L’organització de recerca RAND va publicar el passat mes de febrer un informe, escrit per Jim Mitre i Joel B. Predd, en què alerta que l’aparició de la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) és una possibilitat real que la comunitat de seguretat nacional dels EUA hauria de prendre seriosament.
L’informe identifica cinc grans reptes que la Intel·ligència Artificial Generativa pot representar per a la seguretat nacional dels EUA: (1) el desenvolupament d’armes revolucionàries, (2) canvis sistèmics en l’equilibri de poder, (3) la capacitat de persones no expertes per crear armes de destrucció massiva, (4) l’emergència d’entitats artificials amb agència pròpia i (5) la inestabilitat generalitzada.
Tot això planteja diversos desafiaments per als estrategs i responsables polítics i de seguretat, que intenten anticipar les amenaces i oportunitats que podrien sorgir tant durant el procés d’assoliment de la IAG com un cop aquesta es materialitzi.
Un nou Manhattan Project tecnològic?
El 1938, la fissura de l’àtom va donar inici a la cursa nuclear. Ara, els avenços en Intel·ligència Artificial Generativa han despertat temors similars en l’àmbit de la seguretat nacional. Serà el proper canvi de paradigma estratègic? I, si és així, quines amenaces comporta per a la seguretat global?
Tot i que la IAG encara és una hipòtesi, la seva plausibilitat exigeix una resposta estratègica per part dels estats. L’estudi de RAND identifica cinc grans problemes que podrien emergir amb el desenvolupament de la IAG:
- Armes miraculoses i avantatge del primer moviment
El gran temor és que una IAG pugui descobrir un avenç tecnològic revolucionari, permetent el desenvolupament d’armes cibernètiques imparables, sistemes autònoms hiperavançats o estratègies militars perfectament optimitzades. Això podria conferir un avantatge massiu a la primera nació que aconsegueixi controlar-la.
- Canvi sistèmic en el poder global
La IAG podria alterar la balança de poder entre nacions, no necessàriament mitjançant armes, sinó per mitjà de la seva capacitat per millorar la productivitat, accelerar el descobriment científic o redefinir les dinàmiques econòmiques globals. Això podria donar lloc a un nou ordre mundial on les economies més adaptables a la IAG consolidin el seu domini.
Un risc afegit és que la concentració del desenvolupament de la IAG en poques empreses privades podria donar-los un poder sense precedents, alterant la relació tradicional entre estats i corporacions.
- Empoderament de no-experts en armes de destrucció massiva
Si la IAG pot facilitar la creació d’armes biològiques o cibernètiques d’alta letalitat, la seguretat global es veurà greument compromesa. Els sistemes actuals ja han demostrat capacitats preocupants en aquest àmbit, i la IAG podria amplificar el risc exponencialment.
- Entitats artificials amb agència pròpia
La pèrdua de control sobre sistemes IAG podria portar a la creació d’entitats artificials autònomes capaces d’actuar independentment. Això podria suposar un risc per a la presa de decisions crítiques en sectors com la defensa, l’economia i la gestió d’infraestructures essencials.
- Inestabilitat estratègica
Abans que la IAG acabi d’arribar del tot, la cursa tecnològica entre estats i corporacions pot provocar tensions similars a la Guerra Freda. La percepció que un adversari està a punt d’aconseguir un avantatge decisiu podria desencadenar reaccions preventives, inclús conflictes armats.
Cap a una estratègia resilient
Els Estats Units i els seus aliats han iniciat mesures per mantenir el lideratge en IA, però poden resultar insuficients si la IAG es desenvolupa de manera sobtada o disruptiva.
La IAG pot redefinir el futur de la seguretat global. No es tracta només d’un repte tècnic, sinó d’una revolució estratègica que demana una resposta intel·ligent i anticipatòria. Les decisions preses avui determinaran si la IAG esdevé una força estabilitzadora o una amenaça sense precedents per a la humanitat.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français