Etiqueta: Drogues

El NIST fa la primera detecció de cànnabis en l’alè dels comestibles als Estats Units

Notes de seguretatDeixa un comentari

El NIST —l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia— i els seus socis de la Universitat de Colorado Anschutz han mesurat per primera vegada el tetrahidrocannabinol (THC) en l’alè de les persones que han pres cànnabis comestible.

Aquesta investigació dona suport a la seguretat pública i a l’aplicació de la llei, ja que encara no hi ha proves fiables a la carretera per determinar quan una persona ha consumit cànnabis o si està intoxicat com a resultat d’haver-ne consumit.

Els investigadors del NIST han pogut observar augments i disminucions del THC en l’alè dels participants diverses hores després de menjar llaminadures amb infusió de cànnabis.

El cànnabis ha augmentat l’ús als Estats Units i ha superat l’alcohol com a droga recreativa diària dels nord-americans. Gairebé el 20 % dels consumidors de cànnabis han admès conduir després de consumir-ne. No obstant això, a diferència de l’alcohol, no hi ha proves fiables per al cànnabis. Fins i tot les anàlisis de sang no permeten determinar que una persona ha consumit cànnabis. Això fa que les forces de l’ordre no puguin comprovar el consum recent d’una persona, i molt menys el grau d’intoxicació.

Per complicar encara més les coses, hi ha múltiples maneres de consumir el cànnabis: fumar, vaporejar, ingerir i practicar el dabbing (inhalar una forma concentrada d’extractes de cànnabis). Els científics saben que el component psicoactiu THC apareix a l’alè després de fumar-ne, però què passa amb els formats comestibles?

La resposta és que després del consum d’aquests altres formats de cànnabis el THC també és present en l’alè. En un estudi publicat al Journal of Analytical Toxicology, els investigadors del NIST han pres les primeres mesures de cannabinoides en l’alè després que els participants de l’estudi ingerissin comestibles amb infusió de cànnabis.

Fer un alcoholímetre per al cànnabis és més difícil que fer un alcoholímetre per a l’alcohol. L’alcohol és una molècula relativament senzilla i altament volàtil: viatja fàcilment pels pulmons i s’evapora quan entra en contacte amb l’aire. Però el THC és una molècula més complicada i amb una volatilitat molt baixa. El consum sol ser centenars de vegades menor que l’alcohol. Apareix en concentracions molt petites a l’alè, cosa que fa que la detecció de THC sigui molt més difícil. Els usuaris habituals de cànnabis poden tenir THC a l’alè durant almenys vuit hores i a la sang durant setmanes després de deixar de prendre’n. Això significa que una sola mesura és insuficient per saber quan una persona n’ha consumit per última vegada.

En el nou estudi, els socis del NIST al Campus Mèdic Anschutz de la Universitat de Colorado van observar 29 participants que van portar una llaminadura amb infusió de cànnabis al laboratori. Els comestibles contenien entre 5 i 100 mil·ligrams de THC. Els investigadors primer van prendre una mostra de l’alè dels participants abans d’ingerir el producte. Després van observar cada participant durant tres hores, i van obtenir-ne mostres de l’alè aproximadament cada hora.

Els investigadors del NIST van mesurar la concentració de THC i altres cannabinoides en l’alè en aquests intervals. Van detectar THC en la majoria dels participants abans de prendre el comestible, tot i que se’ls havia demanat que se n’abstinguessin durant vuit hores abans de l’estudi. Això no és sorprenent. El nostre cos processa els cannabinoides lentament, i triga setmanes a treure’ls del nostre sistema, en comparació amb les hores de l’alcohol.

Aquest estudi mostra que el THC que s’empassa en els comestibles pot passar pel sistema digestiu i ser exhalat de nou pels pulmons.

Aquesta investigació dona suport a la idea que múltiples mesures de l’alè durant un període de temps podrien ser una manera d’utilitzar un alcoholímetre per detectar el consum de cànnabis, independentment de com s’ingereixi. No obstant això, els dispositius encara necessitaran uns estàndards que en garanteixin la precisió i que s’utilitzen correctament.

Investigadors: Jennifer L. Berry, Ashley Brooks-Russell, Tara M. Lovestead i Kavita M. Jeerage. La detecció de cannabinoides en l’alè després de la ingestió de comestibles amb infusió de cànnabis. Revista de Toxicologia Analítica. Publicat en línia, el 10 de juliol de 2025. DOI: 10.1093/jat/bkaf063

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Irlanda reforça els mitjans contra l’arribada constant de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les forces de l’ordre de tot Europa lluiten incansablement per aturar la creixent quantitat de cocaïna que travessa l’Atlàntic des de l’Amèrica del Sud.

Segons el Centre d’Operacions d’Anàlisi Marítima (MAOC), que vigila el tràfic de drogues transatlàntic, 100 vaixells sospitosos de tràfic de drogues no es van poder aturar l’any passat perquè les autoritats europees no tenien prou mitjans per interceptar-los. Europa té les dades dels vaixells que creuen l’Atlàntic carregats de drogues, però encara no té els actius d’intercepció disponibles, segons el director del MAOC, Sjoerd Top. Fins a 600 vaixells són monitoritzats pel MAOC cada dia, mentre que es produeixen quantitats rècord de cocaïna a l’Amèrica del Sud.

Els usuaris del Regne Unit van consumir 117 tones de cocaïna l’any passat, segons l’Agència Nacional del Crim del Regne Unit. Mentrestant, la xifra de morts relacionades amb la cocaïna s’ha multiplicat per deu des de l’any 2011.

La droga s’envia generalment en grans vaixells portacontenidors a ports europeus, com ara Rotterdam i Anvers. Però la seguretat d’aquests ports s’ha reforçat, de manera que els contrabandistes busquen rutes alternatives. Molts descarreguen les bales de cocaïna d’un vaixell “mare” a una embarcació “filla” més petita, amb la qual són portades a terra. A través d’aquest mètode, en els últims sis mesos s’han interceptat al mar tones de cocaïna, en múltiples decomisos d’una o dues tones.

Però els càrtels són implacables i cada vegada més apunten a Irlanda, l’únic país europeu amb una frontera oberta amb el Regne Unit, com a porta del darrere. Irlanda té gairebé 2.000 milles de costa molt vulnerable, moltes d’elles ideals per al contraban, amb centenars d’entrades aïllades.

Les forces de defensa del país ajuden a combatre els càrtels. Però Irlanda té la despesa en defensa més baixa de la UE, només el 0,2 % del PIB. El Servei Naval Irlandès té vuit vaixells, però normalment només se’n pot fer dos a la mar, a causa de l’escassetat de mariners. Irlanda té 132.000 milles quadrades d’aigua sota la seva jurisdicció, el 16 % de les aigües europees, i només dos vaixells plenament operatius. Segons l’excomandant naval Eugene Ryan, això no té cap sentit.

Passa el mateix amb el suport aeri. Se suposa que les forces de defensa irlandeses proporcionen els helicòpters per ajudar a protegir la costa. Però de vegades no en tenen ni un sol de disponible que pugui fer la feina.

L’autopista de narcòtics travessa l’Atlàntic i un dels primers països als quals arriba és Irlanda. El govern irlandès assegura mantenir una presència i vigilància contínua dins del seu domini marítim. Subratlla que el finançament per a la defensa augmentarà en 600 milions d’euros en quatre anys, un augment del 55 %, i s’hi aplicaran iniciatives significatives, que també han donat lloc a l’estabilització de la força del Servei Naval.

El tràfic de drogues és un problema creixent a tot Europa, i els que en lideren la lluita diuen que tots els països han de fer molt més per aturar-lo.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els càrtels de Mèxic adopten armes de guerra moderna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha enfrontaments que no succeeixen en les zones de guerra d’Ucraïna o de l’Orient Mitjà, i els combatents no pertanyen a cap exèrcit. Són grups criminals amb armes d’ús militar que lluiten a pocs centenars de quilòmetres de la frontera amb els Estats Units, a l’estat de Michoacan, a l’occident de Mèxic. Així ho descriuen a The New York Times, Paulina Villegas i Emiliano Rodríguez Mega.

Alguns dels càrtels més poderosos de Mèxic estan immersos en una violenta carrera armamentista per lluitar en diversos fronts: d’una banda, contra el govern de Mèxic, que està sotmès a una intensa pressió per part dels Estats Units perquè prengui mesures enèrgiques contra el tràfic de drogues; de l’altra, combaten entre ells pel territori i els recursos, fet que provoca un salt mortal entre els seus membres i els civils que es veuen atrapats enmig del conflicte.

Malgrat els desacords profunds sobre les mesures que s’han de prendre per enfrontar-s’hi, funcionaris i analistes de seguretat d’ambdós països coincideixen que els càrtels acumulen nous nivells de potencia de foc, la qual cosa està transformant alguns d’aquests grups en autèntiques forces paramilitars.

Els traficants de drogues i els homes armats dels càrtels ja no utilitzen pistoles o rifles automàtics, sinó també mines Claymore, granades propulsades per coets, morters fabricats a partir de tubs de tancs de benzina i camions blindats equipats amb metralladores pesades. Enterren artefactes explosius improvisats per matar els rivals i modifiquen drons comprats per internet per convertir-los en armes d’atac carregades amb substàncies tòxiques i bombes.

Segons les autoritats mexicanes, la majoria de les armes de grau militar que adquireixen alguns d’aquests grups procedeixen dels Estats Units, i cada any s’introdueixen de contraban fins a mig milió d’armes de foc a través de la frontera. Els delinqüents també fan treballs d’enginyeria inversa amb les armes, de vegades imprimint peces en 3D per fabricar-les.

Com altres grups armats de tot el món, els càrtels combinen armes antigues i noves, amb efectes letals. Els drons sobrevolen Michoacan mentre les carreteres i els camins que utilitzen soldats i civils estan sembrats d’artefactes explosius improvisats. En els darrers dos anys, s’hi han registrat més explosions de mines que en qualsevol altre lloc de Mèxic. Un esgarrifós indicador de l’evolució de la guerra contra les drogues.

Només en els darrers cinc mesos, almenys 10 civils –entre els quals hi havia un nen de 14 anys– han mort assassinats per explosius ocults mentre treballaven en el camp o caminaven cap a l’escola.

Analistes de seguretat i funcionaris mexicans assenyalen que els càrtels van començar a militaritzar-se a mitjans de la dècada dels 2000, quan els Zetas, un grup format per antics membres de l’exèrcit, van introduir la disciplina del camp de batalla, les comunicacions encriptades i l’armament pesat al crim organitzat.

A mesura que els Zetas adquirien més arsenal militar, els rivals feien el mateix per intentar competir-hi. Les forces de seguretat mexicanes també van respondre amb tàctiques i equips cada cop més sofisticats. Més recentment, els Estats Units hi han aportat la seva pròpia tecnologia, incloent-hi drons que busquen laboratoris de fentanil.

Segons les autoritats, els càrtels també fabriquen cada cop més bombés químiques i carreguen drons amb compostos com són el fosfur d’alumini –un pesticida tòxic que pot provocar hipòxia i fallades de caire circulatori– i altres pesticides i verins.

L’increment de drons i els artefactes explosius improvisats ha coincidit amb l’arribada de ciutadans colombians, exsoldats reclutats per entrenar els combatents del càrtel. En poc més de set mesos, les autoritats estatals han detingut 53 estrangers acusats de tenir vincles amb el crim organitzat, entre els quals hi havia 23 colombians i 20 veneçolans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantellada una xarxa de narcotràfic en una operació conjunta a Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de juliol de 2025, una operació policial coordinada amb el suport de l’Europol, en què van participar autoritats de Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit, va conduir a la detenció de set sospitosos implicats en el tràfic de drogues arreu d’Europa.

La banda traficava sobretot amb ketamina, tot i que també introduïa de contraban cocaïna, heroïna, metamfetamina, metiledioximetamfetamina (MDMA) i precursors per fabricar drogues. Les autoritats encarregades d’aplicar la llei van requisar més de 225 kg de ketamina només a Bèlgica.

La jornada d’acció del mes de juliol de 2025 va ser la culminació d’una llarga investigació. La xarxa criminal ja s’havia desentranyat mesos abans, i durant l’any 2024 s’havien dut a terme diverses operacions contra alguns dels seus membres. En total, les operacions van comportar:

  • 7 detencions.
  • 11 escorcolls domiciliaris (9 a Bèlgica, 1 al Regne Unit i 1 als Països Baixos).
  • La requisició de més de 600 kg de drogues, incloent-hi ketamina, amfetamines, cànnabis, heroïna i cocaïna.
  • La requisició de més de 5 milions d’euros en metàl·lic.

Els delinqüents no només operaven a l’Europa occidental, sinó que estaven repartits per múltiples regions del món. Utilitzaven diversos mètodes sofisticats per traficar amb drogues per Europa sense ser detectats, incloent-hi camions amb drogues amagades en paquets de càrrega i correu, que van ser interceptats a Bèlgica.

L’Europol va començar a donar suport a la investigació el setembre de 2024 organitzant una sèrie de reunions operatives i oferint suport financer als estats membres implicats en el cas. A més, els experts de l’Europol van dur a terme comprovacions creuades i van donar suport operatiu a les autoritats nacionals durant tota la investigació. El dia de l’acció policial, dos especialistes van estar col·laborant a Bèlgica i al Regne Unit per aportar la seva experiència sobre el terreny i garantir una bona coordinació.

Van participar en la investigació els serveis policials següents:

  • Bèlgica: Policia Judicial Federal de Flandes Oriental (Federale Gerechtelijke Politie).
  • Països Baixos: IRC Països Baixos
  • Regne Unit: Agència Nacional contra el Crim (NCA)

El tràfic de drogues és un delicte dinàmic, amb un alt potencial desestabilitzador, atès que s’associa amb la violència, la corrupció, la infiltració en l’economia legal i les interconnexions mundials. L’Europol identifica el tràfic de drogues com una de les principals amenaces per a la seguretat interior de la Unió Europea.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Narcodrons: la nova amenaça criminal a Mèxic

Notes de seguretatDeixa un comentari

Fa uns anys sorprenia saber que el narcotràfic feia servir drons per moure petites càrregues il·lícites. Però ara, de ple a l’any 2025, l’escenari ha donat un gir inquietant. Avui els drons són armes de guerra: carreguen explosius improvisats i sembren el terror des del cel. Les víctimes ja no són només els rivals o les autoritats policials, sinó també la població civil. Què se sap d’aquesta nova eina del crim organitzat a Mèxic?

Juntament amb països en estat de guerra, com són Ucraïna o Síria, Mèxic també forma part de la llista de territoris amb atacs explosius llançats amb drons. I la quantitat d’agressions i morts que provoquen va en clar augment.

La Secretaria de la Defensa Nacional mexicana (Sedena) ha reconegut la mort de 16 soldats l’any 2022 i la de 42 durant els primers set mesos de 2023. Per la seva banda, entre els anys 2012 i 2014, als Estats Units es van detectar 150 drons creuant la frontera amb Mèxic carregats amb drogues, mentre que des de 2022 fins a l’actualitat la patrulla fronterera del país nord-americà ha registrat el vol d’uns 155.000 drons utilitzats pel crim organitzat a la frontera.

A Mèxic n’hi ha prou amb uns quants clics a Amazon per comprar un dron, sense que hi hagi cap regulació que en limiti la venda o l’adquisició. A més, tenen un cost que és irrisori per a unes organitzacions que gasten milers de milions de dòlars en armament. Gràcies als exemplars comissats en operatius de la Sedena, se sap que alguns grups utilitzen models bàsics, d’aproximadament 700 dòlars. Però càrtels amb més capacitat financera, com ara Jalisco Nova Generació, utilitzen drons agrícoles d’alta gamma, dissenyats originalment per a la fumigació.

Un altre dels avantatges d’aquestes aeronaus no tripulades és que no es requereix un entrenament sofisticat per fer-les funcionar.

Tot apunta que els drons tenen avui un paper més rellevant en tasques de vigilància i atac que en el transport d’estupefaents. S’han emprat per llançar artefactes explosius amb substàncies químiques, per exemple, l’abril de 2024, a Michoacán, fet que va provocar coïssor i sensació d’asfíxia a la població civil. Inicialment s’empraven únicament contra grups rivals, però amb el temps han començat a afectar les infraestructures civils: cases, escoles, temples… Amb tot, diverses investigacions periodístiques i acadèmiques apunten que els càrtels no utilitzen els drons únicament per atacar, també són unes eines eficaces d’espionatge. Un dron pot identificar amb precisió la matrícula d’un vehicle en moviment, detectar la calor corporal d’una persona oculta entre els arbres o interceptar comunicacions privades. Tot això sense posar en risc l’operador.

Davant d’aquesta amenaça creixent —que inclou agressions directes contra el seu personal—, Sedena ha intensificat l’adquisició i el desplegament de sistemes no tripulats, dissenyats no només per a tasques de vigilància i reconeixement, sinó també per inhibir els drons enemics. A més, Sedena treballa juntament amb la Universitat Aeronàutica a Querétaro en el desenvolupament del primer dron 100 % mexicà, orientat a tasques de vigilància i combat contra la delinqüència.

En l’àmbit regional, el govern de Michoacán ha implementat un sistema antidrons portàtil que combina un radar de detecció amb un canó d’interferència, capaç d’enderrocar drons a una distància de fins a 1,5 quilòmetres.

Per la seva banda, la CIA ha posat en marxa un programa de drons a Mèxic durant més de dues dècades utilitzant majoritàriament aeronaus MQ-9 Reaper —emprades comunament en operacions antiterroristes—, per vigilar els líders del narcotràfic, a petició del govern mexicà.

El maig d’aquest any, des del Senat mexicà es va demanar amb urgència una reforma a la Llei d’aviació civil per regular l’ús d’aeronaus no tripulades. La proposta busca establir controls sobre els punts de venda i exigir un registre dels qui importen, comercialitzen i posseeixen drons, per poder rastrejar-ne el destí final i evitar que acabin en mans del crim organitzat.

La sol·licitud arriba en un context en què el crim organitzat ja s’ha apropiat d’eines tecnològiques per potenciar la seva capacitat violenta i els drons armats ja s’han cobrat vides.

Mentrestant, Mèxic ha de fer front a aquest nou tipus de violència: una que cau del cel, sense previ avís i sense conseqüències clares per als responsables.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alerta al camp: la delinqüència organitzada amenaça les granges

Notes de seguretatDeixa un comentari

El plàcid paisatge rural britànic s’ha convertit en un escenari preocupant: la delinqüència organitzada hi prolifera, i les granges i les zones aïllades emergeixen com a objectius prioritaris per a bandes criminals cada cop més sofisticades. Aquestes activitats delictives, que abasten des del sistemàtic robatori de maquinària agrícola d’alt valor i el furt de bestiar fins al lucre il·lícit del cultiu de cànnabis, es veuen sovint exacerbades per la crisi del cost de la vida i una demanda creixent de productes agraris.

El robatori de tractors, remolcs, sistemes de reg o equips GPS agrícoles ha esdevingut habitual al Regne Unit. L’escassa densitat de població i la inherent dificultat de la vigilància en entorns rurals ofereixen un caldo de cultiu perfecte perquè els lladres actuïn amb rapidesa i gairebé sense repercussions. A Catalunya, tot i que la magnitud del problema no assoleix les xifres britàniques, s’han registrat episodis puntuals de robatoris en granges i explotacions, especialment en moments de màxima activitat o quan la maquinària es deixa sense protecció als camps. Aquestes accions delictives generen pèrdues econòmiques significatives per als agricultors i erosionen la seguretat i la confiança en les comunitats rurals.

Una altra pràctica que ha crescut al Regne Unit és el saqueig de productes agrícoles amb alt valor de mercat, com formatges artesanals o carns de raça. El furt de bestiar, conegut amb el terme anglès «rustling», s’ha normalitzat en algunes regions, amb casos alarmants de sostracció de centenars d’animals en una sola nit. A més, els productes agrícoles són objecte de robatoris cada cop més elaborats, que sovint impliquen engany i suplantació d’identitat.

A Catalunya, on el sector agroalimentari és un referent d’excel·lència i un motor d’exportació, la possibilitat que aquests productes esdevinguin un objectiu per a grups organitzats és motiu de preocupació. La detecció d’intents de frau i suplantació en comandes a productors del Pirineu i de l’Ebre actua com a senyal d’alarma, exigint una vigilància extrema.

Les zones rurals també són utilitzades com a amagatall per al cultiu il·legal de cànnabis, amb edificis abandonats convertits en plantacions clandestines. Aquestes activitats sovint comporten robatori d’electricitat i representen un greu perill per a la seguretat pública, a més de contribuir a la degradació del medi rural. Catalunya no n’és aliena, i els Mossos d’Esquadra han desmantellat diverses naus industrials i masies transformades en cultius intensius, sovint vinculats a xarxes internacionals de crim organitzat i tràfic d’energia elèctrica.

Davant d’aquesta realitat creixent, les autoritats britàniques han intensificat els seus esforços per combatre la delinqüència rural. S’han posat en marxa operacions policials específiques, com l’Operació Ragwort, per detectar i prevenir el robatori de maquinària agrícola. Paral·lelament, s’impulsen iniciatives com el marcatge de propietats amb tecnologia de rastreig i una col·laboració més estreta entre les forces de seguretat i les comunitats locals per millorar la vigilància i la capacitat de resposta.

Lliçons apreses i estratègies de futur

L’experiència britànica subratlla la urgència de reforçar la seguretat rural mitjançant la prevenció, la innovació i la implicació de la comunitat. En aquest sentit, el desplegament de sistemes avançats de videovigilància, la instal·lació de dispositius GPS en la maquinària agrícola i la creació de xarxes de pagesos connectats amb els cossos policials són estratègies que ja s’estan implementant amb èxit en diverses zones rurals catalanes.

El projecte europeu RURACTIVE, impulsat per la Generalitat, i la tasca essencial de les unitats de proximitat dels Mossos d’Esquadra són exemples concrets d’aquesta aposta per una seguretat comunitària proactiva. No obstant això, és crucial fer un pas endavant i desenvolupar protocols específics per protegir el valuós patrimoni agrícola, en estreta col·laboració amb les associacions de pagesos i les cooperatives.

La delinqüència rural no és un problema menor. Ataca directament la sobirania alimentària, la viabilitat econòmica d’un sector essencial i la cohesió territorial. Per això, hem de comprendre que la seguretat en el món rural no és un element accessori, sinó una infraestructura vital, tan indispensable com l’aigua o les carreteres. I, tal com ens adverteixen els casos britànics, la passivitat pot tenir un cost molt elevat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús de nitazens pot agreujar la crisi del fentanil

Notes de seguretatDeixa un comentari

S’ha encès l’alarma als Estats Units: l’ús de nitazens, una classe d’opiacis sintètics, està augmentant.[1] Aquesta circumstància ha de portar a repensar les polítiques de tractament i de resposta davant d’aquest tipus de drogues. La droga es pot trobar en pols, en pastilles o en líquid i es pot barrejar amb altres drogues com l’heroïna, el fentanil o les benzodiazepines.

La resposta a l’ús del fentanil ja havia plantejat problemes, perquè les dosis necessàries de naloxona per corregir les sobredosis de fentanil han de ser molt més altes que en el cas de l’heroïna. Ara, els nitazens plantegen un repte encara més gran, perquè es tracta d’uns opiacis més potents que el fentanil. El consum d’aquesta nova droga ja ha provocat diverses morts per sobredosi als Estats Units. La classe més potent de nitazens és quaranta vegades més forta que el fentanil i milers de cops més forta que la morfina. La perillositat d’aquest nou opiaci ha comportat que no se n’hagi admès l’ús terapèutic en cap cas, al contrari que el fentanil, que sí que se n’ha admès l’ús clínic.

Hi ha un ús inconscient de nitazens, ja que la gent desconeix que està present en altres drogues que pren. No existeixen tests que detectin els nivells de nitazens com sí que existeixen per detectar al fentanil. De la mateixa manera que aquest darrer opiaci, els nitazens afebleixen les persones que el consumeixen. Així, podem trobar persones que consumeixen heroïna i tenen una feina estable, però en canvi aquesta situació és molt més difícil de trobar en el cas del fentanil i els nitazens.

Actualment els instruments per detectar els nitazens són deficients o inexistents, especialment als Estats Units, on no es duen a terme anàlisis de les aigües residuals, com sí que es fa als països de la Unió Europea. La detecció a la sang de les persones que l’ingereixen és difícil perquè desapareix molt ràpidament, de manera que la detecció a les aigües residuals esdevé extremadament necessària.

Sembla ser que la Xina és la principal font de precursors de nitazens, que es transporten per vaixell fins a Mèxic i després entren il·lícitament als Estats Units.

[1]Vid. “Even worse than fentanyls”: nitazenes in the USA – The Lancet

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

11 detinguts en una nova operació contra els traficants majoristes de cocaïna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació transfronterera de llarga durada ha comportat poder interceptar una xarxa criminal de tràfic de drogues a gran escala que transportava cocaïna des d’Amèrica del Sud a la Unió Europea. L’operació va abastar països com Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Sèrbia.

Els traficants de cocaïna objecte d’aquesta investigació van utilitzar diferents rutes marítimes i modus operandi. La xarxa criminal també està connectada amb una intervenció de més de mitja tona de cocaïna, amb un valor al carrer de 50 milions d’euros, al port de Ploče, al sud de Croàcia, a finals de març de 2021. La droga es va amagar en el sòl del contenidor de càrrega modificat. Aquesta intervenció és una indicació més que les organitzacions internacionals de narcotràfic s’apunten cada cop més als ports més petits de la UE.

El dia d’acció – el 26 de novembre de 2024 -, les autoritats policials van detenir 11 sospitosos (2 a Bòsnia i Hercegovina, 1 a Croàcia i 8 a Sèrbia). Un d’ells és un objectiu d’alt valor. Durant els escorcolls domiciliaris, la policia va comissar armes i una gran quantitat de munició, així com diversos vehicles d’alta gama, rellotges i més d’un milió d’euros en efectiu. Quatre persones més investigades per pertànyer a aquesta xarxa ja estan empresonades. S’han emès ordres de detenció internacional per a tres persones més.

La xarxa criminal presumptament va subornar diversos agents de duanes per evitar els controls policials i duaners durant la fase logística de l’exportació. Un agent de duanes presumptament corrupte va ser detingut durant l’operació. La resta de detencions van ser de membres de la xarxa criminal que tenien diferents rols en l’organització. Alguns d’ells van dirigir algunes cèl·lules criminals, mentre que d’altres o bé finançaven les activitats o coordinaven i organitzaven la logística.

Un dels sospitosos, un objectiu de gran valor detingut a Sèrbia, ja era buscat per un Estat membre de la UE. Va estar involucrat en el robatori d’un milió d’euros com a part del famós grup Pink Panther. Tant el robatori com la seva fugida de la presó després de la seva condemna es remunten a principis dels anys 2000.

Aquesta investigació és la continuació d’una operació anterior contra una xarxa criminal connectada amb aquesta. Aquestes operacions transfrontereres són el resultat de l’evolució de la intel·ligència després de la retirada al març de 2021 de la plataforma de comunicacions xifrades Sky ECC.

En cooperació amb França, Bèlgica i els Països Baixos, i amb el suport de la Unitat de Drogues d’Europol, Sèrbia va poder identificar els objectius clau al seu territori i mapejar les seves activitats delictives a tot el món. Es creu que aquesta organització criminal està vinculada a una xarxa criminal a gran escala que importa enviaments de diverses tones de cocaïna des de Colòmbia a través del Brasil i l’Equador.

La recent retirada de tres eines de comunicació xifrades utilitzades pels delinqüents: EncroChat, Sky ECC i Anom, va revelar la prevalença de delinqüents dels Balcans en el comerç mundial de cocaïna i activitats relacionades amb el crim organitzat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

29 detinguts en la lluita contra el narcotràfic provinent d’Amèrica del Sud

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats policials d’Albània i Itàlia han desmantellat una xarxa criminal de narcotràfic liderada per dos germans albanesos. Es creu que els autors són els responsables d’organitzar els enviaments de drogues des d’Amèrica del Sud a diversos estats membres de la UE.

Europol va donar suport a aquesta operació, que va culminar amb una jornada d’acció policial que va suposar la detenció de 29 sospitosos (27 a Itàlia i 2 a Albània). Els investigadors de l’Estructura Especial Anticorrupció i Antidelinqüència Organitzada d’Albània, així com la Guardia di Finanza d’Itàlia a Pisa i la Fiscalia de Florència, van rebre el suport dels experts en blanqueig de capitals d’Europol per interceptar els delinqüents. El 5 de novembre de 2024, agents de l’ordre van assaltar habitatges d’Albània, Itàlia, França, Espanya i Romania i van confiscar diversos béns delictius.

La xarxa criminal era activa en la distribució a l’engròs de drogues a la UE. Les drogues il·lícites s’amagaven en contenidors barrejades amb fruites exòtiques als vaixells que arribaven als ports europeus des d’Amèrica del Sud. En arribar, els equips de recuperació retiraven la droga dels contenidors i les venien a d’altres xarxes criminals. El valor de la droga intervinguda durant l’operació s’estima en 70 milions d’euros.

Des de l’inici de la investigació el novembre de 2021 i fins al dia d’acció, alguns membres havien estat detinguts mentre cometien delictes de manera activa. Durant el mateix període de temps, s’han decomissat més de 2.000 kg de cocaïna, 20 kg de marihuana i 46 kg d’haixix. Els enviaments de drogues vindrien des d’Amèrica del Sud cap a la UE, on les cèl·lules locals de la xarxa criminal els recollien i distribuïen. Per blanquejar els ingressos il·lícits, els delinqüents havien establert un elaborat sistema de blanqueig de diners.

Els experts en blanqueig de capitals d’Europol van donar suport a aquesta investigació internacional des del primer dia. En creuar les dades proporcionades pels investigadors nacionals, un especialista i un analista van trobar un vincle entre les investigacions en curs, completant així la imatge de la intel·ligència. Això va permetre engegar una reunió operativa, que va donar lloc a la jornada d’acció celebrada el 5 de novembre de 2024. A part de desplegar un especialista en blanqueig de capitals al centre de coordinació establert per Eurojust, Europol també va oferir suport financer a dos investigadors italians que viatjaven a Albània pel dia de l’acció.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Letònia desmantella una gran xarxa de laboratoris de drogues sintètiques

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Estatal de Letònia, en col·laboració amb Europol, ha desmantellat un laboratori clandestí a gran escala implicat en la producció de drogues sintètiques a tota la Unió Europea. El laboratori il·legal era un lloc clau per a la producció d’aquest tipus de drogues a Europa, sobretot per la seva constant aparició en múltiples investigacions.

Europol va treballar estretament amb els socis letons per identificar i seguir la xarxa criminal responsable de la producció i distribució de substàncies sintètiques, incloses les catinones sintètiques i altres drogues d’alt risc.

L’operació, que va culminar amb entrades i perquisicions coordinades a principis d’octubre a tot el territori letó, va suposar la detenció de vuit persones sospitoses d’estar implicades en la producció. Entre els detinguts hi havia figures clau dins de l’organització.

Els materials intervinguts durant la jornada d’acció van ser:

• Més d’una tona de drogues sintètiques acabades.

• Més de 38.000 litres de líquids químics diversos, inclosos precursors i substàncies de base, preparats per a la producció de drogues sintètiques.

• Equips de laboratori i articles diversos relacionats amb la producció de fàrmacs.

• 5 vehicles (3 turismes i 2 camions).

• Diversos telèfons mòbils, targetes SIM, un ordinador portàtil i altres elements rellevants per a la investigació.

Per tal de donar suport a les autoritats letones, Europol va desplegar el seu equip preparat per desmantellar el laboratori tàctic d’Aluksne, prop de la frontera amb Rússia, i d’aquesta manera ajudar a enderrocar la instal·lació. Allà, Europol va oferir suport operatiu complet per identificar de manera ràpida i precisa les drogues i les substàncies químiques. Aquesta identificació diligent va ser essencial per obtenir proves crucials.

El desmantellament de laboratoris clandestins de drogues és una prioritat per a Europol en la seva lluita contra la producció i distribució de drogues il·lícites a tot Europa. Aquestes instal·lacions clandestines representen una amenaça important per a la seguretat ciutadana, no només per les substàncies nocives que produeixen, sinó també pels riscos mediambientals i sanitaris associats a les seves operacions il·legals. Mitjançant aquestes accions en els laboratoris, Europol i els seus socis pretenen interrompre les cadenes de subministrament dels grups de crim organitzat. Aquest esforç és un component fonamental de l’estratègia més àmplia d’Europol per combatre el tràfic de drogues.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français