L’avenç cap a un futur basat en energies renovables comporta grans reptes, i un dels més candents és l’emmagatzematge de l’energia. Arreu del món, cada cop són més habituals les instal·lacions de sistemes d’emmagatzematge d’energia basats en bateries (BESS, per les seves sigles en anglès), però el seu ràpid creixement ha despertat fortes preocupacions pel que fa a la seguretat.
A la ciutat de Nova York, el regidor Robert Holden adverteix que la proliferació de centres BESS, especialment al districte de Staten Island, està posant en perill els veïns i infraestructures crítiques.
Segons explica la investigadora Emma Woollacott, els centres BESS utilitzen milers de bateries de ions de liti, similars a les que trobem en ordinadors portàtils i cotxes elèctrics. Aquestes bateries s’emmagatzemen en grans contenidors metàl·lics i permeten conservar l’energia produïda per les fonts renovables per tal de ser utilitzada quan es necessiti.
Per assolir els objectius de zero emissions el 2050, l’emmagatzematge a gran escala és essencial. Fonts com la solar o l’eòlica generen energia de manera intermitent, i cal una manera d’emmagatzemar-ne els excedents.
Segons SolarPower Europe, el 2024 es van instal·lar 21,9 GWh d’emmagatzematge de bateries a Europa, suficients per alimentar uns 16 milions de llars. Però això és només el principi: per a 2030, la Unió Europea necessita multiplicar aquesta capacitat per 10.
Tot i els avantatges, la tecnologia no està exempta de riscos. Un dels principals problemes és la possibilitat d’incendis greus, com els ocorreguts a Essex (Regne Unit), Liverpool i, més recentment, Califòrnia, on un foc en una de les instal·lacions més grans del món va obligar a evacuar 1.500 persones.
La causa habitual és el fenomen conegut com “fugida tèrmica”, que pot ser provocat per curtcircuits, danys físics o defectes de fabricació. Aquest procés fa que les bateries alliberin calor, gasos inflamables i tòxics, i en condicions desfavorables pot generar explosions en cadena.
Tal com adverteix el professor Robert Dryfe, expert en química física de la Universitat de Manchester, les instal·lacions de BESS poden contenir milions de cèl·lules de bateries i, si no estan ben protegides, els incendis es propaguen amb facilitat.
A més dels incendis, també hi ha preocupacions socials i ambientals: des de l’impacte de l’extracció de materials, com ara el cobalt, fins a la saturació de les xarxes elèctriques.
Al Regne Unit, comunitats com la d’Aberdeenshire, a Escòcia, protesten contra les noves instal·lacions de centres BESS. Marguerite Fleming, una activista local, denuncia que els promotors no tenen en compte ni el risc d’incendis ni les inundacions. Blackford Renewables, la companyia promotora, ha promès col·laborar amb la comunitat i aplicar els estàndards de seguretat més alts.
Actualment, no hi ha una normativa europea unificada sobre la qualitat i el manteniment dels sistemes BESS. Cada país segueix els seus propis protocols, cosa que, segons SolarPower Europe, en frena el desplegament.
Malgrat això, països com la Xina, els EUA, el Regne Unit i Austràlia ja treballen en directrius tècniques per millorar-ne la seguretat. També s’estan implementant noves tecnologies amb sistemes automàtics de supressió d’incendis i bateries menys susceptibles a la combustió.
Tot i els riscos, els experts coincideixen en una cosa: el futur energètic requerirà l’emmagatzematge, i les bateries són, ara per ara, la millor solució.
Fem servir més energia renovable, i això vol dir que necessitem més capacitat d’emmagatzematge. Bàsicament, no tenim cap altra opció, conclou Dryfe.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
