Hi ha enfrontaments que no succeeixen en les zones de guerra d’Ucraïna o de l’Orient Mitjà, i els combatents no pertanyen a cap exèrcit. Són grups criminals amb armes d’ús militar que lluiten a pocs centenars de quilòmetres de la frontera amb els Estats Units, a l’estat de Michoacan, a l’occident de Mèxic. Així ho descriuen a The New York Times, Paulina Villegas i Emiliano Rodríguez Mega.

Alguns dels càrtels més poderosos de Mèxic estan immersos en una violenta carrera armamentista per lluitar en diversos fronts: d’una banda, contra el govern de Mèxic, que està sotmès a una intensa pressió per part dels Estats Units perquè prengui mesures enèrgiques contra el tràfic de drogues; de l’altra, combaten entre ells pel territori i els recursos, fet que provoca un salt mortal entre els seus membres i els civils que es veuen atrapats enmig del conflicte.
Malgrat els desacords profunds sobre les mesures que s’han de prendre per enfrontar-s’hi, funcionaris i analistes de seguretat d’ambdós països coincideixen que els càrtels acumulen nous nivells de potencia de foc, la qual cosa està transformant alguns d’aquests grups en autèntiques forces paramilitars.
Els traficants de drogues i els homes armats dels càrtels ja no utilitzen pistoles o rifles automàtics, sinó també mines Claymore, granades propulsades per coets, morters fabricats a partir de tubs de tancs de benzina i camions blindats equipats amb metralladores pesades. Enterren artefactes explosius improvisats per matar els rivals i modifiquen drons comprats per internet per convertir-los en armes d’atac carregades amb substàncies tòxiques i bombes.
Segons les autoritats mexicanes, la majoria de les armes de grau militar que adquireixen alguns d’aquests grups procedeixen dels Estats Units, i cada any s’introdueixen de contraban fins a mig milió d’armes de foc a través de la frontera. Els delinqüents també fan treballs d’enginyeria inversa amb les armes, de vegades imprimint peces en 3D per fabricar-les.
Com altres grups armats de tot el món, els càrtels combinen armes antigues i noves, amb efectes letals. Els drons sobrevolen Michoacan mentre les carreteres i els camins que utilitzen soldats i civils estan sembrats d’artefactes explosius improvisats. En els darrers dos anys, s’hi han registrat més explosions de mines que en qualsevol altre lloc de Mèxic. Un esgarrifós indicador de l’evolució de la guerra contra les drogues.
Només en els darrers cinc mesos, almenys 10 civils –entre els quals hi havia un nen de 14 anys– han mort assassinats per explosius ocults mentre treballaven en el camp o caminaven cap a l’escola.
Analistes de seguretat i funcionaris mexicans assenyalen que els càrtels van començar a militaritzar-se a mitjans de la dècada dels 2000, quan els Zetas, un grup format per antics membres de l’exèrcit, van introduir la disciplina del camp de batalla, les comunicacions encriptades i l’armament pesat al crim organitzat.
A mesura que els Zetas adquirien més arsenal militar, els rivals feien el mateix per intentar competir-hi. Les forces de seguretat mexicanes també van respondre amb tàctiques i equips cada cop més sofisticats. Més recentment, els Estats Units hi han aportat la seva pròpia tecnologia, incloent-hi drons que busquen laboratoris de fentanil.
Segons les autoritats, els càrtels també fabriquen cada cop més bombés químiques i carreguen drons amb compostos com són el fosfur d’alumini –un pesticida tòxic que pot provocar hipòxia i fallades de caire circulatori– i altres pesticides i verins.
L’increment de drons i els artefactes explosius improvisats ha coincidit amb l’arribada de ciutadans colombians, exsoldats reclutats per entrenar els combatents del càrtel. En poc més de set mesos, les autoritats estatals han detingut 53 estrangers acusats de tenir vincles amb el crim organitzat, entre els quals hi havia 23 colombians i 20 veneçolans.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français








