Etiqueta: Prevenció

Nova Orleans i el cas de la civilianization: una aposta per la seguretat eficient

Notes de seguretatDeixa un comentari

Jeff Asher, expert en polítiques de seguretat i dades, ha publicat recentment un article titulat “New Orleans And The Case For Civilianization”, en què explica com la ciutat ha aconseguit reduir dràsticament el temps de resposta policial, tot i comptar amb menys agents armats.

Què és la civilianization?

La civilianization és la incorporació de personal civil, no policial, per assumir funcions que tradicionalment feia la policia: gestionar petites incidències, atendre trucades no urgents, analitzar dades o fer investigació administrativa i tasques de laboratori. A més de ser habitual en diverses policies nord-americanes, s’ha demostrat que aporta eficiència, estalvia costos i permet que els agents armats se centrin en les situacions de risc.

El cas de Nova Orleans

Nova Orleans ha perdut gairebé un quart del nombre d’agents, entre 2018 i 2023, que ha caigut als nivells dels anys noranta. Davant d’aquesta crisi de plantilla, el cos policial ha introduït centenars de civils per assumir funcions de suport.

Asher destaca que, tot i tenir menys agents, la ciutat ha reduït el temps de resposta en les situacions greus. Els agents es concentren en els robatoris violents, les agressions, els trets i les emergències reals.

Aquest enfocament no és l’únic canvi que hi ha hagut en la policia de Nova Orleans. Fa pocs dies, el New Orleans Police Department (NOPD) ha reimplantat el sistema ShotSpotter, una xarxa de sensors que detecta trets en temps real, amb un pla pilot de sis mesos, al districte 5. Aquesta tecnologia avançada genera controvèrsia, especialment per l’impacte en barris de població predominantment negra i llatina, i per qüestions de fiabilitat i integritat a l’hora d’intervenir-hi.

Alternatives als models tradicionals

La civilianization entra en tensió amb l’opció tecnòcrata (càmeres, IA, sensors), però ofereix una alternativa centrada en les persones i que té alguns avantatges:

  • Cost‑eficiència. El personal civil és més barat pel que fa als salaris, les pensions i la formació.
  • Profesionalització. Permet especialitzar els funcionaris en les àrees administratives, d’anàlisi i de suport, fet que millora la qualitat del servei.
  • Confiança i transparència. El model humà i visible pot generar una relació i empatia amb el veïnat, en contrast amb l’anonimat de les tecnologies invasives.

Referències comparatives rellevants

Regne Unit: Police Community Support Officers. Des de 2002, les forces d’Anglaterra i Gal·les disposen de la Police Community Support Officers (PCSO): civils uniformats amb poders limitats, encarregats de dur a terme un patrullatge visible, gestionar incidents menors, controlar les multes i donar suport en esdeveniments públics.

El 2022 hi havia uns 8.263 PCSO (amb un màxim de 16.814, l’any 2009). Han proporcionat un model sòlid de civilianization estructurada i integrada.

Suècia: investigadors civils dins la policia. Estudis recents descriuen com la policia sueca ha incorporat investigadors civils (majoritàriament dones titulades) per treballar en casos penals i d’anàlisi de dades.

Alemanya: voluntaris auxiliars (Auxiliary Police). Diversos estats federats (com són Baviera, Hesse o Baden-Württemberg) tenen serveis de policia voluntària auxiliar, civils entrenats amb poder per identificar persones, detenir o controlar el trànsit, en suport a la policia. Porten uniforme i han fet una formació de 50 hores.

A Baviera, la Sicherheitswacht fa patrullatges visibles amb la potestat de detenir ciutadans i fins i tot pot dur gas irritant.

França: reservistes operatius civils. La Policia Nacional i la Gendarmeria compten amb reservistes civils (1.500 a la Policia, 29.000 a la Gendarmeria) que intervenen en el manteniment de l’ordre i en actuacions conjuntes en situacions excepcionals. Han de fer una formació breu i van uniformats com a auxiliars judicials.

En conclusió, el cas de Nova Orleans mostra que per fer més amb menys no és imprescindible apostar només pels sensors i la intel·ligència artificial. La civilianization és una opció viable i humanitzada per optimitzar la resposta policial, alhora que reforça la proximitat amb la comunitat i alleugereix la pressió sobre els agents. És una proposta que cal mirar de prop per fomentar un model de seguretat pública més àgil, transparent i ajustat als reptes dels propers anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Explorant el potencial d’un laboratori d’intel·ligència artificial per a la seguretat pública: lliçons del Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial (IA) està canviant ràpidament diversos sectors, incloent-hi la seguretat pública. A mesura que la tecnologia avança, es presenten noves oportunitats per fer que la policia sigui més eficient i millor, capaç de respondre a les emergències.

En aquest context, la idea d’un laboratori d’IA per a la policia guanya interès, com una manera d’explorar i aplicar solucions d’IA de manera responsable.

Recentment, el govern del Regne Unit ha publicat un estudi de cas sobre com podria funcionar un laboratori d’IA per a la policia, que ofereix lliçons que poden ser útils per a qualsevol organisme que vulgui integrar la IA en la seguretat.

Per què un laboratori d’IA per a la policia? La IA pot aportar molt a la policia en diverses àrees:

  • Anàlisi de dades. La policia gestiona enormes quantitats de dades, com per exemple els informes de delictes i les imatges de les càmeres de seguretat. La IA pot ajudar a processar aquestes dades ràpidament i a identificar-hi patrons que podrien passar desapercebuts.
  • Predicció i prevenció del crim. Amb l’anàlisi predictiva, la IA pot ajudar a detectar zones o moments amb més probabilitat d’activitat criminal, la qual cosa permetria millorar la distribució dels recursos.
  • Optimització de recursos. La IA pot ajudar a gestionar rutes de patrulla i assignar-hi personal, la qual cosa en milloraria l’eficàcia.
  • Suport en la investigació. Les eines d’IA poden agilitzar la revisió de proves i la identificació de sospitosos, la qual cosa deixaria més temps per a tasques més complexes.
  • Millora en la presa de decisions. La IA pot proporcionar informació i anàlisis basades en dades que ajudin els agents a prendre decisions més informades.

Tanmateix, aplicar la IA en un àmbit tan delicat com la seguretat pública comporta alguns reptes. Aspectes com ara la privacitat, els biaixos en els algorismes, la transparència i la responsabilitat necessiten una atenció acurada. És aquí on un laboratori d’IA pot ser útil.

L’estudi de cas del Regne Unit descriu un model per a un laboratori d’IA que no només se centra en la tecnologia, sinó també en la governança i la col·laboració. Alguns dels punts importants són:

1. Col·laboració multidisciplinària. La creació d’un laboratori d’IA ha de reunir diferents experts: criminòlegs, especialistes en ètica i agents de policia amb experiència. Això assegura que les solucions siguin tècnicament sòlides i pràctiques.

2. Ètica i governança. Abans de començar, cal establir un bon marc ètic. Això inclou definir els principis sobre l’ús responsable de la IA i assegurar la privacitat de les dades.

3. Metodologia àgil. Els projectes d’IA han de ser flexibles, començar amb petites proves, recollir comentaris i adaptar-se abans d’una implementació més àmplia.

4. Col·laboració amb la comunitat. La confiança pública és clau. Un laboratori d’IA hauria de buscar opinions i participar amb la comunitat per abordar preocupacions sobre la privacitat.

5. Necessitats reals. Les solucions d’IA han d’atendre necessitats reals que els agents han identificat. El laboratori ha de treballar per resoldre problemes concrets.

6. Formació. No només es necessita tecnologia, sinó també que els agents entenguin com funcionen aquestes eines. El laboratori hauria de tenir programes de formació.

7. Transparència. Les decisions preses amb la IA han de ser comprensibles. És important que hi hagi responsabilitat en cas d’errors.

En conclusió, l’adopció de la intel·ligència artificial en el camp de la seguretat pública és inevitable. No obstant això, la manera com s’aborda aquesta adopció és crucial.

Un laboratori d’IA ben planificat, amb un fort compromís amb l’ètica, la transparència i la col·laboració, pot assegurar que la IA es converteixi en una eina poderosa per al bé comú, alhora que reforça la seguretat i manté la confiança ciutadana. El model britànic ens ofereix una brúixola valuosa per navegar en aquest camí cap al futur de la policia.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit endureix la lluita contra els delictes ambientals amb noves mesures contra l’abocament il·legal de residus

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern britànic ha anunciat un conjunt de mesures innovadores per fer front a l’increment dels delictes ambientals relacionats amb l’abocament il·legal de residus (fly-tipping) i altres pràctiques de gestió fraudulenta de deixalles. Aquestes iniciatives s’emmarquen en una estratègia estatal per millorar la neteja dels espais públics, reforçar la vigilància ambiental i empoderar les autoritats locals i la ciutadania.

Entre les mesures destacades, el govern permetrà als ajuntaments confiscar i destruir vehicles implicats en casos greus i reincidents d’abocament il·legal, sense necessitat de condemna judicial prèvia. Aquesta nova capacitat d’actuació immediata pretén dissuadir les xarxes criminals que utilitzen vehicles per abandonar residus en espais no autoritzats, una pràctica que té un cost estimat de milions de lliures anuals per a les administracions locals.

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una nova eina digital d’accés obert que mostra mapes interactius de punts calents de criminalitat ambiental arreu del país. Aquests “heatmaps” permeten identificar les àrees amb més incidència de delictes relacionats amb residus i volen incentivar la col·laboració ciutadana. De fet, la població ha estat cridada explícitament a denunciar activitats sospitoses de gestió fraudulenta de residus, com ara incineracions no autoritzades, abocadors il·legals o transport no registrat de deixalles.

Aquestes accions formen part d’un pla més ampli que inclou:

  • El reforç del règim de llicències per al transport de residus.
  • L’augment de les sancions administratives.
  • El suport tecnològic a les autoritats locals per monitorar les activitats delictives.

Amb aquest enfocament integrat i proactiu, el Regne Unit aspira a reduir significativament l’impacte ambiental i econòmic dels delictes de residus, alhora que promou una cultura de responsabilitat compartida entre administracions i ciutadania.

A Catalunya, tot i que el fenomen de l’abocament il·legal de residus no arriba als nivells d’afectació del Regne Unit, també representa un repte creixent en determinats espais periurbans, zones forestals i entorns naturals protegits. La col·laboració entre els ajuntaments, els Agents Rurals, els cossos de seguretat i l’Agència de Residus de Catalunya ha estat clau per detectar i sancionar aquestes pràctiques, tot i que sovint es troben amb limitacions tecnològiques i jurídiques a l’hora de rastrejar els responsables. En aquest sentit, les eines digitals com els mapes de calor o la possibilitat de compartir informació en temps real podrien ser una eina molt útil per millorar la resposta operativa i prevenir reincidències.

A més, mesures com la confiscació directa de vehicles implicats en delictes ambientals podrien obrir un debat interessant a casa nostra sobre el marge d’actuació administrativa davant conductes greus i reiterades. L’experiència britànica posa de manifest la importància de combinar accions coercitives amb una estratègia de sensibilització ciutadana i transparència de dades, un model que podria inspirar futures iniciatives per reforçar la lluita contra el crim ambiental a Catalunya.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La reincidència a la UE i per què caldria intentar prevenir-ho

Notes de seguretatDeixa un comentari

La reincidència fa referència a l’acte de reincidir després de sortir de la presó, en llibertat condicional, o en règim de semi llibertat. És un concepte força important en justícia penal, ja que serveix de clau per avaluar l’efectivitat dels programes de rehabilitació, de polítiques de sentències i d’institucions penitenciaries.

Així s’expressa un informe del EUCPN – European Crime Prevention Network – sobre la reducció de la reincidència publicat recentment.

El terme abasta diverses formes de reincorporació al sistema de justícia penal, com ara ser detingut, condemnat repetidament o empresonat de nou per cometre nous delictes o violar les condicions de supervisió.

Les taxes de reincidència s’expressen sovint com a percentatges durant un període específic, normalment dins dels dos o tres anys posteriors al llançament. Per exemple, si 50 de cada 100 persones alliberades reincideixen en un període de tres anys, la taxa de reincidència seria del 50%.

A la Unió Europea, aquesta diversitat tant en la definició de reincidència com en les dades i els mètodes de recollida és el motiu de la manca de dades comparables sobre la reincidència.

Una revisió sistemàtica de l’any 2020 sobre les taxes de reincidència a tot el món demostra, per exemple, que Dinamarca utilitza taxes de condemna a sis mesos, un i dos anys, mentre que Estònia i França mesuren la reincidència fins als cinc i sis anys després de l’alliberament.

El resultat global és que els països de la UE, a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%. Si a aquestes taxes de reincidència afegim el fet que molts autors reincideixen no només una vegada, sinó dues o més vegades, arribem ràpidament a la conclusió que la majoria de crims són comesos per un nombre relativament reduït de reincidents.

La recerca a Suècia, basada en les dades relatives a tots els delinqüents violents des del 1973 fins al 2004 mostren que el 63% de tots els condemnats en aquest període, van cometre un delicte per part d’autors amb tres o més condemnes, un grup que constitueix l’1% de la població total, i una quarta part de tota la violència delictiva.

Entendre i abordar la reincidència és crucial no només per a la seguretat pública sinó també per reduir els costos socials i econòmics associats a l’empresonament reiterat.

La reducció de les taxes de reincidència ajuda a alleujar la càrrega de les presons superpoblades i garanteix un ús més efectiu dels recursos del contribuent.

Les altes taxes de reincidència són sovint citades com a evidència de les mancances actuals de les pràctiques d’empresonament. Diversos estudis han demostrat que les penes de presó, per si mateixes, no són eficaces per reduir la criminalitat i prevenir la reincidència, o almenys no són més efectives que les alternatives no privatives. I el que és més important, els crítics argumenten que els enfocaments punitius, com ara les penes de presó (llargues), no aborden problemes subjacents i fins i tot poden agreujar les tendències criminals aïllant les persones i exposar-les a entorns criminogènics.

La presó fa referència a l’efecte negatiu que les penes de presó poden tenir sobre els presos, la salut mental i el seu comportament, inclosa la criminalitat. Les mateixes condicions de vida a la presó poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels reclusos. També és probable que els interns perdin les seves xarxes de suport social alhora que hi ha nous vincles amb els delinqüents susceptible de ser forjat. Les oportunitats posteriors a l’alliberament, sobretot les oportunitats laborals, són reduïts pel sol fet de l’empresonament.

No tota la reincidència, però, es pot explicar com a conseqüència de la presó. La reincidència està influenciada per una sèrie de factors, tant individuals com sistèmics. A nivell individual, factors com l’abús de substàncies, la manca d’educació, problemes de salut mental i limitació de les oportunitats laborals augmenten la probabilitat de reincidir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drons i seguretat nacional als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’administració nord-americana va explicar que estava considerant una nova norma que podria restringir o prohibir els drons xinesos als Estats Units per preocupacions sobre la seguretat nacional.

En un avís, el Departament de Comerç va explicitar que la participació de considerats adversaris estrangers, sobretot Xina i Rússia, en el disseny, desenvolupament, fabricació i subministrament de drons podria suposar un risc indegut o inacceptable per a la seguretat nacional dels Estats Units.

La Xina i Rússia han mostrat la voluntat de comprometre la infraestructura i la seguretat dels EUA mitjançant el ciberespionatge, segons el Departament de Comerç, i va afegir que els governs podrien aprofitar les seves lleis i situacions polítiques per cooptar entitats privades per interessos nacionals.

Més enllà de l’ús de drons per part dels aficionats a aquests aparells, els dispositius també s’utilitzen en diverses indústries dels Estats Units.: ajuden els agricultors a controlar els cultius i ruixar per detectar plagues, inspeccionar canonades per a la indústria química, testar ponts i espais en construcció, i ajudar els bombers i altres serveis d’emergència.

Però els drons han evolucionat durant la darrera dècada per incloure càmeres, receptors i habilitats d’intel·ligència artificial sofisticades, alimentant la preocupació que es puguin convertir en una eina útil per a un govern adversari.

Les empreses amb seu a la Xina representen almenys el 75 per cent del mercat dels drons nord-americans, un domini que ofereix àmplies oportunitats d’explotació, segons el Departament de Comerç. Rússia representa una part relativament petita de les vendes mundials de drons, però va anunciar la seva intenció d’invertir molt en el desenvolupament del mercat nacional.

El Departament de Comerç dels EUA va explicar que es podrien utilitzar drons per fer malbé la infraestructura física en una col·lisió, lliurar una càrrega útil explosiva o recopilar informació sobre infraestructures crítiques, inclosos els dissenys dels edificis. A més, amb les infraestructures crítiques als Estats Units cada cop més dependents dels drons, qualsevol esforç per incapacitar-los remotament suposaria un risc per a la seguretat nacional.

El Departament va afegir que en el passat, les empreses de drons amb seu a la Xina havien impulsat actualitzacions als seus dispositius per crear restriccions de no vol que els inhabilitaven a les zones de conflicte definides per les empreses.

L’avís deia que el Departament de Comerç també estava considerant si hi havia mesures que podrien mitigar els riscos i permetre que la venda de drons xinesos continuï, com ara amb determinats requisits de disseny o programari de ciberseguretat.

La regla proposada forma part d’un esforç més ampli de l’administració per examinar i eliminar vulnerabilitats en productes d’alta tecnologia i infraestructures de comunicacions que podria suposar la recopilació de grans quantitats de dades sobre els nord-americans.

Al setembre, l’administració va decidir prohibir el programari desenvolupat a la Xina de cotxes connectats a Internet als Estats Units. La iniciativa tenia com a objectiu prevenir les agències d’intel·ligència xineses de controlar els moviments dels nord-americans o utilitzar l’electrònica dels vehicles com a camí per conèixer la xarxa elèctrica dels Estats Units o una altra infraestructura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres corporals per reduir la violència contra el personal de les ambulàncies a Anglaterra

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència contra el personal de les ambulàncies és, actualment, un problema important. La gran majoria del personal d’ambulàncies informa que ha experimentat amenaces de violència, la qual cosa afecta el benestar dels treballadors, que ja de per si realitzen treballs importants, estressants i desafiants. Fins a l’any 2020, els incidents amb ús de violència augmentaven anualment, la qual cosa comportava costos addicionals per al servei d’ambulàncies.

L’NHS England (el servei nacional de salut del Regne Unit), el servei d’ambulàncies i els sindicats van coincidir en la necessitat d’actuar i van implementar diverses iniciatives per reduir la xifra d’empleats que viuen la violència com si fos una part de la feina. Aquestes iniciatives incloïen la introducció de càmeres corporals.

Un dels problemes existents era que, tot i que les càmeres s’havien anat introduint gradualment arreu del món per reduir la violència –inclosos els serveis de policia o el transport públic– i existien proves de la seva eficàcia, eren proves limitades sobre la millor manera de fer-les funcionar a les ambulàncies. Per tant, es va decidir fer un estudi d’investigació en paral·lel a la introducció de les càmeres per avaluar-ne l’impacte.

RAND Europe va ser l’encarregat de dur a terme aquesta avaluació. Durant un període de tres anys, 2021 a 2024, es van recopilar i analitzar dades, amb estreta col·laboració amb els treballadors i gerents del personal d’ambulàncies. D’acord amb tota aquesta informació es va redactar un informe complet.

Per determinar si les càmeres corporals redueixen la violència contra el personal, s’examinen les condicions més àmplies en les quals és més probable que tinguin èxit i es proporcionen recomanacions per millorar aquestes condicions. Més que res, perquè les càmeres corporals són només una petita part d’un sistema més ampli de polítiques i pràctiques destinades a reduir la violència i l’agressió.

L’aplicació de les càmeres corporals en el sector de les ambulàncies es va transferir als consorcis d’ambulàncies sobre la base que els consorcis locals eren els més indicats per identificar els obstacles i les oportunitats locals i comunicar-se eficaçment amb el personal local.

En la investigació, van concloure que el personal de les ambulàncies té opinions variades sobre les càmeres corporals, bàsicament perquè per sí soles no són una panacea per reduir la tensió en les situacions de risc, però amb més opinions positives que negatives. Els entrevistats en l’estudi van destacar la necessitat d’estratègies més àmplies, com la comunicació efectiva.

El rol del suport institucional va sorgir com un factor crucial per determinar l’impacte de les càmeres en el benestar del personal i la seva percepció de seguretat. Això s’alinea amb la literatura existent, que destaca que els entorns de suport poden millorar els beneficis de les càmeres corporals. A més, es va trobar una forta correlació positiva entre una cultura de treball favorable i les opinions positives de les càmeres corporals, la qual cosa suggereix que el clima organitzacional té un paper important en la formació de les percepcions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell aprova la declaració sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai

Notes de seguretatDeixa un comentari

La declaració assenyala que el dret internacional segueix sent apte per al seu propòsit en aquest domini digital i reitera que els estats han de complir determinades normes i obligacions quan realitzen activitats al ciberespai.

La declaració reconeix que el comportament maliciós al ciberespai, inclòs el ransomware, està augmentant en escala, gravetat, sofisticació i impacte, i presenta un repte i una amenaça importants per al funcionament de les societats, les economies i la forma de vida europees. Tanmateix, el ciberespai no és un domini sense llei.

El respecte i l’adhesió al marc de l’ONU de comportament responsable de l’estat al ciberespai segueixen sent essencials per mantenir la pau, la seguretat i l’estabilitat internacionals. Per tant, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu ple compromís amb la implementació del marc de l’ONU de comportament estatal responsable al ciberespai, adoptat per consens i repetit en diverses instàncies per l’Assemblea General de l’ONU (AGNU), que afirma, entre d’altres coses, que el dret internacional, especialment la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari, s’aplica plenament al ciberespai.

La Unió Europea i els seus estats membres continuaran treballant amb socis internacionals per establir un mecanisme de les Nacions Unides únic, permanent, inclusiu, regular i orientat a l’acció per implementar i promoure un comportament estatal responsable al ciberespai: el Programa d’Acció.

Amb aquesta declaració, la Unió i els seus estats membres demostren que és possible arribar a un acord comú sobre un conjunt de principis i normes fonamentals del dret internacional aplicables al ciberespai. Una millor comprensió global comuna de com s’aplica el dret internacional al ciberespai contribueix a millorar la resiliència cibernètica global i a una major transparència i predictibilitat de la conducta dels estats al ciberespai i la rendició de comptes.

En aquest sentit, la UE i els seus estats membres continuen donant suport a tercers països mitjançant la formació i el desenvolupament de capacitats sobre la implementació del marc de les Nacions Unides de comportament estatal responsable al ciberespai, inclòs sobre com desenvolupar una posició nacional, regional o internacional sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai.

És la primera vegada que la Unió Europea i els seus estats membres adopten una declaració sobre aquest tema concret. La declaració segueix l’aprovació reiterada de l’AGNU del marc de comportament estatal responsable al ciberespai, basat en l’aplicació del dret internacional. La declaració està relacionada amb els esforços a nivell de les Nacions Unides, concretament el Grup de treball obert de les Nacions Unides (OEWG) sobre la seguretat i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el període 2021-2025, establert per la resolució de l’AGNU UN A/RES /75/240 l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell adopta noves regulacions per donar suport al transport marítim segur, net i modern a la UE

Notes de seguretatDeixa un comentari

Per donar suport al transport marítim net, segur i modern a la Unió Europea, el Consell ha adoptat quatre nous actes normatius de l’anomenat paquet de seguretat marítima, és a dir, els que modifiquen les directives pertinents sobre:

– la investigació d’accidents en el sector del transport marítim

– contaminació procedent dels vaixells

– compliment dels requisits de l’estat de bandera, i

– control de l’estat portuari

El paquet revisat aconsegueix un acurat equilibri entre, d’una banda, la necessitat de garantir una alta qualitat de l’enviament i, de l’altra, la necessitat de salvaguardar la competitivitat del sector marítim europeu, alhora que manté uns costos raonables per als operadors i les administracions dels estats membres.

En general, dotarà la Unió d’eines modernes per donar suport al transport net, alineant les normes de la UE amb els estàndards internacionals alhora que millora la implementació i l’aplicació mitjançant un marc de cooperació millorat entre les autoritats europees i nacionals.

La directiva revisada sobre investigació d’accidents en el sector marítim:

• millora la protecció dels vaixells pesquers, les seves tripulacions i el medi ambient, amb els vaixells pesquers de menys de 15 metres d’eslora ara inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la directiva, el que significa que els accidents amb morts i pèrdues d’embarcacions s’investigaran de manera harmonitzada.

• aclareix les definicions i les disposicions legals perquè els organismes d’investigació d’accidents dels estats membres investiguin tots els accidents que s’han d’investigar de manera oportuna i harmonitzada.

• millora la capacitat dels organismes d’investigació d’accidents per dur a terme investigacions d’accidents i informar-ne de manera oportuna, experta i independent.

• actualitza diverses definicions i referències a la normativa de la UE i els reglaments pertinents, per garantir la claredat i la coherència

• permet als organismes d’investigació d’accidents dur a terme investigacions d’accidents de manera harmonitzada a tota la UE, fent que les normes existents siguin més clares i més coherents amb la normativa internacional.

• reforça les disposicions relatives a la independència dels òrgans d’investigació d’accidents i la confidencialitat de les seves conclusions i redueix les càrregues administratives innecessàries.

La directiva revisada incorpora normes internacionals a la legislació de la UE, assegurant que els responsables dels abocaments il·legals de substàncies contaminants estiguin subjectes a sancions dissuasives, efectives i proporcionades per millorar la seguretat marítima i protegir millor el medi marí de la contaminació dels vaixells.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell aprova conclusions per enfortir les ambicions de la UE en intel·ligència artificial

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell ha aprovat unes conclusions sobre un informe del Tribunal de Comptes Europeu (TCE) amb l’objectiu d’enfortir les ambicions de la Unió en matèria d’Intel·ligència artificial (IA), sobretot millorant la governança i garantint una inversió més gran i més centrada a l’hora d’avançar en aquest àmbit.

El Consell està d’acord amb les conclusions del TCE atenent a què:

  • La UE ha d’augmentar les inversions en IA.
  • Facilitar l’accés a la infraestructura digital per ser un actor competitiu mundial amb un impacte global.
  • Assumir el lideratge en el desenvolupament i desplegament de la IA.
  • Fomentar el talent i crear un ecosistema d’excel·lència i confiança.

A més, el Consell subratlla que l’impacte ambiental dels sistemes d’IA, la informàtica d’alt rendiment i les possibles solucions per augmentar l’eficiència energètica, així com garantir una cadena de subministrament de maquinari fiable, són factors importants, que també s’han de tenir en compte a les polítiques d’IA.

El Consell també coincideix amb el TCE que una estreta cooperació i col·laboració amb els estats membres i les organitzacions internacionals, amb l’objectiu de maximitzar l’impacte de les inversions a nivell de la UE i nacional, tot aprofitant les sinergies, és un element clau per garantir el lideratge global de la Unió en IA i el seu posicionament com a punt de referència per al govern de la IA.

En aquest sentit, el Consell convida la Comissió a intensificar l’intercanvi regular d’informació amb el Consell i els seus òrgans preparatoris pertinents per donar suport al compromís estratègic de la UE en fòrums internacionals i la cooperació amb els socis.

Finalment, entenent que la IA pot impulsar la competitivitat europea si els resultats dels projectes d’R+I es comercialitzen o s’exploten directament o indirecta, el Consell coincideix amb el TCE sobre la necessitat d’indicadors i objectius de rendiment mesurables. El Consell afegeix, però, que aquests indicadors s’han de dissenyar acuradament i sense obstacles per a l’objectiu general dels projectes, de manera que no afegeixin càrregues addicionals als beneficiaris, els estats membres i les entitats que ho apliquin.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français