Situation des drogues en Europe en 2019

D’après le rapport européen sur les drogues 2019 : tendances et évolutions, l’Europe a connu de profonds changements pour ce qui est des défis que constituent les drogues, notamment l’apparition de davantage de substances non contrôlées.

Des changements significatifs ont aussi été constatés sur le marché des drogues et leur consommation. Le commerce est dominé par les substances végétales importées en Europe qui, du coup, est devenue un marché où les drogues synthétiques et leur production sur le continent se sont décuplées.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEA

Les principaux aspects du rapport à souligner sont les suivants :

  • La mondialisation et les progrès technologiques ont reconfiguré les questions stratégiques que les responsables politiques doivent envisager.
  • Actuellement, le nombre de personnes qui ont recours pour la première fois à un traitement contre l’addiction à l’héroïne est bas par rapport aux chiffres historiques, les taux de consommation par voie parentérale ont chuté et le nombre annuel de nouveaux cas de VIH attribués à la consommation de drogues par voie parentérale a baissé d’environ 40% sur les dix dernières années.
  • L’épidémie d’opioïdes qui sévit aujourd’hui aux États-Unis et au Canada s’explique par la consommation d’opioïdes synthétiques, notamment les dérivés du fentanyl. L’Europe n’a pas été touchée jusqu’ici mais cela reste un motif de préoccupation.
  • Certains indices montrent que la disponibilité croissante de cocaïne génère une hausse des coûts de santé. Depuis 2014, le nombre de consommateurs entamant un traitement par suite de problèmes liés à la cocaïne, bien que relativement bas, a augmenté de plus de 35%.
  • Les données actuelles sur la cocaïne en Europe révèlent qu’aussi bien le nombre de saisies que les quantités saisies atteignent des maximums historiques. La cocaïne entre en Europe par de multiples voies et moyens, mais on constate l’augmentation du trafic de gros volumes dans les grands ports au moyen de containers.
  • La production de drogues synthétiques en Europe, bien que difficile à contrôler, semble être à la hausse, en se diversifiant et en devenant plus innovatrice. C’est ce qu’indiquent les dernières données en montrant une augmentation des saisies de produits chimiques précurseurs.
  • Ces dernières années, de nouvelles formes de cannabis ont été développées grâce aux progrès des techniques de culture, d’extraction et de production. Les types de plantes établies aussi bien en Europe qu’au Maroc – origine d’une bonne partie de la résine de cannabis consommée en Europe – ont commencé à être substitués par des plantes hybrides et de diverses variétés qui produisent un cannabis plus fort.
  • En 2018, le système d’alerte de l’UE sur les nouvelles substances psychoactives a reçu des notifications de nouvelles substances à raison d’une par semaine. 2018 en a recensé un total de 55, un chiffre similaire à celui de 2017.
  • En 2017, les forces de police et de sécurité ont réalisé pas moins de 1,1 million de saisies de substances illégales. Les trois pays où le nombre de saisies était le plus élevé étaient l’Espagne, le Royaume-Uni et la France qui, ensemble, représentaient deux tiers du total des saisies dans l’Union européenne.
  • L’héroïne est l’opioïde le plus consommé sur le marché de la drogue en Europe. L’héroïne entre en Europe par quatre routes principales : la route des Balkans et la route méridionale, qui sont les plus importantes, ainsi qu’une ramification de la route méridionale qui passe par la Syrie et l’Irak et enfin la route septentrionale.
  • Il s’est produit une certaine résurgence de la MDMA dont la production se concentre aux Pays-Bas et en Belgique.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Situación de las drogas en Europa en el año 2019

Según el Informe europeo sobre drogas 2019, tendencias y novedades, Europa ha experimentado profundos cambios con respecto a los retos que plantea el ámbito de las drogas, incluida la aparición de más sustancias no controladas.

También se han observado cambios significativos en el mercado de las drogas y el consumo. El mercado está dominado por las sustancias vegetales importadas a Europa, y eso hace que Europa se haya convertido en un mercado en el que las drogas sintéticas y la producción dentro del continente hayan adquirido más importancia.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEAEntre los principales ítems a destacar del informe se incluyen:

  • La globalización y los avances tecnológicos han reconfigurado las cuestiones estratégicas que los responsables políticos europeos tienen que considerar.
  • Actualmente, la cifra de personas que solicitan por primera vez tratamiento por consumo de heroína es baja en comparación con los patrones históricos, las tasas de consumo por vía parenteral han caído, y la cifra anual de nuevos casos de VIH atribuidos al consumo de drogas por vía parenteral se ha reducido en torno a un 40% en los últimos diez años.
  • La epidemia de opioides que actualmente sufren Estados Unidos y Canadá se explica por el consumo de opioides sintéticos, en particular los derivados del fentanilo. Esto de momento no pasa en Europa, pero es motivo de preocupación.
  • Hay indicios de que la creciente disponibilidad de cocaína está generando más costes sanitarios. Desde el 2014, el número de consumidores que inician tratamiento por problemas con la cocaína, aunque es relativamente bajo, ha aumentado más de un 35%.
  • Los datos actuales sobre la cocaína en Europa revelan que tanto la cifra de intervenciones como las cantidades intervenidas marcan máximos históricos. La cocaína entra en Europa por numerosas vías y medios, pero destaca el crecimiento del tráfico de gran volumen en grandes puertos, por medio de contenedores.
  • La producción de drogas sintéticas en Europa, aunque es difícil de controlar, parece que está creciendo, diversificándose y volviéndose más innovadora. Esto se observa en virtud de los últimos datos que muestran un incremento de las intervenciones de productos químicos precursores.
  • Los últimos años se han desarrollado nuevas formas de cannabis a raíz de los avances en las técnicas de cultivo, extracción y producción. Los tipos de plantas establecidos tanto en Europa como en Marruecos –donde tiene origen buena parte de la resina de cannabis que se consume en Europa– han empezado a ser sustituidos por plantas híbridas y de distintas variedades que producen cannabis más potente.
  • Durante el año 2018, el sistema de alerta de la UE sobre nuevas sustancias psicoactivas recibió notificaciones de nuevas sustancias a razón de una por semana. Un total de 55 fue la cifra detectada en el año 2018, similar a la del año 2017.
  • Durante el año 2017, las intervenciones de drogas ilegales por los cuerpos y fuerzas de seguridad llegó a la cifra de 1,1 millones. Los tres países con un número más elevado de intervenciones fueron España, Reino Unido y Francia, que sumados representan las dos terceras partes del total de intervenciones en la Unión Europea.
  • La heroína es el opioide más consumido en el mercado de drogas europeo. La heroína entra en Europa por cuatro rutas principales: la ruta de los Balcanes y la ruta meridional, que son las más importantes, y también hay una ramificación de la ruta meridional que pasa por Siria e Irak, y la ruta septentrional.
  • Se ha producido un cierto resurgimiento del MDMA, cuya producción se concentra en los Países Bajos y Bélgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Situació de les drogues a Europa l’any 2019

Segons l’Informe europeu sobre drogues 2019, tendències i novetats, Europa ha experimentat profunds canvis pel que fa als reptes que planteja l’àmbit de les drogues, inclosa l’aparició de més substàncies no controlades.

També s’han observat canvis significatius en el mercat de les drogues i el consum. El mercat està dominat per les substàncies vegetals importades a Europa, i això fa que Europa s’hagi convertit en un mercat en el qual les drogues sintètiques i la producció dintre del continent hagin adquirit més importància.

ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEAEntre els principals ítems a destacar de l’informe s’inclouen:

  • La globalització i els avenços tecnològics han reconfigurat les qüestions estratègiques que els responsables polítics europeus han de considerar.
  • Actualment, la xifra de persones que sol·liciten per primer cop tractament per consum d’heroïna és baixa en comparació amb els patrons històrics, les taxes de consum per via parenteral han caigut, i la xifra anual de nous casos de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral s’ha reduït al voltant d’un 40% en els darrers deu anys.
  • L’epidèmia d’opioides que actualment pateixen els Estats Units i el Canadà s’explica pel consum d’opioides sintètics, en particular els derivats del fentanil. Això de moment no passa a Europa, però és motiu de preocupació.
  • Hi ha indicis que la creixent disponibilitat de cocaïna està generant més costos sanitaris. Des de 2014, el nombre de consumidors que inicien tractament per problemes amb la cocaïna, tot i que és relativament baix, ha augmentat més d’un 35%.
  • Les dades actuals sobre la cocaïna a Europa revelen que tant la xifra d’intervencions com les quantitats intervingudes marquen màxims històrics. La cocaïna entra a Europa per nombroses vies i mitjans, però destaca el creixement del tràfic de gran volum en grans ports, per mitjà de contenidors.
  • La producció de drogues sintètiques a Europa, tot i que és difícil de controlar, sembla que està creixent, diversificant-se i tornant-se més innovadora. Això s’observa en virtut de les darreres dades que mostren un increment de les intervencions de productes químics precursors.
  • Els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de cànnabis arran dels avenços en les tècniques de cultiu, extracció i producció. Els tipus de plantes establerts tant a Europa com al Marroc –on té origen bona part de la resina de cànnabis que es consumeix a Europa– han començat a ser substituïts per plantes híbrides i de diverses varietats que produeixen cànnabis més potent.
  • Durant l’any 2018, el sistema d’alerta de la UE sobre noves substàncies psicoactives va rebre notificacions de noves substàncies a raó d’una per setmana. Un total de 55 va ser la xifra detectada l’any 2018, similar a la de l’any 2017.
  • Durant l’any 2017, les intervencions de drogues il·legals pels cossos i forces de seguretat va arribar a la xifra d’1,1 milions. Els tres països amb un nombre més elevat d’intervencions van ser Espanya, Regne Unit i França, que sumats representen les dues terceres parts del total d’intervencions a la Unió Europea.
  • L’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu. L’heroïna entra a Europa per quatre rutes principals: la ruta dels Balcans i la ruta meridional, que són les més importants, i també hi ha una ramificació de la ruta meridional que passa per Síria i Iraq, i la ruta septentrional.
  • S’ha produït un cert ressorgiment de l’MDMA, la producció del qual es concentra als Països Baixos i Bèlgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

The drug situation in Europe in 2019

According to the European report on drugs 2019, trends and developments, Europe has experienced far-reaching changes concerning the challenges caused by the drug world, including the appearance of more non-controlled substances.

Important changes have also been observed in the drug market and its consumption. The market is dominated by plant substances imported into Europe, and this means that Europe has been a market in which synthetic drugs and production within the continent have increased in importance.
ESTIMACIONES DEL CONSUMO DE DROGAS EN LA UNIÓN EUROPEA
These are some of main items stressed by the report:

  • Globalisation and technical advances have reshaped strategic questions that European political leaders have to consider.
  • At the moment, the number of people that require, for the first time, treatment because of cocaine use is low compared with past records, levels of parenteral consumption has fallen, and the annual number of IVH cases attributed to drug consumption via parenteral methods has gone down by about 40% over the last ten years.
  • The opioid epidemic currently affecting the United States and Canada can be put down to the consumption of synthetic opioids, particularly fentanyl derivatives. This is not happening in Europe for the moment, but it is a source of concern.
  • There are signs that the growing availability of cocaine is generating more healthcare costs. Since 2014, the number of consumers that have begun treatment because of problems with cocaine, although this is relatively low, has increased by over 35%.
  • Current data related to cocaine in Europe reveals that both the number of interventions and the quantities intervened have reached a record high. Cocaine enters Europe using different routes and means, but the increase in trafficking in large amounts to large ports, using intermodal containers is particularly noteworthy.
  • The production of synthetic drugs in Europe, although this is difficult to control, seems to be growing, becoming more diversified and more innovative. Recent data shows an increase in the intervention of precursor chemical products, which is noteworthy.
  • Over recent years, new kinds of cannabis have been developed due to advances in cultivation, extraction and production techniques. The types of plants established both in Europe and Morocco –where much of the cannabis resin consumed in Europe is found– have begun to be substituted by hybrid plants and several varieties that produce more potent cannabis.
  • Throughout 2018, the EU warning system regarding news of new psychoactive substances received notifications of new substances once a week. A total of 55 was the figure detected in 2018, similar to that of 2017.
  • In 2017, illegal drug interventions by law enforcement forces reached the figure of 1.1 million. The three countries with the highest number of interventions were Spain, the United Kingdom and France, which together amount to two thirds of the total of interventions in the European Union.
  • Heroin is the opioid that is most consumed in the European drug market. Heroin enters Europe via four main routes: the Balkan route and from the south, which are the most important, and there is also a branching out of the Southern route that passes through Syria and Iraq, and the northern route.
  • There has been a certain resurgence of MDMA, which is mainly produced in the Netherlands and Belgium.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

44% of the deaths in traffic accidents in Argentina in 2018 were motorcyclists

Among the principal conclusions of the statistical yearbook of The National Agency for Road Safety of Argentina in 2018, is that 5,472 people died in a traffic accident. Moreover, this problem has an annual cost of over 175 thousand million pesos for the State administration.

Analysts revealed the data on 10th June, Global Road Safety Day, cited traffic accidents as the primary cause of death among people under the age of 35, and the third for the population as a whole. And deaths in traffic accidents involving people under 35 amount to 45% of the total of victims.

The figure of 5,472 deaths in 2018 due to a traffic accident is stated within a context of the temporary framework of monitoring of victims for 30 days after the accident, in accordance with global harmonisation criteria established by the World Health Organisation (WHO). Accordingly, it is known that 71.5% of deaths – 3,914 – took place at the scene of the accident or within 24 hours of the accident.

Apart from deaths in accidents, 64,816 injured casualties were recorded – 7,446 of these being serious – in a total of 81,592 accidents taking place in 2018.

However harsh such data may appear, there are analysts like Carlos Pérez of the ANSV that consider the accident numbers are steadily going down. In 2017 5,611 died while in 2016 there were 5,582 mortal casualties in traffic accidents. He feels that there is a relative but not very significant downward trend, in which “statistics are levelling out before beginning to fall with a more thorough application of appropriate public policies”.

The mortality rate is experiencing the same trend as that referring to loss of human life in accidents. The statistics that express the relationship between the numbers of deaths for each hundred thousand inhabitants from a same geographic unit continued to be balanced: in 2016 the figure was 12.8%, in 2017 it was 12.7% and in 2018 the downward trend continued to 12.3%.

In parallel, the authorities presented the conclusions of a study that related the economic costs of traffic accidents. In this respect, traffic accidents cost the Argentinian State over 175 thousand million Argentinian pesos annually, 1.7% of the Gross Domestic Product.

These data are the result of the calculation of different costs: the loss of productivity because of the person involved, medical and human costs, the property involved and administrative costs.

Another factor that most worries analysts is that mortalities involving those travelling by motorbike in 2018 amounted to 2,350. This data accounts for 43.8% of the total of victims, whereas in 2017 the figure was 38%.

To address such figures, campaigns are being reinforced to oblige motorcyclists and fellow travellers to wear helmets, as well as campaigns to promote the use of the seatbelt. However, there is a noticeable increase in the use of the seatbelt and deaths in car accidents amounted to 1,479, 27.6% of the total.

It is also noteworthy that 78% of deaths in traffic accidents involved men, in contrast with the 22% affecting women.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El 44% dels 5.472 morts en accident de trànsit a l’Argentina el 2018 eren motociclistes

Entre les principals conclusions de l’anuari estadístic de l’Agència Nacional de Seguretat Viària argentina durant l’any 2018, trobem que 5.472 persones van morir a causa d’un sinistre vial. A més, aquesta problemàtica consumeix anualment més 175 mil milions de pesos de l’Administració estatal.

Els analistes van donar a conèixer les dades el passat 10 de juny, Dia Mundial de la Seguretat Viària, i aquestes situen els accidents de trànsit a l’Argentina com la primera causa de mort en menors de 35 anys, la tercera sobre el total de la població. I és que els morts per sinistres de trànsit menors de 35 anys constitueixen el 45% del total de víctimes.

La xifra de 5.472 morts durant el 2018 com a conseqüència d’un sinistre viari es produeix dins del marc temporal de seguiment de les víctimes fins a 30 dies després de l’accident, d’acord amb el criteri d’harmonització global establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’aquesta manera se sap que el 71,5% de les morts –3.914– van succeir en el lloc dels fets o dintre de les 24 hores posteriors a l’accident.

A part de les morts per accident, es van comptabilitzar 64.816 ferits –7.446 d’aquests greus– en un total de 81.592 sinistres ocorreguts durant el 2018.

Tot i la cruesa d’aquestes dades, hi ha analistes com Carlos Pérez, de l’ANSV, que consideren que les xifres d’accidentalitat s’estan estabilitzant a la baixa. El 2017 van morir 5.611 persones mentre que el 2016 van ser 5.582 les víctimes mortals d’accidents de trànsit. Considera que s’està produint una caiguda relativa tot i que no prou significativa, en el que “seria un anivellament de les estadístiques abans d’iniciar la baixada a través de l’aprofundiment en l’aplicació de polítiques públiques adequades”.

La taxa de mortalitat experimenta el mateix flux que les pèrdues humanes en matèria de sinistralitat. L’estadística que expressa la relació entre la xifra de morts per cada cent mil habitants d’una mateixa unitat geogràfica es va mantenir en els estàndards equilibrats: el 2016 va ser del 12,8%, el 2017, del 12,7% i el 2018 va continuar baixant fins al 12,3%.

En paral·lel, les autoritats van presentar les conclusions d’un estudi que relaciona el cost econòmic de l’accidentalitat de trànsit. En aquest sentit, la sinistralitat viària li costa a l’Estat argentí més de 175 mil milions de pesos argentins anuals, un 1,7% del producte interior brut.

Aquestes dades són fruit del càlcul de diferents costos: el de la pèrdua de productivitat de la persona sinistrada, costos mèdics, humans, a la propietat i els administratius.

Un altre dels fets que més preocupa els analistes és que les víctimes mortals que viatjaven en motocicleta l’any 2018 van ser 2.350. Aquestes dades suposen el 43,8% del total de víctimes, mentre que l’any 2017 va ser del 38%.

Davant d’aquestes dades s’estan reforçant les campanyes per obligar els motociclistes i els acompanyants a utilitzar el casc, juntament amb les campanyes per l’ús del cinturó. Tot i que s’observa un increment en l’ús del cinturó i que els morts que viatjaven en automòbil van ser 1.479, el 27,6% del total.

També destaquen que el 78% dels morts en accident de trànsit són homes, davant del 22% de dones.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

En 2018, 44% des 5 472 morts dans un accident de la route en Argentine étaient des motocyclistes

Dans ses principales conclusions, l’annuaire statistique 2018 de l’Agence nationale de la sécurité routière en Argentine constate que 5 472 personnes ont trouvé la mort dans un accident de la route. De plus, cette problématique coûte annuellement plus de 175 milliards de pesos à l’administration publique.

Ces données, publiées par les analystes le 10 juin dernier, Journée mondiale de la sécurité routière, situent les accidents de la route en Argentine comme la première cause de mortalité chez les moins de 35 ans et la troisième sur le total de la population. En effet, le nombre de morts de moins de 35 ans sur les routes représente 45% du total des victimes.

Ce chiffre de 5 472 morts en 2018, en conséquence d’un accident de la route, est obtenu dans le cadre temporel de suivi des victimes jusqu’à 30 jours après l’accident, conformément au critère d’harmonisation globale établi par l’Organisation mondiale de la Santé (OMS). De cette manière, on sait que 71,5% des morts – 3 914 – se sont produites sur le lieu des faits ou dans les 24 heures après l’accident.

Outre les morts par accident, on a recensé 64 816 blessés – dont 7 446 graves – sur un total de 81 592 sinistres survenus en 2018.

Malgré la sévérité de ces données, certains analystes comme Carlos Pérez de l’ANSV considèrent que les chiffres d’accidentalité se stabilisent à la baisse. En effet, 2017 a enregistré 5 611 morts alors que 2016 a recensé 5 582 victimes mortelles d’un accident de la route. Ce dernier estime qu’on assiste à une chute relative, bien que pas assez significative, dans ce qui « serait un nivellement des statistiques avant d’amorcer une baisse par l’approfondissement dans l’application de politiques publiques adéquates ».

Le taux de mortalité montre le même flux que les pertes humaines en matière de sinistres. La statistique qui exprime le rapport entre le nombre de morts pour cent mille habitants d’une même unité géographique s’est maintenue dans les standards équilibrés : en 2016, on était à 12,8%, en 2017 à 12,7% et en 2018, ce chiffre continue à baisser et atteint 12,3%.

Parallèlement, les autorités ont présenté les conclusions d’une étude qui contemple le coût financier de l’accidentalité routière. Ainsi, les accidents de la route coûte à l’État argentin 175 milliards de pesos argentins annuels, soit 1,7% du produit intérieur brut.

Ces données sont le fruit du calcul des différents coûts : perte de productivité de la personne sinistrée, coûts médicaux, humains, sur la propriété et les agents administratifs.

Un autre aspect qui préoccupe les analystes est que les victimes mortelles se déplaçant à motocyclette étaient en 2018 au nombre de 2 350, un chiffre qui représente 43,8% du total des victimes, alors que 2017 affichait 38%.

Face à ces données, on assiste à un renforcement des campagnes sur le port obligatoire du casque pour les motocyclistes et leurs passagers, parallèlement aux campagnes sur l’utilisation de la ceinture de sécurité, bien qu’on observe une augmentation de son utilisation et qu’on ait recensé un total de 1 479 morts en voiture, soit 27,6% du total.

Ils soulignent aussi que 78% des morts sur la route sont des hommes, contre 22% de femmes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

El 44% de los 5.472 muertos en accidente de tráfico en Argentina en el 2018 eran motociclistas

Entre las principales conclusiones del anuario estadístico de la Agencia Nacional de Seguridad Vial argentina durante el año 2018, encontramos que 5.472 personas murieron a causa de un siniestro vial. Además, esta problemática consume anualmente más 175 mil millones de pesos de la Administración estatal.

Los analistas dieron a conocer los datos el pasado 10 de junio, Día Mundial de la Seguridad Vial, y estos sitúan los accidentes de tráfico en Argentina como la primera causa de muerte en menores de 35 años, la tercera sobre el total de la población. Y es que los muertos por siniestros de tráfico menores de 35 años constituyen el 45% del total de víctimas.

La cifra de 5.472 muertos durante el 2018 como consecuencia de un siniestro vial se produce dentro del marco temporal de seguimiento de las víctimas hasta 30 días después del accidente, de acuerdo con el criterio de armonización global establecido por la Organización Mundial de la Salud (OMS). De esta manera se sabe que el 71,5% de las muertes –3.914– sucedieron en el lugar de los hechos o dentro de las 24 horas posteriores al accidente.

Aparte de las muertes por accidente, se contabilizaron 64.816 heridos –7.446 de ellos graves– en un total de 81.592 siniestros ocurridos durante el 2018.

A pesar de la crudeza de estos datos, hay analistas como Carlos Pérez, del ANSV, que consideran que las cifras de accidentalidad se están estabilizando a la baja. En el 2017 murieron 5.611 personas mientras que en el 2016 fueron 5.582 las víctimas mortales de accidentes de tráfico. Considera que se está produciendo una caída relativa aunque no lo bastante significativa, en lo que “sería una nivelación de las estadísticas antes de iniciar la bajada a través de la profundización en la aplicación de políticas públicas adecuadas”.

La tasa de mortalidad experimenta el mismo flujo que las pérdidas humanas en materia de siniestralidad. La estadística que expresa la relación entre la cifra de muertes por cada cien mil habitantes de una misma unidad geográfica se mantuvo en los estándares equilibrados: en el 2016 fue del 12,8%, en el 2017, del 12,7% y en el 2018 siguió bajando hasta el 12,3%.

En paralelo, las autoridades presentaron las conclusiones de un estudio que relaciona el coste económico de la accidentalidad de tráfico. En este sentido, la siniestralidad vial le cuesta al Estado argentino más de 175 mil millones de pesos argentinos anuales, un 1,7% del producto interior bruto.

Estos datos son fruto del cálculo de diferentes costes: el de la pérdida de productividad de la persona siniestrada, costes médicos, humanos, en la propiedad y los administrativos.

Otro de los hechos que más preocupa a los analistas es que las víctimas mortales que viajaban en motocicleta en el año 2018 fueron 2.350. Estos datos suponen el 43,8% del total de víctimas, mientras que el año 2017 fue del 38%.

Ante estos datos se están reforzando las campañas para obligar al uso del casco a los motociclistas y los acompañantes, junto con las campañas por el uso del cinturón. A pesar de que se observa un incremento en el uso del cinturón y que los muertos que viajaban en automóvil fueron 1.479, el 27,6% del total.

También destacan que el 78% de los muertos en accidente de tráfico son hombres, ante el 22% de mujeres.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français