El Centre Europeu de Seguiment i Addicció a les Drogues (EMCDDA) i Europol han publicat un document d’anàlisi sobre el funcionament dels mercats de la droga a la Unió Europea a finals de l’any 2019.

Aleshores ningú no hauria pogut predir els canvis dràstics que comportaria la pandèmia de la COVID-19 i la manera com ens ha afectat la vida diària. Això també ha tingut un fort impacte en els mercats de les drogues. Hi ha hagut una clara necessitat de cercar fins a quin punt ha afectat i de quina naturalesa és aquest impacte per identificar possibles elements a investigar.

L’objectiu d’aquesta anàlisi dels mercats de la droga de la UE és augmentar la
comprensió dels esdeveniments en curs i el seu impacte en la seguretat interior i la salut pública de la UE per tal d’informar les institucions europees i els socis dels estats membres de la UE. Això és de vital importància per formular respostes efectives.

Les restriccions mundials dels viatges i altres mesures com a resultat de la pandèmia COVID-19 han comportat una interrupció temporal de l’impacte en el mercat de les drogues amb una escassetat més gran o preus superiors per a algunes substàncies. Altres conseqüències serien:

• La interrupció de la cadena de subministrament i la logística de les drogues per al tràfic a Europa és més evident pel que fa a la distribució a causa de les mesures de distanciament social.
• El moviment de grans quantitats de drogues entre els estats membres de la UE ha continuat, malgrat la introducció de controls fronterers, a causa del continu tràfic comercial de transport de mercaderies a tota la UE.
• En relació amb la cocaïna, hi ha poques proves de la interrupció de l’activitat pel que fa a la importació a l’engròs; tanmateix, els experts d’alguns països denuncien un augment dels preus i la disminució de la puresa a nivell de consum, indicatiu de l’escassetat de subministrament localitzada.
• Els grups de crim organitzat es mantenen amatents i ho fan
  adaptant els seus modus operandi a la situació actual, tot explotant vies de comunicació segures i adaptant-se als models de transport, canals de tràfic i mètodes d’ocultació.
• La inestabilitat actual ha donat lloc a un entorn cada cop més volàtil per a negocis criminals al llarg de la cadena de subministrament
  a Europa i sembla haver provocat un augment dels nivells de violència entre distribuïdors de nivell mitjà.
• Lliuraments a domicili i menys atenció presencial. L’opció de l’efectiu com a forma de pagament sembla augmentar per a transaccions individuals.
• L’escassetat de resina de cànnabis ha provocat un augment dels preus al detall per al comerç.
• El tràfic d’heroïna continua existint en moltes rutes conegudes. En alguns casos, la disponibilitat d’heroïna ha disminuït en algunes àrees però això varia segons les normes nacionals de confinament i les restriccions de circulació, amb preus més alts que també es van reportar
  en alguns llocs.
• El tràfic de cocaïna mitjançant contenidors marítims ha continuat a nivells comparables o fins i tot possiblement superiors als de l’any 2019.
• La producció de drogues sintètiques continua a les principals zones productores europees als Països Baixos i Bèlgica, com s’ha demostrat
  pel nombre de laboratoris il·lícits desmantellats. Tanmateix, a Europa i globalment, la demanda de drogues sintètiques utilitzades en entorns recreatius, en particular l’MDMA, sembla haver disminuït a curt termini a causa del tancament de locals i la cancel·lació de festivals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La nova investigació d’ENACT [1] és la més completa que s’ha fet fins al moment sobre el tràfic de drogues, els patrons de consum i les polítiques sobre drogues a l’Àfrica.

Segons els estudis d’ENACT sobre criminalitat transnacional organitzada, la ineficaç política de drogues, alimentada per la corrupció i el crim organitzat, està empitjorant una crisi de drogues en expansió a l’Àfrica.

El consum de drogues il·legals a l’Àfrica, inclòs l’ús no mèdic d’opioides amb recepta, amenaça el desenvolupament i es projecta que esdevingui una emergència de salut pública.

L’Àfrica subsahariana registrarà l’augment més gran del món en els consumidors de drogues en els propers 30 anys, i es preveu que la seva part del consum global de drogues es duplicarà.

Les presons estan saturades i generacions de joves són condemnats per condemnes penals per delictes de baix nivell. Els mercats continentals de drogues continuen expandint-se fins i tot quan es destrueixen els cultius il·lícits, es desmantellen els laboratoris de drogues i es confisquen els enviaments de drogues.

Les drogues s’han convertit en una font d’ingressos per a les organitzacions terroristes i els grups de delinqüència organitzada, però els cossos policials africans no tenen capacitats institucionals, tecnològiques i financeres per tenir un impacte significatiu per posar fre als mercats de tràfic de drogues.

Els investigadors estimen que el nombre de consumidors de drogues a l’Àfrica subsahariana augmentarà prop del 150% les properes tres dècades. Es preveu que cap al 2050 hi haurà 14 milions d’africans addicionals que consumeixin drogues il·legals, amb un total de 23 milions d’usuaris a l’Àfrica subsahariana.

El paper de l’Àfrica Occidental s’ha expandit com a eix global de tràfic de drogues il·legals, particularment cocaïna, i s’ha desenvolupat una economia il·legal al voltant de la producció i distribució de metamfetamines.

El fenomen de les drogues perilloses a l’Àfrica contribueix a la creixent producció mundial de cocaïna i heroïna, fins arribar als nivells que l’informe mundial sobre drogues del 2018 diu que són els més alts registrats mai. Altres estimulants del creixement del comerç i del consum de drogues són la urbanització creixent, el desenvolupament d’infraestructures i les rutes de transport, una població juvenil en creixement ràpid i una situació social i econòmica dura per a milions de persones.

Els investigadors van fer diverses recomanacions als responsables de la política de la Unió Africana. Les respostes eficaces en l’àmbit africà a la crisi han d’incloure esforços per reduir la producció i el tràfic de drogues, juntament amb la reducció de la demanda i l’assistència sanitària ampliada per al tractament i la cura dels consumidors de drogues.

Totes les regions haurien de reforçar les respostes transfrontereres aplicades per la legislació per frenar el subministrament i la producció de drogues il·lícites, dirigint-se als traficants més que als usuaris. També cal frenar el desviament d’opioides farmacèutics dels canals legals.

[1] L’ENACT està finançat per la Unió Europea. El projecte acumula coneixements i habilitats per millorar la resposta de l’Àfrica al crim organitzat transnacional. Analitza com afecta el crim organitzat l’estabilitat, la governança, l’estat de dret i el desenvolupament a l’Àfrica i treballa per mitigar-ne els impactes. L’ENACT està participat per l’Institut d’Estudis de Seguretat i la INTERPOL, en relació amb la Iniciativa Mundial contra el Crim Organitzat Transnacional.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’informe 2019 EU Drug Markets Report, publicat per l’agència de drogues de la UE (EMCDDA) i Europol, revela que del total de 30 bilions d’euros que els europeus es gasten en drogues l’any, un 39% es destina a cànnabis, un 31% a cocaïna, un 25% a heroïna i un 5% a amfetamines i MDMA. Aquesta despesa fa que el mercat de les drogues sigui una font molt important d’ingressos per als grups de crim organitzat de la Unió Europea.

L’informe estudia les tendències de la cadena de subministrament des de la producció i el tràfic de drogues fins a la distribució i les vendes. Descriu com el mercat de les drogues té àmplies repercussions tant en la salut com en la seguretat i com un enfocament holístic seria vital per fer polítiques efectives de control de drogues.

Les darreres dades mostren que la disponibilitat global de les drogues a Europa continua sent molt elevada i que els consumidors tenen accés a una gran varietat de productes de gran puresa i alta potència a preus constants o que baixen. Un dels temes transversals importants de l’informe és l’impacte ambiental de la producció de drogues, inclosa la desforestació i l’abocament de residus químics, que poden provocar danys ecològics, riscos en la seguretat i elevats costos de neteja.

L’informe destaca la importància creixent d’Europa, tant pel que fa a objectiu com a regió productora de drogues, i mostra com la violència i la corrupció vistes des de fa temps als països productors de drogues tradicionals són cada cop més evidents a la UE. Entre les àmplies conseqüències del mercat de drogues presentades en l’anàlisi hi ha l’impacte negatiu sobre la societat, per exemple, la violència de les bandes, l’homicidi relacionat amb les drogues i la tensió sobre les institucions públiques.

També s’exploren els llaços del mercat de les drogues amb una activitat criminal més àmplia, per exemple, de tràfic d’éssers humans, terrorisme, així com la seva repercussió negativa en l’economia legal, per exemple com el blanqueig de diners associat al comerç de drogues castiga les empreses legítimes.

L’informe planteja preocupacions per la diversificació del tràfic de drogues via marítima i el mal ús de l’aviació general, per exemple, avions privats, drons, amb finalitats penals. L’ús de serveis postals i de paqueteria per transportar drogues també s’està expandint ràpidament, seguint la tendència creixent de les compres en línia a Europa i la circulació de volums més grans de mercaderies.

Els mercats de superfícies web i web fosc, així com les xarxes socials, els serveis de missatgeria i les aplicacions mòbils ofereixen vies per a la venda en línia de drogues. Si bé els mercats de web fosc mantenen una capacitat de resistència, també han aparegut botigues de venedors en línia i mercats dirigits a nacionalitats específiques i grups lingüístics. Les armes de foc il·legals, telèfons intel·ligents xifrats i documents fraudulents són una de les eines criminals clau que cada vegada més utilitzen els traficants de drogues.

L’informe analitza en profunditat els mercats de les principals drogues que s’utilitzen a Europa:

• Cànnabis: aquest és el mercat de drogues més gran d’Europa, amb uns 25 milions d’europeus (de 15 a 64 anys) que han consumit aquesta droga el darrer any. L’informe il·lustra que, mentre que l’herba i la resina de cànnabis encara dominen, els productes del cànnabis són cada cop més diversos a Europa.
• Heroïna i altres opioides: riscos greus per a la salut i problemes precursors. L’ús d’opioides encara representa la proporció més gran de danys, incloses les morts associades al consum de drogues a la UE.
• Cocaïna: producció rècord i mercats en expansió. Es tracta de la segona droga il·lícita més consumida a la UE, amb un valor al detall de mercat estimat de 9.100 milions d’euros.
• Amfetamina, metamfetamina i MDMA – producció a gran escala a Europa per al consum intern i l’exportació: representen al voltant del 5% del mercat total de la droga de la UE, amb un valor estimat del mercat minorista d’almenys mil milions d’euros per a l’amfetamina i la metamfetamina i 0,5 milions d’euros per a MDMA.
• Noves substàncies psicoactives: menys deteccions noves, però substàncies potents que representen greus amenaces per a la salut. Es tracta de substàncies diverses que no estan sotmeses a controls internacionals de drogues.

En un mercat de drogues cada cop més complex, adaptatiu i dinàmic, l’informe destaca que les polítiques i respostes de la UE han de ser igualment àgils, adaptatives i unificades.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Les morts produïdes per opioides sintètics als Estats Units van passar d’uns 3.000 el 2013 a més de 30.000 el 2018. De fet, els opioides sintètics com el fentanil actualment estan implicats en el doble de morts que l’heroïna.

Als Estats Units, s’hi ha publicat el llibre The future of Fentanyl and Other Synthetic Opioids, que ofereix una avaluació sistemàtica del passat, present i possibles futurs dels opioides sintètics. El llibre té la seva base en anàlisis de dades secundàries, revisions de literatura, estudis de casos internacionals i entrevistes a informadors clau. L’objectiu és proporcionar als responsables de prendre decisions, als investigadors, als mitjans de comunicació i al públic coneixements destinats a entendre millor el problema dels opioides sintètics i com respondre-hi.

Principals conclusions

El fentanil i altres opioides sintètics dominen alguns mercats regionals de drogues al Canadà i l’est dels Estats Units. Factors de l’oferta, més que no pas l’augment de la demanda, n’expliquen la difusió. Els mercats fan difusió en línia de mètodes de síntesi nous i més eficients, comerç electrònic anònim, etc.

En alguns mercats, el fentanil està substituint l’heroïna, no només adulterant-la o complementant-la. La difusió dels opioides sintètics es basa en decisions dels proveïdors i no en la demanda dels usuaris.
El problema en alguns indrets del Canadà és tan greu com a l’est dels Estats Units, malgrat les diferències substancials en la política de drogues i la prestació de serveis públics de salut i serveis socials.

La propagació del fentanil és episòdicament ràpida i persistent. És probable que els problemes amb opioides sintètics empitjorin, perquè als  EUA encara no té un abast realment nacional. Algunes regions a l’oest del Mississipí han estat menys afectades fins ara.

Recomanacions

És imprescindible que es facin esforços per evitar que els opioides sintètics penetrin en algunes zones del país que només han estat afectades moderadament.

Els responsables polítics han d’innovar en els llocs i àmbits on es produeixen els opioides sintètics. S’haurien de considerar seriosament nous enfocaments per respondre a la crisi actual (per exemple, interrompre les transaccions en línia; supervisar llocs de consum; impulsar noves modalitats de tractament basades en evidències, com ara el tractament assistit amb heroïna, i elaborar proves de contingut dels medicaments). Això és necessari per la naturalesa i l’escala del repte que plantegen els opioides sintètics, que en les seves formes i mètodes de distribució actuals representen una sortida de les crisis anteriors. De fet, la resolució d’aquesta crisi pot requerir enfocaments o tecnologies que no existeixen avui dia.

Els governs tenen una responsabilitat única de finançar la recollida de dades i el seguiment de consums i mercats de drogues. La crisi de la sida va impulsar grans inversions en noves dades i sistemes de control, com el sistema nacional de vigilància del comportament del VIH. El nombre de morts per opioides és aproximadament similar al del pic de l’epidèmia de la sida, però ara no hi ha hagut cap inversió comparable en la millora dels sistemes de control.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segons l’Informe europeu sobre drogues 2019, tendències i novetats, Europa ha experimentat profunds canvis pel que fa als reptes que planteja l’àmbit de les drogues, inclosa l’aparició de més substàncies no controlades.

També s’han observat canvis significatius en el mercat de les drogues i el consum. El mercat està dominat per les substàncies vegetals importades a Europa, i això fa que Europa s’hagi convertit en un mercat en el qual les drogues sintètiques i la producció dintre del continent hagin adquirit més importància.

Entre els principals ítems a destacar de l’informe s’inclouen:

• La globalització i els avenços tecnològics han reconfigurat les qüestions estratègiques que els responsables polítics europeus han de considerar.
• Actualment, la xifra de persones que sol·liciten per primer cop tractament per consum d’heroïna és baixa en comparació amb els patrons històrics, les taxes de consum per via parenteral han caigut, i la xifra anual de nous casos de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral s’ha reduït al voltant d’un 40% en els darrers deu anys.
• L’epidèmia d’opioides que actualment pateixen els Estats Units i el Canadà s’explica pel consum d’opioides sintètics, en particular els derivats del fentanil. Això de moment no passa a Europa, però és motiu de preocupació.
• Hi ha indicis que la creixent disponibilitat de cocaïna està generant més costos sanitaris. Des de 2014, el nombre de consumidors que inicien tractament per problemes amb la cocaïna, tot i que és relativament baix, ha augmentat més d’un 35%.
• Les dades actuals sobre la cocaïna a Europa revelen que tant la xifra d’intervencions com les quantitats intervingudes marquen màxims històrics. La cocaïna entra a Europa per nombroses vies i mitjans, però destaca el creixement del tràfic de gran volum en grans ports, per mitjà de contenidors.
• La producció de drogues sintètiques a Europa, tot i que és difícil de controlar, sembla que està creixent, diversificant-se i tornant-se més innovadora. Això s’observa en virtut de les darreres dades que mostren un increment de les intervencions de productes químics precursors.
• Els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de cànnabis arran dels avenços en les tècniques de cultiu, extracció i producció. Els tipus de plantes establerts tant a Europa com al Marroc –on té origen bona part de la resina de cànnabis que es consumeix a Europa– han començat a ser substituïts per plantes híbrides i de diverses varietats que produeixen cànnabis més potent.
• Durant l’any 2018, el sistema d’alerta de la UE sobre noves substàncies psicoactives va rebre notificacions de noves substàncies a raó d’una per setmana. Un total de 55 va ser la xifra detectada l’any 2018, similar a la de l’any 2017.
• Durant l’any 2017, les intervencions de drogues il·legals pels cossos i forces de seguretat va arribar a la xifra d’1,1 milions. Els tres països amb un nombre més elevat d’intervencions van ser Espanya, Regne Unit i França, que sumats representen les dues terceres parts del total d’intervencions a la Unió Europea.
• L’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu. L’heroïna entra a Europa per quatre rutes principals: la ruta dels Balcans i la ruta meridional, que són les més importants, i també hi ha una ramificació de la ruta meridional que passa per Síria i Iraq, i la ruta septentrional.
• S’ha produït un cert ressorgiment de l’MDMA, la producció del qual es concentra als Països Baixos i Bèlgica.

http://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/11364/20191724_TDAT19001ESN_PDF.pdf

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français