El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La reincidència a la UE i per què caldria intentar prevenir-ho

La reincidència fa referència a l’acte de reincidir després de sortir de la presó, en llibertat condicional, o en règim de semi llibertat. És un concepte força important en justícia penal, ja que serveix de clau per avaluar l’efectivitat dels programes de rehabilitació, de polítiques de sentències i d’institucions penitenciaries.

Així s’expressa un informe del EUCPN – European Crime Prevention Network – sobre la reducció de la reincidència publicat recentment.

El terme abasta diverses formes de reincorporació al sistema de justícia penal, com ara ser detingut, condemnat repetidament o empresonat de nou per cometre nous delictes o violar les condicions de supervisió.

Les taxes de reincidència s’expressen sovint com a percentatges durant un període específic, normalment dins dels dos o tres anys posteriors al llançament. Per exemple, si 50 de cada 100 persones alliberades reincideixen en un període de tres anys, la taxa de reincidència seria del 50%.

A la Unió Europea, aquesta diversitat tant en la definició de reincidència com en les dades i els mètodes de recollida és el motiu de la manca de dades comparables sobre la reincidència.

Una revisió sistemàtica de l’any 2020 sobre les taxes de reincidència a tot el món demostra, per exemple, que Dinamarca utilitza taxes de condemna a sis mesos, un i dos anys, mentre que Estònia i França mesuren la reincidència fins als cinc i sis anys després de l’alliberament.

El resultat global és que els països de la UE, a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%. Si a aquestes taxes de reincidència afegim el fet que molts autors reincideixen no només una vegada, sinó dues o més vegades, arribem ràpidament a la conclusió que la majoria de crims són comesos per un nombre relativament reduït de reincidents.

La recerca a Suècia, basada en les dades relatives a tots els delinqüents violents des del 1973 fins al 2004 mostren que el 63% de tots els condemnats en aquest període, van cometre un delicte per part d’autors amb tres o més condemnes, un grup que constitueix l’1% de la població total, i una quarta part de tota la violència delictiva.

Entendre i abordar la reincidència és crucial no només per a la seguretat pública sinó també per reduir els costos socials i econòmics associats a l’empresonament reiterat.

La reducció de les taxes de reincidència ajuda a alleujar la càrrega de les presons superpoblades i garanteix un ús més efectiu dels recursos del contribuent.

Les altes taxes de reincidència són sovint citades com a evidència de les mancances actuals de les pràctiques d’empresonament. Diversos estudis han demostrat que les penes de presó, per si mateixes, no són eficaces per reduir la criminalitat i prevenir la reincidència, o almenys no són més efectives que les alternatives no privatives. I el que és més important, els crítics argumenten que els enfocaments punitius, com ara les penes de presó (llargues), no aborden problemes subjacents i fins i tot poden agreujar les tendències criminals aïllant les persones i exposar-les a entorns criminogènics.

La presó fa referència a l’efecte negatiu que les penes de presó poden tenir sobre els presos, la salut mental i el seu comportament, inclosa la criminalitat. Les mateixes condicions de vida a la presó poden tenir un impacte negatiu en la salut mental dels reclusos. També és probable que els interns perdin les seves xarxes de suport social alhora que hi ha nous vincles amb els delinqüents susceptible de ser forjat. Les oportunitats posteriors a l’alliberament, sobretot les oportunitats laborals, són reduïts pel sol fet de l’empresonament.

No tota la reincidència, però, es pot explicar com a conseqüència de la presó. La reincidència està influenciada per una sèrie de factors, tant individuals com sistèmics. A nivell individual, factors com l’abús de substàncies, la manca d’educació, problemes de salut mental i limitació de les oportunitats laborals augmenten la probabilitat de reincidir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Drons i seguretat nacional als Estats Units

L’administració nord-americana va explicar que estava considerant una nova norma que podria restringir o prohibir els drons xinesos als Estats Units per preocupacions sobre la seguretat nacional.

En un avís, el Departament de Comerç va explicitar que la participació de considerats adversaris estrangers, sobretot Xina i Rússia, en el disseny, desenvolupament, fabricació i subministrament de drons podria suposar un risc indegut o inacceptable per a la seguretat nacional dels Estats Units.

La Xina i Rússia han mostrat la voluntat de comprometre la infraestructura i la seguretat dels EUA mitjançant el ciberespionatge, segons el Departament de Comerç, i va afegir que els governs podrien aprofitar les seves lleis i situacions polítiques per cooptar entitats privades per interessos nacionals.

Més enllà de l’ús de drons per part dels aficionats a aquests aparells, els dispositius també s’utilitzen en diverses indústries dels Estats Units.: ajuden els agricultors a controlar els cultius i ruixar per detectar plagues, inspeccionar canonades per a la indústria química, testar ponts i espais en construcció, i ajudar els bombers i altres serveis d’emergència.

Però els drons han evolucionat durant la darrera dècada per incloure càmeres, receptors i habilitats d’intel·ligència artificial sofisticades, alimentant la preocupació que es puguin convertir en una eina útil per a un govern adversari.

Les empreses amb seu a la Xina representen almenys el 75 per cent del mercat dels drons nord-americans, un domini que ofereix àmplies oportunitats d’explotació, segons el Departament de Comerç. Rússia representa una part relativament petita de les vendes mundials de drons, però va anunciar la seva intenció d’invertir molt en el desenvolupament del mercat nacional.

El Departament de Comerç dels EUA va explicar que es podrien utilitzar drons per fer malbé la infraestructura física en una col·lisió, lliurar una càrrega útil explosiva o recopilar informació sobre infraestructures crítiques, inclosos els dissenys dels edificis. A més, amb les infraestructures crítiques als Estats Units cada cop més dependents dels drons, qualsevol esforç per incapacitar-los remotament suposaria un risc per a la seguretat nacional.

El Departament va afegir que en el passat, les empreses de drons amb seu a la Xina havien impulsat actualitzacions als seus dispositius per crear restriccions de no vol que els inhabilitaven a les zones de conflicte definides per les empreses.

L’avís deia que el Departament de Comerç també estava considerant si hi havia mesures que podrien mitigar els riscos i permetre que la venda de drons xinesos continuï, com ara amb determinats requisits de disseny o programari de ciberseguretat.

La regla proposada forma part d’un esforç més ampli de l’administració per examinar i eliminar vulnerabilitats en productes d’alta tecnologia i infraestructures de comunicacions que podria suposar la recopilació de grans quantitats de dades sobre els nord-americans.

Al setembre, l’administració va decidir prohibir el programari desenvolupat a la Xina de cotxes connectats a Internet als Estats Units. La iniciativa tenia com a objectiu prevenir les agències d’intel·ligència xineses de controlar els moviments dels nord-americans o utilitzar l’electrònica dels vehicles com a camí per conèixer la xarxa elèctrica dels Estats Units o una altra infraestructura.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Càmeres corporals per reduir la violència contra el personal de les ambulàncies a Anglaterra

La violència contra el personal de les ambulàncies és, actualment, un problema important. La gran majoria del personal d’ambulàncies informa que ha experimentat amenaces de violència, la qual cosa afecta el benestar dels treballadors, que ja de per si realitzen treballs importants, estressants i desafiants. Fins a l’any 2020, els incidents amb ús de violència augmentaven anualment, la qual cosa comportava costos addicionals per al servei d’ambulàncies.

L’NHS England (el servei nacional de salut del Regne Unit), el servei d’ambulàncies i els sindicats van coincidir en la necessitat d’actuar i van implementar diverses iniciatives per reduir la xifra d’empleats que viuen la violència com si fos una part de la feina. Aquestes iniciatives incloïen la introducció de càmeres corporals.

Un dels problemes existents era que, tot i que les càmeres s’havien anat introduint gradualment arreu del món per reduir la violència –inclosos els serveis de policia o el transport públic– i existien proves de la seva eficàcia, eren proves limitades sobre la millor manera de fer-les funcionar a les ambulàncies. Per tant, es va decidir fer un estudi d’investigació en paral·lel a la introducció de les càmeres per avaluar-ne l’impacte.

RAND Europe va ser l’encarregat de dur a terme aquesta avaluació. Durant un període de tres anys, 2021 a 2024, es van recopilar i analitzar dades, amb estreta col·laboració amb els treballadors i gerents del personal d’ambulàncies. D’acord amb tota aquesta informació es va redactar un informe complet.

Per determinar si les càmeres corporals redueixen la violència contra el personal, s’examinen les condicions més àmplies en les quals és més probable que tinguin èxit i es proporcionen recomanacions per millorar aquestes condicions. Més que res, perquè les càmeres corporals són només una petita part d’un sistema més ampli de polítiques i pràctiques destinades a reduir la violència i l’agressió.

L’aplicació de les càmeres corporals en el sector de les ambulàncies es va transferir als consorcis d’ambulàncies sobre la base que els consorcis locals eren els més indicats per identificar els obstacles i les oportunitats locals i comunicar-se eficaçment amb el personal local.

En la investigació, van concloure que el personal de les ambulàncies té opinions variades sobre les càmeres corporals, bàsicament perquè per sí soles no són una panacea per reduir la tensió en les situacions de risc, però amb més opinions positives que negatives. Els entrevistats en l’estudi van destacar la necessitat d’estratègies més àmplies, com la comunicació efectiva.

El rol del suport institucional va sorgir com un factor crucial per determinar l’impacte de les càmeres en el benestar del personal i la seva percepció de seguretat. Això s’alinea amb la literatura existent, que destaca que els entorns de suport poden millorar els beneficis de les càmeres corporals. A més, es va trobar una forta correlació positiva entre una cultura de treball favorable i les opinions positives de les càmeres corporals, la qual cosa suggereix que el clima organitzacional té un paper important en la formació de les percepcions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell aprova la declaració sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai

La declaració assenyala que el dret internacional segueix sent apte per al seu propòsit en aquest domini digital i reitera que els estats han de complir determinades normes i obligacions quan realitzen activitats al ciberespai.

La declaració reconeix que el comportament maliciós al ciberespai, inclòs el ransomware, està augmentant en escala, gravetat, sofisticació i impacte, i presenta un repte i una amenaça importants per al funcionament de les societats, les economies i la forma de vida europees. Tanmateix, el ciberespai no és un domini sense llei.

El respecte i l’adhesió al marc de l’ONU de comportament responsable de l’estat al ciberespai segueixen sent essencials per mantenir la pau, la seguretat i l’estabilitat internacionals. Per tant, la UE i els seus estats membres reafirmen el seu ple compromís amb la implementació del marc de l’ONU de comportament estatal responsable al ciberespai, adoptat per consens i repetit en diverses instàncies per l’Assemblea General de l’ONU (AGNU), que afirma, entre d’altres coses, que el dret internacional, especialment la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari, s’aplica plenament al ciberespai.

La Unió Europea i els seus estats membres continuaran treballant amb socis internacionals per establir un mecanisme de les Nacions Unides únic, permanent, inclusiu, regular i orientat a l’acció per implementar i promoure un comportament estatal responsable al ciberespai: el Programa d’Acció.

Amb aquesta declaració, la Unió i els seus estats membres demostren que és possible arribar a un acord comú sobre un conjunt de principis i normes fonamentals del dret internacional aplicables al ciberespai. Una millor comprensió global comuna de com s’aplica el dret internacional al ciberespai contribueix a millorar la resiliència cibernètica global i a una major transparència i predictibilitat de la conducta dels estats al ciberespai i la rendició de comptes.

En aquest sentit, la UE i els seus estats membres continuen donant suport a tercers països mitjançant la formació i el desenvolupament de capacitats sobre la implementació del marc de les Nacions Unides de comportament estatal responsable al ciberespai, inclòs sobre com desenvolupar una posició nacional, regional o internacional sobre l’aplicació del dret internacional al ciberespai.

És la primera vegada que la Unió Europea i els seus estats membres adopten una declaració sobre aquest tema concret. La declaració segueix l’aprovació reiterada de l’AGNU del marc de comportament estatal responsable al ciberespai, basat en l’aplicació del dret internacional. La declaració està relacionada amb els esforços a nivell de les Nacions Unides, concretament el Grup de treball obert de les Nacions Unides (OEWG) sobre la seguretat i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en el període 2021-2025, establert per la resolució de l’AGNU UN A/RES /75/240 l’any 2021.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell adopta noves regulacions per donar suport al transport marítim segur, net i modern a la UE

Per donar suport al transport marítim net, segur i modern a la Unió Europea, el Consell ha adoptat quatre nous actes normatius de l’anomenat paquet de seguretat marítima, és a dir, els que modifiquen les directives pertinents sobre:

– la investigació d’accidents en el sector del transport marítim

– contaminació procedent dels vaixells

– compliment dels requisits de l’estat de bandera, i

– control de l’estat portuari

El paquet revisat aconsegueix un acurat equilibri entre, d’una banda, la necessitat de garantir una alta qualitat de l’enviament i, de l’altra, la necessitat de salvaguardar la competitivitat del sector marítim europeu, alhora que manté uns costos raonables per als operadors i les administracions dels estats membres.

En general, dotarà la Unió d’eines modernes per donar suport al transport net, alineant les normes de la UE amb els estàndards internacionals alhora que millora la implementació i l’aplicació mitjançant un marc de cooperació millorat entre les autoritats europees i nacionals.

La directiva revisada sobre investigació d’accidents en el sector marítim:

• millora la protecció dels vaixells pesquers, les seves tripulacions i el medi ambient, amb els vaixells pesquers de menys de 15 metres d’eslora ara inclosos dins de l’àmbit d’aplicació de la directiva, el que significa que els accidents amb morts i pèrdues d’embarcacions s’investigaran de manera harmonitzada.

• aclareix les definicions i les disposicions legals perquè els organismes d’investigació d’accidents dels estats membres investiguin tots els accidents que s’han d’investigar de manera oportuna i harmonitzada.

• millora la capacitat dels organismes d’investigació d’accidents per dur a terme investigacions d’accidents i informar-ne de manera oportuna, experta i independent.

• actualitza diverses definicions i referències a la normativa de la UE i els reglaments pertinents, per garantir la claredat i la coherència

• permet als organismes d’investigació d’accidents dur a terme investigacions d’accidents de manera harmonitzada a tota la UE, fent que les normes existents siguin més clares i més coherents amb la normativa internacional.

• reforça les disposicions relatives a la independència dels òrgans d’investigació d’accidents i la confidencialitat de les seves conclusions i redueix les càrregues administratives innecessàries.

La directiva revisada incorpora normes internacionals a la legislació de la UE, assegurant que els responsables dels abocaments il·legals de substàncies contaminants estiguin subjectes a sancions dissuasives, efectives i proporcionades per millorar la seguretat marítima i protegir millor el medi marí de la contaminació dels vaixells.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Consell aprova conclusions per enfortir les ambicions de la UE en intel·ligència artificial

El Consell ha aprovat unes conclusions sobre un informe del Tribunal de Comptes Europeu (TCE) amb l’objectiu d’enfortir les ambicions de la Unió en matèria d’Intel·ligència artificial (IA), sobretot millorant la governança i garantint una inversió més gran i més centrada a l’hora d’avançar en aquest àmbit.

El Consell està d’acord amb les conclusions del TCE atenent a què:

  • La UE ha d’augmentar les inversions en IA.
  • Facilitar l’accés a la infraestructura digital per ser un actor competitiu mundial amb un impacte global.
  • Assumir el lideratge en el desenvolupament i desplegament de la IA.
  • Fomentar el talent i crear un ecosistema d’excel·lència i confiança.

A més, el Consell subratlla que l’impacte ambiental dels sistemes d’IA, la informàtica d’alt rendiment i les possibles solucions per augmentar l’eficiència energètica, així com garantir una cadena de subministrament de maquinari fiable, són factors importants, que també s’han de tenir en compte a les polítiques d’IA.

El Consell també coincideix amb el TCE que una estreta cooperació i col·laboració amb els estats membres i les organitzacions internacionals, amb l’objectiu de maximitzar l’impacte de les inversions a nivell de la UE i nacional, tot aprofitant les sinergies, és un element clau per garantir el lideratge global de la Unió en IA i el seu posicionament com a punt de referència per al govern de la IA.

En aquest sentit, el Consell convida la Comissió a intensificar l’intercanvi regular d’informació amb el Consell i els seus òrgans preparatoris pertinents per donar suport al compromís estratègic de la UE en fòrums internacionals i la cooperació amb els socis.

Finalment, entenent que la IA pot impulsar la competitivitat europea si els resultats dels projectes d’R+I es comercialitzen o s’exploten directament o indirecta, el Consell coincideix amb el TCE sobre la necessitat d’indicadors i objectius de rendiment mesurables. El Consell afegeix, però, que aquests indicadors s’han de dissenyar acuradament i sense obstacles per a l’objectiu general dels projectes, de manera que no afegeixin càrregues addicionals als beneficiaris, els estats membres i les entitats que ho apliquin.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE adopta les normes de responsabilitat del producte en l’era digital

El Consell ha adoptat una directiva per actualitzar la llei de responsabilitat civil de la Unió. Les noves normes de responsabilitat tenen en compte que avui dia molts productes tenen característiques digitals i que l’economia és cada cop més circular.

A causa dels desenvolupaments tecnològics, els nous models de negoci d’economia circular i les cadenes de subministrament cada cop més globals, la UE ha decidit millorar el seu reglament de responsabilitat. L’actualització també aborda la dificultat que tenen les persones lesionades per reunir proves per demostrar la seva responsabilitat, especialment quan es tracta de noves tecnologies.

Les noves normes de responsabilitat del producte no només beneficien els consumidors, sinó que també fomenten el desplegament i l’adopció de noves tecnologies i donen claredat legal i condicions equitatives als productors.

Elements principals:

• Economia digital: la nova llei amplia la definició de ‘producte’ als fitxers i programari de fabricació digital. També les plataformes en línia poden ser considerades responsables d’un producte defectuós venut a la seva plataforma igual que qualsevol altre operador econòmic, si actuen com a tal.

• Economia circular: quan un producte es repara i s’actualitza fora del control del fabricant original, l’empresa o la persona que ha modificat el producte hauria de ser-ne responsable.

• Divulgació de proves: s’ha facilitat el dret a una indemnització assegurant que una persona lesionada que sol·liciti una indemnització davant un tribunal nacional pugui sol·licitar l’accés a les proves pertinents a disposició del fabricant per tal de poder demostrar la seva reclamació.

• Productes comprats a fabricants fora de la UE: d’acord amb les noves normes, per assegurar-se que els consumidors siguin compensats pels danys causats per un producte fabricat fora de la Unió, l’empresa que importa el producte o el representant amb seu a la UE del fabricant estranger pot ser considerat responsable dels danys.

• Càrrega de la prova: quan el consumidor perjudicat s’enfronta a dificultats excessives per provar els defectes del producte o la relació causal entre els seus defectes i el dany, un tribunal pot decidir que el reclamant només està obligat a demostrar la probabilitat que el producte sigui defectuós o que els seus defectes són una causa probable del dany.

La directiva entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Els estats membres tenen dos anys per transposar la directiva a la legislació nacional.

El règim de responsabilitat del producte de la UE es va establir l’any 1985. El seu objectiu era indemnitzar les persones lesionades per lesions físiques o danys a la propietat patits a causa d’un producte defectuós, simplement demostrant que un producte era defectuós i que el defecte provocava la lesió o el dany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Jornades d’acció policial contra els abusos sexuals infantils

Les jornades d’acció policial contra els abusos sexuals infantils s’han traduït en una setmana de treball amb un equip de 32 investigadors que han analitzat les dades de desenes de milers d’imatges i vídeos recopilats d’operacions contra productors i distribuïdors de material d’explotació sexual infantil, i que s’ha dut a terme mitjançant plataformes de transmissió en directe.

Entre el 24 i el 28 de juny de 2024, l’Europol va organitzar una actuació operativa contra els compradors de material de maltractament infantil a distància en viu. L’esprint operatiu tenia com a objectiu identificar compradors criminals d’arreu del món que utilitzen plataformes de transmissió en directe per pagar als traficants perquè abusin dels nens.

L’ofensiva policial va reunir representants d’Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Espanya, Suècia, Noruega, el Regne Unit i els Estats Units. Durant l’operativa, els 32 investigadors van processar i desenvolupar pistes generades a partir de les investigacions de seguretat nacional dels Estats Units (US HSI) sobre xarxes criminals que explotaven sexualment nens a Filipines. Es creu que alguns dels infants maltractats tenen entre tres i quatre anys.

Els investigadors van analitzar desenes de milers d’imatges i vídeos d’explotació sexual infantil, juntament amb més de 10 milions de fils de converses en línia entre aproximadament 12.000 comptes de clients criminals únics i 100 comptes de venedors. Aquests volums de dades s’han anat generant durant 12 anys.

L’operatiu va donar lloc a la producció de paquets d’informació, que poden portar les autoritats nacionals de 24 països a 197 compradors d’abús infantil a distància en viu. A mesura que cada comprador i traficant criminal és arrestat, la seva petjada digital, com ara xats, dades de transaccions, dades d’ubicació i adreces IP, s’utilitzen per investigar més xarxes de tràfic i rescatar més víctimes.

La informació analitzada durant les jornades d’acció policial prové específicament d’operacions contra aquells que produeixen i distribueixen material d’explotació sexual infantil a través de plataformes de transmissió en directe. L’operativa va permetre als investigadors aprendre i col·laborar en persona, convertint les dades en brut en informació útil en temps real.

L’abús sexual infantil transmès en directe és una indústria en creixement, en què participen traficants de nens a les Filipines i a altres llocs que atenen una base de clients verificada de compradors que paguen per veure l’abús en directe. Els compradors criminals dirigeixen als traficants perquè realitzin actes d’abús sexual sobre menors d’edat en temps real durant les interaccions privades per càmera web. Els clients també viatgen a les Filipines per participar en l’abús pràctic de nens victimitzats. L’abús es produeix a través de connexions xifrades, que deixen poques evidències digitals, cosa que va crear greus dificultats als investigadors.

Amb traficants i víctimes en un país i compradors criminals que viuen a tot el món, la cooperació entre les autoritats nacionals és bàsica per a combatre l’abús infantil en línia. L’Europol va acollir l’operatiu a la seva seu a la Haia, va facilitar l’intercanvi d’informació i va oferir suport analític.

Les operacions HSI dels Estats Units han comptat amb el suport de la Coalició de Rescat Infantil, la Fundació Tim Tebow i el Centre Internacional per a Nens Desapareguts i Explotats.

Les autoritats estatals implicades han estat:

Estats membres de la UE: Servei d’Intel·ligència Criminal d’Àustria (Bundeskriminalamt); Bèlgica: Police Fédérale; França: Police Nationale; Alemanya: Oficina Federal de Policia Criminal (Bundeskriminalamt); Països Baixos: Policia Nacional (Politie); Suècia: autoritat policial sueca (Polismyndigheten), i Dinamarca: Policia danesa (Politi).

Estats no membres de la UE: Noruega: Policia Nacional (Politiet); Regne Unit: Policia Metropolitana, Policia d’Umbria del Nord, Policia de West Midlands, i Estats Units: investigacions de seguretat nacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Acord europeu per a una millor cooperació en els delictes de trànsit

Per garantir un trànsit rodat més segur a tot Europa, la presidència del Consell i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord provisional sobre una proposta que modifica la Directiva de l’any 2015 sobre l’intercanvi transfronterer d’informació respecte de les infraccions de trànsit. La Directiva revisada té com a objectiu garantir que els conductors no residents respectin les normes de trànsit quan circulin per vies d’altres estats membres de la UE. La nova legislació forma part de l’anomenat paquet legislatiu de seguretat viària.

Si bé l’eix general de la proposta de la Comissió s’ha mantingut en l’acord provisional, els colegisladors hi van introduir diversos canvis, amb l’objectiu principal d’aclarir l’abast i les definicions de la disposició. Aquests canvis comporten:

• Introduir el concepte de persona interessada i aclarir les funcions i les responsabilitats dels punts de contacte nacionals i de les autoritats competents.

• Afegir més infraccions a la legislació revisada, com ara casos d’incompliment de les restriccions d’accés de vehicles, o normes en un pas a nivell de ferrocarril, encreuament d’una línia contínua, avançaments o aparcaments perillosos, conducció erràtica, ús de vehicles sobrecarregats, i també casos d’atropellament.

• Aclarir els diferents procediments relacionats amb l’accés a les dades de matrícula dels vehicles i les diferents opcions que tenen les autoritats competents per demanar assistència mútua, amb la finalitat d’assegurar-se que la persona interessada és identificada i que l’avís d’infracció de trànsit arriba al lloc correcte en un temps raonable.

• Garantir la protecció dels drets fonamentals del conductor o qualsevol altra persona interessada, inclòs l’establiment d’un marc clar per prohibir qualsevol abús d’entitats privades implicades en el procés d’infracció de trànsit a la seguretat viària, i millors mecanismes per a la seguretat viària respecte a la protecció de dades personals.

L’acord provisional ha de ser ara aprovat pel Consell i el Parlament Europeu, abans de l’adopció formal de la Directiva revisada. La presidència belga del Consell té la intenció de presentar el text de compromís als representants dels estats membres (COREPER) perquè l’aprovi al més aviat possible.

Un cop aprovat, el text s’ha de sotmetre a una revisió jurídica i lingüística abans de ser adoptat formalment pels dos colegisladors, ha de ser publicat al Diari Oficial de la UE i entrarà en vigor 20 dies després d’aquesta publicació. Els estats membres tindran 30 mesos per transposar les disposicions de la Directiva revisada a la seva legislació estatal.

En el seu marc de política de seguretat viària de la UE 2021-2030, la Comissió es va comprometre de nou amb l’ambiciós objectiu d’apropar-se a zero morts i zero ferits greus a les carreteres de la UE per al 2050, així com l’objectiu a mitjà termini de reduir les morts i les ferides greus un 50% el 2030. No obstant això, les víctimes mortals a les carreteres van augmentar un 4% l’any passat respecte de l’any 2021, segons les últimes dades de la Comissió. Encara és un 9% per sota del nivell previ a la pandèmia, però el ritme de millora no és suficient per assolir els objectius esmentats anteriorment.

La proposta en qüestió forma part del paquet de seguretat viària, adoptat per la Comissió l’1 de març de 2023, que també inclou un nou règim de permisos de conduir i una nova proposta sobre inhabilitacions dels conductors, on una inhabilitació en un estat membre comporta l’actuació de l’estat membre que va expedir el permís de conduir.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français