Categoria: Estudis i informes

Hospitalitzacions per lesions per arma de foc als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les dades precises sobre les lesions per armes de foc als Estats Units són fonamentals per entendre millor el cost total o la càrrega social de la violència amb armes de foc. Tanmateix, no hi ha un únic recurs que proporcioni estimacions fiables d’aquest tipus de lesions en aquell país. Les dades són escasses i, en alguns casos, són massa costoses per a la majoria dels investigadors.

Aquesta manca d’informació limita la capacitat dels investigadors per respondre preguntes bàsiques sobre la violència amb armes de foc, com ara si les tendències en les lesions estan canviant amb el temps o si les estratègies per reduir els danys són efectives.

Com a part de la iniciativa Gun Policy in America, els investigadors de RAND van desenvolupar una base de dades longitudinal d’estimacions a l’àmbit nacional d’hospitalitzacions per lesions no mortals per arma de foc entre els anys 2000 i 2022

Aquestes estimacions es basen en diverses fonts de dades, la més gran de les quals són els resums de les bases de dades nacionals d’hospitalització (SID), que es complementen amb altres dades del departament de salut nacional. Les estimacions no inclouen les visites al servei d’urgències que no comporten una hospitalització posterior o les lesions per arma de foc per a les quals no es busca una atenció mèdica hospitalària.

S’estima que entre els anys 2000 i 2022 hi va haver 728.617 hospitalitzacions per lesions no mortals per armes de foc a tot el país: això vol dir una mitjana anual d’unes 31.600 lesions no mortals als Estats Units.

Les dades també revelen diferències substancials en la taxa d’hospitalitzacions per lesions per armes de foc no mortals entre els estats i tendències nacionals relativament estables. Aquestes dades podrien ajudar a respondre preguntes sobre els efectes de les polítiques estatals i el cost social de les lesions per armes de foc per als estats i el país.

Dades i metodologia

El model utilitzat d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc no mortals combinava dades del SID que estaven disponibles a través del Healthcare Cost and Utilization Project (HCUP), dades del SID estatals completes, dades disponibles a través dels portals web del departament de salut nacional sobre hospitalització i dades proporcionades pels departaments de salut estatals en resposta a les sol·licituds directes de l’equip d’estudi.

Els anys amb dades que manquen sobre el nombre d’hospitalitzacions per lesions per arma de foc es van imputar mitjançant covariables hipotètiques associades a les hospitalitzacions per arma de foc. Aquestes covariables incloïen la taxa de mortalitat per armes de foc no suïcides; la taxa de morts per armes de foc a les instal·lacions mèdiques; la taxa de delictes violents denunciats i les característiques demogràfiques, econòmiques i socials anuals a l’àmbit nacional.

Tant la imputació de les dades d’hospitalització que falten com la correcció de les dades del mecanisme de lesió incompleta es van estimar simultàniament en un model de regressió bayesiana. Aquest model utilitza una estructura d’error complexa que es va dissenyar per capturar les característiques clau de les dades d’hospitalització, inclosa la major variància en les taxes d’hospitalització per armes de foc per a anys menys poblats i la correlació de valors dins de cada estat al llarg del temps. Es van crear múltiples conjunts de dades d’imputació mitjançant mostreig de la distribució predictiva posterior del model.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Informe sobre la situació i les tendències del terrorisme a la Unió Europea (EU TE-SAT) 2025

Notes de seguretatDeixa un comentari

Aquest informe de situació descriu els principals desenvolupaments i tendències en el panorama del terrorisme a la Unió Europea (UE) durant l’any 2024. Es basa en la informació qualitativa i quantitativa proporcionada pels estats membres sobre atacs terroristes, detencions, condemnes i penes per delictes terroristes.

A més, els socis de cooperació de l’Europol també han proporcionat una informació qualitativa valuosa, que ha ajudat a contextualitzar els esdeveniments que es produeixen fora de la UE i que poden influir en la seguretat de la Unió i dels seus ciutadans. Per la seva banda, Eurojust ha proporcionat informació sobre les condemnes i absolucions per delictes terroristes i sobre les modificacions de la legislació nacional sobre terrorisme.

Els estats membres de la UE tenen l’obligació de transposar la Directiva (UE) 2017/541 sobre la lluita contra el terrorisme a la seva legislació nacional. Si bé l’objectiu principal de l’EU TE-SAT és presentar una visió general sobre el terrorisme, l’informe també inclou descripcions d’incidents, actes, activitats i esdeveniments específics d’extremisme violent que han comunicat els estats membres. La visió general quantitativa dels atacs terroristes, les detencions, les condemnes i les sancions no inclou els casos d’extremisme violent, però aquest últim s’inclou a l’informe amb finalitats de contextualització i per proporcionar una imatge més completa de les amenaces a la seguretat de la Unió.

14 estats membres han reportat un total de 58 atacs terroristes (34 de completats, 5 de fallits i 19 de frustrats). Del total d’atacs, 24 es van atribuir al terrorisme gihadista, la qual cosa suposa un augment en comparació amb els 14 que s’havien reportat l’any anterior; 21 atacs es van atribuir al terrorisme d’esquerres i anarquista, i 8 atacs es van classificar com a altres formes de terrorisme o no es van especificar. També es van reportar 4 atacs separatistes i 1 atac terrorista de dretes, que es van completar.

El terrorisme gihadista continua sent el més letal, amb 5 víctimes mortals i 18 de ferides.

449 persones han estat arrestades per delictes relacionats amb el terrorisme a 20 estats membres. La majoria de les detencions han estat per terrorisme gihadista (289), seguit del terrorisme de dretes (47). Es van fer 58 detencions per delictes terroristes relacionats amb altres formes de terrorisme o no especificats en 10 estats membres.

Els procediments judicials conclosos en 16 estats membres han comportat 427 condemnes i 59 absolucions per delictes terroristes.

El conflicte a Gaza continua tenint un impacte important en l’amenaça terrorista a la UE. Hi ha hagut nombrosos atacs i crides a la violència en tot l’espectre ideològic. La propaganda terrorista i extremista violenta en línia ha instrumentalitzat el conflicte i ha encès l’odi, amb l’antisemitisme com a denominador comú en ambdós casos.

La guerra russa contra Ucraïna ha estat un altre factor impulsor de la propagació de narratives extremistes violentes, la radicalització i la mobilització.

En la seva recerca de suport i nous reclutes, els grups terroristes tenen com a objectiu persones vulnerables, especialment menors i persones afectades per vulnerabilitats psicològiques.

El nombre de menors i joves implicats en activitats terroristes i extremistes violentes a tota la UE ha continuat creixent el 2024. Els problemes de salut mental, l’aïllament social i la dependència digital han estat molt importants en la radicalització d’aquests joves.

L’amenaça terrorista s’interconnecta amb una varietat creixent de comunitats en línia que recluten menors i adults joves per cometre actes violents extrems contra ells mateixos i contra els altres. Els seus líders advoquen pel col·lapse de les societats democràtiques a través del terror, el caos i la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’investigador Ben Scott, juntament amb la Dra. Naomi Pfitzner i la professora Kate Fitz-Gibbon, de la Monash University d’Austràlia, han publicat un estudi que convida a una reflexió profunda sobre la manera com s’entén la legitimitat policial en relació amb col·lectius històricament marginalitzats. L’article, titulat Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy, proposa una “qüeirització” (queering) de les teories tradicionals sobre la legitimitat policial: un qüestionament crític de les seves bases i aplicabilitat més enllà dels contextos cisheteronormatius.

L’estudi parteix d’una constatació clara: les persones queer —gais, lesbianes, bisexuals, trans i altres identitats no normatives— han estat sovint relegades a la perifèria de la criminologia, esmentades de manera anecdòtica amb l’habitual nota de “manca de dades”. Per contrarestar aquesta invisibilització, l’equip va enquestar prop de 150 persones queer de l’estat de Victòria, a Austràlia, per analitzar les seves percepcions sobre la legitimitat de la policia.

Els resultats, que combinen dades quantitatives i respostes qualitatives, posen de manifest una sèrie de tensions: la majoria de participants reconeixen l’autoritat formal de la policia i manifesten una obligació d’obeir les lleis, però aquesta obediència no prové d’un alineament normatiu o de valors, sinó d’un sentiment d’obligació social, por o inèrcia.

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és la insistència en la naturalesa contextual de la legitimitat policial. No només depèn del temps i l’espai, sinó també del bagatge històric i de la visibilitat identitària. Les persones que coneixien millor els antecedents de conflicte entre la policia de Victòria i la comunitat queer —com ara batudes a locals nocturns o pràctiques de delació als mitjans— mostraven una desconfiança molt més arrelada cap a la institució policial.

Una altra troballa significativa fa referència al paper de la visibilitat queer. Les experiències dels participants difereixen en funció de com són percebuts pels agents: les persones que “passen” com a cisheterosexuals sovint manifesten menys interaccions negatives, mentre que aquelles amb expressions de gènere o orientacions sexuals més visibles informen d’experiències discriminatòries o hostils.

Les relacions entre els cossos policials i els col·lectius LGBTIQ+ han estat històricament complexes, tant a Catalunya com a molts altres indrets del món. Aquestes relacions sovint arrosseguen un passat marcat per la discriminació, la violència institucional i la manca de confiança mútua.

Tot i que aquest estudi s’ha fet a Austràlia, les seves conclusions tenen una gran rellevància per a Catalunya. Malgrat els avenços normatius —com la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGBTI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia—, encara hi ha molt de camí a fer per garantir una relació de confiança entre els cossos de seguretat i la diversitat sexual i de gènere.

En els darrers anys, s’han fet esforços per millorar aquesta relació, com ara la creació d’unitats especialitzades en delictes d’odi o la formació específica en diversitat dins dels Mossos d’Esquadra. Però aquestes mesures han de ser avaluades de manera crítica i continuada, especialment a partir de les vivències de les persones afectades.

L’estudi australià suggereix la necessitat de desenvolupar vies alternatives de denúncia i suport més enllà del sistema policial tradicional, especialment per a col·lectius que no hi confien. Aquesta reflexió pot inspirar iniciatives al nostre país que reforcin els serveis comunitaris, les oficines d’atenció especialitzada o les eines de suport psicològic i jurídic adaptades a les realitats LGBTIQ+.

Repensar la legitimitat policial des d’una mirada queer no és només un exercici teòric: és una eina per construir una seguretat més inclusiva, més equitativa i més justa. Per fer-ho, cal escoltar les veus que sovint han estat silenciades, reconèixer les ferides del passat i apostar per una transformació profunda de les institucions. Només així podrem avançar cap a una societat on tothom, independentment de la seva identitat o expressió de gènere, pugui sentir-se segur —i confiat— davant de les forces de seguretat.

Enllaç: Spatial, Temporal, and Visible: Queer People’s Perceptions of Police Legitimacy

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Situació de la ciberseguretat a la Unió Europea

Notes de seguretatDeixa un comentari

El document és un informe d’ENISA sobre l’estat de la ciberseguretat a la Unió Europea en 2024. Destaca la col·laboració amb el Grup de Cooperació NIS i la Comissió Europea, i proporciona una visió general basada en dades sobre la ciberseguretat a nivell de la UE, nacional i social.

S’aborden temes com el panorama d’amenaces cibernètiques, la maduresa de les capacitats de ciberseguretat, la gestió de crisis cibernètiques, la seguretat de la cadena de subministrament i la conscienciació i les habilitats en ciberseguretat.

També s’inclouen recomanacions polítiques per a millorar la ciberseguretat a la UE, com enfortir el suport tècnic i financer, revisar el Pla de Resposta Coordinada de la UE i abordar l’escassetat d’habilitats en ciberseguretat.

L’informe inclou diverses recomanacions de polítiques per a millorar la ciberseguretat a la Unió Europea:

1. Enfortir el suport tècnic i financer: Es recomana donar més suport tècnic i financer a les autoritats competents i a les entitats dins de l’abast de la Directiva NIS2 per a assegurar una implementació harmonitzada i coherent del marc de polítiques de ciberseguretat de la UE.

2. Revisar el Pla de Resposta Coordinada de la UE: Se suggereix revisar el Pla de Resposta Coordinada a incidents cibernètics a gran escala, tenint en compte els últims desenvolupaments en polítiques de ciberseguretat de la UE, per a promoure l’harmonització i optimització de la ciberseguretat i enfortir les capacitats nacionals i de la UE.

3. Enfortir la força laboral cibernètica de la UE: Implementar l’Acadèmia d’Habilitats en Ciberseguretat, establir un enfocament comú de la UE per a la formació en ciberseguretat, identificar necessitats futures d’habilitats i desenvolupar un esquema de certificació europeu per a habilitats en ciberseguretat.

4. Abordar la seguretat de la cadena de subministrament: Realitzar avaluacions de riscos coordinades a nivell de la UE i desenvolupar un marc de polítiques horitzontals per a la seguretat de la cadena de subministrament, enfocar-se en els desafiaments de ciberseguretat tant del sector públic com privat.

5. Promoure un enfocament unificat: Construir sobre iniciatives polítiques existents i harmonitzar els esforços nacionals per a aconseguir un alt nivell comú de conscienciació en ciberseguretat i higiene cibernètica entre professionals i ciutadans, independentment de les seves característiques demogràfiques.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Cerca de solucions per a protegir-se contra atacs massius

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els atacs massius, com l’incident del dia d’Any Nou a Nova Orleans (Estats Units), agiten l’emoció pública i tenen conseqüències tràgiques. Si bé les recerques sobre aquest cas triguessin algun temps, se sap que hi ha coses que les forces de l’ordre i la societat poden fer per a mitigar i tal vegada detenir els esdeveniments amb víctimes massives.

Així ho consideren Richard H. Donohue i John S. Hollywood que van publicar una recerca sobre evidències de protecció enfront d’atacs, així com un article a Rand. Per exemple, l’atropellament d’un cotxe a Nova Orleans va causar la mort de 14 persones, va crear por i incertesa. Si bé és impossible dir si aquests incidents específics es van poder prevenir, existeixen maneres de dificultar tals atacs.

En primer lloc, sabem que la seguretat per capes funciona. Per a completar un atac amb un alt número de morts, un possible terrorista ha de comprometre’s amb la violència, planificar, adquirir armes i habilitats, completar els preparatius, arribar a l’escena, travessar el perímetre del lloc i les mesures de seguretat internes, i atacar a una multitud sense ser detingut ràpidament. Un enfocament basat en el sistema, o en capes, posa les probabilitats a favor de les forces de l’ordre, ja que l’atacant ha de tenir sort moltes vegades per a tenir èxit, mentre que els defensors només necessitarien tenir èxit una vegada.

Per tant, els administradors de seguretat han de pensar en clau sistèmica sobre com es veuen els seus llocs i com funcionaran col·lectivament les capes de seguretat. Els sistemes de control d’accés i entrada, incloses els panys de portes externes i internes que funcionen, les finestres assegurades i els espais d’entrada segurs, com les rutes d’entrada monitorades i els vestíbuls segurs, han ajudat a protegir contra els atacants. La seguretat en el lloc dels fets, així com els transeünts conscients i compromesos, també han detingut molts atacs. En particular, els transeünts que redueixen als tiradors al terra han estat molt eficaços per a posar fi als tirotejos massius. Les estratègies de «Córrer, Amagar-se, Lluitar» o, alternativament, «Evitar, Negar, Defensar», han estat efectives.

La detecció primerenca és una de les capes de defensa més importants. A Nova Orleans, no es van reportar pistes específiques abans de l’incident en si. La nostra recerca mostra que quan no hi ha una pista inicial, els atacs massius tenen més possibilitats de completar-se. No obstant això, quan hi ha amenaces directes, pistes, una recerca o altres recerques criminals, els intents de tals atacs sovint es veuen frustrats, més del 80 per cent de les vegades.

És important que el públic conegui els senyals clau d’un possible complot d’atac massiu, especialment quan algú mostra intencions clares i serioses d’atacar, i ha pres mesures concretes per a fer-ho. A més, és fonamental que la gent sàpiga on denunciar les trames sospitoses. Per als responsables de la formulació de polítiques i els responsables de l’elaboració de pressupostos, és crucial proporcionar formació i suport als equips d’avaluació d’amenaces que fan un seguiment dels consells. Si bé és massa tard per a aturar l’atac del carrer Bourbon, l’atacant va publicar vídeos que descriuen els seus plans inicials detallats per a matar la seva família, la seva unió a la xarxa terrorista de l’Estat Islàmic i una última voluntat i testament. Tots aquests són exemples de preparatius concrets que podrien haver estat reportats a les autoritats abans de l’atac.

Altres tecnologies emergents ofereixen diverses vies per a aturar o mitigar els danys dels atacs, ja sigui que s’utilitzin per a detectar i reportar senyals d’advertiment clares de complots abans que es llancin o s’integrin per a activar mesures de seguretat als primers senyals que un incident pot estar per arribar.

En darrera instància, sabem que els atacs massius continuaran. També sabem que endurir un objectiu pot portar a un atacant potencial a buscar febleses i oportunitats en una altra ubicació. No obstant això, confiem que els municipis, els organismes encarregats de fer complir la llei i el sector privat puguin unir-se per a detectar, dissuadir i mitigar les amenaces a la població del terrorisme i altres actes de violència selectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La reincidència a la UE i per què caldria intentar prevenir-ho

Notes de seguretatDeixa un comentari

La reincidència fa referència a l’acte de reincidir després de sortir de la presó, en llibertat condicional, o en règim de semi llibertat. És un concepte força important en justícia penal, ja que serveix de clau per avaluar l’efectivitat dels programes de rehabilitació, de polítiques de sentències i d’institucions penitenciaries.

Així s’expressa un informe del EUCPN – European Crime Prevention Network – sobre la reducció de la reincidència publicat recentment.

El terme abasta diverses formes de reincorporació al sistema de justícia penal, com ara ser detingut, condemnat repetidament o empresonat de nou per cometre nous delictes o violar les condicions de supervisió.

Les taxes de reincidència s’expressen sovint com a percentatges durant un període específic, normalment dins dels dos o tres anys posteriors al llançament. Per exemple, si 50 de cada 100 persones alliberades reincideixen en un període de tres anys, la taxa de reincidència seria del 50%.

A la Unió Europea, aquesta diversitat tant en la definició de reincidència com en les dades i els mètodes de recollida és el motiu de la manca de dades comparables sobre la reincidència.

Una revisió sistemàtica de l’any 2020 sobre les taxes de reincidència a tot el món demostra, per exemple, que Dinamarca utilitza taxes de condemna a sis mesos, un i dos anys, mentre que Estònia i França mesuren la reincidència fins als cinc i sis anys després de l’alliberament.

El resultat global és que els països de la UE, a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%. Si a aquestes taxes de reincidència afegim el fet que molts autors reincideixen no només una vegada, sinó dues o més vegades, arribem ràpidament a la conclusió que la majoria de crims són comesos per un nombre relativament reduït de reincidents.

La recerca a Suècia, basada en les dades relatives a tots els delinqüents violents des del 1973 fins al 2004 mostren que el 63% de tots els condemnats en aquest període, van cometre un delicte per part d’autors amb tres o més condemnes, un grup que constitueix l’1% de la població total, i una quarta part de tota la violència delictiva.

Entendre i abordar la reincidència és crucial no només per a la seguretat pública sinó també per reduir els costos socials i econòmics associats a l’empresonament reiterat.

La reducció de les taxes de reincidència ajuda a alleujar la càrrega de les presons superpoblades i garanteix un ús més efectiu dels recursos del contribuent.

Les altes taxes de reincidència són sovint citades com a evidència de les mancances actuals de les pràctiques d’empresonament. Diversos estudis han demostrat que les penes de presó, per si mateixes, no són eficaces per reduir la criminalitat i prevenir la reincidència, o almenys no són més efectives que les alternatives no privatives. I el que és més important, els crítics argumenten que els enfocaments punitius, com ara les penes de presó (llargues), no aborden problemes subjacents i fins i tot poden agreujar les tendències criminals aïllant les persones i exposar-les a entorns criminogènics.

La presó fa referència a l’efecte negatiu que les penes de presó poden tenir sobre els presos, la salut mental i el seu comportament, inclosa la criminalitat. Les mateixes condicions de vida a la presó poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels reclusos. També és probable que els interns perdin les seves xarxes de suport social alhora que hi ha nous vincles amb els delinqüents susceptible de ser forjat. Les oportunitats posteriors a l’alliberament, sobretot les oportunitats laborals, són reduïts pel sol fet de l’empresonament.

No tota la reincidència, però, es pot explicar com a conseqüència de la presó. La reincidència està influenciada per una sèrie de factors, tant individuals com sistèmics. A nivell individual, factors com l’abús de substàncies, la manca d’educació, problemes de salut mental i limitació de les oportunitats laborals augmenten la probabilitat de reincidir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aprenentatges de l’informe anual 2024 sobre amenaces en matèria de ciberseguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa pocs dies es va publicar l’informe anual 2024 sobre amenaces en matèria de ciberseguretat de Recorded Future, del Grup Insikt. L’informe analitza les tàctiques, tècniques i procediments dels actors d’amenaça i les seves motivacions a partir del 2024 amb l’objectiu d’informar amb dades sobre la gestió del risc cibernètic i donar eines per a la detecció d’amenaces.

A grans trets sosté que el panorama de la ciberseguretat el 2024 va ser modelat per la resiliència de les xarxes criminals i la complexitat creixent de les superfícies d’atac empresarial a causa de l’ús creixent de productes SaaS, que en nombrosos casos va desembocar en accessos no autoritzats a dades empresarials i institucionals a causa de l’augment de credencials robades.

I que les accions per frenar les operacions de ransomware van tenir un impacte limitat com a conseqüència que els delinqüents s’hi van anar adaptant. A més, l’informe exemplifica com diversos actors finançats pels estats van utilitzar IA generativa per a operacions d’informació i creació d’estats d’opinió, especialment durant les eleccions a més de 70 països, per facilitar objectius geopolítics.

Les prediccions per al 2025 inclouen desenvolupadors que utilitzen IA per aconseguir codis més segurs, la possibilitat de fraus en el món de les criptomonedes que podrien conduir a una desestabilització del mercat i noves amenaces com a conseqüència de la implementació de la Intel·ligència Artificial Generativa.

Conclusions principals

L’adopció creixent de SaaS (Software as a Service) amplifica el risc de les explotacions d’identitats, amb credencials robades a les quals s’accedeix mitjançant programari maliciós per robar informació que causa danys importants. Aquestes infeccions per robar informació, sovint dirigides a dispositius personals, van obtenir més credencials per infecció que en anys anteriors, augmentant el risc per als ecosistemes SaaS.

Els grups d’extorsió proliferen malgrat l’acció policial. Les accions de les forces i cossos de seguretat van interrompre els principals grups criminals de ransomware, però els delinqüents es van reorganitzar en grups més petits, demostrant la seva resiliència operativa.

La fabricació, la sanitat i la construcció van ser les indústries més atacades pels grups de ransomware, cosa que reflecteix patrons d’orientació específics per sectors estratègics.

Els grups criminals associats a l’Iran, la Xina i Rússia van apuntar a infraestructures crítiques civils en ciberatacs disruptius, fent un pas més en els conflictes híbrids que dominen cada vegada més les noves guerres contemporànies.  

La IA generativa accelera la propagació de contingut no autèntic en un any electoral històric. Les operacions d’influència maligna patrocinades per estats confien cada cop més en GenAI per elaborar i distribuir contingut enganyós per influir en les eleccions a tot el món.

Tàctiques i tècniques disruptives dificulten la detecció. Els grups criminals utilitzen cada cop més eines de supervisió i gestió remota (RMM) per evadir la detecció, impulsats per la seva eficiència operativa. Les tàctiques que impliquen l’evasió de la defensa van mostrar el major augment, destacant una tendència cap a estratègies que no impliquen escriure codi al disc.

Prediccions pel 2025

S’espera una violació important de la suplantació de la IA a les aplicacions SaaS, i es revelaran noves intrusions d’APT xinesos a la infraestructura crítica dels EUA.

Un incident cibernètic d’alt impacte probablement implicarà macOS o programari maliciós per a mòbils, i el frau criptogràfic donarà lloc a un esdeveniment desestabilitzador del mercat.

Els desenvolupadors adoptaran la IA per fer la transició al codi nou, i els EUA avançaran cap a l’harmonització de la regulació cibernètica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Victimització per delictes cibernètics entre adults i majors a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.

Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.

Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.

Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.

A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.

Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.

L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.

L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.

Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gairebé un feminicidi al dia a Alemanya l’any 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les ministres de l’interior i de les dones, conjuntament amb el vicepresident de l’Oficina d’Investigació Federal –BKA) acaben de presentar el balanç dels delictes contra les dones de l’any 2023[1].

Les dades més rellevants d’aquest informe són:

  • 938 noies i dones víctimes d’homicidi (temptativa i delicte consumat inclosos), xifra que implica un 32,4% de totes les víctimes de delictes contra la vida. Un 80,6% d’aquestes víctimes ho van ser en context de relacions de parella. En total 360 noies i dones varen perdre la vida a causa d’homicidis consumats, és a dir, gairebé un feminicidi al dia.
  • 52.330 noies i dones varen ser víctimes de delictes conra la llibertat sexual (un 6,2% més que l’any anterior). Més de la meitat eren menors d’edat.
  • 17.193 dones varen ser víctimes de violència digital, com el ciberassetjament o altres delictes que, per exemple, es cometen a les xarxes socials. L’increment és en aquest àmbit d’un 25% en relació a l’any anterior.
  • El 70,5 % de les víctimes de violència domèstica van ser noies i dones, amb un total de 180.715 víctimes (per 171.076 l’any 2022), moltes més en el context de relacions de parella (el 79,2% del total) que per violència intrafamiliar (54% del total).
  • 591 noies i dones varen ser víctimes de delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, un increment d’un 6,9% respecte el 2022. Un 31,5% d’aquestes víctimes tenien una edat inferior als 21 anys.
  • Els delictes contra les dones dins del grup de delictes amb motivació política (delictes d’odi contra les dones) va créixer un 56,3%, amb 322 delictes en relació als 206 de l’any 2022.
  • La immensa majoria de víctimes i d’autors d’aquests delictes eren de nacionalitat alemanya. Únicament en el cas dels delictes de tràfic d’éssers humans, trobem una majoria de víctimes i autors de nacionalitats diferents a l’alemanya.

L’informe parla de diverses causes d’aquest increment de la violència contra les dones. Una de les causes exposades és que la creixent emancipació de les dones pot suposar una amenaça per la posició social i professional de molts homes. La reacció contra aquesta amenaça percebuda pot ser la violència. En aquest context, cal tenir en compte els missatges d’odi que s’emeten per internet i que tenen una difusió notable.

Aquesta presència a la xarxa dels missatges antifeministes pot fer pensar als contraris a la igualtat de les dones que són una majoria i fer radicalitzar la seva resposta contra les dones. Aquesta realitat fa pensar que les campanyes per prevenir i combatre la violència contra les dones han d’anar molt més enllà de les accions policials (que són necessàries) i ser capaces d’influir de manera eficaç en l’opinió pública, de manera que el procés d’equiparació social i professional de les dones sigui assumit com a positiu i necessari.

En l’àmbit purament policial, l’informe creu que cal intensificar la lluita contra la feminofòbia a la xarxa, millorar els resultats de la lluita contra l’explotació sexual de moltes dones i continuar col·laborant en la identificació de víctimes i autors de feminicidis a nivell internacional.

[1] Vid. BKA – Meldungen – Bundeslagebild „Geschlechtsspezifisch gegen Frauen gerichtete Straftaten 2023“

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització dels Estats Units 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons l’informe publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, la taxa de victimització violenta a Amèrica del Nord l’any 2023 va ser de 22,5 delictes per cada 1.000 persones d’edat igual o superior als 12 anys, una xifra similar a la de l’any 2022 (23,5).

Cal tenir en compte que al capítol de victimització violenta s’hi inclouen la violació o l’agressió sexual, el robatori, l’agressió agreujada i l’agressió simple.

En les tres darreres dècades s’ha viscut una disminució general de la taxa de violència, des del 1993 (79,8 per 1.000 persones) fins al 2023 (22,5).

La taxa de victimització violenta excloent-ne l’agressió simple va disminuir per als homes de 9,5 per cada 1.000 l’any 2022 a 6,9 per 1.000 el 2023, mentre que la taxa relativa a les dones no es va modificar significativament.

La taxa de violència en el si de la parella (victimitzacions violentes que van ser comeses per cònjuges, parelles actuals o parelles anteriors) va disminuir de 3,4 delictes per cada 1.000 persones de 12 anys o més l’any 2022, a 2,2 per 1.000 persones el 2023.

Pel que fa a les llars nord-americanes, van experimentar 13,6 milions de victimitzacions l’any 2023. El nombre de propietats victimitzades va ser comparable a les del 2022, però superiors a les 12,8 milions del 2019. Inclouen el delicte contra la propietat, el robatori o intrusió, el robatori de vehicles de motor i altres tipus de robatori domèstic. Del 2022 al 2023, la taxa de victimització de la propietat a les zones urbanes va augmentar de 176,1 delictes per 1.000 llars a 192,3 per 1.000 llars.

La taxa de victimització violenta denunciada a la policia va ser del 2022 al 2023 (10,1 per 1.000 persones) i va suposar continuar amb la tendència general a la disminució de les xifres d’ençà del 1993, amb la dada més alta mai assolida (33,8 per 1.000).

Amb tot, la taxa del 2023 va ser superior a la de l’any 2020 (6,6 per 1.000) i 2021 (7,5 per 1.000), però va ser comparable a la de fa cinc anys, el 2019. El 2023 es va denunciar a la policia un percentatge de delictes de robatoris més baix (42%) que el 2022 (64%).

El percentatge de victimitzacions generals de delictes contra la propietat denunciades a la policia va disminuir del 32% el 2022 al 30% el 2023, a causa, en part, d’una disminució en la denúncia de robatoris de vehicles de motor a la policia (del 81% al 72%).

L’informe complet (Criminal Victimization, 2023, NCJ 309335, BJS, setembre de 2024), amb documents relacionats i informació addicional sobre l’Oficina d’Estadístiques de Justícia, està disponible al web de BJS: bjs.ojp.gov.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français