que més s’informen sobre internet també són les de la franja d’entre 50 i 59 anys (un 38% de manera regular i un 40% en cas de tenir algun problema) i la franja d’entre 60 i 69 (37% i 38%). El tema sobre el qual hi ha un nombre més gran de persones que busca informació és la banca electrònica (un 62%). Encara que la gran majoria ha sentit parlar de mesures de prevenció, només una minoria les té en compte i les segueix regularment (9%).

Entre aquells que ja han estat víctimes digitals, les mesures de protecció més usades són tallafocs actualitzats (50%), contrasenyes més segures (44%) i programes antivirus actualitzats (40%).

[1]Vid. https://www.bsi.bund.de/SharedDocs/Downloads/DE/BSI/Digitalbarometer/Digitalbarometer-ProPK-BSI_2019.pdf?__blob=publicationFile&v=3

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Extorsió, violència i crim organitzat a Llatinoamèrica

Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

  • Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
  • Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
  • Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
  • Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
  • Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
  • Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
  • Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
  • Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Desigual distribució dels homicidis al món

L’estudi global sobre homicidis d’UNODC[1] mostra que el nombre d’homicidis continua augmentant, tot i que les taxes baixen a causa de l’increment superior de la població. L’any 1990 es van detectar 362.000 casos i l’any 2017 463.821. L’estudi tracta dels homicidis intencionals il·legals[2] que s’han produït al món fins al 2017.

Si ens centrem en les dades continentals, es posa de relleu la gran incidència a les dues Amèriques que, segons les xifres del 2017, concentren el 37% dels homicidis per a només el 13% de la població mundial. La taxa global del 17,2 per cent mil significa un rècord absolut des del 1990, que és el primer any en què es compta amb dades fiables. Veneçuela, El Salvador, Hondures, Guatemala, Mèxic, Colòmbia i Brasil són els que observen taxes més altes.

El segon continent de la llista és Àfrica amb un 13 per cent mil, però amb la cautela d’assenyalar que les dades d’aquest continent encara presenten dubtes de fiabilitat. Fora d’Amèrica, només Sud-àfrica s’atansa als màxims nivells. Europa ha experimentat una reducció del 68% des de l’any 2002 i d’un 38% des del 1990, situant-se en 22.009, una taxa del 3 per cent mil, per davant d’Oceania (2,8 per cent mil) i Àsia (2,3 per cent mil)[3]

La majoria dels homicidis (54%) es va cometre amb armes de foc (instrument majoritari a Amèrica, exceptuant-ne el Canadà, i als Balcans), el 22% amb arma blanca i el 24 % amb altres mitjans.

Els autors dels homicidis són majoritàriament homes (90%). Si ho mirem en termes de condemnes penals, només un 6% de les persones convictes per homicidi són dones. A Europa la xifra arriba al 9%, mentre que a les Amèriques se situa en un 7%, a l’Àsia en un 6% i a l’Àfrica en un 5%. Pel que fa a les víctimes són majoritàriament homes (81%), entre els quals la franja d’edat més afectada és la d’entre 15 i 29 anys (bàsicament, per la realitat americana), tot i que a Europa la més afectada és la d’entre 30 i 44 anys. Les dones són víctimes de les seves parelles (34%), d’altres membres de la família (24 %) i en el 42 % dels casos de persones de fora de l’entorn familiar. És a dir, el cercle més íntim i familiar és el més perillós per a elles. Si ho reduïm als homicidis en el si de les parelles, les dones en són víctimes en un 82% dels casos. Una altra dada remarcable és que quan més alt és el nombre d’homicidis més gran és el percentatge d’homes que en són víctimes.

L’informe apunta contextos que poden facilitar la violència i, per tant, l’augment dels homicidis. Al mateix temps, trenca estereotips tradicionals en aquest àmbit. Concretament n’esmenta:

  • El desenvolupament socioeconòmic (o la manca de) explica els nivells d’homicidis a Europa i Àsia, però té més dificultat per explicar-los a les Amèriques i a Àsia. La delinqüència organitzada, la inestabilitat política i la disponibilitat d’armes de foc són factors crucials en aquests continents. Tot i això, la delinqüència organitzada (i el tràfic de drogues) no sempre generen altes taxes d’homicidis.
  • La desigualtat dels ingressos i de la distribució de la riquesa. Els països amb índexs més alts de desigualtat econòmica són els que presenten un nombre d’homicidis més gran.
  • Les inversions a llarg termini i les polítiques educatives estan associades amb un descens de les taxes d’homicidis.
  • Millorar l’estat de dret és clau per reduir els nivells d’homicidis.
  • El creixement urbà no sembla, per si mateix, causar un increment dels homicidis.
  • Els policies poden ser tant la font de la violència com les víctimes.
  • Els emigrants són morts predominantment per altres emigrants.
  • En alguns països (Xile, El Salvador, Argentina, Panamà, Hondures, Botswana o Montenegro) les presons són els llocs on es detecta el risc més alt de ser víctima d’un homicidi.

[1] Vid. https://www.unodc.org/documents/data-and-analysis/gsh/Booklet1.pdf

[2] Que no tenen empara legal, com podria ser una causa de justificació o constituir una pena en un país que tingui la pena de mort.

[3] Àsia presenta més de quatre vegades el nombre d’homicidis d’Europa, 104.456, però més de sis vegades la seva població.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les agressions de caràcter racista, xenòfob o antireligiós a França durant l’any 2018

Des de fa vint-i-cinc anys, la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans (CNCDH) de França remet al Govern un informe sobre l’estat del racisme, l’antisemitisme i la xenofòbia al país. L’informe s’elabora a partir de diverses fonts, tant oficials, com els registres del Ministeri de l’Interior o del Ministeri de Justícia i l’Enquesta de seguretat, com de dades aportades per associacions i investigadors internacionals. El mes d’abril es va presentar l’informe referent a l’any passat.

El 2018, els serveis de la Policia i la Gendarmeria Nacional van registrar 5.170 delictes en relació amb l’ètnia, la nació, una pretesa raça o la religió. Aquesta xifra representa una baixada per tercer any consecutiu d’aquest tipus de fets (entre el 2015 i el 2016 va baixar el 20%, entre el 2016 i el 2017, un 11% i entre el 2017 i el 2018, un 4%). Tanmateix, les infraccions delictives més greus es van incrementar.

Les dades mostren una gran disparitat territorial. Més del 60% de les víctimes d’aquest tipus de delictes registrats per les forces de seguretat han patit els fets a l’aglomeració parisenca (29%) o a una altra gran aglomeració urbana de més de 200.000 habitants (33%).

Pel que fa a les víctimes, el 2018 les forces de seguretat van registrar 4.840 víctimes d’infraccions de “caràcter racista”, de les quals el 57% són homes. El tram d’edat de la majoria de les víctimes és d’entre 25 i 54 anys (més del 70%) i la nacionalitat de les víctimes és estrangera en el 20%, destacant que el 15% procedeixen d’un país africà.

D’altra banda, cal tenir en compte que les dades procedents dels registres policials no representen més que una petita part dels fets delictius de «caràcter racista» que tenen lloc, ja que no totes les víctimes denuncien els fets. Per això es tenen en compte també les dades de l’enquesta de victimització “Marc de vida i de seguretat”. Segons aquesta enquesta, en el període 2012-2017, només 1 víctima d’injúries “racistes” sobre 50 i 1 víctima d’amenaces o violències físiques «racistes» sobre 6 van declarar haver denunciat el fet davant la policia. Segons aquesta enquesta, l’any 2017, a França 1,1 milió de persones de 14 anys o més (1 persona sobre 45) van ser víctimes d’almenys una agressió de “caràcter racista”.

L’enquesta també mostra una freqüència més elevada que en d’altres tipus d’agressions de fets delictius comesos en grup i a l’espai públic o obert al públic.

L’Informe recull també l’índex longitudinal de tolerància (ILT), creat el 2008 pel professor Vincent Tiberj. Es tracta d’un indicador que sintetitza les respostes a un conjunt de qüestions al voltant del racisme o del rebuig de l’altre; un índex prop de 100 mostra un alt nivell de tolerància i a la inversa mostra un nivell de tolerància feble. L’any 2018, l’índex de tolerància se situava en 67, el que suposa un progrés de 2 punts respecte de l’any 2017. Aquesta evolució no és puntual sinó que segueix la tendència a l’alça dels darrers anys, ja que entre el 2013 i el 2018, l’índex ha progressat 13 punts. La variació és excepcional i molt remarcable en un context en què l’amenaça terrorista i la qüestió de l’acollida de les persones refugiades han estat en el centre del debat públic.

Enllaços d’interès

https://www.cncdh.fr/sites/default/files/les_essentiels_-_rapport_racisme_2016_1.pdf

https://www.interieur.gouv.fr/Interstats/Actualites/Les-atteintes-a-caractere-raciste-xenophobe-ou-antireligieux-en-2018-Interstats-Analyse-N-20

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més complexitat en l’amenaça terrorista l’any 2018

El fenomen terrorista ha continuat representant una amenaça de seguretat important per a la Unió Europea durant l’any 2018. Així es desprèn del darrer informe publicat per Europol –Europol’s 2019 EU Terrorism Situation and Trend Report (TE-SAT)–, que considera que el nivell d’amenaça terrorista no ha disminuït, sinó que aquesta ha esdevingut més complexa.

En el total d’atacs terroristes van morir tretze persones i unes desenes van resultar ferides. Amb aquestes xifres i en comparació amb el 2017, el nombre d’atacs i de víctimes es va reduir significativament tot i que va augmentar la xifra de grups terroristes investigats i detinguts a la UE.

L’Informe de tendències de la UE sobre la situació i evolució del terrorisme l’any 2018 és un document sol·licitat pel Parlament Europeu que proporciona una visió concisa de la naturalesa de l’amenaça terrorista a què s’enfronta la UE.

Entre les principals tendències que destaca el document trobem:

–       Tots els atacs terroristes van ser de naturalesa gihadista, comesos per individus sols i contra civils.

–       Els problemes de salut mental d’alguns autors van contribuir a la complexitat del fenomen. Els atacs gihadistes es van dur a terme emprant armes de foc o armes no sofisticades i de fàcil accés, com ara ganivets.

–       El nivell d’amenaça terrorista a tota la UE continua essent elevat, entre altres coses, pel nombre significatiu d’atacs frustrats i pels 16 grups terroristes gihadistes detinguts.

–       Tres grups terroristes interceptats per la policia el 2018 tenien la intenció, entre d’altres, de produir i/o utilitzar explosius i materials químics o biològics. També es va detectar un increment de l’ús de barreges pirotècniques per produir artefactes explosius.

–       Augment generalitzat de la propaganda i les amenaces terroristes d’NBQ.

–       Mentre que els menors d’edat són essencialment víctimes, hi ha preocupació entre els estats membres de la UE per si poden haver estat exposats a l’adoctrinament i la formació i, per tant, esdevenir una amenaça potencial.

–       Existeix preocupació perquè persones amb antecedents penals o empresonades siguin vulnerables a l’adoctrinament i puguin participar  en activitats terroristes.

–       Els estats membres de la UE consideren probable que la disminució del control territorial d’Estat Islàmic sigui substituïda per un augment dels esforços d’Al Qaida per recuperar el poder i la influència.

–       Mentre que la propaganda en línia es mantenia tecnològicament avançada i els pirates informàtics semblen tenir coneixements sobre les eines de comunicació xifrades, les capacitats i tècniques dels atacs cibernètics dels grups eren rudimentàries.

–       Durant l’any 2018, no va sorgir cap grup terrorista amb capacitat demostrada per dur a terme atacs cibernètics efectius.

–       L’Informe també ofereix una visió general de la situació terrorista fora de la UE, incloses zones en conflicte com l’Afganistan, l’Iraq, Líbia o Síria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français