Categoria: Estudis i informes

Cerca de solucions per a protegir-se contra atacs massius

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els atacs massius, com l’incident del dia d’Any Nou a Nova Orleans (Estats Units), agiten l’emoció pública i tenen conseqüències tràgiques. Si bé les recerques sobre aquest cas triguessin algun temps, se sap que hi ha coses que les forces de l’ordre i la societat poden fer per a mitigar i tal vegada detenir els esdeveniments amb víctimes massives.

Així ho consideren Richard H. Donohue i John S. Hollywood que van publicar una recerca sobre evidències de protecció enfront d’atacs, així com un article a Rand. Per exemple, l’atropellament d’un cotxe a Nova Orleans va causar la mort de 14 persones, va crear por i incertesa. Si bé és impossible dir si aquests incidents específics es van poder prevenir, existeixen maneres de dificultar tals atacs.

En primer lloc, sabem que la seguretat per capes funciona. Per a completar un atac amb un alt número de morts, un possible terrorista ha de comprometre’s amb la violència, planificar, adquirir armes i habilitats, completar els preparatius, arribar a l’escena, travessar el perímetre del lloc i les mesures de seguretat internes, i atacar a una multitud sense ser detingut ràpidament. Un enfocament basat en el sistema, o en capes, posa les probabilitats a favor de les forces de l’ordre, ja que l’atacant ha de tenir sort moltes vegades per a tenir èxit, mentre que els defensors només necessitarien tenir èxit una vegada.

Per tant, els administradors de seguretat han de pensar en clau sistèmica sobre com es veuen els seus llocs i com funcionaran col·lectivament les capes de seguretat. Els sistemes de control d’accés i entrada, incloses els panys de portes externes i internes que funcionen, les finestres assegurades i els espais d’entrada segurs, com les rutes d’entrada monitorades i els vestíbuls segurs, han ajudat a protegir contra els atacants. La seguretat en el lloc dels fets, així com els transeünts conscients i compromesos, també han detingut molts atacs. En particular, els transeünts que redueixen als tiradors al terra han estat molt eficaços per a posar fi als tirotejos massius. Les estratègies de «Córrer, Amagar-se, Lluitar» o, alternativament, «Evitar, Negar, Defensar», han estat efectives.

La detecció primerenca és una de les capes de defensa més importants. A Nova Orleans, no es van reportar pistes específiques abans de l’incident en si. La nostra recerca mostra que quan no hi ha una pista inicial, els atacs massius tenen més possibilitats de completar-se. No obstant això, quan hi ha amenaces directes, pistes, una recerca o altres recerques criminals, els intents de tals atacs sovint es veuen frustrats, més del 80 per cent de les vegades.

És important que el públic conegui els senyals clau d’un possible complot d’atac massiu, especialment quan algú mostra intencions clares i serioses d’atacar, i ha pres mesures concretes per a fer-ho. A més, és fonamental que la gent sàpiga on denunciar les trames sospitoses. Per als responsables de la formulació de polítiques i els responsables de l’elaboració de pressupostos, és crucial proporcionar formació i suport als equips d’avaluació d’amenaces que fan un seguiment dels consells. Si bé és massa tard per a aturar l’atac del carrer Bourbon, l’atacant va publicar vídeos que descriuen els seus plans inicials detallats per a matar la seva família, la seva unió a la xarxa terrorista de l’Estat Islàmic i una última voluntat i testament. Tots aquests són exemples de preparatius concrets que podrien haver estat reportats a les autoritats abans de l’atac.

Altres tecnologies emergents ofereixen diverses vies per a aturar o mitigar els danys dels atacs, ja sigui que s’utilitzin per a detectar i reportar senyals d’advertiment clares de complots abans que es llancin o s’integrin per a activar mesures de seguretat als primers senyals que un incident pot estar per arribar.

En darrera instància, sabem que els atacs massius continuaran. També sabem que endurir un objectiu pot portar a un atacant potencial a buscar febleses i oportunitats en una altra ubicació. No obstant això, confiem que els municipis, els organismes encarregats de fer complir la llei i el sector privat puguin unir-se per a detectar, dissuadir i mitigar les amenaces a la població del terrorisme i altres actes de violència selectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La reincidència a la UE i per què caldria intentar prevenir-ho

Notes de seguretatDeixa un comentari

La reincidència fa referència a l’acte de reincidir després de sortir de la presó, en llibertat condicional, o en règim de semi llibertat. És un concepte força important en justícia penal, ja que serveix de clau per avaluar l’efectivitat dels programes de rehabilitació, de polítiques de sentències i d’institucions penitenciaries.

Així s’expressa un informe del EUCPN – European Crime Prevention Network – sobre la reducció de la reincidència publicat recentment.

El terme abasta diverses formes de reincorporació al sistema de justícia penal, com ara ser detingut, condemnat repetidament o empresonat de nou per cometre nous delictes o violar les condicions de supervisió.

Les taxes de reincidència s’expressen sovint com a percentatges durant un període específic, normalment dins dels dos o tres anys posteriors al llançament. Per exemple, si 50 de cada 100 persones alliberades reincideixen en un període de tres anys, la taxa de reincidència seria del 50%.

A la Unió Europea, aquesta diversitat tant en la definició de reincidència com en les dades i els mètodes de recollida és el motiu de la manca de dades comparables sobre la reincidència.

Una revisió sistemàtica de l’any 2020 sobre les taxes de reincidència a tot el món demostra, per exemple, que Dinamarca utilitza taxes de condemna a sis mesos, un i dos anys, mentre que Estònia i França mesuren la reincidència fins als cinc i sis anys després de l’alliberament.

El resultat global és que els països de la UE, a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%. Si a aquestes taxes de reincidència afegim el fet que molts autors reincideixen no només una vegada, sinó dues o més vegades, arribem ràpidament a la conclusió que la majoria de crims són comesos per un nombre relativament reduït de reincidents.

La recerca a Suècia, basada en les dades relatives a tots els delinqüents violents des del 1973 fins al 2004 mostren que el 63% de tots els condemnats en aquest període, van cometre un delicte per part d’autors amb tres o més condemnes, un grup que constitueix l’1% de la població total, i una quarta part de tota la violència delictiva.

Entendre i abordar la reincidència és crucial no només per a la seguretat pública sinó també per reduir els costos socials i econòmics associats a l’empresonament reiterat.

La reducció de les taxes de reincidència ajuda a alleujar la càrrega de les presons superpoblades i garanteix un ús més efectiu dels recursos del contribuent.

Les altes taxes de reincidència són sovint citades com a evidència de les mancances actuals de les pràctiques d’empresonament. Diversos estudis han demostrat que les penes de presó, per si mateixes, no són eficaces per reduir la criminalitat i prevenir la reincidència, o almenys no són més efectives que les alternatives no privatives. I el que és més important, els crítics argumenten que els enfocaments punitius, com ara les penes de presó (llargues), no aborden problemes subjacents i fins i tot poden agreujar les tendències criminals aïllant les persones i exposar-les a entorns criminogènics.

La presó fa referència a l’efecte negatiu que les penes de presó poden tenir sobre els presos, la salut mental i el seu comportament, inclosa la criminalitat. Les mateixes condicions de vida a la presó poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels reclusos. També és probable que els interns perdin les seves xarxes de suport social alhora que hi ha nous vincles amb els delinqüents susceptible de ser forjat. Les oportunitats posteriors a l’alliberament, sobretot les oportunitats laborals, són reduïts pel sol fet de l’empresonament.

No tota la reincidència, però, es pot explicar com a conseqüència de la presó. La reincidència està influenciada per una sèrie de factors, tant individuals com sistèmics. A nivell individual, factors com l’abús de substàncies, la manca d’educació, problemes de salut mental i limitació de les oportunitats laborals augmenten la probabilitat de reincidir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aprenentatges de l’informe anual 2024 sobre amenaces en matèria de ciberseguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa pocs dies es va publicar l’informe anual 2024 sobre amenaces en matèria de ciberseguretat de Recorded Future, del Grup Insikt. L’informe analitza les tàctiques, tècniques i procediments dels actors d’amenaça i les seves motivacions a partir del 2024 amb l’objectiu d’informar amb dades sobre la gestió del risc cibernètic i donar eines per a la detecció d’amenaces.

A grans trets sosté que el panorama de la ciberseguretat el 2024 va ser modelat per la resiliència de les xarxes criminals i la complexitat creixent de les superfícies d’atac empresarial a causa de l’ús creixent de productes SaaS, que en nombrosos casos va desembocar en accessos no autoritzats a dades empresarials i institucionals a causa de l’augment de credencials robades.

I que les accions per frenar les operacions de ransomware van tenir un impacte limitat com a conseqüència que els delinqüents s’hi van anar adaptant. A més, l’informe exemplifica com diversos actors finançats pels estats van utilitzar IA generativa per a operacions d’informació i creació d’estats d’opinió, especialment durant les eleccions a més de 70 països, per facilitar objectius geopolítics.

Les prediccions per al 2025 inclouen desenvolupadors que utilitzen IA per aconseguir codis més segurs, la possibilitat de fraus en el món de les criptomonedes que podrien conduir a una desestabilització del mercat i noves amenaces com a conseqüència de la implementació de la Intel·ligència Artificial Generativa.

Conclusions principals

L’adopció creixent de SaaS (Software as a Service) amplifica el risc de les explotacions d’identitats, amb credencials robades a les quals s’accedeix mitjançant programari maliciós per robar informació que causa danys importants. Aquestes infeccions per robar informació, sovint dirigides a dispositius personals, van obtenir més credencials per infecció que en anys anteriors, augmentant el risc per als ecosistemes SaaS.

Els grups d’extorsió proliferen malgrat l’acció policial. Les accions de les forces i cossos de seguretat van interrompre els principals grups criminals de ransomware, però els delinqüents es van reorganitzar en grups més petits, demostrant la seva resiliència operativa.

La fabricació, la sanitat i la construcció van ser les indústries més atacades pels grups de ransomware, cosa que reflecteix patrons d’orientació específics per sectors estratègics.

Els grups criminals associats a l’Iran, la Xina i Rússia van apuntar a infraestructures crítiques civils en ciberatacs disruptius, fent un pas més en els conflictes híbrids que dominen cada vegada més les noves guerres contemporànies.  

La IA generativa accelera la propagació de contingut no autèntic en un any electoral històric. Les operacions d’influència maligna patrocinades per estats confien cada cop més en GenAI per elaborar i distribuir contingut enganyós per influir en les eleccions a tot el món.

Tàctiques i tècniques disruptives dificulten la detecció. Els grups criminals utilitzen cada cop més eines de supervisió i gestió remota (RMM) per evadir la detecció, impulsats per la seva eficiència operativa. Les tàctiques que impliquen l’evasió de la defensa van mostrar el major augment, destacant una tendència cap a estratègies que no impliquen escriure codi al disc.

Prediccions pel 2025

S’espera una violació important de la suplantació de la IA a les aplicacions SaaS, i es revelaran noves intrusions d’APT xinesos a la infraestructura crítica dels EUA.

Un incident cibernètic d’alt impacte probablement implicarà macOS o programari maliciós per a mòbils, i el frau criptogràfic donarà lloc a un esdeveniment desestabilitzador del mercat.

Els desenvolupadors adoptaran la IA per fer la transició al codi nou, i els EUA avançaran cap a l’harmonització de la regulació cibernètica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Victimització per delictes cibernètics entre adults i majors a Anglaterra i Gal·les

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les persones més joves són més propenses a denunciar delictes cibernètics que les persones majors. A mesura que les persones majors passen més temps en línia, això pot anar canviant. Si s’exposen de manera similar, els factors de risc, com l’aïllament social o la mala salut, podrien fer que els adults majors siguin desproporcionadament susceptibles. L’enquesta que es va practicar sobre aquest àmbit es va fer per explorar si els riscos de la ciberdelinqüència i els seus predictors, varien entre els grups d’edat.

L’enquesta va analitzar les respostes de 35.069 participants de més de 16 anys a l’Enquesta de Criminalitat 2019/20 per a Anglaterra i Gal·les (CSEW). Van investigar entre les persones que han utilitzat internet el darrer any, els riscos de patir qualsevol delicte cibernètic, la victimització repetida i les pèrdues financeres associades a tots els grups d’edat.

Tot i tenir un menor risc de denunciar qualsevol delicte cibernètic el darrer any, les persones de més de 75 anys tenien més probabilitats d’informar pèrdues financeres com a resultat de la victimització per delictes cibernètics i la victimització repetida de delictes cibernètics que les persones més joves.

Els homes, els que pertanyen a grups ètnics mixtes o negres, les zones més desfavorides, els grups professionals gerencials i amb pitjor salut corrien un major risc de ciberdelinqüència.

Mentre que els adults més joves tenen un major risc de patir delictes cibernètics, els adults majors van rebel·lar casos més greus – victimització repetitiva i pèrdues financeres associades -, potser per una menor consciència de les estafes i les opcions de denuncia.

A causa que la majoria de les persones experimenten un deteriorament de la salut a mesura que envelleixen, una major comprensió de perquè la mala salut prediu el cibercrim podria informar d’iniciatives de prevenció que beneficiarien particularment els grups de major edat i mitigarien els riscos del creixent ús d’internet entre els adults majors. Els professionals de la salut i l’assistència social podrien estar ben posicionats per donar suport a la prevenció.

Els delictes cibernètics inclouen la pirateria informàtica a través de mètodes tecnològics i l’enginyeria social, en la qual s’enganya a una víctima perquè rebel·li la informació necessària per accedir a un dispositiu, xarxa o programa, com a una aplicació bancària o per transferir diners electrònicament.

L’enginyeria social és un terme ampli que inclou el frau relacionat amb les criptomonedes, el phishing i el festeig, i es produeix en plataformes com el correu electrònic i les xarxes socials. És inherentment discriminatori, ja que els atacants adapten el seu enfocament a les vulnerabilitats de les diferents víctimes.

L’enquesta descobreix que els homes són més propensos a patir victimització i reincidència que les dones. Una explicació plausible és que els homes, que s’ha descobert que assumeixen més riscos que les dones en general, també poden participar en comportaments o activitats de més risc en línia, el que els fa més vulnerables als malfactors.

Els adults majors també poden ser menys capaços que els adults més joves d’evitar la victimització repetida i les pèrdues financeres, i també poden estar subestimant la victimització menys greu – que no impliqui reincidència en delictes o pèrdues financeres- .

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gairebé un feminicidi al dia a Alemanya l’any 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les ministres de l’interior i de les dones, conjuntament amb el vicepresident de l’Oficina d’Investigació Federal –BKA) acaben de presentar el balanç dels delictes contra les dones de l’any 2023[1].

Les dades més rellevants d’aquest informe són:

  • 938 noies i dones víctimes d’homicidi (temptativa i delicte consumat inclosos), xifra que implica un 32,4% de totes les víctimes de delictes contra la vida. Un 80,6% d’aquestes víctimes ho van ser en context de relacions de parella. En total 360 noies i dones varen perdre la vida a causa d’homicidis consumats, és a dir, gairebé un feminicidi al dia.
  • 52.330 noies i dones varen ser víctimes de delictes conra la llibertat sexual (un 6,2% més que l’any anterior). Més de la meitat eren menors d’edat.
  • 17.193 dones varen ser víctimes de violència digital, com el ciberassetjament o altres delictes que, per exemple, es cometen a les xarxes socials. L’increment és en aquest àmbit d’un 25% en relació a l’any anterior.
  • El 70,5 % de les víctimes de violència domèstica van ser noies i dones, amb un total de 180.715 víctimes (per 171.076 l’any 2022), moltes més en el context de relacions de parella (el 79,2% del total) que per violència intrafamiliar (54% del total).
  • 591 noies i dones varen ser víctimes de delictes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, un increment d’un 6,9% respecte el 2022. Un 31,5% d’aquestes víctimes tenien una edat inferior als 21 anys.
  • Els delictes contra les dones dins del grup de delictes amb motivació política (delictes d’odi contra les dones) va créixer un 56,3%, amb 322 delictes en relació als 206 de l’any 2022.
  • La immensa majoria de víctimes i d’autors d’aquests delictes eren de nacionalitat alemanya. Únicament en el cas dels delictes de tràfic d’éssers humans, trobem una majoria de víctimes i autors de nacionalitats diferents a l’alemanya.

L’informe parla de diverses causes d’aquest increment de la violència contra les dones. Una de les causes exposades és que la creixent emancipació de les dones pot suposar una amenaça per la posició social i professional de molts homes. La reacció contra aquesta amenaça percebuda pot ser la violència. En aquest context, cal tenir en compte els missatges d’odi que s’emeten per internet i que tenen una difusió notable.

Aquesta presència a la xarxa dels missatges antifeministes pot fer pensar als contraris a la igualtat de les dones que són una majoria i fer radicalitzar la seva resposta contra les dones. Aquesta realitat fa pensar que les campanyes per prevenir i combatre la violència contra les dones han d’anar molt més enllà de les accions policials (que són necessàries) i ser capaces d’influir de manera eficaç en l’opinió pública, de manera que el procés d’equiparació social i professional de les dones sigui assumit com a positiu i necessari.

En l’àmbit purament policial, l’informe creu que cal intensificar la lluita contra la feminofòbia a la xarxa, millorar els resultats de la lluita contra l’explotació sexual de moltes dones i continuar col·laborant en la identificació de víctimes i autors de feminicidis a nivell internacional.

[1] Vid. BKA – Meldungen – Bundeslagebild „Geschlechtsspezifisch gegen Frauen gerichtete Straftaten 2023“

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Enquesta de victimització dels Estats Units 2023

Notes de seguretatDeixa un comentari

Segons l’informe publicat pel Departament de Justícia dels Estats Units, la taxa de victimització violenta a Amèrica del Nord l’any 2023 va ser de 22,5 delictes per cada 1.000 persones d’edat igual o superior als 12 anys, una xifra similar a la de l’any 2022 (23,5).

Cal tenir en compte que al capítol de victimització violenta s’hi inclouen la violació o l’agressió sexual, el robatori, l’agressió agreujada i l’agressió simple.

En les tres darreres dècades s’ha viscut una disminució general de la taxa de violència, des del 1993 (79,8 per 1.000 persones) fins al 2023 (22,5).

La taxa de victimització violenta excloent-ne l’agressió simple va disminuir per als homes de 9,5 per cada 1.000 l’any 2022 a 6,9 per 1.000 el 2023, mentre que la taxa relativa a les dones no es va modificar significativament.

La taxa de violència en el si de la parella (victimitzacions violentes que van ser comeses per cònjuges, parelles actuals o parelles anteriors) va disminuir de 3,4 delictes per cada 1.000 persones de 12 anys o més l’any 2022, a 2,2 per 1.000 persones el 2023.

Pel que fa a les llars nord-americanes, van experimentar 13,6 milions de victimitzacions l’any 2023. El nombre de propietats victimitzades va ser comparable a les del 2022, però superiors a les 12,8 milions del 2019. Inclouen el delicte contra la propietat, el robatori o intrusió, el robatori de vehicles de motor i altres tipus de robatori domèstic. Del 2022 al 2023, la taxa de victimització de la propietat a les zones urbanes va augmentar de 176,1 delictes per 1.000 llars a 192,3 per 1.000 llars.

La taxa de victimització violenta denunciada a la policia va ser del 2022 al 2023 (10,1 per 1.000 persones) i va suposar continuar amb la tendència general a la disminució de les xifres d’ençà del 1993, amb la dada més alta mai assolida (33,8 per 1.000).

Amb tot, la taxa del 2023 va ser superior a la de l’any 2020 (6,6 per 1.000) i 2021 (7,5 per 1.000), però va ser comparable a la de fa cinc anys, el 2019. El 2023 es va denunciar a la policia un percentatge de delictes de robatoris més baix (42%) que el 2022 (64%).

El percentatge de victimitzacions generals de delictes contra la propietat denunciades a la policia va disminuir del 32% el 2022 al 30% el 2023, a causa, en part, d’una disminució en la denúncia de robatoris de vehicles de motor a la policia (del 81% al 72%).

L’informe complet (Criminal Victimization, 2023, NCJ 309335, BJS, setembre de 2024), amb documents relacionats i informació addicional sobre l’Oficina d’Estadístiques de Justícia, està disponible al web de BJS: bjs.ojp.gov.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Es publica l’enquesta de delictes i víctimes de Nova Zelanda

Notes de seguretatDeixa un comentari

S’acaba de publicar la darrera Enquesta de delinqüències i víctimes de Nova Zelanda (NZCVS), que ofereix noves perspectives sobre la naturalesa dels delictes denunciats i no denunciats.

Publicada pel Ministeri de Justícia, la NZCVS es basa en entrevistes realitzades a més de 7.100 neozelandesos fetes entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023.

L’enquesta mostra que el 32% dels neozelandesos van patir delictes durant els 12 mesos anteriors a l’entrevista, en comparació amb el 31% de l’any 2022. Aquesta xifra global s’ha mantingut relativament estable des que es va iniciar l’enquesta el 2018, segons càlculs de la directora general de Sector Insights del Ministeri de Justícia, Rebecca Parish.

En general, la NZCVS va trobar que els neozelandesos van experimentar 1,88 milions d’incidents delictius en el període de 12 mesos. D’aquesta manera, el nombre de víctimes és coherent amb els anys anteriors, però hi va haver un augment del frau i el robatori de vehicles.

La majoria de fraus es van identificar per transaccions bancàries no autoritzades (66%), seguides de compres en línia (20%). L’augment és una tendència mundial i probablement està relacionat amb les persones que duen a terme més activitat financera en línia, especialment compres per internet.

El robatori de vehicles va augmentar un 47%, d’unes 41.000 llars el 2022 a unes 60.000 llars el 2023. L’enquesta mostra que la majoria de vehicles van ser robats al carrer o a la calçada. Eren menys propensos a ser robats si s’aparcaven en un garatge, un aparcament o un aparcament públic.

D’altra banda, durant l’any 2023, 185.000 neozelandesos van ser víctimes d’un crim violent. Els delictes violents inclouen l’agressió física i/o sexual i el robatori.

La proporció de víctimes que denuncien a la policia s’ha mantingut estable des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. No obstant això, en contrast amb el nombre de víctimes, l’any passat es va observar una proporció més alta d’incidents domèstics (robatoris i robatoris de vehicles) denunciats a la policia. En tots els delictes, el 28% de tots els incidents es van denunciar a la policia.

En general, la raó més comuna que la gent dona per no informar és que creu que l’incident és massa trivial per haver de denunciar (38%).

Els delictes contra vehicles (58%), la violència interpersonal (40%) i el robatori (43%) són els delictes més denunciats. Per contra, el frau i la ciberdelinqüència són els menys denunciats (11%).

Altres troballes clau:

  • El 2023, més neozelandesos es van sentir insegurs en comparació amb l’any 2018, especialment els de 30 anys o més, els adults asiàtics i les persones que viuen a Auckland o Waikato.
  • El nombre de persones que pateixen delictes familiars ha disminuït de 87.000 persones a 70.000 des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. Això es deu a la disminució del nombre de delictes comesos per membres de la família que no són parella íntima: pares, fills o altres relacions familiars.
  • La proporció d’adults maoris que pateixen delictes cada any ha anat disminuint des que va començar l’enquesta, del 39% el 2018 al 34% l’any 2023.
  • La proporció d’adults asiàtics que pateixen delictes ha augmentat del 24% el 2018 al 30% el 2023, a causa de l’augment del frau i l’engany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com operen els traficants de persones i de migrants

Notes de seguretatDeixa un comentari

El nou informe del Centre Europeu de Tràfic de Migrants (EMSC) d’Europol analitza els darrers avenços i les principals amenaces en el tràfic de migrants i el tràfic d’éssers humans, a partir de les operacions més recents dutes a terme amb el suport d’Europol. L’informe destaca els principals reptes que presenta el panorama delictiu actual i pretén ajudar les forces de l’ordre a intensificar la lluita contra les xarxes criminals, que no només roben la seva dignitat a les persones, sinó que amenacen directament la seva vida.

Les xarxes de tràfic de migrants i de tràfic d’éssers humans s’adapten molt i aprofiten els esdeveniments geopolítics, incloses les crisis econòmiques i socials, per maximitzar els seus beneficis il·legals. Aquestes xarxes identifiquen ràpidament les oportunitats criminals que els ofereix l’entorn digital i les aprofiten per augmentar els seus beneficis il·legals. Els delinqüents abusen de les plataformes de xarxes socials, aplicacions mòbils i criptomonedes per oferir els seus serveis il·legals, gestionar la logística i els pagaments i assegurar els beneficis.

L’any 2015, la Unió Europea es va enfrontar a una crisi migratòria sense precedents. Com a resposta, l’any 2016, Europol va augmentar el seu suport a les autoritats estatals de policia amb la creació d’un centre especialitzat, el Centre Europeu de Tràfic de Migrants d’Europol, per facilitar una cooperació transfronterera més estreta i l’intercanvi ràpid d’informació operativa.

Només el 2023, Europol va donar suport a 223 operacions contra el tràfic de migrants i les xarxes de tràfic de persones. L’agència també va proporcionar a les autoritats policials 1.231 informes operatius per avançar en les seves investigacions el 2023. Europol ha desenvolupat encara més el concepte de grups operatius de treball (OTF, per la sigla en anglès d’Operational Taskforce) en aquesta àrea de delinqüència, amb 11 OTF dirigits a xarxes de tràfic de migrants i tràfic de persones.

Les investigacions sobre el tràfic d’éssers humans i el tràfic de migrants revelen un entorn criminal complex i dinàmic en el qual els actors s’aprofiten de les infraestructures existents i es dediquen a múltiples activitats il·legals. Aquestes xarxes criminals també participen en altres activitats delictives, com ara el tràfic de drogues i armes, el frau documental i la violència. El tràfic de migrants i el tràfic d’éssers humans estan interconnectats, especialment en els casos en què els migrants irregulars estan endeutats amb els seus traficants i acaben en esquemes d’explotació laboral o sexual per pagar les taxes del tràfic. Els vincles entre el tràfic de migrants, el terrorisme i el finançament del terrorisme són especialment preocupants.

Les principals característiques de les xarxes criminals implicades en el tràfic de migrants i de persones són:

• Vincles forts amb altres àrees de delinqüència i facilitadors de la delinqüència.

• Alta flexibilitat i adaptabilitat.

• Abús de les crisis geopolítiques, econòmiques, ambientals i socials.

• Intensa cooperació amb altres xarxes criminals transfrontereres dins i fora de la UE.

• Extensió de la violència cap als migrants irregulars, les forces de l’ordre, els competidors i dintre de les mateixes xarxes criminals.

• Augment de la digitalització dels components bàsics de les activitats delictives.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que suposa la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la UE. EMPACT reforça la intel·ligència, la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions i els organismes de la Unió i els socis internacionals. EMPACT s’executa en cicles de quatre anys centrats en les prioritats comunes de delinqüència de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El paisatge cibercriminal, fragmentat i multiplicat, segons el nou informe d’Europol

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol acaba de publicar la 10a edició de l’Internet Organized Crime Threat Assessment (IOCTA), un informe que esdevé una avaluació en profunditat dels avenços clau, els canvis i les amenaces emergents en l’àmbit de la  ciberdelinqüència durant el darrer any.

El document destaca les tendències rellevants en àrees delictives com els ciberatacs, l’explotació sexual infantil i els delictes de frau en línia i de sistemes de pagament. També ofereix una visió del que es pot esperar en un futur proper, especialment pel que fa a les noves tecnologies, sistemes de pagament, intel·ligència artificial, criptomonedes i contingut il·lícit en línia.

Les recents operacions policials han fet que els grups de programari de segrest (ransomware) es divideixin i canviïn de marca sota diferents disfresses. A més, les eliminacions contínues de fòrums i mercats al web fosc han escurçat el cicle de vida dels espais criminals. Aquesta inestabilitat, combinada amb l’augment de les estafes existents, ha contribuït a la fragmentació i multiplicació de les amenaces cibernètiques.

El 2023, milions de víctimes a tota la UE van ser atacades i explotades en línia diàriament:

  • Els grups de ransomware es dirigeixen cada cop més a les petites i mitjanes empreses perquè tenen menys ciberdefenses.
  • Els comerços electrònics i les entitats bancàries són els objectius preferits dels atacs digitals.
  • Els usuaris continuen sent víctimes de campanyes de pesca, compromís de correu electrònic empresarial (BEC), inversions i frau romàntic.
  • Augmenta el nombre de casos d’extorsió sexual en línia adreçada a menors vulnerables.

Les tàctiques d’extorsió són cada cop més comunes a tot l’espectre d’amenaces de ciberdelinqüència, ja que les dades robades corren el risc de ser publicades i subhastades, la qual cosa fa que la revictimització sigui una amenaça. Segons sembla, els delinqüents són menors d’edat en molts casos, i alguns han començat a aprofitar la IA, que ja s’està convertint en un component de la seva caixa d’eines. L’ús de criptomonedes en una varietat més àmplia d’àrees criminals també s’ha fet més notable.

El ciberdelicte assistit per IA només ha començat: el material d’abús sexual infantil és una amenaça preocupant que necessitarà un seguiment en profunditat. Les imatges alterades per la IA i completament artificials plantejaran desafiaments creixents per a les investigacions de les forces de l’ordre, no només pel que fa al volum en circulació, sinó també a la capacitat dels investigadors per identificar la veritable identitat de les víctimes i els delinqüents.

L’ús de criptomonedes en diverses àrees de delinqüència s’ha fet més evident. Es preveu que diversos desenvolupaments d’aquest mercat tindran un impacte significatiu en l’abús de les criptomonedes per part dels delinqüents en un futur proper. Els estafadors podrien abusar de l’augment dels fons negociats en borsa relacionats amb aquests actius.

Per fer front a les principals amenaces destacades a l’IOCTA 2024 de manera ràpida i efectiva, les forces de l’ordre necessiten els coneixements, les eines i la legislació adequats. A mesura que els delinqüents s’adapten, les forces de l’ordre i els legisladors també han d’innovar per mantenir-se al capdavant i buscar capitalitzar les tecnologies noves i en desenvolupament. Això, al seu torn, requereix formació per produir les capacitats especialitzades necessàries per investigar delictes cibernètics complexos o tècnicament desafiants, com els que impliquen l’abús de criptomonedes o el web fosc.

Europol està abordant aquests reptes digitals amb la seva estratègia per oferir seguretat en col·laboració. L’agència és a l’avantguarda de la innovació en l’aplicació de la llei i actua com a plataforma de coneixement per oferir solucions policials de la UE en relació amb el xifratge, les criptomonedes i altres qüestions. En fer-ho, Europol amplia la caixa d’eines disponible per als agents que apliquen la llei a Europa i més enllà, i augmenta així les seves capacitats tècniques i forenses. El Centre Europeu de Ciberdelinqüència (EC3) d’Europol és el primer port d’escalada per als investigadors de ciberdelinqüència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com la investigació està millorant el contacte amb les víctimes d’agressions als EUA

Notes de seguretatDeixa un comentari

No és estrany que les víctimes d’una agressió tinguin dificultats per relacionar-se amb les forces de l’ordre després d’haver-la patit. Sovint tenen por que no se les creguin o pensen que denunciar el delicte no té cap efecte.

Aquest article, signat per Maya Metni Pilkington, va aparèixer originalment a Police Chief Magazine i es torna a publicar al National Institute of Justice (NIJ) amb permís de l’Associació Internacional de Caps de Policia.

Com les forces de l’ordre poden ajudar les víctimes a participar en el sistema després d’una agressió? La resposta rau a crear bones pràctiques per al contacte amb les víctimes. Tres projectes d’investigació finançats pel Departament de Justícia dels Estats Units ho estan analitzant des de noves perspectives.

Els kits d’agressions sexuals contenen proves crucials. Malauradament, la recollida de proves que contenen els kits pot ser intrusiva i retraumatitzant per a les víctimes que s’han de sotmetre a exàmens mèdics forenses poc després de patir una agressió, en un moment en què potser no estan preparades per denunciar el crim a la policia.

Malgrat la importància de recollir mostres de semen, sang, saliva i cabells per a investigacions penals i processaments, no s’envien proves habitualment per a tests i anàlisis d’ADN forenses. La policia i els laboratoris criminals poden tenir grans acumulacions de kits no provats. Els retards en les proves no només dificulten la recerca de la justícia, sinó que també poden perpetuar o agreujar el trauma de les víctimes.

Les afluències de diners públics, juntament amb la protesta pública persistent, han impulsat moltes jurisdiccions a accelerar el processament dels seus kits no provats, la qual cosa ha donat com a resultat la identificació de milers de persones que han comès un delicte a través de visites al sistema d’índex d’ADN combinat (CODIS). Per la reobertura d’aquests casos sovint passen mesos o fins i tot anys després del crim original. La policia i la fiscalia s’han de posar en contacte amb les víctimes per informar-les que les seves proves no s’havien analitzat mai i que els seus casos poden ser reoberts, un procés que pot resultar profundament revictimitzador.

La doctora Rebecca Campbell, professora de psicologia a la Universitat Estatal de Michigan, se centra a entendre les conseqüències dels kits d’agressions sexuals no processats sobre les víctimes. El seu treball estudia l’angoixa psicològica prolongada i la sensació d’injustícia dels supervivents als quals s’ha denegat la resolució ràpida i el tancament del cas.

El 2009, aquesta investigació va trobar 8.717 kits a Detroit, Michigan, que no s’havien enviat mai a provar, principalment a causa d’anys de manca de personal i recursos insuficients.

En la seva investigació, la doctora Campbell va entrevistar supervivents d’agressions sexuals a Detroit que tenien kits que s’havien recollit però que no s’havien enviat a analitzar. Els kits es van trobar a l’endarreriment de Detroit, es van enviar a analitzar i es van seleccionar per a la notificació de les víctimes. Els seus casos legals van ser reoberts, processats, sentenciats i tancats. Dels 112 supervivents que s’ajusten als criteris de l’estudi, 32 van optar per participar-hi, una prova de la dificultat que és per a aquestes víctimes tornar a involucrar-se amb la seva agressió. Això pot ser especialment cert quan es tracta de tornar a connectar amb el sistema.

Per què són importants les interaccions entre les víctimes i els agents? El departament de policia té interès a millorar les interaccions amb les víctimes perquè els agents no els causin més danys del que ja han experimentat, i perquè els agents puguin ser un recurs útil per a elles. A més, s’ha demostrat que la formació sobre una millor comunicació i una resposta més empàtica amb les víctimes enforteix el processament dels casos, fet que significa que els casos posteriors a la formació tenien més proves etiquetades, tenien més probabilitats d’enviar-los a investigadors especialitzats per fer-ne un seguiment i hi havia més agents que es dedicaven a les referències de defensa de les víctimes. Els resultats d’alguna investigació posen de manifest com la formació basada en el trauma és prometedora per avançar en la resposta policial a l’agressió sexual centrada en els supervivents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français