Les comissaries de policia intel·ligents a Etiòpia: digitalització de la seguretat pública

Etiòpia està experimentant amb un nou model de comissaria de policia anomenat smart police station o comissaria intel·ligent. Aquest projecte pilot, instal·lat al districte de Bole de la capital, Addis Abeba, forma part d’un esforç més ampli del govern per modernitzar l’administració pública mitjançant la digitalització. La iniciativa s’inscriu dins de l’estratègia nacional de transformació tecnològica Digital Ethiopia 2030, impulsada pel govern del primer ministre, Abiy Ahmed.

Tal com informa Daniel Dadzie des de la BBC, a diferència d’una comissaria tradicional, aquest nou model funciona sense agents presents físicament per atendre els ciutadans. En lloc d’un taulell amb policies, l’espai disposa de cabines amb tauletes digitals on els usuaris poden registrar denúncies o comunicar incidències. El sistema guia el ciutadà a través d’un procés senzill: primer ha de seleccionar el tipus d’incident —com ara un delicte, un problema de trànsit o una consulta general— i després introduir la informació corresponent. Un cop enviada la sol·licitud, un agent real, situat en una ubicació remota, apareix a la pantalla per continuar la conversa, fer preguntes i completar l’informe. Si la situació ho requereix, es pot enviar una patrulla immediatament al lloc indicat.

Aquest model cerca acostar el servei policial als ciutadans i facilitar l’accés a la denúncia, especialment en zones on hi ha manca de personal policial o on la presència d’infraestructures tradicionals és limitada. Segons responsables del projecte, el futur dels serveis de seguretat passa per sistemes més connectats amb la població i amb una major integració tecnològica. La digitalització permet reduir tràmits administratius, accelerar la gestió de casos i optimitzar els recursos humans disponibles.

Tot i això, el projecte encara està en una fase inicial. Durant la primera setmana de funcionament, la comissaria intel·ligent només va rebre tres denúncies: la pèrdua d’un passaport, un cas de frau financer i una queixa rutinària. Aquest volum reduït reflecteix que el sistema encara és poc conegut entre la població i que necessita temps perquè els ciutadans s’hi familiaritzin.

La iniciativa forma part d’un procés més ampli de digitalització dels serveis públics a Etiòpia. El govern ha impulsat diverses mesures per modernitzar l’administració, incloent-hi la creació d’un sistema nacional d’identitat digital, l’expansió dels pagaments electrònics i la digitalització de més d’un centenar de serveis governamentals. L’objectiu és adaptar les institucions públiques a les necessitats d’una societat cada vegada més urbana, jove i connectada.

Malgrat aquests avenços, el país encara afronta reptes estructurals importants. Un dels principals és la bretxa digital. Segons dades recents d’organismes internacionals, aproximadament el 79 % de la població etíop encara no té accés a internet. Aquesta realitat limita l’impacte de les iniciatives digitals i crea el risc que determinats sectors de la societat quedin exclosos dels nous serveis. Les persones grans, les comunitats rurals i els col·lectius amb menys recursos econòmics són especialment vulnerables a aquesta exclusió tecnològica.

Un altre repte és el nivell de competències digitals. Perquè projectes com les comissaries intel·ligents funcionin correctament, els ciutadans han de tenir un mínim de familiaritat amb les eines digitals. Sense aquesta alfabetització tecnològica, l’ús dels sistemes pot resultar complicat o fins i tot generar noves formes de vulnerabilitat, com ara estafes o suplantacions d’identitat.

També preocupen aspectes relacionats amb la seguretat de la informació i la protecció de la privacitat. Els sistemes digitals de denúncia i gestió de dades requereixen infraestructures tecnològiques robustes i mecanismes de protecció adequats per evitar filtracions o usos indeguts de la informació personal dels ciutadans.

Malgrat aquests desafiaments, diversos experts consideren que les inversions en infraestructura digital, connectivitat i formació són passos essencials per modernitzar el funcionament de l’Estat. L’expansió de la banda ampla, el creixement dels pagaments electrònics i la digitalització progressiva dels serveis públics indiquen que Etiòpia està intentant reduir la distància tecnològica respecte d’altres països.

En aquest context, la comissaria intel·ligent d’Addis Abeba representa sobretot un experiment. Encara no és un model consolidat ni substitueix les comissaries tradicionals, que continuen sent el punt de contacte principal entre la policia i la ciutadania. Tanmateix, aquest projecte pilot ofereix una visió de com podrien evolucionar els serveis policials en el futur, combinant presència física i eines digitals per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat.

En definitiva, la iniciativa reflecteix l’ambició d’Etiòpia d’avançar cap a una administració pública més digital i eficient. L’èxit dependrà, però, no només de la tecnologia implementada, sinó també de la capacitat del país per reduir la bretxa digital, millorar l’alfabetització tecnològica de la població i garantir la seguretat de les dades. Només així projectes com les comissaries intel·ligents podran convertir-se en una eina realment útil per reforçar la seguretat i la confiança entre ciutadans i institucions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Las comisarías de policía inteligentes en Etiopía: digitalización de la seguridad pública

Etiopía está experimentando con un nuevo modelo de comisaría de policía llamado smart police station o comisaría inteligente. Este proyecto piloto, instalado en el distrito de Bole de la capital, Adís Abeba, forma parte de un esfuerzo más amplio del gobierno por modernizar la administración pública mediante la digitalización. La iniciativa se inscribe dentro de la estrategia nacional de transformación tecnológica Digital Ethiopia 2030, impulsada por el gobierno del primer ministro, Abiy Ahmed.

Tal como informa Daniel Dadzie desde la BBC, a diferencia de una comisaría tradicional, este nuevo modelo funciona sin agentes presentes físicamente para atender a los ciudadanos. En lugar de un mostrador con policías, el espacio dispone de cabinas con tabletas digitales donde los usuarios pueden registrar denuncias o comunicar incidencias. El sistema guía al ciudadano a través de un proceso sencillo: primero tiene que seleccionar el tipo de incidente —como un delito, un problema de tráfico o una consulta general— y después introducir la información correspondiente. Una vez enviada la solicitud, un agente real, situado en una ubicación remota, aparece en pantalla para continuar la conversación, hacer preguntas y completar el informe. Si la situación lo requiere, se puede enviar una patrulla inmediatamente al lugar indicado.

Este modelo busca acercar el servicio policial a los ciudadanos y facilitar el acceso a la denuncia, especialmente en zonas donde hay falta de personal policial o donde la presencia de infraestructuras tradicionales es limitada. Según responsables del proyecto, el futuro de los servicios de seguridad pasa por sistemas más conectados con la población y con una mayor integración tecnológica. La digitalización permite reducir trámites administrativos, acelerar la gestión de casos y optimizar los recursos humanos disponibles.

Sin embargo, el proyecto todavía está en una fase inicial. Durante la primera semana de funcionamiento, la comisaría inteligente solo recibió tres denuncias: la pérdida de un pasaporte, un caso de fraude financiero y una queja rutinaria. Este volumen reducido refleja que el sistema todavía es poco conocido entre la población y que requiere tiempo para que los ciudadanos se familiaricen con él.

La iniciativa forma parte de un proceso más amplio de digitalización de los servicios públicos en Etiopía. El gobierno ha impulsado varias medidas para modernizar la administración, incluyendo la creación de un sistema nacional de identidad digital, la expansión de los pagos electrónicos y la digitalización de más de un centenar de servicios gubernamentales. El objetivo es adaptar las instituciones públicas a las necesidades de una sociedad cada vez más urbana, joven y conectada.

A pesar de estos avances, el país todavía afronta retos estructurales importantes. Uno de los principales es la brecha digital. Según datos recientes de organismos internacionales, aproximadamente el 79 % de la población etíope todavía no tiene acceso a internet. Esta realidad limita el impacto de las iniciativas digitales y crea el riesgo de que determinados sectores de la sociedad queden excluidos de los nuevos servicios. Las personas mayores, las comunidades rurales y los colectivos con menos recursos económicos son especialmente vulnerables a esta exclusión tecnológica.

Otro reto es el nivel de competencias digitales. Para que proyectos como las comisarías inteligentes funcionen correctamente, los ciudadanos tienen que tener un mínimo de familiaridad con las herramientas digitales. Sin esta alfabetización tecnológica, el uso de los sistemas puede resultar complicado o incluso generar nuevas formas de vulnerabilidad, como estafas o suplantaciones de identidad.

También preocupan aspectos relacionados con la seguridad de la información y la protección de la privacidad. Los sistemas digitales de denuncia y gestión de datos requieren infraestructuras tecnológicas robustas y mecanismos de protección adecuados para evitar filtraciones o usos indebidos de la información personal de los ciudadanos.

A pesar de estos desafíos, varios expertos consideran que las inversiones en infraestructura digital, conectividad y formación son pasos esenciales para modernizar el funcionamiento del Estado. La expansión de la banda ancha, el crecimiento de los pagos electrónicos y la digitalización progresiva de los servicios públicos indican que Etiopía está intentando reducir la distancia tecnológica respecto a otros países.

En este contexto, la comisaría inteligente de Adís Abeba representa sobre todo un experimento. Todavía no es un modelo consolidado ni sustituye las comisarías tradicionales, que siguen siendo el punto de contacto principal entre la policía y la ciudadanía. Sin embargo, este proyecto piloto ofrece una visión de cómo podrían evolucionar los servicios policiales en el futuro, combinando presencia física y herramientas digitales para mejorar la eficiencia y la accesibilidad.

En definitiva, la iniciativa refleja la ambición de Etiopía de avanzar hacia una administración pública más digital y eficiente. El éxito dependerá, sin embargo, no solo de la tecnología implementada, sino también de la capacidad del país para reducir la brecha digital, mejorar la alfabetización tecnológica de la población y garantizar la seguridad de los datos. Solo así proyectos como las comisarías inteligentes podrán convertirse en una herramienta realmente útil para reforzar la seguridad y la confianza entre ciudadanos e instituciones.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Smart police stations in Ethiopia: digitalisation of public safety

Ethiopia is experimenting with a new model of police station called smart police station. This pilot project, installed in the Bole district of the capital, Addis Ababa, is part of a broader government effort to modernise public administration through digitalisation. The initiative is part of the national technological transformation strategy Digital Ethiopia 2030, driven by the government of Prime Minister Abiy Ahmed.

As reported by Daniel Dadzie from the BBC, unlike a traditional police station, this new model operates without officers physically present to assist citizens. Instead of a counter with police officers, the space has booths with digital tablets where users can file complaints or report incidents. The system guides the citizen through a simple process: first, they must select the type of incident, such as a crime, a traffic issue, or a general inquiry, and then enter the corresponding information. Once the request is submitted, a real officer, located in a remote location, appears on a screen to continue the conversation, ask questions, and complete the report. If the situation requires it, a patrol can be sent immediately to the indicated location.

This model seeks to bring police service closer to citizens and facilitate access to reporting, especially in areas where there is a lack of police personnel or where the presence of traditional infrastructures is limited. According to project leaders, the future of security services lies in systems that are more connected to the population and with greater technological integration. Digitalisation allows for the reduction of administrative procedures, accelerates case management, and optimises available human resources.

However, the project is still in an initial phase. During its first week of operation, the smart police station only received three reports: the loss of a passport, a case of financial fraud, and a routine complaint. This reduced volume reflects that the system is still little known among the population and that it needs time for citizens to become familiar with it.

The initiative is part of a broader process of digitising public services in Ethiopia. The government has promoted various measures to modernise administration, including the creation of a national digital identity system, the expansion of electronic payments, and the digitisation of more than a hundred government services. The objective is to adapt public institutions to the needs of an increasingly urban, young, and connected society.

Despite these advances, the country still faces significant structural challenges. One of the main issues is the digital divide. According to recent data from international organisations, approximately 79% of the Ethiopian population still does not have access to the Internet. This reality limits the impact of digital initiatives and creates the risk that certain sectors of society may be excluded from new services. Elderly people, rural communities, and groups with fewer economic resources are especially vulnerable to this technological exclusion.

Another challenge is the level of digital skills. For projects like smart police stations to function correctly, citizens must have a minimum level of familiarity with digital tools. Without this technological literacy, the use of systems can become complicated or even create new forms of vulnerability, such as scams or identity theft.

There are also concerns related to information security and privacy protection. Digital reporting and data management systems require robust technological infrastructures and adequate protection mechanisms to prevent leaks or misuse of citizens’ personal information.

Despite these challenges, several experts believe that investments in digital infrastructure, connectivity, and training are essential steps to modernise the functioning of the State. The expansion of broadband, the growth of electronic payments, and the progressive digitalisation of public services indicate that Ethiopia is trying to reduce the technological gap with other countries.

In this context, the smart police station of Addis Ababa mainly represents an experiment. It is still not a consolidated model, nor does it replace traditional police stations, which remain the main point of contact between the police and the public. However, this pilot project offers a glimpse of how police services could evolve in the future, combining physical presence and digital tools to enhance efficiency and accessibility.

Ultimately, the initiative reflects Ethiopia’s ambition to move towards a more digital and efficient public administration. However, its success will depend not only on the technology implemented but also on the country’s ability to reduce the digital divide, improve the technological literacy of the population, and ensure data security. Only in this way can projects like smart police stations become a truly useful tool for reinforcing security and trust between citizens and institutions.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Commissariats de police intelligents en Éthiopie : vers la digitalisation de la sécurité publique

L’Éthiopie teste un nouveau modèle de commissariat de police, appelé « smart police station » ou commissariat intelligent. Ce projet pilote, installé dans le district de Bole, dans la capitale, Addis-Abeba, marque un effort plus large du gouvernement pour moderniser l’administration publique grâce à la digitalisation. L’initiative s’inscrit dans la stratégie nationale de transformation technologique Digital Ethiopia 2030, portée par le gouvernement du Premier ministre Abiy Ahmed.

Comme le rapporte Daniel Dadzie de la BBC, contrairement à un commissariat de police traditionnel, ce nouveau modèle fonctionne sans agents présents physiquement pour servir les citoyens. Au lieu d’un guichet classique, l’espace propose des cabines équipées de tablettes numériques, permettant aux citoyens de déposer des plaintes ou de signaler des incidents. Le système guide l’usager à travers un processus simple : il doit d’abord sélectionner le type d’incident – délit, problème de circulation ou demande d’information – puis saisir les détails correspondants. Une fois la demande envoyée, un agent réel situé à distance apparaît sur un écran pour poursuivre la conversation, poser des questions et finaliser le rapport. Si la situation l’exige, une patrouille peut être immédiatement envoyée au lieu indiqué.

Ce modèle vise à rapprocher le service policier des citoyens et à faciliter l’accès aux démarches, notamment dans les zones où le personnel est limité ou les infrastructures traditionnelles insuffisantes. Selon les responsables du projet, l’avenir de la sécurité publique passera par des systèmes plus connectés et technologiquement intégrés. La digitalisation permet de réduire les formalités administratives, d’accélérer le traitement des dossiers et d’optimiser les ressources humaines.

Cependant, le projet en est encore à ses débuts. Lors de sa première semaine de fonctionnement, le commissariat intelligent n’a enregistré que trois plaintes : la perte d’un passeport, un cas de fraude financière et une plainte de routine. Ce faible volume traduit une méconnaissance du système par la population, qui nécessite du temps pour s’y familiariser.

Cette initiative fait partie d’un mouvement plus large de digitalisation des services publics en Éthiopie. Le gouvernement a lancé plusieurs mesures pour moderniser l’administration, notamment la création d’un système national d’identité numérique, le développement des paiements électroniques et la digitalisation de plus d’une centaine de services publics. L’objectif est d’adapter les institutions à une société de plus en plus urbaine, jeune et connectée.

Malgré ces avancées, le pays fait face à des défis structurels majeurs. L’un des principaux est la fracture numérique. Selon des données récentes d’organismes internationaux, environ 79 % de la population éthiopienne n’a toujours pas accès à Internet. Cette situation limite l’impact des initiatives digitales et risque d’exclure certains segments de la société, notamment les personnes âgées, les populations rurales et les ménages à faibles revenus.

Le niveau de compétences numériques représente un autre obstacle. Pour que des projets comme les commissariats intelligents fonctionnent efficacement, les citoyens doivent posséder un minimum de familiarité avec les outils numériques. Sans cette alphabétisation technologique, l’utilisation des systèmes peut s’avérer compliquée et générer de nouvelles vulnérabilités, telles que les fraudes ou les usurpations d’identité.

Des inquiétudes existent également concernant la sécurité des données et la protection de la vie privée. Les systèmes numériques de signalement et de gestion des informations nécessitent des infrastructures robustes et des mécanismes de protection adéquats pour éviter toute fuite ou usage abusif des données personnelles des citoyens.

Malgré ces défis, plusieurs experts estiment que les investissements dans les infrastructures digitales, la connectivité et la formation sont essentiels pour moderniser l’État. L’expansion de la bande passante, le développement des paiements électroniques et la digitalisation progressive des services publics témoignent de la volonté de l’Éthiopie de réduire son retard technologique.

Dans ce contexte, le poste de police intelligent d’Addis-Abeba représente avant tout une expérience. Il ne s’agit pas encore d’un modèle consolidé, et il ne remplace pas les postes de police traditionnels, qui restent le principal point de contact entre la police et les citoyens. Cependant, ce projet pilote offre un aperçu de l’évolution possible des services policiers, combinant présence physique et outils numériques pour améliorer l’efficacité et l’accessibilité.

En somme, cette initiative illustre l’ambition de l’Éthiopie de construire une administration publique plus digitale et efficace. Son succès dépendra non seulement de la technologie mise en œuvre, mais aussi de la capacité du pays à réduire la fracture numérique, améliorer l’alphabétisation technologique et garantir la sécurité des données. Seules ces conditions permettront aux commissariats intelligents de devenir un véritable outil de renforcement de la sécurité et de la confiance entre citoyens et institutions.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Hoy es día festivo en Cataluña. No publicamos entrada. Nos vemos el miércoles

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Today is bank holiday in Catalonia. We don’t publish any post. See you on Wednesday

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Aujourd’hui c’est un jour férié en Catalogne. Nous ne publions pas la note. Rendez-vous mercredi

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Desmantellada una xarxa de tràfic de cocaïna a través del seu rastre financer

Una xarxa criminal internacional que blanquejava els beneficis de la cocaïna per al crim organitzat italià s’ha desmantellat després que els investigadors seguissin el rastre dels diners per tot Europa.

El que va començar com a moviments financers sospitosos, va constituir un sofisticat sistema de blanqueig de diners que donava servei a membres de la Camorra i la ‘Ndrangheta. Darrere de societats fantasma, factures falses i inversions de luxe, es netejaven i reinvertien milions d’euros en beneficis de la cocaïna arreu d’Europa.

Va dirigir la investigació la Gendarmeria Nacional francesa, en col·laboració amb els Carabinieri italians i l’Oficina Federal de Policia suïssa (FEDPOL). També va comptar amb el suport de la Policia Federal belga d’Anvers, l’Agència Estatal per a la Seguretat Nacional búlgara, la Duana alemanya i la Policia Nacional de l’Equador, sota la coordinació de l’Europol i l’Eurojust.

Arran dels fluxos financers, els investigadors van identificar un ciutadà montenegrí, conegut com a objectiu d’alt valor de l’Europol i buscat per diversos països europeus. El sospitós s’havia establert a la zona de Canes, a França, amb familiars propers, incloent-hi el seu gendre italià, conegut per les autoritats italianes per blanqueig de capitals, frau i delictes de tràfic d’armes.

La investigació financera va revelar que la xarxa de blanqueig estava directament connectada amb el tràfic de cocaïna a gran escala des de Sud-amèrica cap a Europa.

Se sospita que el grup coordina enviaments marítims de quantitats significatives de cocaïna als principals ports d’Europa. Una confiscació important per part de la duana belga a finals del 2025 es va vincular al sospitós montenegrí, cosa que va suposar un avenç decisiu en la investigació.

Els investigadors van descobrir una organització altament estructurada. La xarxa es basava en una capacitat financera substancial, criptoactius, viatges transfronterers setmanals en vehicles de luxe amb compartiments d’ocultació sofisticats i una xarxa corporativa que abastava múltiples jurisdiccions.

El mes de febrer d’enguany, les autoritats van dur a terme escorcolls i detencions coordinats a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Es van arrestar set sospitosos (quatre a França i tres a Itàlia), inclòs l’objectiu d’alt valor montenegrí.

A la Riviera francesa, es van confiscar vehicles de luxe, juntament amb propietats d’alta gamma per valor de més de cinc milions d’euros. També es van confiscar empreses i actius addicionals a Suïssa i Itàlia.

Des de l’any 2023, l’Europol ha donat suport a aquesta investigació, que ràpidament s’ha convertit en una de les operacions més actives de l’agència des del seu Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics.

El cas va requerir tot el ventall de serveis de l’Europol: anàlisi criminal i financera avançada, comunicació segura en temps real i desplegaments sobre el terreny a França i Itàlia per donar suport als investigadors nacionals i construir una imatge operativa compartida.

L’any 2024, es va establir un Equip Conjunt d’Investigació (ECI) a l’Eurojust entre França, Itàlia i Suïssa, cosa que va permetre una estreta coordinació judicial. A través de l’Europol, altres socis (Bèlgica, Alemanya i l’Equador) es van unir a la investigació, ampliant-ne l’impacte.

La Xarxa @ON, finançada per la Comissió Europea i dirigida per la Direcció d’Investigació Antimàfia italiana (DIA), va donar suport financer a les reunions operatives i al desplegament dels investigadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantelada una red de tráfico de cocaína a través de su rastro financiero

Una red criminal internacional que blanqueaba los beneficios de la cocaína para el crimen organizado italiano se ha desmantelado después de que los investigadores siguieran el rastro del dinero por toda Europa.

Lo que empezó como movimientos financieros sospechosos, constituyó un sofisticado sistema de blanqueo de dinero que daba servicio a miembros de la Camorra y la ‘Ndrangheta. Detrás de sociedades fantasma, facturas falsas e inversiones de lujo, se limpiaban y reinvertían millones de euros en beneficios de la cocaína por toda Europa.

Dirigió la investigación la Gendarmería Nacional francesa, en colaboración con los Carabinieri italianos y la Oficina Federal de Policía suiza (FEDPOL). También contó con el apoyo de la Policía Federal belga de Amberes, la Agencia Estatal para la Seguridad Nacional búlgara, la Aduana alemana y la Policía Nacional del Ecuador, bajo la coordinación de Europol y Eurojust.

A raíz de los flujos financieros, los investigadores identificaron a un ciudadano montenegrino, conocido como objetivo de alto valor de Europol y buscado por varios países europeos. El sospechoso se había establecido en la zona de Cannes, en Francia, con familiares próximos, incluido su yerno italiano, conocido por las autoridades italianas por blanqueo de capitales, fraude y delitos de tráfico de armas.

La investigación financiera reveló que la red de blanqueo estaba directamente conectada con el tráfico de cocaína a gran escala desde Sudamérica hacia Europa.

Se sospecha que el grupo coordina envíos marítimos de cantidades significativas de cocaína a los principales puertos de Europa. Una confiscación importante por parte de la aduana belga a finales de 2025 se vinculó al sospechoso montenegrino, lo que supuso un avance decisivo en la investigación.

Los investigadores descubrieron una organización altamente estructurada. La red se basaba en una capacidad financiera sustancial, criptoactivos, viajes transfronterizos semanales en vehículos de lujo con compartimentos de ocultación sofisticados y una red corporativa que abarcaba múltiples jurisdicciones.

En el mes de febrero de este año, las autoridades llevaron a cabo registros y detenciones y coordinados en Francia, Italia, Bélgica y Suiza. Se arrestaron siete sospechosos (cuatro en Francia y tres en Italia), incluido el objetivo de alto valor montenegrino.

En la Riviera francesa, se confiscaron vehículos de lujo, junto con propiedades de alta gama por valor de más de cinco millones de euros. También se confiscaron empresas y activos adicionales en Suiza e Italia.

Desde el año 2023, Europol ha dado apoyo a esta investigación, que rápidamente se ha convertido en una de las operaciones más activas de la agencia desde su Centro Europeo de Delitos Financieros y Económicos.

El caso requirió todo el abanico de servicios de Europol: análisis criminal y financiero avanzado, comunicación segura en tiempo real y despliegues sobre el terreno en Francia e Italia para dar apoyo a los investigadores nacionales y construir una imagen operativa compartida.

En el año 2024, se estableció un Equipo Conjunto de Investigación (ECI) en Eurojust entre Francia, Italia y Suiza, lo que permitió una estrecha coordinación judicial. A través de Europol, otros socios (Bélgica, Alemania y Ecuador) se unieron a la investigación, ampliando su impacto.

La Red @ON, financiada por la Comisión Europea y dirigida por la Dirección de Investigación Antimafia italiana (DIA), dio apoyo financiero a las reuniones operativas y al despliegue de los investigadores.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français