Autor: Notes de seguretat

Europol warns of difficulties in police evidence collection

Notes de seguretatDeixa un comentari

In a recently published research paper, Europol sounds all the alarms about how privacy-enhancing technologies (PET) used in Home Routing pose a serious challenge to the lawful interception of information in the context of judicial and law enforcement investigations.

The document delves into the problems that Home Routing creates for law enforcement in the exercise of their duties, as well as the fact that it presents possible ways to safeguard and maintain the ability of police to protect citizens and investigate criminals.

Home Routing makes it possible for a telecommunications service provider to provide a service to a customer when travelling abroad. This means that when a customer travels around the world, their communications (calls, messages and data) are still processed through their home network rather than the network of the country they are visiting.

Consequently, this means that the overseas service provider cannot hand over communication data to law enforcement upon a judicial request, if the domestic service provided has enabled PET in Home Routing.

Once Home Routing is implemented, any suspect using a foreign SIM card can no longer be intercepted. This problem arises both when a foreigner uses their own (foreign) SIM card in another country, and when citizens or residents use a foreign SIM card in their own country. The only current exception to this is when a domestic service provider (to whom domestic interception orders can be sent) has a collaboration agreement in place that disables PET in Home Routing with the service provider in another country.

Criminals are aware of this loophole and have been abusing it to evade law enforcement. This creates an unequal balance between malicious actors and law enforcement, whose capabilities at the moment do not allow them to carry out the duties that society has entrusted to them.

In the case of Home Routing, a national interception order cannot be enforced across borders. Instead, a European Investigation Order can be issued, although a response can take up to 120 days, a period that becomes too long when an emergency interception is needed. Furthermore, it is not desirable to rely on the voluntary cooperation of a foreign service provider for the exercise of domestic investigative powers.

With this position paper, Europol wants to open the debate on this technical issue, which currently severely hampers law enforcement’s ability to access vital evidence.

A solution must be found that allows a country’s authorities to lawfully intercept a suspect’s communications within their territory without disproportionately impeding secure communications.

The document provides key elements to be considered as part of the company’s response, taking into account operational, technical, privacy and policy aspects.

This document is part of a series of Europol publications that are instrumental in anticipating technological innovations and resulting changes in the security landscape.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Europol met en garde contre les difficultés rencontrées par la police dans la collecte de preuves

Notes de seguretatDeixa un comentari

Dans un rapport de recherche récemment publié, Europol tire la sonnette d’alarme sur la manière dont les technologies d’amélioration de la protection de la vie privée (PET) utilisées dans le routage domestique (Home Routing) posent un sérieux problème à l’interception légale d’informations dans le cadre d’enquêtes policières et judiciaires.

Le rapport s’est plongé dans les problèmes que le Home Routing crée pour les forces de l’ordre dans l’exercice de leurs fonctions, ainsi que le fait qu’il présente des moyens possibles de sauvegarder et de maintenir la capacité de la police à protéger les citoyens et à enquêter sur les criminels.

Le Home Routing permet à un fournisseur de services de télécommunications de fournir un service à un client qui voyage à l’étranger. Cela signifie que lorsqu’un client voyage dans le monde entier, ses communications (appels, messages et données) sont toujours traitées par son réseau d’origine et non par le réseau du pays qu’il visite.

En conséquence, cela signifie que le fournisseur de services à l’étranger ne peut pas remettre les données de communication aux forces de l’ordre qui en font la demande, si le service national fourni a activé les PET dans le Home Routing.

Une fois le Home Routing mis en place, tout suspect utilisant une carte SIM étrangère ne pourra plus être intercepté. Ce problème se pose aussi bien lorsqu’un étranger utilise sa propre carte SIM (étrangère) dans un autre pays que lorsque des citoyens ou des résidents utilisent une carte SIM étrangère dans leur propre pays. La seule exception actuelle à cette règle est le cas où un fournisseur de services national (auquel des ordres d’interception nationaux peuvent être envoyés) a mis en place un accord de collaboration qui désactive les PET du routage domestique avec le fournisseur de services d’un autre pays.

Les criminels connaissent cette faille et en abusent pour échapper aux forces de l’ordre. Cela crée un déséquilibre entre les acteurs malveillants et les forces de l’ordre, dont les capacités actuelles ne leur permettent pas de remplir les missions que la société leur a confiées.

Dans le cas du routage domestique, une ordonnance d’interception nationale ne peut pas être appliquée au-delà des frontières. En revanche, une décision d’enquête européenne peut être émise, bien que la réponse puisse prendre jusqu’à 120 jours, une période qui devient trop longue lorsqu’une interception d’urgence est nécessaire. En outre, il n’est pas souhaitable de compter sur la coopération volontaire d’un prestataire de services étranger pour l’exercice des pouvoirs d’enquête nationaux.

Avec cette prise de position, Europol souhaite ouvrir le débat sur cette question technique qui, à l’heure actuelle, entrave gravement la capacité des forces de l’ordre à accéder à des preuves cruciales.

Il faut trouver une solution qui permette aux autorités d’un pays d’intercepter légalement les communications d’un suspect sur son territoire, sans entraver de manière disproportionnée les communications sécurisées.

Le document fournit des éléments clés à prendre en compte dans le cadre de la réponse de la société, en tenant compte des aspects opérationnels, techniques, politiques et de protection de la vie privée.

Ce document fait partie d’une série de publications d’Europol qui permettent d’anticiper les innovations technologiques et les changements qui en résultent dans le paysage de la sécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europol adverteix de les dificultats de recollir evidències policials davant de tecnologies PET

Notes de seguretatDeixa un comentari

En un document d’investigació publicat recentment, Europol fa sonar totes les alarmes sobre com la tecnologia garant de la privacitat (privacy enhancing technology, PET) utilitzada en el rúter domèstic representa un seriós repte per a la intercepció legal de la informació en el context de les investigacions judicials i d’aplicació de la llei.

El rúter domèstic fa possible que un proveïdor de serveis de telecomunicacions proporcioni un servei a un client quan viatja a l’estranger. Això vol dir que quan aquest client viatja arreu del món, les seves comunicacions (trucades, missatges i dades) encara es processen a través de la seva xarxa domèstica en comptes de la xarxa del país que visita.

En conseqüència, el proveïdor de serveis a l’estranger no pot lliurar dades de comunicació a les forces de l’ordre, a petició judicial, si el servei domèstic prestat ha habilitat el PET al rúter domèstic.

El document aprofundeix en els problemes que crea el rúter domèstic a les forces de l’ordre en l’exercici de les seves funcions, així com el fet que presenti possibles vies per salvaguardar i mantenir la capacitat de les policies per protegir els ciutadans i investigar els delinqüents.

Un cop implementat el rúter domèstic, qualsevol sospitós que utilitzi una targeta SIM estrangera ja no es podrà interceptar. Aquest problema es produeix tant quan un estranger utilitza la seva pròpia targeta SIM (estrangera) en un altre país, com quan els ciutadans o residents utilitzen una targeta SIM estrangera al seu propi país. L’única excepció actual d’això és quan un proveïdor de serveis nacionals (a qui es poden enviar ordres d’intercepció domèstica) té establert un acord de col·laboració que desactiva el PET en el rúter domèstic amb el proveïdor de serveis d’un altre país.

Els delinqüents saben d’aquesta llacuna i n’han estat abusant per evadir l’aplicació de la llei. Això crea un equilibri desigual entre els actors maliciosos i les forces de l’ordre, les capacitats de les quals en aquest moment no els permeten dur a terme els deures que la societat els ha encomanat.

En el cas del rúter domèstic, no es pot fer complir una ordre nacional d’intercepció a través de les fronteres. En canvi, es pot emetre una ordre d’investigació europea, tot i que la resposta pot trigar fins a 120 dies, període que esdevé massa llarg quan es necessita una intercepció d’emergència. A més, no és desitjable dependre de la cooperació voluntària d’un proveïdor de serveis estranger per a l’exercici de poders d’investigació nacionals.

Amb aquest document de posició, Europol vol obrir el debat sobre aquesta qüestió tècnica, que actualment dificulta greument la capacitat de les forces de l’ordre per accedir a proves crucials.

S’ha de trobar una solució que permeti a les autoritats d’un país interceptar legalment les comunicacions d’un sospitós dins del seu territori, sense impedir les comunicacions segures de manera desproporcionada.

El document ofereix elements clau que s’han de considerar com a part de la resposta de la societat, tenint en compte els aspectes operatius, tècnics, de privadesa i de política.

Aquest document forma part d’una sèrie de publicacions d’Europol que són fonamentals per anticipar les innovacions tecnològiques i les modificacions resultants en el panorama de la seguretat.

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Europol advierte de las dificultades de recoger evidencias policiales ante tecnologías PET

Notes de seguretatDeixa un comentari

En un documento de investigación publicado recientemente, Europol activa todas las alarmas sobre cómo la tecnología de protección de la intimidad (privacy enhancing technology, PET) utilizada en el rúter doméstico representa un serio reto para la intercepción legal de la información en el contexto de las investigaciones judiciales y de aplicación de la ley.

El rúter doméstico hace posible que un proveedor de servicios de telecomunicaciones proporcione un servicio a un cliente cuando viaja al extranjero. Eso quiere decir que cuando este cliente viaja por todo el mundo, sus comunicaciones (llamadas, mensajes y datos) todavía se procesan a través de su red doméstica en vez de la red del país que visita.

En consecuencia, el proveedor de servicios en el extranjero no puede entregar datos de comunicación a las fuerzas del orden, a petición judicial, si el servicio doméstico prestado ha habilitado el PET en el rúter doméstico.

El documento profundiza en los problemas que crea el rúter doméstico a las fuerzas del orden en el ejercicio de sus funciones, así como el hecho de que presente posibles vías para salvaguardar y mantener la capacidad de las policías para proteger a los ciudadanos e investigar a los delincuentes.

Una vez implementado el rúter doméstico, cualquier sospechoso que utilice una tarjeta SIM extranjera ya no se podrá interceptar. Este problema se produce tanto cuando un extranjero utiliza su propia tarjeta SIM (extranjera) en otro país, como cuando los ciudadanos o residentes utilizan una tarjeta SIM extranjera en su propio país. La única excepción actual de esto es cuando un proveedor de servicios nacionales (a quien se pueden enviar órdenes de intercepción doméstica) tiene establecido un acuerdo de colaboración que desactiva el PET en el rúter doméstico con el proveedor de servicios de otro país.

Los delincuentes saben de esta laguna y han estado abusando de ella para evadir la aplicación de la ley. Eso crea un equilibrio desigual entre los actores maliciosos y las fuerzas del orden, cuyas capacidades en este momento no les permiten llevar a cabo los deberes que la sociedad les ha encomendado.

En el caso del rúter doméstico, no se puede hacer cumplir una orden nacional de intercepción a través de las fronteras. En cambio, se puede emitir una orden de investigación europea, aunque la respuesta puede tardar hasta 120 días, periodo que es demasiado largo cuando se necesita una intercepción de emergencia. Además, no es deseable depender de la cooperación voluntaria de un proveedor de servicios extranjero para el ejercicio de poderes de investigación nacionales.

Con este documento de posición, Europol quiere abrir el debate sobre esta cuestión técnica, que actualmente dificulta gravemente la capacidad de las fuerzas del orden para acceder a pruebas cruciales.

Hay que encontrar una solución que permita a las autoridades de un país interceptar legalmente las comunicaciones de un sospechoso dentro de su territorio, sin impedir las comunicaciones seguras de forma desproporcionada.

El documento ofrece elementos clave que deben ser considerados como parte de la respuesta de la sociedad, teniendo en cuenta los aspectos operativos, técnicos, de privacidad y de política.

Este documento forma parte de una serie de publicaciones de Europol que son fundamentales para anticipar las innovaciones tecnológicas y las modificaciones resultantes en el panorama de la seguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Methodological challenges in the study of rare violent incidents

Notes de seguretatDeixa un comentari

Violent incidents, such as mass public shootings and terrorist attacks, are rare, but have widespread and catastrophic impacts within society. These devastating and often high-profile events raise questions about their causes and how best to prevent them. However, rare events are very difficult to predict.

The National Institute of Justice (NIJ) journal has published an article intended to raise awareness and assist in prevention efforts. Along these lines, the research community (Basia E. Lopez, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi, and Nadine Frederique) must develop a strategy for obtaining, coding, testing, and analysing data on rare violent incidents.

Finding answers to questions that can guide the prevention of these events is complicated. Naturally, one can draw on what the research shows to inform these discussions, but research on rare, albeit high-impact, events is extremely difficult to conduct and even more difficult to generalise. Research designs and methods are in continual development; however, rare incidents are still an exceptionally difficult phenomenon to study.

For example, mass public shootings are rare and context-dependent, meaning that the situation, background or location differs from case to case. As a result, it is a challenge for researchers to quantify their impact. In addition, the rarity of mass public shootings makes it difficult to develop and test theoretical models due to the lack of good quality data.

Research must go beyond these limitations to improve the criminal justice field’s ability to prevent rare violent incidents. For example, there is a lack of reliable and valid information on what factors might lead an individual to commit a mass shooting. Determining these factors requires rigorous data collection methods and analysis. But this is only the starting point. We can also leverage methods used in other disciplines that study rare events to potentially help predict violent incidents and suggest appropriate mitigation strategies.

As the scientific research, development, and evaluation arm of the U.S. Department of Justice, NIJ has played a crucial role in improving knowledge and understanding of rare violent incidents, such as public mass shootings and terrorist events. The Institute has funded a number of studies over the years that aim to provide rigorous data, a better understanding of what the data conveys, better connectivity between data sources, and consistent definitions so that the field has more information about who perpetrates mass violence, their motivations, and how they plan and carry out their attack.

A mass shooting falls under the broader category of mass murder, which is defined as the wilful (non-negligent) killing of at least four human beings by another person by any means (e.g., bomb, knife/machete, firearm, or use of a vehicle). A mass shooting is a mass murder involving at least one firearm and usually carried out at a single time and place.

Mass shootings have additional subcategories, such as:

  • Public mass shootings (shootings at schools, workplaces and other places of public access, such as cinemas, restaurants, bars, places of worship or outdoor events in open spaces).
  • Domestic mass shootings.
  • Crime-related shootings, such as robberies and gang-related shootings (a form of organised crime and turf wars).
  • Another example of mass murder is a terrorist attack during which several victims are intentionally killed.

Over the years, NIJ has been committed to supporting research on rare incidents such as terrorism and mass shootings, with special emphasis on school shootings. Recognising that knowledge gaps also exist about mass shootings outside of school settings, the Institute began investing in research on domestic radicalisation to violent extremism and terrorism in 2012, and on other public mass shootings in 2018.

Rare violent incidents are related to a lack of data, which has prompted researchers to use open-source databases to better understand them.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Les défis méthodologiques dans l’étude des incidents violents rares

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les incidents violents, tels que les fusillades de masse et les attentats terroristes, sont rares, mais ont des répercussions étendues et catastrophiques sur la société. Ces événements dévastateurs, et souvent très médiatisés, soulèvent des questions sur leurs causes et sur la meilleure façon de les éviter. Cependant, les événements peu fréquents sont très difficiles à prévoir.

Le magazine du National Institute of Justice (NIJ) a publié un article destiné à sensibiliser le public et à soutenir les efforts de prévention. Dans cette optique, la communauté de chercheurs (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi et Nadine Frederique) doit élaborer une stratégie pour obtenir, coder, tester et analyser les données sur les incidents violents rares.

Il est difficile de trouver des réponses aux questions qui peuvent guider la prévention de ces événements. Bien sûr, on peut s’appuyer sur les résultats de la recherche pour éclairer ces discussions, mais la recherche sur des événements rares, mais à fort impact, est incroyablement difficile à mener et encore plus difficile à généraliser. Les modèles et les méthodes de recherche évoluent constamment, cependant les incidents rares restent un phénomène exceptionnellement difficile à étudier.

Par exemple, les fusillades de masse en public sont peu fréquentes et dépendent du contexte, ce qui signifie que la situation, le contexte ou le lieu diffèrent d’un cas à l’autre. Il est donc difficile pour les chercheurs de quantifier leur impact. En outre, la rareté des fusillades publiques rend difficile l’élaboration et le test de modèles théoriques en raison du manque de données de bonne qualité.

La recherche doit aller au-delà de ces limites pour améliorer la capacité de la justice pénale à prévenir les incidents violents rares. Par exemple, on manque d’informations fiables et valables sur les facteurs susceptibles de pousser un individu à commettre une fusillade de masse. La détermination de ces facteurs nécessite des méthodes de collecte et d’analyse de données rigoureuses. Mais ce n’est qu’un point de départ. Nous pouvons également nous appuyer sur des méthodes utilisées dans d’autres disciplines qui étudient les événements rares afin d’aider à prévoir les incidents violents et à proposer des stratégies d’atténuation appropriées.

En tant qu’organe de recherche, de développement et d’évaluation scientifique du ministère américain de la Justice, le NIJ a joué un rôle crucial dans l’amélioration de la connaissance et de la compréhension des incidents violents rares, tels que les fusillades de masse et les attaques terroristes. L’Institut a financé au fil des années un certain nombre d’études visant à fournir des données rigoureuses, une meilleure compréhension de ce que les données véhiculent, une meilleure connectivité entre les sources de données et des définitions cohérentes afin que le secteur dispose de plus d’informations sur les auteurs de violences de masse, leurs motivations et la manière dont ils planifient et exécutent leurs attaques.

Une fusillade de masse entre dans la catégorie plus large des meurtres de masse, qui se définissent comme des meurtres délibérés (sans négligence) d’au moins quatre êtres humains par une autre personne, quel que soit le moyen utilisé (par exemple, une bombe, un couteau/une machette, une arme à feu ou l’utilisation d’un véhicule). Une fusillade de masse est un meurtre de masse impliquant au moins une arme à feu et qui est généralement perpétré en un seul lieu et à un seul moment.

Les fusillades de masse comportent d’autres sous-catégories, telles que :

  • Les fusillades de masse en public (fusillades dans les écoles, sur les lieux de travail et dans d’autres lieux accessibles au public, tels que les cinémas, les restaurants, les bars, les lieux de culte ou les manifestations en plein air dans des espaces ouverts) ;
  • Les fusillades domestiques de masse ;
  • Les fusillades liées à la criminalité, telles que les vols et les fusillades entre gangs (une forme de criminalité organisée et de guerres de territoire) ;
  • Un autre exemple de meurtre de masse est un attentat terroriste au cours duquel plusieurs victimes sont tuées intentionnellement.

Au fil des ans, le NIJ s’est engagé à soutenir la recherche sur les incidents rares tels que le terrorisme et les fusillades de masse, en mettant l’accent sur les fusillades dans les écoles. Reconnaissant qu’il existe également des lacunes dans les connaissances sur les fusillades de masse en dehors du cadre scolaire, l’Institut a commencé à investir dans la recherche sur la radicalisation domestique vers l’extrémisme violent et le terrorisme en 2012, et sur d’autres fusillades de masse en public en 2018.

Les incidents violents rares sont liés à un manque de données, ce qui a conduit les chercheurs à utiliser des bases de données ouvertes pour mieux les comprendre.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Els reptes metodològics en l’estudi dels incidents violents rars

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els incidents violents, com ara els tiroteigs públics massius i els atemptats terroristes, són rars, però tenen impactes generalitzats i catastròfics en el si de la societat. Aquests esdeveniments devastadors i sovint d’alt perfil plantegen preguntes sobre les seves causes i la millor manera de prevenir-los. No obstant, els esdeveniments poc freqüents són molt difícils de predir.

La revista de l’Institut Nacional de Justícia (NIJ) dels Estats Units ha publicat un article amb la intenció d’augmentar el coneixement en aquest àmbit i ajudar en els esforços de prevenció. En aquesta línia, la comunitat investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi i Nadine Frederique) ha de desenvolupar una estratègia per obtenir, codificar, comprovar i analitzar les dades sobre incidents violents rars.

Trobar respostes a preguntes que puguin guiar la prevenció d’aquests esdeveniments és complicat. Naturalment, es pot recórrer a allò que mostra la investigació per informar aquestes discussions, però la investigació sobre esdeveniments rars, encara que d’alt impacte, és increïblement difícil de dur a terme i encara més difícil de generalitzar. Els dissenys i els mètodes de recerca estan en evolució contínua; tanmateix, els incidents rars segueixen sent un fenomen excepcionalment difícil d’estudiar.

Per exemple, els tiroteigs públics massius són poc freqüents i depenen del context, cosa que significa que la situació, el rerefons o la ubicació difereixen en cada cas. Per tant, és un repte per als investigadors quantificar-ne l’impacte. A més, la raresa dels tiroteigs públics en massa fa que sigui difícil desenvolupar i provar models teòrics a causa de la manca de dades de bona qualitat.

La investigació ha d’anar més enllà d’aquestes limitacions per avançar en la capacitat del camp de la justícia penal per prevenir incidents violents rars. Per exemple, cal informació fiable i vàlida sobre quins factors poden portar un individu a cometre un tiroteig massiu. La determinació d’aquests factors requereix mètodes i anàlisis de recollida de dades rigorosos. Però aquest només és el punt de partida. També podem aprofitar els mètodes utilitzats en altres disciplines que estudien esdeveniments rars per ajudar potencialment a predir incidents violents i suggerir estratègies de mitigació adequades.

Com a branca d’investigació, desenvolupament i avaluació científica del Departament de Justícia dels Estats Units, el NIJ ha tingut un paper crucial en la millora del coneixement i la comprensió d’incidents violents rars. L’Institut ha finançat al llarg dels anys diversos estudis que pretenen proporcionar dades rigoroses, una millor comprensió del que transmeten les dades, una millor connectivitat entre les fonts de dades i definicions coherents perquè el camp tingui més informació sobre qui perpetra la violència massiva, les seves motivacions, i com planifica i porta a terme el seu atac.

Un tiroteig en massa s’inclou dins la categoria més àmplia d’assassinat en massa, que es defineix com l’assassinat voluntari (no negligent) d’almenys quatre éssers humans per una altra persona per qualsevol mitjà (per exemple, una bomba, un ganivet o matxet, una arma de foc o l’ús d’un vehicle). Un tiroteig massiu és un assassinat massiu que implica almenys una arma de foc i que normalment es porta a terme en un sol moment i en un lloc.

Els tiroteigs massius tenen subcategories addicionals, com ara:

  • Tiroteigs públics massius (tiroteigs en escoles, en llocs de treball i en altres llocs d’accés públic, com ara cinemes, restaurants, bars, llocs de culte o esdeveniments a l’aire lliure en espais oberts).
  • Tiroteigs domèstics en massa.
  • Trets relacionats amb delictes, com ara robatoris i tirotejos relacionats amb bandes (una forma de crim organitzat i lluites territorials).

Un altre exemple d’assassinat massiu és un atac terrorista durant el qual s’assassinen intencionadament diverses persones.

Al llarg dels anys, NIJ s’ha compromès a donar suport a la investigació sobre incidents rars, amb un èmfasi particular en els tiroteigs escolars. En reconèixer que també hi ha llacunes de coneixement sobre els tiroteigs massius fora de l’entorn escolar, l’Institut va començar a invertir en investigacions sobre la radicalització domèstica fins a l’extremisme violent i el terrorisme el 2012 i en altres tiroteigs públics en massa el 2018.

Els incidents violents rars estan relacionats, doncs, amb la manca de dades, la qual cosa ha fet que els investigadors utilitzin bases de dades de codi obert per entendre’ls millor.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Los retos metodológicos en el estudio de los incidentes violentos raros

Notes de seguretatDeixa un comentari

Los incidentes violentos, como los tiroteos públicos masivos y los atentados terroristas, son raros, pero tienen impactos generalizados y catastróficos en el seno de la sociedad. Estos acontecimientos devastadores y a menudo de alto perfil plantean preguntas sobre sus causas y la mejor manera de prevenirlos. No obstante, los acontecimientos poco frecuentes son muy difíciles de predecir.

La revista del Instituto Nacional de Justicia (NIJ) de Estados Unidos ha publicado un artículo con la intención de aumentar el conocimiento en este ámbito y ayudar en los esfuerzos de prevención. En esta línea, la comunidad investigadora (Basia E. López, Danielle M. Crimmins, Aisha J. Qureshi y Nadine Frederique) tiene que desarrollar una estrategia para obtener, codificar, comprobar y analizar los datos sobre incidentes violentos raros.

Encontrar respuestas a preguntas que puedan guiar la prevención de estos acontecimientos es complicado. Naturalmente, se puede recurrir a lo que muestra la investigación para informar estas discusiones, pero la investigación sobre acontecimientos raros, aunque de alto impacto, es increíblemente difícil de llevar a cabo y todavía más difícil de generalizar. Los diseños y los métodos de investigación están en continua evolución; sin embargo, los incidentes raros siguen siendo un fenómeno excepcionalmente difícil de estudiar.

Por ejemplo, los tiroteos públicos masivos son poco frecuentes y dependen del contexto, cosa que significa que la situación, el trasfondo o la ubicación difieren en cada caso. Por lo tanto, es un reto para los investigadores cuantificar su impacto. Además, la rareza de los tiroteos públicos en masa hace que sea difícil desarrollar y probar modelos teóricos debido a la falta de datos de buena calidad.

La investigación tiene que ir más allá de estas limitaciones para avanzar en la capacidad del campo de la justicia penal para prevenir incidentes violentos raros. Por ejemplo, se necesita información fiable y válida sobre qué factores pueden llevar a un individuo a cometer un tiroteo masivo. La determinación de estos factores requiere métodos y análisis de recogida de datos rigurosos. Pero este solo es el punto de partida. También podemos aprovechar los métodos utilizados en otras disciplinas que estudian acontecimientos raros para ayudar potencialmente a predecir incidentes violentos y sugerir estrategias de mitigación adecuadas.

Como rama de investigación, desarrollo y evaluación científica del Departamento de Justicia de Estados Unidos, el NIJ ha jugado un papel crucial en la mejora del conocimiento y la comprensión de incidentes violentos raros. El Instituto ha financiado a lo largo de los años varios estudios que pretenden proporcionar datos rigurosos, una mejor comprensión de lo que transmiten los datos, una mejor conectividad entre las fuentes de datos y definiciones coherentes para que el campo tenga más información sobre quién perpetra la violencia masiva, sus motivaciones, y cómo planifica y lleva a cabo su ataque.

Un tiroteo en masa se incluye dentro de la categoría más amplia de asesinato en masa, que se define como el asesinato voluntario (no negligente) de al menos cuatro seres humanos por otra persona por cualquier medio (por ejemplo, una bomba, un cuchillo o machete, un arma de fuego o el uso de un vehículo). Un tiroteo masivo es un asesinato masivo que implica al menos un arma de fuego y que normalmente se lleva a cabo en un solo momento y en un lugar.

Los tiroteos masivos tienen subcategorías adicionales, como:

  • Tiroteos públicos masivos (tiroteos en escuelas, en puestos de trabajo y en otros lugares de acceso público, como cines, restaurantes, bares, lugares de culto o acontecimientos al aire libre en espacios abiertos).
  • Tiroteos domésticos en masa.
  • Tiros relacionados con delitos, como robos y tiroteos relacionados con bandas (una forma de crimen organizado y luchas territoriales).

Otro ejemplo de asesinato masivo es un ataque terrorista durante el cual se asesina intencionadamente a varias personas.

A lo largo de los años, NIJ se ha comprometido a apoyar la investigación sobre incidentes raros, con un particular énfasis en los tiroteos escolares. Al reconocer que también existen lagunas de conocimiento sobre los tiroteos masivos fuera del entorno escolar, el Instituto empezó a invertir en investigaciones sobre la radicalización doméstica hasta el extremismo violento y el terrorismo en 2012 y en otros tiroteos públicos en masa en 2018.

Los incidentes violentos raros están relacionados, pues, con la falta de datos, lo cual ha llevado a los investigadores a utilizar bases de datos de código abierto para entenderlos mejor.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Jornades d’acció policial contra els abusos sexuals infantils

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les jornades d’acció policial contra els abusos sexuals infantils s’han traduït en una setmana de treball amb un equip de 32 investigadors que han analitzat les dades de desenes de milers d’imatges i vídeos recopilats d’operacions contra productors i distribuïdors de material d’explotació sexual infantil, i que s’ha dut a terme mitjançant plataformes de transmissió en directe.

Entre el 24 i el 28 de juny de 2024, l’Europol va organitzar una actuació operativa contra els compradors de material de maltractament infantil a distància en viu. L’esprint operatiu tenia com a objectiu identificar compradors criminals d’arreu del món que utilitzen plataformes de transmissió en directe per pagar als traficants perquè abusin dels nens.

L’ofensiva policial va reunir representants d’Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Espanya, Suècia, Noruega, el Regne Unit i els Estats Units. Durant l’operativa, els 32 investigadors van processar i desenvolupar pistes generades a partir de les investigacions de seguretat nacional dels Estats Units (US HSI) sobre xarxes criminals que explotaven sexualment nens a Filipines. Es creu que alguns dels infants maltractats tenen entre tres i quatre anys.

Els investigadors van analitzar desenes de milers d’imatges i vídeos d’explotació sexual infantil, juntament amb més de 10 milions de fils de converses en línia entre aproximadament 12.000 comptes de clients criminals únics i 100 comptes de venedors. Aquests volums de dades s’han anat generant durant 12 anys.

L’operatiu va donar lloc a la producció de paquets d’informació, que poden portar les autoritats nacionals de 24 països a 197 compradors d’abús infantil a distància en viu. A mesura que cada comprador i traficant criminal és arrestat, la seva petjada digital, com ara xats, dades de transaccions, dades d’ubicació i adreces IP, s’utilitzen per investigar més xarxes de tràfic i rescatar més víctimes.

La informació analitzada durant les jornades d’acció policial prové específicament d’operacions contra aquells que produeixen i distribueixen material d’explotació sexual infantil a través de plataformes de transmissió en directe. L’operativa va permetre als investigadors aprendre i col·laborar en persona, convertint les dades en brut en informació útil en temps real.

L’abús sexual infantil transmès en directe és una indústria en creixement, en què participen traficants de nens a les Filipines i a altres llocs que atenen una base de clients verificada de compradors que paguen per veure l’abús en directe. Els compradors criminals dirigeixen als traficants perquè realitzin actes d’abús sexual sobre menors d’edat en temps real durant les interaccions privades per càmera web. Els clients també viatgen a les Filipines per participar en l’abús pràctic de nens victimitzats. L’abús es produeix a través de connexions xifrades, que deixen poques evidències digitals, cosa que va crear greus dificultats als investigadors.

Amb traficants i víctimes en un país i compradors criminals que viuen a tot el món, la cooperació entre les autoritats nacionals és bàsica per a combatre l’abús infantil en línia. L’Europol va acollir l’operatiu a la seva seu a la Haia, va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític.

Les operacions HSI dels Estats Units han comptat amb el suport de la Coalició de Rescat Infantil, la Fundació Tim Tebow i el Centre Internacional per a Nens Desapareguts i Explotats.

Les autoritats estatals implicades han estat:

Estats membres de la UE: Servei d’Intel·ligència Criminal d’Àustria (Bundeskriminalamt); Bèlgica: Police Fédérale; França: Police Nationale; Alemanya: Oficina Federal de Policia Criminal (Bundeskriminalamt); Països Baixos: Policia Nacional (Politie); Suècia: autoritat policial sueca (Polismyndigheten), i Dinamarca: Policia danesa (Politi).

Estats no membres de la UE: Noruega: Policia Nacional (Politiet); Regne Unit: Policia Metropolitana, Policia d’Umbria del Nord, Policia de West Midlands, i Estats Units: investigacions de seguretat nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Police action days against child sexual abuse

Notes de seguretatDeixa un comentari

These days have resulted in a week of police action against child sexual abuse, with a global team of 32 investigators analysing data from tens of thousands of images and videos collected from operations against producers and distributors of child sexual exploitation material and carried out through live-streaming platforms.

Between 24 and 28 June 2024, Europol organised an operational action targeting purchasers of live distant child abuse material. The police offensive brought together representatives from Austria, Belgium, France, Germany, the Netherlands, Spain, Sweden, Norway, the United Kingdom and the United States. During the operation, 32 investigators processed and developed leads generated from US Homeland Security Investigations (U.S. HSI) into criminal networks sexually exploiting children in the Philippines. The investigators analysed tens of thousands of images and videos of child sexual exploitation, along with more than 10 million lines of online conversations between approximately 12,000 unique criminal customer accounts and 100 vendor accounts. The operation resulted in the production of information packages, which may lead national authorities in 24 countries to 197 live distant child abuse buyers.

The information analysed during the police action days comes specifically from operations against those who produce and distribute child sexual exploitation material through live-streaming platforms. The operation allowed investigators to learn and collaborate in person, turning raw data into useful information in real time.

The investigators that were present during the operation worked with large volumes of data, which were generated over 12 years. As each criminal buyer and trafficker is arrested, their digital footprint, such as chats, transaction data, location data and IP addresses, is used to investigate more trafficking networks and rescue more victims. Europol’s week-long operational sprint aimed to identify criminal buyers from around the world who use live-streaming platforms to pay traffickers to abuse children. Some abused children are believed to be between three and four years old.

Live-streamed child sexual abuse is a growing industry, involving child traffickers in the Philippines and elsewhere who cater to a verified customer base of buyers who pay to watch live child abuse. Criminal buyers direct child traffickers to perform acts of sexual abuse on underage children in real time during private webcam interactions. Customers also travel to the Philippines to participate in the hands-on abuse of victimised children. Abuse occurs over encrypted connections, leaving little digital evidence, which created serious difficulties for investigators targeting online child abuse.

With traffickers and victims in one country and criminal buyers living all over the world, cooperation between national authorities is essential to combat online child abuse. Europol hosted the operation at its headquarters in The Hague, facilitated the exchange of information and provided analytical support.

U.S. HSI operations have been supported by the Child Rescue Coalition, the Tim Tebow Foundation and the International Centre for Missing and Exploited Children.

State authorities involved:

EU member states: Criminal Intelligence Service Austria (Bundeskriminalamt), Belgium: Police Fédérale, France: Police Nationale, Germany: Federal Criminal Police Office (Bundeskriminalamt), The Netherlands: National Police (Politie), Sweden: Swedish Police Authority (Polismyndigheten), Denmark: Danish Police (Politi)

Non-EU member states: Norway: National Police (Politiet), United Kingdom: Metropolitan Police, North Umbria Police, West Midlands Police and The United States: Homeland Security Investigations.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français