La tinença d’armes de foc als Estats Units, tradicionalment associada sobretot als homes, està experimentant un canvi significatiu: cada vegada més dones decideixen adquirir-ne. Segons l’article The Recent Rise of Women Gun Owners, publicat per Rosanna Smart i Andrew R. Morral el setembre de 2026, aquesta tendència s’ha intensificat especialment des de finals de la dècada de 2010 i planteja noves qüestions en matèria de seguretat personal, prevenció de la violència i salut pública.

Les dades de l’Enquesta Social General (GSS), elaborada pel NORC (National Opinion Research Center) de la Universitat de Chicago, indiquen que el percentatge de dones adultes que declaren tenir personalment una arma de foc va passar d’aproximadament el 10 % el 2018 al 15 % el 2021, fins a situar-se prop del 16 % el 2024. En canvi, la proporció d’homes propietaris s’ha mantingut relativament estable. Com a conseqüència, les dones ja representen aproximadament el 32 % de les persones propietàries d’armes als Estats Units, davant del 22 % registrat el 2018.
L’increment s’observa en gairebé tots els grups demogràfics analitzats, encara que amb diferències importants. Destaquen les dones hispanes, les residents a determinades zones del mitjà oest nord-americà i les dones d’entre 36 i 50 anys. També s’ha produït un augment notable entre les dones republicanes, mentre que la tinença d’armes entre les demòcrates continua sent relativament baixa. Igualment, la possessió d’armes ha crescut especialment entre les dones casades i les que tenen fills, sobretot en determinats grups de mares solteres.
Un dels factors principals que expliquen aquesta evolució és la percepció de la necessitat de protegir-se davant possibles agressions o situacions de violència. A diferència dels homes, les dones propietàries d’armes tendeixen a prioritzar més l’autoprotecció i menys els usos recreatius. A més, de mitjana, tenen menys armes i són més propenses a tenir únicament una pistola. La por de convertir-se en víctima d’un delicte violent i les experiències prèvies de victimització poden influir en aquestes decisions.
Tanmateix, disposar d’una arma no garanteix necessàriament una major seguretat personal. Els autors assenyalen que les dades disponibles no permeten determinar de manera concloent si l’augment de dones armades redueix el risc de patir agressions o, per contra, pot incrementar determinats perills. Tot i que les taxes generals de victimització violenta femenina han disminuït als Estats Units entre el 2018 i el 2024, aquesta evolució no coincideix de manera uniforme amb els grups de dones que més han incrementat la tinença d’armes.
També cal considerar els riscos associats al suïcidi, als accidents i a l’accés a les armes a l’entorn domèstic. Un estudi sobre nous propietaris d’armes curtes a Califòrnia va observar una associació especialment elevada entre la tinença d’una pistola i el risc de mort per suïcidi en les dones. No obstant això, les taxes generals de suïcidi femení als Estats Units s’han mantingut relativament estables des del 2018. Per tant, les dades no permeten atribuir directament els canvis observats a l’augment de la propietat individual d’armes.
Des de la perspectiva de la seguretat, un altre element rellevant és el comportament de les persones propietàries. Segons els autors, les dones tendeixen menys que els homes a portar armes carregades en públic, exhibir-les amb finalitats defensives o emmagatzemar-les carregades. Aquestes diferències podrien influir en l’impacte que el creixement de la tinença femenina té sobre la violència i les lesions per arma de foc.
En conclusió, l’augment de la xifra de dones propietàries d’armes reflecteix un canvi cultural i social important, vinculat, entre altres factors, a la percepció de la inseguretat i a la voluntat d’autoprotecció. No obstant això, des d’una perspectiva professional de la seguretat, cal distingir entre la sensació de protecció i la reducció efectiva del risc. La prevenció de la violència, la custòdia segura de les armes, la formació en el seu ús i l’avaluació rigorosa de les conseqüències sobre la salut pública són elements essencials per comprendre aquest fenomen. Com conclouen els autors, encara calen estudis més sòlids per determinar si aquesta nova realitat contribueix realment a fer les dones més segures.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français