Programa de conectividad segura: el Consejo Europeo le da la aprobación definitiva

El Consejo Europeo ha adoptado un reglamento sobre el programa de conectividad segura de la Unión Europea para el período 2023-2027. Este es el último paso en el proceso de toma de decisiones.

El programa establece objetivos para que la Unión Europea despliegue una constelación de satélites de la UE llamada IRIS (Infraestructura para la resiliencia, la interconectividad y la seguridad por satélite). IRIS proporcionará servicios de comunicación ultrarrápidos y altamente seguros en 2027. La seguridad de estas comunicaciones se basará en tecnologías avanzadas de encriptación, incluida la criptografía cuántica, un método que utiliza las propiedades de la mecánica cuántica para asegurar y transmitir datos en una forma que no se puede piratear.

Los gobiernos se beneficiarán de este sistema de comunicación espacial para servicios como la protección de infraestructuras críticas, la vigilancia, el apoyo a la acción exterior o la gestión de crisis, ayudando a mejorar la resiliencia y la soberanía de la UE.

El programa contribuye a la transición digital de la UE y a la estrategia de pasarela global, puesto que puede proporcionar conectividad segura a zonas geográficas de interés estratégico más allá de las fronteras europeas, como la región ártica o África.

Disponer de un sistema de comunicaciones basado en satélites también puede garantizar servicios de comunicación rápidos y seguros, incluso cuando las redes de comunicación terrestre se hayan interrumpido, por ejemplo por desastres naturales, terrorismo o ciberataques.

El sistema incluye nuevas infraestructuras que se van a construir mediante la adjudicación de contratos. Los concesionarios también deberían proporcionar los recursos para los servicios comerciales, garantizando así que los avances tecnológicos y su uso por parte de los gobiernos sean uno de los motores de la innovación y una comercialización más amplia en la Unión.

El programa refuerza la competitividad de los servicios de comunicaciones por satélite de la UE a través de un proyecto innovador liderado por la Agencia de la UE para el Programa Espacial (EUSPA) y que implica a una serie de socios, como los estados miembros, la Agencia Espacial Europea (ESA) y empresas privadas.

El 15 de febrero de 2022, la Comisión presentó la propuesta de reglamento que establece el programa. Tras las negociaciones interinstitucionales, el Parlamento Europeo y el Consejo alcanzaron un acuerdo político provisional el 17 de noviembre de 2022.

Este programa es especialmente importante para órbitas bajas. Actualmente, las órbitas bajas están cada vez más ocupadas por megaconstelaciones de terceros países, y los operadores de la UE se enfrentan a retos debido a la naturaleza intensiva de capital de estos proyectos.

Este nuevo proyecto promoverá sinergias con el resto de componentes del programa espacial de la UE, como Galileo (navegación por satélite) y Copérnico (observación de la Tierra), y con capacidades de conciencia de la situación espacial. Se basa en las comunicaciones gubernamentales por satélite de la Unión Europea (GOVSATCOM), que es también un componente del programa espacial de la UE.

El programa tiene un presupuesto de 2.400 millones de euros, parte de los cuales proviene de diferentes dotaciones, como el programa espacial de la UE, Horizonte Europa y el Instrumento de Desarrollo de Vecindad y Cooperación Internacional – Europa Global (NDICI).

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Programa de connectivitat segura: el Consell Europeu hi dona l’aprovació definitiva

El Consell Europeu ha adoptat un reglament sobre el programa de connectivitat segura de la Unió Europea per al període 2023-2027. Aquest és l’últim pas en el procés de presa de decisions.

El programa estableix objectius perquè la Unió Europea desplegui una constel·lació de satèl·lits de la UE anomenada IRIS (Infraestructura per a la resiliència, la interconnectivitat i la seguretat per satèl·lit). IRIS proporcionarà serveis de comunicació ultraràpids i altament segurs l’any 2027. La seguretat d’aquestes comunicacions es basarà en tecnologies avançades d’encriptació, inclosa la criptografia quàntica, un mètode que utilitza les propietats de la mecànica quàntica per assegurar i transmetre dades en una forma que no es pot piratejar.

Els governs es beneficiaran d’aquest sistema de comunicació espacial per a serveis com la protecció d’infraestructures crítiques, la vigilància, el suport a l’acció exterior o la gestió de crisis, cosa que ajudarà a millorar la resiliència i la sobirania de la UE.

El programa contribueix a la transició digital de la UE i a l’estratègia de passarel·la global, ja que pot proporcionar connectivitat segura a zones geogràfiques d’interès estratègic més enllà de les fronteres europees, com ara la regió àrtica o l’Àfrica.

Disposar d’un sistema de comunicacions basat en satèl·lits també pot garantir serveis de comunicació ràpids i segurs, fins i tot quan les xarxes de comunicació terrestre s’hagin interromput, per exemple per desastres naturals, terrorisme o ciberatacs.

El sistema inclou noves infraestructures que es construiran mitjançant l’adjudicació de contractes. Els concessionaris també haurien de proporcionar els recursos per als serveis comercials, i garantir així que els avenços tecnològics i el seu ús per part dels governs siguin un dels motors de la innovació i una comercialització més àmplia a la Unió.

El programa reforça la competitivitat dels serveis de comunicacions per satèl·lit de la UE a través d’un projecte innovador liderat per l’Agència de la UE per al Programa Espacial (EUSPA) i que implica una sèrie de socis, com ara els estats membres, l’Agència Espacial Europea (ESA) i empreses privades.

El 15 de febrer de 2022, la Comissió va presentar la proposta de reglament que estableix el programa. Després de les negociacions interinstitucionals, el Parlament Europeu i el Consell van arribar a un acord polític provisional el 17 de novembre de 2022.

Aquest programa és especialment important per a òrbites baixes. Actualment, les òrbites baixes estan cada cop més ocupades per megaconstel·lacions de tercers països, i els operadors de la UE s’enfronten a reptes a causa de la naturalesa intensiva de capital d’aquests projectes.

Aquest nou projecte promourà sinergies amb la resta de components del programa espacial de la UE, com ara Galileu (navegació per satèl·lit) i Copèrnic (observació de la Terra), i amb capacitats de consciència de la situació espacial. Es basa en les comunicacions governamentals per satèl·lit de la Unió Europea (GOVSATCOM), que també és un component del programa espacial de la UE.

El programa té un pressupost de 2.400 milions d’euros, una part dels quals prové de diferents dotacions, com ara el programa espacial de la UE, Horitzó Europa i l’Instrument de Desenvolupament de Veïnatge i Cooperació Internacional – Europa Global (NDICI).

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Démantèlement d’un réseau d’escroquerie franco-israélien ayant commis une fraude de plus de 38 millions d’euros

Les détenus ont blanchi les recettes de leurs activités criminelles par le biais d’un système de blanchiment d’argent préexistant qui impliquait plusieurs comptes bancaires dans l’Union européenne, en Chine et en Israël.

L’enquête conjointe menée avec le soutien d’Europol a permis de démanteler un réseau criminel franco-israélien impliqué dans des fraudes à grande échelle. L’opération, menée par la France, a impliqué la police nationale croate (Hrvatska Policija), l’office croate de lutte contre le blanchiment d’argent (Ured za sprječavanje pranja novca), la police nationale française (Police Nationale), la gendarmerie française (Gendarmerie Nationale), la police métropolitaine de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la police israélienne (משטרת ישראל), la police judiciaire portugaise (Policia Judiciaria) et la police nationale espagnole (Policía Nacional).

Les activités opérationnelles se sont déroulées lors des cinq journées d’action, qui ont eu lieu entre janvier 2022 et janvier 2023 en France et en Israël, avec les résultats suivants :

  • 8 perquisitions domiciliaires en France et en Israël.
  • Arrestation de l’organisateur principal du réseau en Israël.
  • 8 suspects arrêtés (6 en France et 2 en Israël).
  • Intervention d’équipements électroniques et de véhicules, environ 3 millions d’euros sur des comptes bancaires portugais, 1,1 million d’euros sur des comptes bancaires hongrois, 600 000 euros sur des comptes bancaires croates, 400 000 euros sur des comptes bancaires espagnols et environ 350 000 euros en monnaies virtuelles.
  • La valeur totale de ces interventions est estimée à environ 5,5 millions d’euros.
  • L’enquête internationale sur les 38 millions d’euros dissimulés se poursuit.

Le réseau criminel, composé de ressortissants français et israéliens, ciblait des entreprises situées en France. Début décembre 2021, l’un des suspects s’est fait passer pour le directeur général d’une entreprise spécialisée en métallurgie, basée dans le département de la Haute-Marne, dans le nord-est de la France. L’escroc a demandé au comptable de l’entreprise d’effectuer un transfert urgent et confidentiel de 300 000 euros vers une banque en Hongrie. La fraude a été découverte quelques jours plus tard lorsque le comptable, pensant agir pour le compte du directeur général de l’entreprise, a tenté d’effectuer un virement de 500 000 euros. L’entreprise a déposé plainte et les enquêteurs ont ensuite établi que l’appel provenait d’Israël.

L’échange d’informations et la coopération internationale facilités par Europol ont permis de découvrir des complices, des modi operandi et des fonds. L’enquête criminelle menée en Croatie a permis de révéler la véritable identité des mules utilisées par le réseau d’escroquerie. Les autorités croates compétentes ont bloqué plus de 600 000 euros sur plusieurs comptes bancaires.

Depuis janvier 2022, Europol facilite l’échange d’informations et fournit un soutien analytique spécialisé, notamment une analyse et une expertise en matière de finances et de cryptomonnaies. L’analyse a conduit à l’identification des liens entre pays pour permettre la saisie urgente des avoirs criminels avant que les suspects ne puissent les blanchir. Pendant les journées d’action, Europol a déployé des experts en France, en Hongrie et en Israël afin de recouper en temps réel les informations opérationnelles avec les bases de données d’Europol et de fournir un soutien scientifique sur le terrain.

En 2020, Europol a créé le Centre européen de lutte contre la criminalité économique et financière (EFECC) dans le but d’accroître les synergies entre les enquêtes économiques et financières et de renforcer leur capacité à aider les autorités policières à lutter efficacement contre cette menace criminelle majeure.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Franco-Israeli criminal network behind 38-million-euro fraud dismantled

The detainees laundered proceeds from criminal activities through a pre-existing money laundering scheme that involved several bank accounts in the European Union, China and Israel.

The joint investigation carried out with the support of Europol has led to the dismantling of a Franco-Israeli criminal network involved in large-scale fraud. The operation, led by France, included the Croatian National Police (Hrvatska Policija) , theCroatian Anti-Money Laundering Office (Ured za sprječavanje pranja novca), the French National Police (Police Nationale), the French Gendarmerie (Gendarmerie Nationale), the Budapest Metropolitan Police (Budapesti Rendőr-főkapitányság), the Israel Police (משטרת ישראל), the Portuguese Judicial Police (Policia Judiciaria) and the Spanish National Police (Policía Nacional).

The operational activities took place in the so-called five days of action, carried out between January 2022 and January 2023 in France and Israel, with the following result:

  • 8 house searches in France and Israel.
  • The arrest of the main organiser of the network in Israel.
  • 8 suspects arrested (6 in France and 2 in Israel).
  • The seizure of electronic equipment and vehicles, about 3 million euros from Portuguese bank accounts, 1.1 million euros from Hungarian bank accounts, 600,000 euros from Croatian bank accounts, 400,000 euros from Spanish bank accounts and about 350,000 euros in cryptocurrencies.
  • The total value of the seizures is estimated at around 5.5 million euros.
  • An international investigation into the 38 million euros is being undergone.

The criminal network, made up of French and Israeli nationals, targeted companies located in France. In early December 2021, one of the suspects impersonated the CEO of a company specialising in metallurgy, based in the department of Haute-Marne in north-eastern France. The fraudster asked the company’s accountant to make an urgent and confidential transfer of 300,000 euros to a bank in Hungary. The fraud was discovered a few days later when the accountant, thinking that they were acting on behalf of the CEO of the company, tried to make a transfer of 500,000 euros. The company filed a complaint and investigators later found that the call came from Israel.

The exchange of information and international cooperation facilitated by Europol led to the discovery of accomplices, modus operandi and funds. The criminal investigation in Croatia contributed to the discovery of the real identity of the money mules used by the criminal network. Croatia’s competent authorities blocked more than 600,000 euros in several bank accounts.

Since January 2022, Europol has facilitated the exchange of information and provided specialised analytical support, including financial and cryptocurrency analysis and knowledge. The analysis led to the identification of links between countries to enable the urgent seizure of criminal assets before suspects could launder them. During the days of action, Europol deployed experts to France, Hungary and Israel to cross-check operational information against Europol databases in real time and provide forensic support on the ground.

In 2020, Europol established the European Financial and Economic Crime Centre (EFECC) in order to increase synergies between economic and financial investigations and to strengthen its capacity to support law enforcement authorities to effectively combat this major criminal threat.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Desmantelada una red criminal franco-israelí que cometió un fraude de más de 38 millones de euros

Los detenidos blanquearon ingresos provenientes de actividades criminales mediante un esquema de blanqueo de dinero preexistente que implicaba varias cuentas bancarias en la Unión Europea, China e Israel.

La investigación conjunta realizada con el apoyo de Europol ha supuesto el desmantelamiento de una red criminal franco-israelí implicada en un fraude a gran escala. La operación, liderada por Francia, contó con la Policía Nacional de Croacia (Hrvatska Policija), la Oficina Croata de Lucha contra el Blanqueo de Capitales (Ured za sprječavanje pranja novca), la Policía Nacional francesa (Police Nationale), la Gendarmería francesa (Gendarmerie Nationale), la Policía Metropolitana de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la Policía de Israel (משטרת ישראל), la Policía Judicial portuguesa (Policía Judiciaria) y la Policía Nacional española (Policía Nacional).

Las actividades operativas tuvieron lugar en los llamados cinco días de acción, desarrollados entre enero de 2022 y enero de 2023 en Francia e Israel, con el siguiente resultado:

  • 8 registros domiciliarios en Francia e Israel.
  • La detención del principal organizador de la red en Israel.
  • 8 sospechosos detenidos (6 en Francia y 2 en Israel).
  • La intervención de equipos y vehículos electrónicos, unos 3 millones de euros de cuentas bancarias portuguesas, 1,1 millones de euros de cuentas bancarias húngaras, 600.000 euros de cuentas bancarias croatas, 400.000 euros de cuentas bancarias españolas y unos 350.000 euros en monedas virtuales.
  • El valor total de las intervenciones se estima en unos 5,5 millones de euros.
  • Se está realizando la investigación internacional de los 38 millones de euros escondidos.

La red criminal, formada por nacionales franceses e israelíes, apuntó como objetivo a empresas ubicadas en Francia. A principios de diciembre de 2021, uno de los sospechosos suplantó al director general de una empresa especializada en metalurgia, con sede en el departamento del Alto Marne, en el noreste de Francia. El estafador pidió al contable de la empresa que hiciera una transferencia urgente y confidencial de 300.000 euros a un banco de Hungría. El fraude se descubrió pocos días después cuando el contable, pensando que actuaba en nombre del consejero delegado de la empresa, intentó realizar una transferencia de 500.000 euros. La empresa presentó una denuncia y, posteriormente, los investigadores comprobaron que la llamada provenía de Israel.

El intercambio de información y la cooperación internacional facilitados por Europol condujeron al descubrimiento de cómplices, modus operandi y fondos. La investigación criminal en Croacia contribuyó al descubrimiento de la identidad real de las mulas de dinero utilizadas por la red criminal. Las autoridades competentes de Croacia bloquearon y congelaron más de 600.000 euros en varias cuentas bancarias.

Desde enero de 2022, Europol ha facilitado el intercambio de información y ha proporcionado apoyo analítico especializado, incluyendo análisis y conocimientos financieros y de criptomoneda. El análisis condujo a la identificación de vínculos entre países para permitir la confiscación urgente de bienes delictivos antes de que los sospechosos pudieran blanquearlos. Durante los días de acción, Europol desplegó a expertos en Francia, Hungría e Israel para contrastar la información operativa con las bases de datos de Europol en tiempo real y ofrecer apoyo forense sobre el terreno.

En 2020, Europol creó el Centro Europeo de Delincuencia Financiera y Económica (EFECC) a fin de aumentar las sinergias entre las investigaciones económicas y financieras y de reforzar su capacidad para apoyar a las autoridades policiales para combatir eficazmente esta gran amenaza criminal.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa criminal franco-israeliana que va cometre un frau de més de 38 milions d’euros

Els detinguts van blanquejar ingressos provinents d’activitats criminals mitjançant un esquema de blanqueig de diners preexistent que implicava diversos comptes bancaris a la Unió Europea, la Xina i Israel.

La investigació conjunta realitzada amb el suport d‘Europol ha comportat el desmantellament d’una xarxa criminal franco-israeliana implicada en un frau a gran escala. L’operació, liderada per França, va comptar amb la Policia Nacional de Croàcia (Hrvatska Policija), l’Oficina Croata de Lluita contra el Blanqueig de Capitals (Ured za sprječavanje pranja novca), la Policia Nacional francesa (Police Nationale), la Gendarmeria francesa (Gendarmerie Nationale), la Policia Metropolitana de Budapest (Budapesti Rendőr-főkapitányság), la Policia d’Israel (משטרת ישראל), la Policia Judicial portuguesa (Policia Judiciaria) i la Policia Nacional espanyola (Policía Nacional).

Les activitats operatives van tenir lloc en els anomenats cinc dies d’acció, desenvolupats entre el gener de 2022 i el gener de 2023 a França i Israel, amb el següent resultat:

  • 8 escorcolls domiciliaris a França i Israel.
  • La detenció del principal organitzador de la xarxa a Israel.
  • 8 sospitosos detinguts (6 a França i 2 a Israel).
  • La intervenció d’equips i vehicles electrònics, uns 3 milions d’euros de comptes bancaris portuguesos, 1,1 milions d’euros de comptes bancaris hongaresos, 600.000 euros de comptes bancaris croats, 400.000 euros de comptes bancaris espanyols i uns 350.000 euros en monedes virtuals.
  • El valor total de les intervencions s’estima en uns 5,5 milions d’euros.
  • S’està fent la recerca internacional dels 38 milions d’euros amagats.

La xarxa criminal, formada per nacionals francesos i israelians, va apuntar com a objectiu a empreses ubicades a França. A principis de desembre del 2021, un dels sospitosos va suplantar el director general d’una empresa especialitzada en metal·lúrgia, amb seu al departament de l’Alt Marne, al nord-est de França. L’estafador va demanar al comptable de l’empresa que fes una transferència urgent i confidencial de 300.000 euros a un banc d’Hongria. El frau es va descobrir pocs dies després quan el comptable, pensant que actuava en nom del conseller delegat de l’empresa, va intentar fer una transferència de 500.000 euros. L’empresa va presentar una denúncia i, posteriorment, els investigadors van comprovar que la trucada provenia d’Israel.

L’intercanvi d’informació i la cooperació internacional facilitats per Europol van conduir al descobriment de còmplices, modus operandi i fons. La investigació criminal a Croàcia va contribuir al descobriment de la identitat real de les mules de diners utilitzades per la xarxa criminal. Les autoritats competents de Croàcia van bloquejar més de 600.000 euros en diversos comptes bancaris.

Des del gener de 2022, Europol ha facilitat l’intercanvi d’informació i ha proporcionat suport analític especialitzat, incloent-hi anàlisis i coneixements financers i de criptomoneda. L’anàlisi va conduir a la identificació de vincles entre països per permetre la confiscació urgent de béns delictius abans que els sospitosos poguessin blanquejar-los. Durant els dies d’acció, Europol va desplegar experts a França, Hongria i Israel per contrastar la informació operativa amb les bases de dades d’Europol en temps real i oferir suport forense sobre el terreny.

L’any 2020, Europol va crear el Centre Europeu de Delinqüència Financera i Econòmica (EFECC) a fi d’augmentar les sinergies entre les investigacions econòmiques i financeres i dereforçar la seva capacitat per donar suport a les autoritats policials per combatre d’una manera eficaç aquesta gran amenaça criminal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le Conseil européen renouvelle la liste de l’UE en matière de terrorisme

Le Conseil a renouvelé, sans changement, la liste dite « Liste des terroristes identifiés par l’Union européenne », qui répertorie les personnes, groupes et entités faisant l’objet de mesures restrictives dans le cadre de la lutte contre le terrorisme.

Les 13 personnes et 21 groupes et entités figurant sur la liste font l’objet d’un gel de leurs fonds et autres avoirs financiers dans l’UE. En outre, il est interdit aux opérateurs de l’UE de mettre des fonds et des ressources économiques à leur disposition.

Le Conseil a établi la liste pour la première fois en application de la résolution 1373/2001 du Conseil de sécurité des Nations unies, qui faisait suite aux attentats terroristes du 11 septembre 2001. Il révise la liste à intervalles réguliers et au moins tous les six mois, sur la base d’informations concernant des faits nouveaux et des développements liés aux désignations.

Ce régime de sanctions est indépendant du régime de l’Union qui met en œuvre les résolutions 1267 (1999), 1989 (2011) et 2253 (2015) du Conseil de sécurité de l’ONU. Il vise Al-Qaïda et ISIL/Daesh et permet également à l’Union européenne d’appliquer des mesures restrictives, de manière autonome, à ISIL/Daesh et Al-Qaïda ainsi qu’aux personnes et entités qui leur sont associées ou qui les soutiennent.

Comme cela a déjà été exprimé dans différents médias, la lutte contre le terrorisme est une priorité de l’UE. Les États membres collaborent étroitement pour prévenir les attaques terroristes et assurer la sécurité des citoyens. L’Union travaille sur différents aspects, tels que la prévention de la radicalisation, la liste des terroristes de l’UE, l’échange d’informations, le rôle du coordinateur pour la lutte contre le terrorisme de l’UE, les actions visant à mettre fin au financement du terrorisme, le contrôle des armes à feu, la numérisation de la coopération judiciaire, les mesures visant à lutter contre les combattants terroristes étrangers et la coopération avec les pays non membres de l’UE.

Suite à une série d’attentats depuis 2015, l’Union européenne a pris diverses mesures pour tenter d’enrayer le terrorisme.

Bien que la responsabilité de la lutte contre la criminalité et de la sauvegarde de la sécurité incombe en premier lieu aux États membres, les attentats terroristes de ces dernières années ont montré qu’il s’agit également d’une responsabilité commune qu’ils doivent assumer conjointement. L’UE contribue à la protection de ses citoyens en agissant en tant que forum de coopération et de coordination principal entre les États membres.

La radicalisation n’est pas un nouveau phénomène, mais elle est devenue une menace beaucoup plus sérieuse ces dernières années.

Les technologies de communication en ligne ont permis aux terroristes de communiquer plus facilement au-delà des frontières et ont amplifié la propagande terroriste et la propagation de l’extrémisme.

Les autorités compétentes des États membres ont le pouvoir d’adresser aux fournisseurs de services des injonctions de retrait qui peuvent les obliger à retirer les contenus terroristes ou à désactiver l’accès à ces contenus dans un délai d’une heure.

L’échange efficace d’informations entre les autorités policières, judiciaires et de renseignement des États membres est essentiel pour lutter contre le terrorisme, traquer les combattants étrangers et s’attaquer à la criminalité organisée.

Le blanchiment d’argent et le financement du terrorisme constituent également une préoccupation majeure pour le système financier de l’UE et la sécurité de ses citoyens.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

European Council renews EU terrorist list

The Council renewed without amendment the “European Union terrorist list”, which includes persons, groups and entities subject to restrictive measures to combat terrorism.

The 13 individuals and 21 groups and entities on the list are subject to the freezing of their funds and other financial assets in the EU. In addition, EU operators are forbidden from providing funds and economic resources to them.

The Council established the list for the first time pursuant to UN Security Council Resolution 1373/2001, which followed the terrorist attacks of 11 September 2001. It reviews the list at regular intervals and at least every six months, based on information on new events and developments regarding designations.

This sanctions regime is independent of the EU regime implementing UN Security Council Resolutions 1267 (1999), 1989 (2011) and 2253 (2015). These Resolutions target Al-Qaeda and ISIL/Da’esh and also allow the EU to autonomously apply restrictive measures to ISIL/Da’esh and Al-Qaeda, as well as associated or supporting persons and entities.

As strongly expressed on all fronts, the fight against terrorism is an EU priority. Member States collaborate to prevent terrorist attacks and ensure the safety of citizens. The EU is working on various aspects, such as the prevention of radicalisation, the EU terrorist list, the exchange of information, the figure of the EU counter-terrorism coordinator, actions against the financing of terrorism, the control of firearms, the digitalisation of judicial cooperation, measures to curb foreign terrorist fighters and cooperation with non-EU countries.

After a series of attacks since 2015, the European Union has been taking various measures to try to put a stop to terrorism.

Although the responsibility for fighting crime and safeguarding security lies primarily with the member states, recent terrorist attacks have shown that this is also a responsibility that requires cooperation and working together. The EU helps protect its citizens by acting as the main forum for cooperation and coordination between Member States.

Although radicalisation is not a new phenomenon, it has become a much more serious threat in recent years.

Online communication has made it easier for terrorists to communicate across borders and has amplified terrorist propaganda and the spread of extremism.

Member States’ competent authorities shall have the power to issue removal orders to service providers requiring them to remove terrorist content or disable access to such content within one hour.

The effective exchange of information between Member States’ police and judicial and intelligence authorities is crucial for fighting terrorism, tracking foreign fighters and taking on organised crime.

Money laundering and terrorist financing are also a major concern for the EU’s financial system and the security of its citizens.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El Consejo Europeo renueva la lista de terroristas de la Unión Europea

El Consejo ha renovado, sin cambios, la denominada ‘lista de terroristas de la Unión Europea’, que contiene las personas, grupos y entidades sometidos a medidas restrictivas para combatir el terrorismo.

Las 13 personas y 21 grupos y entidades de la lista están sujetos a la congelación de sus fondos y otros activos financieros en la UE. Además, les está prohibido a los operadores de la UE poner a su disposición fondos y recursos económicos.

El Consejo estableció la lista por primera vez en aplicación de la Resolución 1373/2001 del Consejo de Seguridad de la ONU, que siguió después de los atentados terroristas del 11 de septiembre de 2001. Revisa la lista a intervalos regulares y al menos cada seis meses, en base a la información sobre nuevos hechos y novedades relacionados con las designaciones.

Este régimen de sanciones es independiente del régimen de la Unión que implementa las resoluciones del Consejo de Seguridad de la ONU 1267 (1999), 1989 (2011) y 2253 (2015) y que tiene como objetivo Al Qaeda e ISIL/Daesh, y que también permite en la Unión Europea aplicar medidas restrictivas, de forma autónoma, a ISIL/Daesh y Al Qaeda y a personas y entidades asociadas o que les dan apoyo.

Como se expresa por varios medios, la lucha contra el terrorismo es una prioridad de la UE. Los estados miembros colaboran estrechamente para prevenir ataques terroristas y garantizar la seguridad de los ciudadanos. Desde la Unión se trabajan aspectos diversos, tales como la prevención de la radicalización, la lista terrorista de la UE, el intercambio de información, la figura del coordinador de la lucha contra el terrorismo de la UE, acciones para cortar la financiación del terrorismo, el control de las armas de fuego, la digitalización de la cooperación judicial, medidas para frenar a los combatientes terroristas extranjeros y la cooperación con países no miembros de la UE.

Tras una serie de ataques desde el 2015, la Unión Europea ha ido adoptando varias medidas para intentar parar el terrorismo.

Aunque la responsabilidad de luchar contra la delincuencia y salvaguardar la seguridad recae principalmente en los estados miembros, los atentados terroristas de los últimos años han demostrado que esta también es una responsabilidad común que tienen que asumir de forma conjunta. La UE contribuye a la protección de sus ciudadanos actuando como principal foro de cooperación y coordinación entre los estados miembros.

La radicalización no es un fenómeno nuevo, pero se ha convertido en una amenaza bastante más grave en los últimos años.

Las tecnologías de comunicación en línea han facilitado que los terroristas se comuniquen a través de las fronteras y han amplificado la propaganda terrorista y la propagación del extremismo.

Las autoridades competentes de los estados miembros tienen el poder de emitir órdenes de eliminación a los proveedores de servicios que pueden exigirles que eliminen contenido terrorista o que inhabiliten el acceso a este contenido en el plazo de una hora.

El intercambio eficaz de información entre las autoridades policiales, judiciales y de inteligencia de los estados miembros es crucial para luchar contra el terrorismo, rastrear a los combatientes extranjeros y hacer frente al crimen organizado.

El blanqueo de capitales y la financiación del terrorismo también son una preocupación importante para el sistema financiero de la UE y la seguridad de sus ciudadanos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Consell Europeu renova la llista de terroristes de la Unió Europea

El Consell ha renovat, sense canvis, l’anomenada ‘llista de terroristes de la Unió Europea’, que recull les persones, grups i entitats sotmesos a mesures restrictives per combatre el terrorisme.

Les 13 persones i 21 grups i entitats de la llista estan subjectes a la congelació dels seus fons i altres actius financers a la UE. A més, està prohibit als operadors de la UE posar a la seva disposició fons i recursos econòmics.

El Consell va establir la llista per primera vegada en aplicació de la Resolució 1373/2001 del Consell de Seguretat de l’ONU, que va seguir després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Revisa la llista a intervals regulars i almenys cada sis mesos, sobre la base de la informació sobre nous fets i novetats relacionats amb les designacions.

Aquest règim de sancions és independent del règim de la Unió que implementa les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU 1267 (1999), 1989 (2011) i 2253 (2015) i que té com a objectiu Al-Qaida i ISIL/Daesh, i que també permet a la Unió Europea aplicar mesures restrictives, de manera autònoma, a ISIL/Daesh i Al-Qaida i a persones i entitats associades o que els donen suport.

Com s’expressa per diversos mitjans, la lluita contra el terrorisme és una prioritat de la UE. Els estats membres col·laboren estretament per prevenir atacs terroristes i garantir la seguretat dels ciutadans. Des de la Unió es treballen aspectes diversos, tals com la prevenció de la radicalització, la llista terrorista de la UE, l’intercanvi d’informació, la figura del coordinador de la lluita contra el terrorisme de la UE, accions per tallar el finançament del terrorisme, el control de les armes de foc, la digitalització de la cooperació judicial, mesures per frenar els combatents terroristes estrangers i la cooperació amb països no membres de la UE.

Després d’una sèrie d’atacs des del 2015, la Unió Europea ha anat adoptant diverses mesures per intentar aturar el terrorisme.

Tot i que la responsabilitat de lluitar contra la delinqüència i salvaguardar la seguretat recau principalment en els estats membres, els atemptats terroristes dels darrers anys han demostrat que aquesta també és una responsabilitat comuna que han d’assumir de forma conjunta. La UE contribueix a la protecció dels seus ciutadans actuant com a principal fòrum de cooperació i coordinació entre els estats membres.

La radicalització no és un fenomen nou, però s’ha convertit en una amenaça força més greu en els últims anys.

Les tecnologies de comunicació en línia han facilitat que els terroristes es comuniquin a través de les fronteres i han amplificat la propaganda terrorista i la propagació de l’extremisme.

Les autoritats competents dels estats membres tenen el poder d’emetre ordres d’eliminació als proveïdors de serveis que els poden exigir que eliminin contingut terrorista o que inhabilitin l’accés a aquest contingut en el termini d’una hora.

L’intercanvi eficaç d’informació entre les autoritats policials, judicials i d’intel·ligència dels estats membres és crucial per lluitar contra el terrorisme, rastrejar els combatents estrangers i fer front al crim organitzat.

El blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme també són una preocupació important per al sistema financer de la UE i la seguretat dels seus ciutadans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français