Etiqueta: Delinqüència

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El món en una cruïlla: com les economies il·lícites amenacen l’ordre global

Notes de seguretatDeixa un comentari

El món es troba en un moment decisiu. Les economies il·lícites —des del tràfic de drogues fins als delictes cibernètics o les falsificacions — estan creixent i adaptant-se a una velocitat que desafia governs, institucions i comunitats. Lluny de ser un fenomen marginal, el crim organitzat s’ha convertit en una força que erosiona la democràcia, posa en risc la sobirania dels estats i amenaça la pau i la seguretat internacionals.

En aquest context, l’Índex Global de Crim Organitzat esdevé molt més que una eina de mesura: és un mirall que reflecteix tendències profundes dins dels estats i del sistema internacional. I la seva tercera edició ens permet, per primer cop, seguir l’evolució d’aquests fenòmens al llarg de cinc anys.

Les dades de l’edició d’enguany mostren canvis clau en l’economia criminal global. Un d’ells és l’ascens imparable de les drogues sintètiques i de la cocaïna, que dominen cada vegada més els mercats. Aquest creixement respon a actors criminals capaços d’adaptar-se ràpidament a:

  • els gustos canviants dels consumidors,
  • les millores tecnològiques en la producció,
  • i unes xarxes de tràfic més interconnectades que mai.

L’Índex detecta un augment accelerat de les formes de criminalitat no violentes, com ara:

  • els delictes financers,
  • el frau i les estafes digitals,
  • els delictes ciberdependents.

Aquestes activitats, cada cop més integrades en els sistemes financers i digitals transnacionals, no necessiten violència per causar danys enormes. Empreses, governs i ciutadans n’acaben pagant el preu.

Un altre exemple és la falsificació, que creix arreu alimentada per la inflació, la inestabilitat laboral i les tensions comercials. Quan els ingressos baixen, la demanda de productes falsos tendeix a augmentar.

L’Índex també revela que els actors criminals vinculats a l’Estat continuen sent els més prevalents. Tanmateix, són els actors estrangers els que experimenten el creixement global més pronunciat. Això confirma que el crim organitzat és més mòbil, flexible i transnacional que mai.

A més, el sector privat —sigui de manera voluntària o per negligència— té un paper creixent com a facilitador del crim, especialment en àmbits com la logística, les finances o la tecnologia.

Tot i que molts mercats criminals estan en expansió, les puntuacions de resiliència dels estats s’han estancat. Un exemple clar és la cooperació internacional: tradicionalment, un punt fort, però ara debilitada per un sistema global més polaritzat i una retirada del multilateralisme.

És un senyal alarmant, especialment en el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional.

Malgrat aquest panorama complex, les dades també ofereixen un missatge d’esperança. L’Índex demostra que reforçar elements clau de resiliència pot:

  • reduir la influència dels actors criminals,
  • transformar comunitats senceres,
  • i orientar societats cap a trajectòries més positives.

L’Índex no és només un diagnòstic: és una eina de solucions. Assenyala vulnerabilitats, però també mostra camins de reforma, enfortiment institucional i empoderament de la societat civil.

En definitiva, l’Índex ofereix una base d’evidència compartida perquè governs, responsables polítics, ONG i actors internacionals puguin convertir el coneixement en polítiques i la urgència en acció. En un moment en què el crim organitzat evoluciona més ràpid que mai, aquesta mirada global i comparativa és essencial per orientar les decisions del futur.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nens petits porten ganivets a l’escola: una realitat alarmant al Regne Unit

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una investigació dels periodistes Ruth Green, Fiona Trott i Gerry Georgieva, de la BBC, ha posat de manifest una situació inquietant: nens de només quatre i cinc anys han estat descoberts portant ganivets a les escoles de primària a Anglaterra. Les dades obtingudes, mostren que durant l’any 2024 es van produir 1.304 delictes relacionats amb ganivets o objectes punxants a escoles i universitats d’Anglaterra i Gal·les.

El més preocupant és que almenys un 10% d’aquests casos van ser protagonitzats per nens d’edat escolar de primària. Segons les forces policials, s’han trobat menors de quatre, cinc i sis anys portant armes blanques a classe — en alguns casos, per ensenyar-les als amics i en d’altres, amb intencions d’amenaça -.

La policia de Kent va respondre un incident amb un nen de només quatre anys que havia agredit un company amb un ganivet. A West Midlands, un altre nen de sis anysva portar una arma blanca a classe afirmant que volia matar un altre alumne. En un altre cas, un nen de cinc anys va arribar a l’escola amb un ganivet de cuina de deu polzades.

Tot i que aquests menors no tenen responsabilitat penal —l’edat mínima al Regne Unit és de deu anys—, els fets han provocat preocupació entre famílies i professionals de l’educació.

El debat s’ha intensificat arran del cas de Harvey Willgoose, un adolescent assassinat per un company amb un ganivet de caça a Sheffield. La seva mare, Caroline Willgoose, reclama al govern que instal·li detectors de metalls a totes les escoles per evitar noves tragèdies.

Diverses escoles britàniques ja han començat a instal·lar arcs de detecció de metalls. A Dudley, l’Acadèmia Beacon Hill ha incorporat recentment aquest tipus de control. Alguns alumnes admeten que l’arc genera certa inquietud, però també els fa sentir més segurs.

Les vendes de detectors de metalls a escoles s’han triplicat en un any, segons dades de l’empresa Interconnective Security Products, que n’ha venut 35 entre març de 2024 i març de 2025.

El Ministeri de l’Interior britànic ha assegurat que té la missió de reduir a la meitat els delictes amb ganivets. Entre les mesures anunciades hi ha la Llei de Ronan, que endureix les normes per a la venda de ganivets en línia, i el programa Young Futures, que busca abordar les causes socials i psicològiques del problema.

Tot i així, associacions d’educadors adverteixen que cal més suport per a les escolesi programes de prevenció: Una dècada de retallades en la policia comunitària i els projectes juvenils ha deixat molts centres sols davant d’aquesta crisi, segons Pepe Di’lasio, secretari general de l’Associació de Líders d’Escoles i Col·legis.

Alguns adolescents admeten haver portat ganivets a l’escola per por. Experts com Trevor Chrouch, que treballa amb joves en risc a Sheffield, apunten que molts d’aquests nois no busquen fer mal, sinó sentir-se segurs: Per a ells, portar un ganivet és tan habitual com dur un mòbil a la butxaca.

Els professionals coincideixen que cal més educació emocional, activitats extraescolars i programes de mediació per prevenir aquests comportaments. Com diu una adolescent entrevistada: No ens ensenyen a defensar-nos ni a gestionar les emocions. Només ciència, però no com viure la vida.

El fenomen dels ganivets a les escoles britàniques és un reflex d’una por profunda entre els joves i d’un sistema educatiu que necessita més suport social i emocional. Les mesures de seguretat són un pas necessari, però no suficient: la solució passa per educar, escoltar i protegir abans que sigui massa tard.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Alemanya és un país segur? Una ullada a les estadístiques de criminalitat

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els titulars alarmistes sobre delictes, drogues i violència urbana són habituals als mitjans alemanys. Vídeos virals —com els del bloguer alemany d’origen sud-africà Kurt Caz que mostren el conflictiu barri de Bahnhofsviertel, a Frankfurt— reforcen la percepció que Alemanya viu una crisi de seguretat. Però, què en diuen realment les dades?

Bahnhofsviertel ha estat històricament un districte marginal, amb una alta presència de drogues i prostitució. La criminòloga Susanne Karstedt recorda que això atrau violència i delictes relacionats amb les drogues. Com en molts altres països, les ciutats alemanyes tenen una taxa de criminalitat més alta que les zones rurals, especialment en llocs amb desigualtats socials marcades, com són Berlín, Frankfurt o Bremen.

Tot i això, Karstedt insisteix que Alemanya és un país segur. La criminalitat, en general, ha anat disminuint des dels anys 80 i 90 del segle passat. La tecnologia, com el cas dels sistemes de seguretat dels vehicles moderns, ha contribuït a aquesta reducció.

Els periodistes Pere Hille i Kira Schact, des de dw.com, consideren que un dels indicadors més útils per comparar la seguretat entre països és la taxa d’homicidis. Amb 0,91 assassinats per cada 100.000 habitants, Alemanya ocupava el lloc 147 del món l’any 2024. Aquesta dada la situa molt per darrere de països com ara Sud-àfrica (amb més de 40 homicidis per cada 100.000 habitants) o els Estats Units (5,76).

Fa dues dècades, Alemanya tenia una taxa d’homicidis molt més alta (2,5), la qual cosa demostra una clara millora. Ara bé, s’ha detectat un repunt recent en els delictes violents, sobretot entre homes joves, un grup que sovint està afectat per unes condicions socials complicades.

Els debats sobre migració i delinqüència sovint generen polèmica. Però Karstedt assenyala que no hi ha una relació directa entre ser migrant i cometre delictes. De fet, diversos estudis demostren que els migrants, en general, cometen menys delictes que els ciutadans nadius. El que sí que hi influeix són factors socials com ara la manca d’oportunitats, l’atur o el nivell educatiu.

A més, molts migrants viuen en entorns urbans, on la criminalitat és estadísticament més alta. Gina Rosa Wollinger, criminòloga de Colònia, destaca que això pot distorsionar la percepció pública, ja que no és la migració en si el que explica la delinqüència, sinó el context en què viuen aquestes persones.

Els estudis sobre criminalitat juvenil confirmen que les causes de la violència són les mateixes per a joves alemanys i no alemanys. Però hi ha més riscos entre els joves migrants, especialment si han viscut experiències traumàtiques de guerra o d’exclusió social.

Les estadístiques oficials del delicte a Alemanya provenen de l’Oficina Federal de Policia Criminal (BKA). Tanmateix, aquestes dades només inclouen els casos denunciats. La violència domèstica o les agressions sexuals sovint no es reporten, especialment a les zones rurals o en les relacions de proximitat (familiars, professors, entrenadors, etc.).

Karstedt destaca que la majoria de les agressions sexuals no són comeses per desconeguts, sinó per algú proper a la víctima. Casos com els de la nit de Cap d’Any de 2015 a Colònia, en què desenes de dones van ser agredides per desconeguts, són l’excepció, no la norma.

Karstedt —que viu a Austràlia, però visita sovint Hamburg, la seva ciutat natal— afirma que sempre s’hi ha sentit segura, fins i tot al transport públic. Tot i reconèixer que Alemanya pot semblar menys amable que altres països, remarca que és un país segur.

La percepció pública sovint està influïda per notícies sensacionalistes i vídeos virals. Malgrat que hi ha reptes socials i repunts puntuals de delinqüència, les dades mostren que Alemanya continua sent un dels països més segurs del món.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Els càrtels de Mèxic adopten armes de guerra moderna

Notes de seguretatDeixa un comentari

Hi ha enfrontaments que no succeeixen en les zones de guerra d’Ucraïna o de l’Orient Mitjà, i els combatents no pertanyen a cap exèrcit. Són grups criminals amb armes d’ús militar que lluiten a pocs centenars de quilòmetres de la frontera amb els Estats Units, a l’estat de Michoacan, a l’occident de Mèxic. Així ho descriuen a The New York Times, Paulina Villegas i Emiliano Rodríguez Mega.

Alguns dels càrtels més poderosos de Mèxic estan immersos en una violenta carrera armamentista per lluitar en diversos fronts: d’una banda, contra el govern de Mèxic, que està sotmès a una intensa pressió per part dels Estats Units perquè prengui mesures enèrgiques contra el tràfic de drogues; de l’altra, combaten entre ells pel territori i els recursos, fet que provoca un salt mortal entre els seus membres i els civils que es veuen atrapats enmig del conflicte.

Malgrat els desacords profunds sobre les mesures que s’han de prendre per enfrontar-s’hi, funcionaris i analistes de seguretat d’ambdós països coincideixen que els càrtels acumulen nous nivells de potencia de foc, la qual cosa està transformant alguns d’aquests grups en autèntiques forces paramilitars.

Els traficants de drogues i els homes armats dels càrtels ja no utilitzen pistoles o rifles automàtics, sinó també mines Claymore, granades propulsades per coets, morters fabricats a partir de tubs de tancs de benzina i camions blindats equipats amb metralladores pesades. Enterren artefactes explosius improvisats per matar els rivals i modifiquen drons comprats per internet per convertir-los en armes d’atac carregades amb substàncies tòxiques i bombes.

Segons les autoritats mexicanes, la majoria de les armes de grau militar que adquireixen alguns d’aquests grups procedeixen dels Estats Units, i cada any s’introdueixen de contraban fins a mig milió d’armes de foc a través de la frontera. Els delinqüents també fan treballs d’enginyeria inversa amb les armes, de vegades imprimint peces en 3D per fabricar-les.

Com altres grups armats de tot el món, els càrtels combinen armes antigues i noves, amb efectes letals. Els drons sobrevolen Michoacan mentre les carreteres i els camins que utilitzen soldats i civils estan sembrats d’artefactes explosius improvisats. En els darrers dos anys, s’hi han registrat més explosions de mines que en qualsevol altre lloc de Mèxic. Un esgarrifós indicador de l’evolució de la guerra contra les drogues.

Només en els darrers cinc mesos, almenys 10 civils –entre els quals hi havia un nen de 14 anys– han mort assassinats per explosius ocults mentre treballaven en el camp o caminaven cap a l’escola.

Analistes de seguretat i funcionaris mexicans assenyalen que els càrtels van començar a militaritzar-se a mitjans de la dècada dels 2000, quan els Zetas, un grup format per antics membres de l’exèrcit, van introduir la disciplina del camp de batalla, les comunicacions encriptades i l’armament pesat al crim organitzat.

A mesura que els Zetas adquirien més arsenal militar, els rivals feien el mateix per intentar competir-hi. Les forces de seguretat mexicanes també van respondre amb tàctiques i equips cada cop més sofisticats. Més recentment, els Estats Units hi han aportat la seva pròpia tecnologia, incloent-hi drons que busquen laboratoris de fentanil.

Segons les autoritats, els càrtels també fabriquen cada cop més bombés químiques i carreguen drons amb compostos com són el fosfur d’alumini –un pesticida tòxic que pot provocar hipòxia i fallades de caire circulatori– i altres pesticides i verins.

L’increment de drons i els artefactes explosius improvisats ha coincidit amb l’arribada de ciutadans colombians, exsoldats reclutats per entrenar els combatents del càrtel. En poc més de set mesos, les autoritats estatals han detingut 53 estrangers acusats de tenir vincles amb el crim organitzat, entre els quals hi havia 23 colombians i 20 veneçolans.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Adolescents reclutats com a sicaris a Europa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un important esforç coordinat i liderat per la Unitat Nacional de Delictes Especials de Dinamarca, amb el suport de la Policia Sueca i l’Europol, sota la Força Operativa GRIMM, ha donat lloc a la detenció de diverses persones sospitoses de reclutar menors i joves per cometre assassinats per encàrrec a Dinamarca.

Les detencions són el resultat de múltiples investigacions sobre alguns intents d’assassinat ordenats a través de plataformes xifrades, inclòs un atac recent, el 7 de maig d’enguany, a Kokkedal. Un total de set persones d’entre 14 i 26 anys van ser arrestades o lliurades a les autoritats daneses des de l’estranger, en particular des de Suècia i el Marroc.

Entre els arrestats hi ha dos homes de 18 anys detinguts a l’oest de Suècia i sospitosos de reclutar activament joves per cometre assassinats selectius a Dinamarca i Suècia. També es creu que diversos sospitosos van facilitar els atacs proporcionant armes, munició i refugis als sicaris.

Aquests casos formen part d’una tendència creixent a tot Europa de reclutar joves en línia per cometre delictes violents. Les xarxes criminals utilitzen les xarxes socials per publicar ofertes de contractes per a tirotejos, un modus operandi conegut com a “violència com a servei”, que situa cada cop més els menors al centre del crim organitzat transfronterer.

Torben Svarrer, inspector en cap de policia de la Unitat Nacional Especial de Delictes danesa, puntualitza que les investigacions mostren que la realitat és molt menys lucrativa del que es prometia i les conseqüències poden ser molt greus.

Theodor Smedius, superintendent del Departament d’Operacions Nacionals de la Policia Sueca, assenyala que a través de la cooperació policial internacional es continuarà la recerca dels que alimenten la violència des de darrere del vel de l’anonimat, a les plataformes digitals, siguin on siguin.

Aquestes accions van rebre el suport de l’Europol, a través de l’OTF GRIMM, un grup de treball operatiu creat l’abril de 2025 per abordar l’ús creixent de serveis xifrats per coordinar assassinats per encàrrec a tot Europa.

El grup de treball actualment reuneix Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Islàndia, els Països Baixos, Noruega, Suècia i l’Europol. Islàndia és el país més recent a participar-hi, cosa que reforça encara més l’esforç col·lectiu contra la violència com a servei. S’espera que més països s’hi uneixin en els propers mesos.

Gràcies a la intel·ligència compartida dins del grup de treball, ja s’han arrestat diversos objectius importants, i les investigacions continuen a tot Europa. També s’estan duent a terme esforços conjunts amb proveïdors de serveis en línia per ajudar a desmantellar la infraestructura criminal que permet aquests atacs.

Andy Kraag, cap del Centre Europeu de Delictes Organitzats Greus de l’Europol, considera que els adolescents que reben un pagament per prémer el gallet modificaran el crim organitzat l’any 2025. No són delictes menors, es tracta d’una externalització calculada d’assassinats per part de xarxes criminals que tracten vides humanes com a actius d’un sol ús. A través de l’OTF GRIMM, les forces de l’ordre en rastregen els cervells i desmantellen la infraestructura darrere de la qual s’amaguen. Es considera que no hi ha cap refugi segur, ni en línia ni fora de línia, per a aquells que comercien amb la violència.

S’anima els pares i les comunitats a mantenir-se alerta i buscar signes primerencs de reclutament criminal, com ara canvis sobtats de comportament o possessió inexplicable de diners o articles cars. L’Europol ha desenvolupat una guia de sensibilització que ofereix consells pràctics per ajudar a protegir els joves de ser víctimes d’aquests esquemes criminals manipuladors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació policial contra falsos proveïdors de serveis bancaris

Notes de seguretatDeixa un comentari

Es tracta d’una jornada d’acció que es va dur a terme el passat mes de gener, amb el suport de l’Europol –després de dues operacions contra traficants de migrants–, en què es van comissar actius per valor de més de 4,5 milions d’euros, 4 escopetes i múltiples dispositius electrònics.  

En un exemple perfecte de la interconnexió entre xarxes criminals, l’Europol va donar suport a la desactivació d’una organització bancària paral·lela criminal amb múltiples sucursals repartides per Europa.

Es van detenir 17 persones –15 a l’Estat espanyol, 1 a Àustria i 1 a Bèlgica– de nacionalitat xinesa i siriana, sospitoses de proporcionar principalment serveis de blanqueig de capitals a delinqüents.

Això engloba serveis bancaris paral·lels, banca hawala il·legal, cobrament d’efectiu, serveis de missatgeria d’efectiu i intercanvi de criptomonedes per efectiu.

Els delinqüents operaven en almenys dues sucursals: una que atenia principalment el món criminal de parla àrab i una altra que atenia xarxes criminals originàries de la Xina. També duien a terme serveis de blanqueig de capitals per a altres xarxes criminals dedicades al tràfic de migrants i drogues. Els investigadors consideren la xarxa criminal desmantellada una de les més importants en aquesta àrea de delinqüència.

Es creu que la xarxa criminal va moure més de 21 milions d’euros. Amb publicitat a les xarxes socials, va arribar a una clientela variada i internacional. A més d’arrestar 17 persones, les forces de l’ordre van comissar actius criminals per valor de més de 4,5 milions d’euros.

El comís inclou: 206.000 € en efectiu, 421.000 € en 77 comptes bancaris i 183.000 € en criptomonedes; 10 béns immobles per valor de més de 2,5 milions d’euros; 18 vehicles per valor de més de 207.000 €; 4 escopetes i municions; telèfons i altres dispositius; consumibles de luxe, rellotges, accessoris i joies.

A partir de l’èxit aconseguit en la detenció dels traficants de migrants que confiaven en els serveis bancaris il·lícits d’aquesta xarxa criminal, els investigadors nacionals i els experts de l’Europol en delictes financers van iniciar conjuntament una nova investigació.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que planteja la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la Unió Europea (UE). L’EMPACT reforça la intel·ligència i la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions, els organismes de la UE i els socis internacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français