El rol del crim organitzat en els conflictes contemporanis

Des de l’inici de la primera dècada del segle XXI, els vincles entre els conflictes armats i el crim organitzat són més evidents. Aquest és present en tots els estadis dels conflictes armats contemporanis, i en fa augmentar la violència i en dificulta la resolució. Diversos tipus de negocis criminals són una font de finançament importantíssima per als grups armats participants en conflictes, sobretot grups no estatals. Els principals negocis criminals que contribueixen al finançament de grups armats són les diferents activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, el tràfic de drogues, el tràfic de béns culturals i de persones, entre d’altres.

El passat setembre de 2018, la plataforma amb seu a Ginebra Global Initiative against Transnational Crime va publicar un estudi en el qual analitzava aquesta relació entre el crim organitzat i els conflictes actuals. En aquest, s’indica com en general les missions pacificadores i els desplegaments impulsats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides no només no han tingut en compte el rol que té el tràfic de béns i serveis il·legals en un conflicte armat sinó que en alguns casos involuntàriament han contribuït a la proliferació dels negocis il·lícits, a través de la cooperació amb grups criminals, per assolir la pau i acceptant la seva participació i influència en els nous governs i estructures institucionals emergents del conflicte, així com també fent augmentar la demanda de productes i activitats il·legals.

El document subratlla la importància de posar el focus en les dinàmiques i els interessos que hi ha darrere dels negocis criminals a l’hora de dissenyar estratègies de pacificació, així com la importància de la reinserció de combatents en la societat civil per evitar que aquests continuïn estant relacionats amb activitats criminals i, per tant, assegurar l’estabilitat. Ara per ara hi ha dues missions de les Nacions Unides desplegades, que tenen el focus posat en les dinàmiques del crim organitzat i el seu rol en el conflicte armat en qüestió: la Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) i la Missió de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO). Ambdues missions han reafirmat la idea que els vincles entre els conflictes en aquests dos països i a tota la regió en general amb el crim organitzat és evident.

Tot i la clara necessitat, el consens per integrar accions per combatre el crim en les accions pacificadores per part de les Nacions Unides ha estat limitat, en gran mesura per la falta de coordinació entre les forces pacificadores i les de justícia criminal de les NU. La necessitat d’aprovació de les accions de les NU per part dels governs dels països on tenen lloc en dificulta encara més la implementació i la bona coordinació. En molts casos aquestes accions van dirigides a impedir l’accés als recursos naturals que podrien ser explotats il·legalment als grups violents, obviant el fet que en alguns casos són els actors polítics més importants els que tenen el control del tràfic de productes i serveis il·legals.

L’estudi denota un augment en el nombre de resolucions del Consell de Seguretat de les NU relacionades amb el crim organitzat. Entre el període comprès entre el 2012 i el 2017, més del 60 % de les resolucions estaven relacionades amb el crim organitzat, una quantitat elevada si ho comparem amb les resolucions que tenien a veure amb temes de terrorisme, aproximadament la meitat. Així, tot i que el terrorisme sigui considerat una de les principals amenaces a la seguretat global, per no dir la principal, l’impacte del crim organitzat és més gran. Per posar un exemple quantitatiu, el 2015 hi va haver 328 morts relacionades amb el terrorisme, mentre que per causes d’activitat criminal n’hi van haver 256.500.

El document també determina que alguns conflictes s’associen a una activitat criminal concreta, com pot ser el cas de Somàlia i la pirateria o Líbia i el tràfic de persones i migrants, tot i que en la gran majoria de conflictes trobem dinàmiques de diverses activitats criminals, com en el cas de l’Afganistan, el Sudan i el Sudan del Sud, els conflictes del Sahel, Mali, la República Democràtica del Congo, etc. El que està clar és que el crim organitzat (tràfic d’armes, de drogues, segrestos, delictes financers, tràfic de persones i de fauna salvatge) s’ha convertit en un component importantíssim de tots els conflictes actuals, i que bona part de la violència resultant d’aquestes activitats il·legals té relació amb la confrontació pel control de les principals fonts de recursos i les rutes de tràfic més importants.

Les dinàmiques d’aquestes activitats són diferents en cada context, però com a marc general la manca d’unes institucions efectives propicia el desenvolupament i la continuïtat de negocis criminals com a activitats econòmiques clau. Aquestes activitats, a més, s’estan diversificant cada vegada més.

Els primers passos que l’informe proposa per reduir la possibilitat que les operacions de pau contribueixin a l’aparició d’activitats criminals són:

  • Augment de la dotació de recursos als cossos que s’encarreguen d’analitzar els mercats criminals i els vincles d’aquests amb els conflictes armats.
  • L’anàlisi de la situació econòmica, política i social dels actors que controlen els recursos naturals i les rutes de tràfic i les motivacions econòmiques d’aquests.
  • L’anàlisi de les dinàmiques d’aquests mercats.
  • L’obtenció del control de punts estratègics clau com poden ser les fonts de recursos naturals de la República Democràtica del Congo, les mines d’or de la República Centreafricana, i els ports a la costa de Líbia.
  • Establiment d’un mecanisme de les Nacions Unides comparable amb l’Estratègia Global de les Nacions Unides contra el Terrorisme per fer front al crim organitzat.

Podeu consultar l’informe sencer a l’enllaç següent: https://globalinitiative.net/wp-content/uploads/2018/09/TGIATOC-UNSC-Policy-Note-1962-web.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Índex de percepció de corrupció

A principis d’any 2018, Transparency International va publicar l’informe anual de l’índex de percepció de corrupció per països a través de l’opinió dels ciutadans i de diversos especialistes, col·lectius i organitzacions internacionals. S’avalua cada país en una escala del 0 al 100, on 0 és la màxima percepció de corrupció i 100 la mínima. L’informe del 2017 no va donar gaire sorpreses: els nivells de percepció de corrupció van ser semblants als d’anys anteriors, amb molt poques millores. Dos terços dels 180 països analitzats estan per sota del 50 i la mitjana global tampoc hi arriba, ja que es queda als 43 punts.

Nova Zelanda, amb una puntuació de 89, encapçala la classificació, després de diversos anys en segona posició per darrere de Dinamarca. En aquesta ocasió, però, el país del Pacífic ha passat pel davant. Els deu primers països continuen sent els habituals, per aquest ordre: Finlàndia, Noruega, Suïssa, Singapur, Suècia, Canadà, Luxemburg i els Països Baixos.

D’altra banda, si comencem pel final, el país on la percepció de la corrupció és més alta és Somàlia, amb una puntuació que no arriba al 10, seguit pel Sudan del Sud, Síria, Afganistan, Iemen, Sudan, Líbia, Guinea Bissau, Guinea Equatorial i Corea del Nord.

Analitzant els resultats a escala regional, la diferència entre les regions amb la puntuació més alta (Europa occidental) i més baixa (Àfrica subsahariana) és de 35 punts. L’única regió que supera el 50 és Europa occidental, amb una mitjana de 66 punts. Tota la resta hi estan per sota.

Àsia-Pacífic

La mitjana regional és de 44 punts, amb molta diferència entre països. Dins d’aquesta mateixa regió s’hi troben dos països que estan en el top 10: Nova Zelanda, primera de la classificació amb una puntuació de 89, i Singapur (84), junt amb l’Afganistan, que tan sols té 15 punts i és el quart començant per la cua, i Corea del Nord (17 punts i desena).

Àfrica subsahariana

És la regió amb una puntuació més baixa (31), amb tan sols cinc països amb més de 50 punts i amb cinc altres països dins del top 10 començant per baix de la classificació: Somàlia, Sudan del Sud, Sudan, Guinea Bissau i Guinea Equatorial. La classificació de la regió l’encapçala Botswana, amb 61 punts, per sobre d’Espanya i Itàlia.

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica

Amb una puntuació mitjana de 38, la majoria de països de la regió estan per sota del 50. La regió es caracteritza per un fort control social i nombrosos atacs a la llibertat d’expressió. El país on menys percepció de corrupció hi ha és als Emirats Àrabs Units (71), mentre que Líbia, el Iemen i Síria es troben entre els 10 països del món on més n’hi ha.

Amèrica

La mitjana de la regió és de 44 punts, tot i que és poc representativa, ja que igual que a la regió Àsia-Pacífic hi ha una gran diferència entre el país amb la màxima percepció i la mínima. Canadà, vuitè país del món amb menys percepció de corrupció, lidera amb 89 punts, i Veneçuela conclou amb tan sols 18, la qual cosa el col·loca a l’onzè lloc mundial començant per la cua.

Europa occidental

Europa occidental, amb 7 països en el top 10 de menys percepció de corrupció mundial, rep la millor mitjana: 66. Dinamarca, amb 88 punts i tan sols per darrere de Nova Zelanda, lidera la regió. Tot i que tots els països superen la mitjana i “aproven”, criden l’atenció Itàlia i Espanya, els dos països amb més percepció de corrupció de la regió, amb 50 i 57 punts respectivament.

Europa de l’Est i Àsia Central

La seva és la segona mitjana regional més baixa (34) només davant de l’Àfrica subsahariana i amb només un país, Geòrgia, que amb 56 punts supera els 50. Les estructures polítiques dels països d’aquesta regió encara estan influenciades pels processos i les guerres de la desintegració de la Unió Soviètica i l’Antiga Iugoslàvia. Turkmenistan es troba a la cua de la classificació amb una puntuació de 19.

Espanya, amb 57 punts, es troba a la posició 42 global, empatada amb la República Txeca, Xipre i Dominica, i penúltima en la classificació regional, només per davant d’Itàlia. Està 14 punts per sobre de la mitjana mundial però 9 per sota de la mitjana d’Europa occidental.

Document sencer: https://www.transparency.org/news/feature/corruption_perceptions_index_2017#regional

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Canvi climàtic: l’amenaça oblidada?

Climate changeL’any 2017 va ser l’any més càlid de la història, marcat per grans pluges, sequeres, forts vents i altres fenòmens meteorològics extrems. Davant d’aquesta situació alguns crítics i acadèmics avisen els polítics que el progrés cap a un futur més sostenible està sent molt lent. Cal tenir en compte que arreu del món ja s’estan patint conseqüències devastadores del canvi climàtic. Segons Oxfam, entre els anys 2008 i 2016 una mitjana de 21,8 milions de persones van ser traslladades a altres indrets per fugir de les condicions ambientals que s’havien anat produint. Generalment, les persones més afectades són aquelles que provenen de països amb ingressos baixos, que tenen un risc de ser traslladades cinc vegades més gran que les persones que viuen en països on els ingressos són més alts.

Mentre la comunitat internacional discutia com implementar l’Acord de París (2015) a la Conferència de les Nacions Unides, COP23, a Bonn, Trump va anunciar la retirada dels Estats Units com a actor per la lluita internacional contra el canvi climàtic. El President va prometre reduir les emissions de gas, les quals representaven un 20% de les emissions totals al món, però la seva sortida de l’acord ha suposat una manca de compromís per reduir els nivells de pol·lució. L’Administració Trump ha decidit que el canvi climàtic ja no suposa una amenaça a discutir en la Agenda Nacional de Seguretat. Per sort, la majoria d’actors, un total de 197 signants, que formen part de la comunitat internacional han continuat defensant la iniciativa.

Un estudi mostra la correlació positiva entre el canvi climàtic i els alts nivells de conflictes. El canvi climàtic afecta els sistemes econòmics, polítics i de seguretat d’una manera global: els desestabilitza i crea una competició constant pels recursos naturals. Aquest fenomen es considera una amenaça per a aquells estats que tenen capacitats limitades per combatre’l. Per exemple, l’energia provinent de la combustió fòssil no només incentiva el canvi climàtic sinó que té un efecte immediat: la contaminació de l’aire és la causa número 1 de mort de totes les formes de contaminació existents i va ser la causa de gairebé 6,5 milions de morts l’any 2015. La contaminació mata 15 vegades més persones que la guerra i totes les formes de conflicte violent combinat, segons l’informe anual de Munich Security Conference. No oblidem que més de 20 països, inclosos França, el Regne Unit, Canadà i Mèxic, van prometre que aconseguirien una eliminació gradual de l’energia del carbó, la qual és un accelerador potent del canvi climàtic, però encara no s’ha mostrat cap resultat prou satisfactori. La producció d’energia necessària augmentarà un 30% el 2040, l’equivalent a afegir una altra Índia o Xina en la producció d’energia actualment.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió de Defensa Europea: el futur de la Unió o una utopia?

El passat 26 de juny, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS) va publicar l’anuari del 2018, el qual presenta els aspectes més rellevants en matèria de seguretat per a la Unió Europea, així com l’acció exterior d’aquesta a les regions veïnes meridionals i orientals. El document repassa cronològicament els principals esdeveniments que han tingut lloc a escala internacional que han afectat, d’una manera o altra, la Unió, a més de recordar els diversos plans i estratègies impulsats per la Unió Europea o pels diferents òrgans d’aquesta en matèria també de seguretat col·lectiva.

L’anuari es divideix en tres seccions:

La primera se centra en l’acció exterior de la Unió Europea a les regions pròximes com el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i explica la presència d’aquesta en termes diplomàtics, financers i de seguretat arreu. Repassa quina és la relació de la Unió Europea amb els seus diferents aliats, com l’OTAN, la Unió Africana, el Consell de Cooperació del Golf, i d’altres.

La segona secció repassa l’acció i els organismes de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les sigles en anglès), les operacions militars i les diferents iniciatives de l’Agència Europea de Defensa.

A la tercera s’analitzen els vincles de diversos factors externs que afecten la seguretat de la Unió, es dedica un apartat a una inquietud creixent com és la ciberseguretat, i finalment es repassen les tasques, els objectius i el pressupost de diferents organismes descentralitzats de la Unió amb funcions específiques relacionades amb la seguretat i la defensa.

A la publicació, s’emfatitza constantment la necessitat d’enfortir la Unió i la relació entre els països que la conformen per tal de poder actuar com a potència en el panorama internacional i fer front als fenòmens globals que amenacen la seguretat, no només de la Unió, sinó de tot el món. Segons l’EUISS i els òrgans i les institucions de la UE com ara la Comissió Europea, és imprescindible la cooperació interna i externa, tant entre els països i òrgans de la Unió com amb la resta dels aliats de la UE, per tal de poder garantir el manteniment de la seguretat al continent. La política de cooperació i compromís ha demostrat ser més efectiva que la de confrontació i aïllament, i en aquesta direcció  van les diferents iniciatives impulsades, així com el desplegament de missions. Així doncs, un dels principals objectius és el de seguir treballant per continuar enfortint les relacions amb els diversos aliats.

La tendència dels representants de la Unió o dels governs dels països que la lideren ha estat la de decantar-se, cada vegada més, cap a la unificació pel que fa a la seguretat i la defensa. Així ho defensava Emmanuel Macron, en una conferència a la Sorbona, en què al·legava que el futur de la UE passa per tenir un pressupost de defensa comú, una mateixa política d’actuació i una força d’intervenció pròpia. La cancellera Angela Merkel també va defensar-ho, justificant que la Unió Europea ha de comptar amb els mitjans per resoldre els seus propis conflictes i les incerteses que es presenten. Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, també va expressar el seu desig de tenir una Unió Europea de Defensa en tota regla de cara al 2025.

Els discursos dels diferents líders, junt amb l’impuls dels diversos plans en matèria de seguretat i defensa, ens donen pistes que ajuden a intuir el futur de la Unió Europea, i quines seran les prioritats en els últims anys. Haurem d’esperar encara un temps, però, per veure si aquestes aspiracions actuals acaben convencent, no només els països membres sinó, sobretot, els aliats com els Estats Units, o es converteixen en paper mullat.

Per consultar l’anuari:

https://www.iss.europa.eu/content/euiss-yearbook-european-security-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

Intel·ligència artificial en la seguretat i defensa a la Unió Europea

Segons un estudi publicat pel European Union Institute for Security Studies, en els pròxims anys la intel·ligència artificial (IA) serà present en gairebé tots els àmbits de la vida diària: comunicació, assistència sanitària i fins i tot en seguretat i defensa.

En l’àmbit de la defensa, la IA pot representar una oportunitat i a la vegada un perill. D’una banda, tenim la manca de la perspectiva humana en el funcionament d’armes, la qual pot produir violacions de les normes internacionals en relació amb la conducta de guerra. D’altra banda, es parla de la IA com a millora en la presa de decisions en processos militars. La qüestió aquí és la següent: en una situació de tensió i emoció, la IA suposa un valor afegit o un hàndicap en la presa de decisions? La UE deixarà perdre l’oportunitat que hi intervingui la revolució de la intel·ligència artificial?

Tanmateix, desenvolupar una estratègia en defensa basada en la IA dependrà de l’actitud dels governs de cada país. Ells decidiran si cal invertir suficient capital en processos d’R+D i robòtica.

La IA pot ser utilitzada com una eina destinada a les missions i operacions de CSDP (EU’S Common Security and Defence Policy), en les fases de detecció, preparació i protecció.

En la primera fase (detecció), la IA podria permetre que la UE recopilés informació i dades de països geogràficament llunyans en comptes d’enviar personal tècnic a la zona. També la interpretació d’informació podria ser interessant, ja que proporciona una visió més amplia del conflicte o de les dinàmiques de la crisi que s’estigui vivint en el país o regió. Aquest nou fenomen podria ajudar a altres òrgans de la UE, com SIAC (Single Intelligence Analysis Capacity), a solucionar el buit entre la detecció i la primera acció. A més, la IA milloraria la detecció de capacitats a nivell més tàctic. Per exemple, podria donar suport a la tria de localitzacions per dur a terme assistència humanitària, o la millor localització on establir-hi camps de refugiats o identificar subministraments d’aigua, etc.

En la segona fase (preparació), la IA pot tenir un rol significatiu en els processos de decisió sota la CSDP. La IA s’utilitzaria per classificar o prioritzar polítiques en funció d’un criteri preprogramat i així permetre que els legisladors tinguin uns coneixements dels factors i costos més precisos. Per tant, la IA pot promoure una millor distribució de recursos durant les missions i operacions i també donaria al Comitè Polític i de Seguretat (PSC) una visió més àmplia de la crisi i el seu context. L’estudi també parla sobre altres habilitats que aquest tipus d’intel·ligència podria oferir. Com per exemple, intervenir en processos d’enregistrament d’accions d’individus i de grups terroristes, en què les dades estiguin basades en accions passades, doctrines i/o estratègies. En aquesta fase, també entraria tot allò relacionat amb el transport i l’assistència, entenent que la IA pot ser útil per crear vehicles semiautònoms per protegir així combois enviats a territoris hostils, o treballadors d’ONG, personal sanitari o diplomàtics.

En la tercera fase (protecció), la IA tindria com a objectiu principal facilitar ajuda a la UE per protegir el seu personal i millorar la seva resistència en el camp, en el cas de cossos militars del CSDP. Recerques actuals sobre aquesta intel·ligència proven que en l’àmbit tecnològic hi ha més possibilitats d’ús, com ara sensors d’imatge en zones fosques o hostils, i orientació mèdica tant per humans com per robots mèdics.

L’interès actual en aquesta nova disciplina esdevé important com a contramesura per combatre els delictes cibernètics, ja que aquests van en augment. A través de la IA es podria protegir el personal europeu de campanyes desinformadores (fake news, imatges, vídeos falsos…)  i atacs cibernètics.

Fonts d’informació:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els grups de crim organitzat i les activitats il·legals en l’era de la tecnologia

El 28 de febrer de l’any passat, l’EUROPOL va publicar la vuitena edició del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment), un informe que es va publicar cada any des del 2004 fins al 2009 i cada quatre des de llavors. El document no només descriu, sinó que també anticipa, les principals i emergents amenaces del crim organitzat. En aquesta edició, es destaca el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament dels grups de crim organitzat i la capacitat que aquests tenen per adaptar-se a la innovació tecnològica. Els canvis en les estructures i característiques dels mercats criminals i l’esforç dels delinqüents per esquivar les autoritats policials i els canvis de legislació han fet incrementar el comerç de béns i serveis il·legals a través d’internet.

En aquesta última edició del SOCTA, l’EUROPOL identifica les següents activitats criminals com a principals amenaces del crim organitzat:

  • Crims cibernètics
  • Producció, tràfic i distribució de drogues il·legals
  • Tràfic de migrants
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants)

A més, assenyala tres pràctiques il·legals transversals que tenen un impacte important en les activitats criminals de més gravetat, anteriorment esmentades.

  • Delictes financers i blanqueig de capital
  • Falsificació de documentació
  • Comerç en línia de béns i serveis il·legals

L’informe explora també els vincles entre el crim organitzat i el terrorisme i remarca la necessitat de cooperació entre les forces policials dels diferents països de la Unió, tant entre elles com entre elles i l’EUROPOL.

A més, presenta una anàlisi extensa sobre la situació actual dels grups de crim organitzat pel que fa a diversos aspectes i en descriu les tendències. En aquest sentit destaca:

  • Més de 5.000 grups de crim organitzat que operen a escala internacional estan actualment sota investigació a la UE.
  • Aquests grups estan formats per membres de més de 180 nacionalitats diferents. El 60% dels sospitosos d’estar involucrats o pertànyer a grups de crim organitzat són, però, nacionals d’algun dels països de la Unió.
  • La majoria dels grups criminals funcionen amb una estructura jerarquitzada.
  • Entre un 30% i un 40% compten amb una estructura flexible i descentralitzada.
  • Aproximadament un 20% dels grups de crim organitzat es creen amb un únic objectiu concret o per complementar una altra activitat criminal i existeixen tan sols durant un període de temps limitat, després del qual es dissolen.
  • El 76% estan formats per sis membres o més, mentre que el 24% restant són grups de menys de sis persones.
  • 7 de cada 10 de les organitzacions són actives en més de 3 països.
  • El 45% dels grups de crim organitzat es dediquen a més d’una activitat criminal a la vegada. En aquest sentit, l’increment de la demanda de béns i serveis il·lícits durant la crisi migratòria ha afavorit la diversificació de les activitats criminals dutes a terme per una mateixa organització. No és un fet estrany, ja que una gran part dels grups de crim organitzat es caracteritzen per la flexibilitat d’adaptació de les activitats il·legals d’acord amb la demanda del mercat.
  • Ha augmentat el nombre de criminals que actuen de manera individual. Aquests, però, cooperen entre ells per desenvolupar el negoci i maximitzar els beneficis.
  • Més d’un 75% dels grups de crim organitzat es dediquen a la producció, el tràfic i/o la distribució de drogues, la qual cosa fa que aquesta sigui l’activitat criminal en la qual més organitzacions hi estan involucrades. Altres activitats a les quals les organitzacions es dediquen majoritàriament són els crims contra la propietat privada, el tràfic de migrants, el tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants) i el frau fiscal.
  • Per facilitar les activitats criminals i l’obtenció d’informació, la corrupció mitjançant la infiltració de membres dels grups de crim organitzat tant al sector públic com al privat és una pràctica habitual.

A partir dels resultats obtinguts i les conclusions del SOCTA 2017, el Consell de Justícia i els ministres d’Interior de la Unió Europea traçaran les línies d’investigació i actuació prioritàries per lluitar contra el crim organitzat de cara al segon EU Policy Cycle (2018-2022), un pla establert el 2010 i posat en pràctica 3 anys més tard amb l’objectiu d’assegurar una cooperació efectiva entre els actors involucrats en la lluita contra el crim organitzat als diferents països de la Unió Europea i una actuació dirigida cap a les principals amenaces que afecten la Unió.

Per consultar l’informe sencer: https://www.europol.europa.eu/socta/2017/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

La Comissió sobre Violència Juvenil d’Anglaterra i Gal·les identifica sis àrees clau d’intervenció

Youth Violence Comission - Interim Report July 2018L’informe provisional d’aquesta comissió -a l’espera del definitiu, que veurà la llum a la tardor-, elaborat a partir dels resultats del treball de la comissió fins ara -que inclou enquestes, entrevistes amb joves afectats, pares, policies, assistents socials, líders comunitaris i altres experts-, apunta sis àrees clau d’actuació per tal d’atacar les causes que afavoreixen l’ús de la violència entre els joves. Són les següents:

  • Desenvolupar un model nacional de salut pública. Ratifiquen els principis seguits a Escòcia, on el tractament de la violència juvenil ha rebut un tractament epidemiològic (seguint el model de tractament de la violència per part de l’Organització Mundial de la Salut). És molt important, remarca, que aquesta aproximació sanitària al problema requereix que tot el sistema integri aquest canvi cultural i que compti amb un consens polític suficient.
  • Centrar-se en els anys de la infància i en la intervenció més precoç possible. Han trobat evidències de la importància de les experiències infantils de violència física, sexual, emocional, abusos, desatenció o bé créixer amb pares drogoaddictes en l’aparició de conductes violentes en els joves i adolescents. Haver viscut o sofert violència en els primers anys de la seva vida els fa considerar la violència com una cosa habitual i banalitzar-la (un percentatge gens menyspreable de joves violents manifesta haver-se sentit insegurs a casa).
  • Reformar els serveis d’atenció als joves. Implicaria establir una política nacional de joventut que hi servís de marc, la revisió de la distribució dels fons -un increment dels casos de malaltia mental i comportaments desordenats ha coincidit amb una reducció del finançament posat a disposició d’aquests serveis i s’han finançat massa projectes a curt termini-, així com fomentar la intervenció dels grups religiosos. Creuen que els qui anomenen líders de fe –capellans, pastors, etc.- estan en condicions de fer una contribució positiva a la prevenció de la violència juvenil.
  • Incrementar el suport a les escoles. Cal intentar reduir a zero el fracàs escolar. Els alumnes que són exclosos del sistema educatiu perquè obtenen resultats ineficients presenten un percentatge força més alt de comportaments violents que els que completen el cicle formatiu. Assenyalen la rellevància de revisar com es distribueixen els consells sobre els perfils curriculars que ha de seguir cada infant, d’ensenyar qüestions entorn del sexe i de les habilitats relacionals dels alumnes, i d’integrar millor els diversos serveis existents a les escoles (assistents socials, psicòlegs, etc.).
  • Augmentar les oportunitats d’accés al treball. Les escoles haurien d’ensenyar als nens les habilitats i els coneixements que els facilitaran l’accés al mercat de treball. Els centres de tractament de joves haurien d’elevar les aspiracions dels joves i deixar de considerar que només poden accedir a treballs poc qualificats. Un increment dels aprenentatges a disposició dels joves els ajudaria a trencar amb el cicle d’atur que molt sovint és tradicional a la seva família.
  • Aprofundir en les estratègies de policia comunitària i revisar les polítiques relatives al consum de drogues. L’informe remarca que l’enquesta passada als joves mostrava que un 46% no recorreria a la policia encara que tinguessin por de ser víctimes d’un delicte. Fora important que cada centre escolar tingués un policia en concret com a punt de referència per als seus estudiants. També caldria tenir en compte que els joves que consumeixen algun tipus de drogues presenten una tendència més alta a comportaments violents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Bèlgica experimenta un descens de la criminalitat des de l’any 2011

“ Les estadístiques sobre criminalitat són fonamentals per reflectir les polítiques portades a terme, però no és menys important la interpretació que en fem. Treballar sense dades seria fer un treball a cegues, però no ens podem deixar cegar per les dades”. Aquestes eren les paraules del comissari general, el Sr. Marc De Mesmaeker.[1]

La Policia Federal Belga va publicar el passat mes de juliol les dades policials sobre criminalitat corresponents a l’any 2017; comptabilitzen tant els fets consumats com els fets en grau de temptativa. Van ser un total de 860.604 fets que corresponien a una taxa de 76 il·lícits per cada 1.000 habitants[2].

Què expliquen les xifres?

Bèlgica ha experimentat un descens progressiu en les xifres de criminalitat des de l’any 2011. Per al període 2007-2017, s’observa que fins l’any 2012 el total d’il·lícits superava el milió però a partir de llavors i fins el 2017 els fets comptabilitzats ha anat disminuint sempre per sota d’aquest llindar.

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
1.002.857 1.006.950 1.023.984 1.026.312 1.063.271 1.040.233 997.805 977.514 920.490 888.735 860.604

Aquest descens de la criminalitat s’ha qualificat com a International Crime Drop[3]. Es va detectar inicialment als Estats Units especialment en els il·lícits patrimonials i, més concretament, a la ciutat de Nova York en els homicidis; aquesta tendència s’observa també a la major part del països occidentals. Probablement és el resultat de la interacció de diversos factors: la millora de les tècniques i estratègies policials, el desenvolupament tecnològic de mesures preventives, la videovigilància, l’abaratiment dels béns de consum electrònics, l’envelliment de la població, les penes que s’apliquen…[4]

Excel Belgica

Els top 5 de les infraccions totals a nivell nacional, any 2017[5]

Del total de 41 grans tipologies delictives, les cinc que acumulen més il·lícits en ordre descendent són:

2011 2016 2017
Robatoris i extorsions 451.716 330.895 313.006
Danys a la propietat 123.759 83.304 80.398
Infraccions contra la integritat física 90.130 79.001 77.859
Drogues 48.143 54.833 55.944
Fraus 39.344 41.900 40.921

Malgrat les grans xifres apunten cap a una tendència descendent, no és menys cert que algunes tipologies delictives evolucionen de forma ascendent a partir de l’any 2011 com es pot comprovar fins i tot en les “tipologies top 5”, concretament les infraccions relatives a drogues i fraus que l’any 2017 van arribar a unes taxes de 4,94 i 3,61 fets per cada 1.000 habitants respectivament. L’informe sobre estadístiques policials de criminalitat a Bèlgica (2000-2017) dalt esmentat, dedica la part III, pàg. 45, específicament a la criminalitat informàtica, categoria que passa dels 26.552 fets l’any 2011 als 43.800 l’any 2016 i 44.165 l’any 2017; per tant, un increment superior al 65%. Entre les subcategories que registren un major nombre de fets destaquen els fraus informàtics i mitjançant targetes de pagament, les estafes per internet i el ciberassetjament.

Per ampliar informació es poden consultar els enllaços següents:

https://www.police.be/5998/fr/actualites/les-statistiques-de-criminalite-au-point-le-plus-bas-depuis-2000

http://www.stat.policefederale.be/statistiquescriminalite/rapports/

Notícies relacionades al blog “ Notes de seguretat”:

“Notable descens de la delinqüència a Alemanya” publicada l’11 de juliol de 2018 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/07/11/notable-descens-de-la-delinquencia-a-alemanya/

“ Els homicidis es desplomen a mínims històrics a la ciutat de Nova York” publicada el 14 de febrer de 2018. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2018/02/14/els-homicidis-es-desplomen-a-minims-historics-a-la-ciutat-de-nova-york/

“Segueixen disminuint els fets delictius registrats per l’Ertzaintza” publicada el 20 de novembre de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/11/20/segueixen-disminuint-els-fets-delictius-registrats-per-lertzaintza/

“Notable descens dels delictes contra la propietat a Suïssa” publicada el 24 de maig de 2017 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/05/24/notable-descens-dels-delictes-contra-la-propietat-a-suissa/

“Els delictes coneguts a Espanya van baixar un 1,2% respecte al 2015” publicada el 22 de març de 2017

http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2017/03/22/els-delictes-coneguts-a-espanya-van-baixar-un-12-respecte-al-2015/

“Descens persistent de la delinqüència a Suïssa” publicada el 15 de juny de 2016 http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/06/15/descens-persistent-de-la-delinquencia-a-suissa/

[1] https://www.politie.be/5998/fr/actualites/nomination-du-nouveau-commissaire-genera

[2] La població belga a 1 de gener de 2017 era de 11.322.088 habitants. Font consultada: https://statbel.fgov.be/fr/themes/population/structure-de-la-population

[3] van Dijk, JJM, Tseloni, A, & Farrell, G (Eds.). (2012). The International Crime Drop: New Directions in Research. Basingstoke: Palgrave Macmillan; Farrell: Five tests for a theory of the crime drop. Crime Science 2013.

[4] http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/notes/tendances_2016_2017_SPC.pdf pàg 29.

[5] Statistiques policières de criminalité. Belgique 2000-2017. Police fédérale – DGR/DRI/BIPOL. Estadístiques policials de criminalitat obtingudes amb l’ajut del repositori Datawarehouse (data de tancament 23 d’abril de 2018). http://www.stat.policefederale.be/assets/pdf/crimestat/nationaal/rapport_2017_trim4_nat_belgique_fr.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Des del 2012, l’impacte econòmic de la violència al món ha augmentat un 16%

Aquesta és la dotzena edició de l’Índex Mundial de la Pau (GPI), que engloba 163 estats independents i territoris segons el seu nivell de pau. El GPI és la principal mesura global del món produït per l’Institut d’Economia i Pau (IEP). Aquest informe presenta una anàlisi integral basada en dades actualitzades sobre tendències en l’àmbit de la pau, el seu valor econòmic i la manera de desenvolupar-se en el si de societats pacífiques.

El GPI cobreix el 99,7% de la població mundial, utilitza 23 indicadors qualitatius i quantitatius de fonts altament respectades i mesura l’estat de la pau a partir de tres dominis temàtics: el nivell de seguretat i la seguretat de la societat; l’abast de continuïtat dels conflictes interns i internacionals, i el grau de militarització.

Els resultats del GPI del 2018 troben que el nivell global de la pau s’ha deteriorat un 0,27 per cent l’últim any, la qual cosa suposa el quart any consecutiu de deteriorament de les dades. Es va deteriorar a 92 països, mentre que a 71 ha millorat.

L’impacte econòmic de la violència va incrementar un 2% durant el 2017 a causa de l’augment dels conflictes i de la despesa de la seguretat interna, amb els increments més grans a la Xina, Rússia i Sud-Àfrica. Des del 2012, l’impacte econòmic de la violència ha augmentat un 16%, corresponent amb l’inici de la guerra siriana i l’augment de la violència amb les seqüeles de la primavera àrab.

El nivell mitjà de la pau global ha disminuït per quart any consecutiu i ha caigut un 0,27% l’any 2017. Entre les principals dinàmiques mundials que van portar a aquests resultats, cal destacar-ne les següents:

  • L’Orient Mitjà i el nord de l’Àfrica van romandre com les regions menys pacífiques del món. Tenen quatre dels deu països menys pacífics del món.
  • Europa, que ha estat la regió més pacífica del món des del començament de l’índex, es va deteriorar per tercer any consecutiu, a causa de l’augment de la inestabilitat política, l’impacte del terrorisme i la percepció de criminalitat.
  • A Europa, el referèndum per la independència a Catalunya va fer augmentar les tensions polítiques, que van provocar una caiguda d’Espanya de deu llocs en el rànquing. Catorze països europeus tenen ara una intensitat de puntuació de conflicte intern més alta.
  • La despesa militar com a percentatge del PIB va continuar en decadència, amb 88 països sumant una millora respecte als 44 que van tenir un deteriorament.
  • Des de llavors, la despesa militar mitjana del país ha disminuït lleugerament: del 2,28 per cent del PIB al 2,22 per cent el 2018, amb 102 països que gasten menys en l’exèrcit com a percentatge del PIB al llarg de la dècada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’amenaça terrorista a la UE continua sent elevada

L’any 2017, 68 persones van perdre la vida com a conseqüència d’atacs terroristes a la Unió Europea. Tot i que el nombre de baixes va disminuir l’any passat respecte del 2016, el nombre d’atacs a Europa va augmentar. L’Informe 2018 sobre la situació i la tendència del terrorisme (TE-SAT) elaborat per l’Europol proporciona una visió general del caràcter de l’amenaça terrorista que afronta la UE el 2017.

Nou estats membres de la UE van informar d’un total de 205 atacs terroristes frustrats, fallits i consumats el 2017 (2016: 142). Es tracta d’un increment del 45% respecte del 2016 i d’un canvi de la tendència a la baixa que va començar el 2014.

Aquests atacs van matar 68 persones i van deixar 844 ferits. Gairebé totes les baixes (62) van ser resultat d’atacs terroristes gihadistes. El nombre d’atacs terroristes gihadistes va créixer de 13 el 2016 a 33 el 2017.

975 individus van ser arrestats a la UE per delictes relacionats amb el terrorisme (2016: 1.002). La majoria d’aquestes detencions estaven relacionades amb el terrorisme gihadista: sospitosos de participar en activitats d’algun grup terrorista, de planificar i preparar atacs, i de portar a terme activitats de facilitació com difondre propaganda, reclutar i finançar el terrorisme.

L’informe destaca algunes de les tendències principals:

  • Els atemptats recents a mans dels terroristes gihadistes han seguit tres vies diferents:
  • La preferència per atacar persones, en comptes d’altres objectius, per provocar una resposta emocional del públic en general (París, maig del 2018; Barcelona, ​​agost del 2017)
  • Atacs a símbols d’autoritats (Lieja, maig del 2018; Trèbes, març del 2018)
  • Atacs a símbols d’estil de vida occidentals (Manchester, maig del 2017)
  • Els nous atemptats a la UE per part dels terroristes gihadistes que segueixen algun d’aquests patrons, o una combinació d’aquests, són molt probables.
  • A més de l’augment dels atacs gihadistes, la preparació i execució s’han tornat menys sofisticats.
  • Sovint els terroristes gihadistes són actors solitaris, ja sigui preparant-se a si mateixos o facilitats pel seu entorn més immediat.
  • No obstant això, la propaganda en línia i la creació de nodes a través de les xarxes socials són encara mitjans essencials per reclutar, radicalitzar i recaptar diners. El coneixement sovint rudimentari de l’Islam fa que els atacants potencials siguin vulnerables a la influència i la manipulació.
  • Els atacs gihadistes recents van ser comesos principalment per terroristes domèstics, radicalitzats sense haver viatjat per unir-se a un grup terrorista a l’estranger. Entre la gran varietat d’atacants, alguns van ser coneguts per la policia, però no per activitats terroristes, i la majoria no tenien vincles directes amb cap organització gihadista.
  • La degradació de les anomenades “estructures organitzatives de l’Estat Islàmic” (IS) no implica una reducció de l’amenaça del terrorisme gihadista. Les activitats terroristes a la UE ordenades, guiades o inspirades per IS, Al-Qaida o altres organitzacions gihadistes continuen sent una possibilitat real.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français