Impulso europeo para avanzar en la cooperación policial

Como resultado de varias negociaciones, el Consejo y el Parlamento Europeo han llegado a un acuerdo político sobre la actualización normativa de la Unión Europea que facilita el intercambio automatizado de datos para la mejora de la cooperación policial.

En el ámbito europeo, la lucha contra la delincuencia es un interés y una responsabilidad comunes. El acuerdo alcanzado debe mejorar la seguridad de los ciudadanos europeos, dado que la policía podrá realizar rápidamente búsquedas de ADN, de huellas dactilares, de imágenes faciales, de datos de matrícula de vehículos y de registros policiales en bases de datos de las fuerzas del orden de toda Europa.

El marco existente, a menudo conocido como Prüm I, permite a las autoridades policiales consultar las bases de datos nacionales de otros estados miembros en materia de datos de ADN, huellas dactilares y matriculación de vehículos. En el proceso de mejorar la coordinación, si se les ofrece un hit, las autoridades pueden solicitar rápidamente los datos relevantes a sus homólogos extranjeros.

Los colegisladores acordaron ampliar las categorías de datos para las que se pueden producir intercambios automatizados. Una vez que la normativa actualizada entre en vigor, las autoridades policiales también podrán utilizar el esquema de Prüm I para buscar imágenes faciales y antecedentes policiales. Además, si la legislación nacional lo permite, también serán posibles las búsquedas en todas las categorías para encontrar personas desaparecidas o identificar restos humanos.

Si la búsqueda en la base de datos da como resultado una coincidencia positiva, el país en cuestión debe proporcionar los datos relevantes (por ejemplo, nombre, fecha de nacimiento, delito relacionado con los datos) en un plazo máximo de 48 horas.

La nueva normativa también moderniza la infraestructura técnica que sustenta el intercambio de información. La nueva regulación de Prüm I prevé que eu-LISA (la agencia de la UE a cargo de los grandes sistemas informáticos, como el Sistema de Información de Schengen) implante una vía para facilitar el establecimiento de conexiones entre los estados miembros (y Europol) para recuperar datos. Esta conexión consistirá en una herramienta de búsqueda y un canal de comunicación seguro. La autoridad policial que busca una coincidencia enviará sus datos (por ejemplo, una huella digital) a esta conexión y, desde allí, la solicitud de consulta se enviará a las bases de datos de todos los demás Estados miembros de la UE y de Europol.

Para las búsquedas automatizadas de índices de expedientes policiales, los Estados miembros y Europol utilizarán el Sistema Europeo de Índice de Ficheros Policiales (EPRIS).

Según las nuevas normas, Europol, la agencia de la UE que apoya a los Estados miembros en la lucha contra la delincuencia organizada y grave, también podrá buscar en bases de datos nacionales para verificar la información que ha recibido de terceros países.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Impuls europeu per avançar en la cooperació policial

Com a resultat de diverses negociacions, el Consell i el Parlament Europeu han arribat a un acord polític sobre l’actualització reglamentària de la Unió Europea que facilita l’intercanvi automatitzat de dades per a una millora de la cooperació policial.

En l’àmbit europeu, la lluita contra la delinqüència és un interès i una responsabilitat conjunta. L’acord a què s’ha arribat ha de millorar la seguretat dels ciutadans europeus, atès que la policia podrà fer ràpidament cerques d’ADN, d’empremtes dactilars, d’imatges facials, de dades de matrícula de vehicles i de registres policials a les bases de dades de les forces de l’ordre d’arreu d’Europa.

El marc existent, sovint conegut com a Prüm I, permet a les autoritats policials consultar les bases de dades nacionals d’altres estats membres pel que fa a les dades d’ADN, empremtes dactilars i matriculació de vehicles. En el procés de millora de la coordinació, si se’ls ofereix un hit, les autoritats poden sol·licitar amb rapidesa les dades rellevants als seus homòlegs estrangers.

Els col·legisladors van acordar ampliar les categories de dades per a les quals es poden produir intercanvis automatitzats. Un cop entri en vigor la normativa actualitzada, les autoritats policials també podran utilitzar l’esquema Prüm I per fer recerca d’imatges facials i d’antecedents policials. A més, si la legislació nacional ho permet, també seran possibles les cerques en totes les categories per trobar persones desaparegudes o identificar restes humanes.

Si la recerca a la base de dades dona com a resultat una coincidència positiva, el país en qüestió ha de proporcionar les dades rellevants (per exemple, nom, data de naixement, delicte relacionat amb les dades) en un termini màxim de 48 hores.

La nova normativa també modernitza la infraestructura tècnica que sustenta l’intercanvi d’informació. La nova regulació de Prüm I preveu que eu-LISA (l’agència de la UE encarregada dels grans sistemes informàtics, com el Sistema d’Informació de Schengen) implanti una via per facilitar l’establiment de connexions entre els estats membres (i Europol) per tal de recuperar dades. Aquesta connexió constarà d’una eina de cerca i un canal de comunicació segur. L’autoritat policial que cerca una coincidència enviarà les seves dades (per exemple, una empremta digital) a aquesta connexió, i d’aquí s’enviarà la sol·licitud de consulta a les bases de dades de tots els altres estats membres de la UE i d’Europol.

Per a les cerques automatitzades d’índexs d’expedients policials, els estats membres i Europol utilitzaran el Sistema Europeu d’Índexs d’Expedients Policials (EPRIS).

Segons les noves normes, Europol, l’agència de la UE que dona suport als estats membres en la lluita contra la delinqüència organitzada i greu, també podrà buscar en bases de dades nacionals per contrastar la informació que ha rebut de tercers països.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Joyeux Noël et Bonne Année.

Je vous remercie tous pour votre coopération. Nous retournons le 8 Janvier. Joyeuses Fêtes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Season’s greetings and Happy New Year.

Thank you everyone for your cooperation. We return on January 9th. Happy Holidays!

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Felices fiestas y feliz año nuevo.

Muchas gracias a todos por vuestra colaboración. Volvemos el 8 de enero. ¡Felices fiestas!

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Bones festes i feliç any nou.

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració. Tornem el 8 de gener. Bones festes!

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Accord européen pour renforcer la lutte contre la criminalité environnementale

La présidence du Conseil européen et les négociateurs du Parlement européen sont parvenus à un accord sur une proposition de loi européenne améliorant considérablement les enquêtes et les poursuites en matière de criminalité environnementale.

La nouvelle directive vise à établir des règles minimales sur la définition des infractions pénales et des sanctions afin de mieux protéger l’environnement. Elle remplace la précédente directive de 2008, devenue obsolète face à l’évolution de la législation environnementale de l’Union.

La directive définit plus précisément la criminalité environnementale et ajoute de nouveaux types d’infractions contre l’environnement. Elle harmonise également le niveau des sanctions pour les personnes physiques et, pour la première fois, pour les personnes morales dans tous les États membres de l’UE.

Le Conseil et le Parlement européen ont convenu de porter à 18 le nombre d’infractions actuellement prévues par le droit pénal de l’UE. Elle élargit et clarifie le type de comportements interdits en ce qui concerne l’atteinte à l’environnement. Les nouvelles infractions comprennent le trafic de bois, qui est une cause majeure de déforestation dans certaines parties du monde, le recyclage illégal de composants polluants provenant des navires et un certain nombre d’infractions graves à la législation sur les produits chimiques.

Le Conseil et le Parlement européen se sont également mis d’accord sur une clause dite d’infraction qualifiée. Les infractions visées par la directive, et commises intentionnellement, sont considérées comme des infractions qualifiées si elles entraînent la destruction, des dommages irréversibles, étendus et substantiels ou des dommages durables, étendus et substantiels à un écosystème de taille ou de valeur environnementale significative, ou à un habitat naturel dans un site protégé, ou à la qualité de l’air, du sol ou de l’eau.

Dans le cas des personnes physiques qui commettent l’une des infractions visées par la directive, le texte établit les sanctions suivantes, qui sont plus sévères que les précédentes :

• pour les infractions intentionnelles causant la mort d’une personne, une peine maximale d’emprisonnement d’au moins dix ans ;

• pour les infractions qualifiées ayant des conséquences catastrophiques, une peine maximale d’emprisonnement d’au moins huit ans ;

• pour les infractions commises du fait d’au moins une négligence grave causant la mort d’une personne, une peine maximale d’emprisonnement d’au moins cinq ans ;

• pour les autres infractions intentionnelles visées par la législation, une peine maximale d’emprisonnement d’au moins cinq ans ou d’au moins trois ans.

Pour les personnes morales, la législation établit les sanctions suivantes :

• pour les infractions les plus graves, une amende maximale d’au moins 5 % du chiffre d’affaires mondial total de la personne morale ou, à défaut, de 40 millions d’euros ;

• pour toutes les autres infractions, une amende maximale d’au moins 3 % du chiffre d’affaires mondial total de la personne morale ou, à défaut, de 24 millions d’euros.

Des mesures supplémentaires peuvent également être prises, telles que l’obligation pour l’auteur de l’infraction de restaurer l’environnement ou de compenser les dommages, ou son exclusion de l’accès au financement public ou le retrait de ses permis ou autorisations.

En outre, les États membres devront veiller à ce qu’une formation soit dispensée aux personnes chargées de détecter, d’enquêter et de poursuivre les infractions environnementales, telles que les juges, les procureurs et les autorités de police. Les pays de l’UE devront également veiller à ce que ces autorités disposent de ressources suffisantes, par exemple en matière de personnel qualifié et de ressources financières, pour pouvoir exercer leurs fonctions conformément à la directive. La directive contient également des dispositions visant à apporter un soutien et une assistance aux personnes qui dénoncent des infractions environnementales, aux défenseurs de l’environnement et aux personnes touchées par cette criminalité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Full European agreement to toughen the fight against environmental crime

The presidency of the European Council and European Parliament negotiators have reached an agreement on a proposed EU law that would significantly improve the investigation and prosecution of environmental crime.

The aim of the new directive is to establish minimum rules on the definition of criminal offences and penalties to improve the protection of the environment, replacing the previous 2008 directive, which has become obsolete in the face of the evolution of the Union’s environmental legislation.

The directive provides a more precise definition of environmental offences and adds new types of environmental offences. It also harmonises the level of penalties for natural persons and, for the first time, for legal persons in all EU Member States.

The Council and the European Parliament agreed to increase the number of offences currently existing in EU criminal law back to 18. This broadens and clarifies the type of prohibited conduct that harms the environment. Among the new offences are timber trafficking, which is a major cause of deforestation in some areas of the world, illegal recycling of polluting components from ships and several serious breaches of chemicals legislation.

The Council and the European Parliament also agreed on a so-called ‘qualified offence’ clause. Offences referred to in the directive, and committed intentionally, are considered qualified offences if they cause destruction; irreversible, widespread and substantial damage; or long-term, widespread and substantial damage to an ecosystem of considerable size or environmental value, or to a natural habitat within a protected site, or to the quality of air, soil or water.

In the case of natural persons who commit any of the offences provided for in the directive, the text establishes the following penalties, which are more severe than the previous ones:

• for intentional crimes causing death to any person, a maximum term of imprisonment of at least ten years

• for the qualified offence with catastrophic consequences, a maximum term of imprisonment of at least eight years

• for crimes committed with at least serious negligence causing death to any person, a maximum term of imprisonment of at least five years.

• for other intentional crimes included in the legislation, a maximum prison sentence of at least five years or at least three years.

In the case of legal persons, the text establishes the following penalties:

• for the most serious infringements, a maximum fine of at least 5% of the total worldwide turnover of the legal person or, alternatively, €40 million.

• for all other offences, a maximum fine of at least 3% of the total worldwide turnover of the legal person or, alternatively, €24 million.

Additional measures may also be taken, such as obliging the offender to restore the environment or compensate for damage, excluding the offender from access to public funding or withdrawing permits or authorisations.

In addition, Member States will have to make sure that training is offered to those working to detect, investigate and prosecute environmental crime, such as judges, prosecutors and law enforcement authorities. EU countries will also have to ensure that these authorities have adequate resources, for example, in terms of the number of qualified personnel and financial resources to carry out their functions in accordance with the directive. Furthermore, the directive contains provisions on support and assistance to persons reporting environmental crime, environmental defenders and persons affected by such crimes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Pleno acuerdo europeo para endurecer la lucha contra los delitos medioambientales

La presidencia del Consejo Europeo y los negociadores del Parlamento Europeo han llegado a un acuerdo sobre una propuesta de ley de la UE que mejoraría significativamente la investigación y el procesamiento de los delitos contra el medio ambiente.

La nueva directiva pretende establecer normas mínimas sobre la definición de delitos y sanciones penales para proteger mejor el medio ambiente, en sustitución de la anterior directiva de 2008, que ha quedado obsoleta ante la evolución de la legislación ambiental de la Unión.

La directiva define los delitos medioambientales con mayor precisión y añade nuevos tipos de delitos ambientales. También armoniza el nivel de sanciones para las personas físicas y, por primera vez, para las personas jurídicas en todos los estados miembros de la UE.

El Consejo y el Parlamento Europeo acordaron aumentar de nuevo a 18 el número de delitos que existen actualmente en el derecho penal de la UE. Esto amplía y clarifica el tipo de conductas prohibidas que perjudican al medio ambiente. Los nuevos delitos incluyen el tráfico de madera, que es una de las principales causas de la deforestación en algunas partes del mundo, el reciclaje ilegal de componentes contaminantes de los buques y varios incumplimientos graves de la legislación sobre productos químicos.

El Consejo y el Parlamento Europeo también acordaron una llamada cláusula de infracción calificada. Las infracciones a que se refiere la directiva, y que se cometan intencionadamente, se consideran delitos calificados si causan destrucción, daños irreversibles, generalizados y sustanciales o daños de larga duración, generalizados y sustanciales a un ecosistema de tamaño o valor ambiental considerable, o a un hábitat natural dentro de un sitio protegido, o a la calidad del aire, el suelo o el agua.

En el caso de las personas físicas que cometan alguna de las infracciones previstas por la directiva, el texto establece las siguientes sanciones y que suponen un endurecimiento respecto a las anteriores:

• para delitos dolosos que causen la muerte a cualquier persona, una pena máxima de prisión de al menos diez años

• para el delito calificado de consecuencias catastróficas, una pena máxima de prisión de ocho años como mínimo

• para delitos cometidos con, al menos, una negligencia grave que causen la muerte a cualquier persona, una pena máxima de prisión de al menos cinco años.

• para otros delitos dolosos incluidos en la legislación, una pena máxima de prisión de al menos cinco años o al menos tres años.

En el caso de las personas jurídicas, la ley establece las siguientes sanciones:

• para las infracciones más graves, una multa máxima de al menos el 5% de la total facturación mundial de la persona jurídica o, alternativamente, 40 millones de euros

• para el resto de delitos, una multa máxima de al menos el 3% de la facturación mundial total de la persona jurídica o, alternativamente, 24 millones de euros

También pueden adoptarse medidas adicionales, como obligar al infractor a restaurar el medio ambiente o compensar los daños, excluirlo del acceso a la financiación pública o retirarle los permisos o autorizaciones.

Además, los estados miembros tendrán que garantizar que se ofrece formación a quienes trabajan para detectar, investigar y perseguir los delitos medioambientales, como jueces, fiscales y autoridades policiales. Los países de la UE también tendrán que asegurarse de que estas autoridades disponen de los recursos adecuados, por ejemplo, en cuanto al número de personal cualificado y a los recursos financieros para llevar a cabo sus funciones de acuerdo con la directiva. La directiva contiene también disposiciones sobre apoyo y asistencia a las personas que denuncian delitos medioambientales, defensores del medio ambiente y personas afectadas por estos delitos.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Ple acord europeu per endurir la lluita contra els delictes mediambientals

La presidència del Consell Europeu i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre una proposta de llei de la UE que milloraria significativament la investigació i el processament dels delictes contra el medi ambient.

La nova directiva pretén establir normes mínimes sobre la definició de delictes i sancions penals per tal de protegir millor el medi ambient, en substitució de l’anterior directiva dle 2008, que ha quedat obsoleta davant l’evolució de la legislació ambiental de la Unió.

La directiva defineix els delictes mediambientals amb més precisió i afegeix nous tipus de delictes ambientals. També harmonitza el nivell de sancions per a les persones físiques i, per primera vegada, per a les persones jurídiques a tots els estats membres de la UE.

El Consell i el Parlament Europeu van acordar augmentar de nou a 18 el nombre de delictes que existeixen actualment en el dret penal de la UE. Això amplia i clarifica el tipus de conductes prohibides que perjudiquen el medi ambient. Els nous delictes inclouen el tràfic de fusta, que és una de les principals causes de la desforestació en algunes parts del món, el reciclatge il·legal de components contaminants dels vaixells i diversos incompliments greus de la legislació sobre productes químics.

El Consell i el Parlament Europeu també van acordar una anomenada clàusula d’infracció qualificada. Les infraccions a què es refereix la directiva, i que es cometin intencionadament, es consideren delictes qualificats si causen destrucció, danys irreversibles, generalitzats i substancials o danys de llarga durada, generalitzats i substancials a un ecosistema de mida o valor ambiental considerable, o a un hàbitat natural dins d’un lloc protegit, o a la qualitat de l’aire, el sòl o l’aigua.

En el cas de les persones físiques que cometin alguna de les infraccions previstes per la directiva, el text estableix les sancions següents i que suposen un enduriment respecte de les anteriors:

• per a delictes dolosos que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó d’almenys deu anys

• per al delicte qualificat de conseqüències catastròfiques, una pena màxima de presó de vuit anys com a mínim

• per a delictes comesos amb, almenys, una negligència greu que causin la mort a qualsevol persona, una pena màxima de presó de cinc anys com a mínim.

• per a altres delictes dolosos inclosos en la legislació, una pena màxima de presó d’almenys cinc anys o almenys tres anys.

En el cas de les persones jurídiques, la llei estableix les sancions següents:

• per a les infraccions més greus, una multa màxima d’almenys el 5% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 40 milions d’euros.

• per a la resta de delictes, una multa màxima d’almenys el 3% de la facturació mundial total de la persona jurídica o, alternativament, 24 milions d’euros

També es poden adoptar mesures addicionals, com ara obligar l’infractor a restaurar el medi ambient o compensar els danys, excloure’l de l’accés al finançament públic o retirar-li els permisos o autoritzacions.

A més, els estats membres hauran de garantir que s’ofereix formació als qui treballen per detectar, investigar i perseguir els delictes mediambientals, com ara jutges, fiscals i autoritats policials. Els països de la UE també hauran d’assegurar-se que aquestes autoritats disposen dels recursos adequats, per exemple, pel que fa al nombre de personal qualificat i als recursos financers per dur a terme les seves funcions d’acord amb la directiva. La directiva també conté disposicions sobre suport i assistència a les persones que denuncien delictes mediambientals, defensors del medi ambient i persones afectades per aquests delictes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français