La UE quiere mejorar el apoyo y el reconocimiento a las víctimas del terrorismo

El Consejo Europeo aprobó unas conclusiones sobre la mejora del apoyo y el reconocimiento a las víctimas del terrorismo. Las conclusiones destacan que la lucha contra el terrorismo debe abordarse no solo desde una perspectiva de seguridad, sino también centrándose en las personas directamente afectadas por los actos terroristas.

Con el fin de avanzar en el apoyo, asistencia y protección a las víctimas del terrorismo, las conclusiones fomentan una rápida adopción de la revisión específica de la directiva sobre los derechos de las víctimas –actualmente, en fase de trabajo por parte del Consejo– y la adopción de medidas para garantizar el reconocimiento y el respeto de las víctimas del terrorismo, incluida la promoción de la formación de los profesionales que se tratan.

Las conclusiones destacan que el recuerdo de las víctimas del terrorismo es fundamental para su proceso de recuperación, para fomentar la cohesión social y para la defensa de los valores democráticos. También señalan que las víctimas deben desempeñar un papel central en las políticas de recuerdo porque sus testimonios son una poderosa herramienta para concienciar sobre las consecuencias humanas del terrorismo y para prevenir la radicalización.

Así pues, se invita a los estados miembros a promover políticas en el ámbito de las víctimas del terrorismo para no olvidar su sufrimiento físico y psicológico y que estas políticas también puedan utilizarse como instrumento para prevenir la radicalización violenta.

En 2018, el Consejo pidió a los estados miembros que establecieran un punto de contacto nacional que fuera responsable del suministro de información a las víctimas del terrorismo. Estos puntos de contacto se organizan en una red en toda la UE, que facilita el ejercicio de los derechos transfronterizos de las víctimas.

Las conclusiones recuerdan que la preparación en caso de ataque terrorista también debería extenderse a anticipar el apoyo a las víctimas, en particular designando un punto de contacto único para las víctimas del terrorismo.

En la UE, una directiva sobre los derechos, el apoyo y la protección de las víctimas de delitos garantiza que las personas que han sido víctimas de un delito sean reconocidas y tratadas con respeto. La ley establece que deben recibir la protección, el apoyo y el acceso adecuados a la justicia. También obliga a los países de la Unión a garantizar una formación adecuada sobre las necesidades de las víctimas a los funcionarios que puedan entrar en contacto con ellas.

El 12 de julio de 2023, la Comisión Europea propuso modificar la directiva sobre los derechos de las víctimas. Esta actualización se está discutiendo ahora en el Consejo y en el Parlamento Europeo.

Para las víctimas de determinados delitos, como el terrorismo, la UE ha establecido medidas adicionales para responder de forma más directa a sus necesidades específicas. La directiva contra el terrorismo ofrece a las víctimas del terrorismo derechos adicionales de apoyo, protección y asistencia que respondan a sus demandas.

La Comisión también ha creado un centro de experiencia de la UE para las víctimas del terrorismo para ofrecer conocimientos, orientación y apoyo a las autoridades nacionales y a las organizaciones de apoyo a las víctimas. Ayuda a garantizar que las estructuras nacionales ofrecen asistencia y apoyo profesional a las víctimas del terrorismo para todos los países de la UE.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La UE vol millorar el suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme

El Consell Europeu va aprovar unes conclusions sobre la millora del suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme. Les conclusions destaquen que la lluita contra el terrorisme s’ha d’abordar no només des d’una perspectiva de seguretat, sinó també centrant-se en les persones directament afectades pels actes terroristes.

Per tal d’avançar en el suport, l’assistència i la protecció a les víctimes del terrorisme, les conclusions fomenten una ràpida adopció de la revisió específica de la directiva sobre els drets de les víctimes –actualment, en fase de treball per part del Consell– i l’adopció de mesures per garantir el reconeixement i el respecte de la víctimes del terrorisme, inclosa la promoció de la formació dels professionals que s’hi tracten.

Les conclusions destaquen que el record de les víctimes del terrorisme és fonamental per al seu procés de recuperació, per fomentar la cohesió social i per a la defensa dels valors democràtics. També assenyalen que les víctimes han de tenir un paper central en les polítiques de record perquè els seus testimonis són una eina poderosa per conscienciar sobre les conseqüències humanes del terrorisme i per prevenir la radicalització.

Així doncs, es convida els estats membres a promoure polítiques en l’àmbit de les víctimes del terrorisme perquè no s’oblidi el seu patiment físic i psicològic i que aquestes polítiques també es puguin utilitzar com a instrument per prevenir la radicalització violenta.

L’any 2018, el Consell va demanar als estats membres que establissin un punt de contacte nacional que fos responsable del subministrament d’informació a les víctimes del terrorisme. Aquests punts de contacte s’organitzen en una xarxa a tota la UE, que facilita l’exercici dels drets transfronterers de les víctimes.

Les conclusions recorden que la preparació en cas d’atac terrorista també s’hauria d’estendre a anticipar el suport a les víctimes, en particular designant un punt de contacte únic per a les víctimes del terrorisme.

A la UE, una directiva sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes garanteix que les persones que han estat víctimes d’un delicte siguin reconegudes i tractades amb respecte. La llei estableix que han de rebre la protecció, el suport i l’accés adequats a la justícia. També obliga els països de la Unió a garantir una formació adequada sobre les necessitats de les víctimes als funcionaris que puguin entrar en contacte amb elles.

El 12 de juliol de 2023, la Comissió Europea va proposar modificar la directiva sobre els drets de les víctimes. Aquesta actualització s’està discutint ara al Consell i al Parlament Europeu.

Per a les víctimes de determinats delictes, com el terrorisme, la UE ha establert mesures addicionals per respondre de manera més directa a les seves necessitats específiques. La directiva contra el terrorisme ofereix a les víctimes del terrorisme drets addicionals de suport, protecció i assistència que responguin a les seves demandes.

La Comissió també ha creat un centre d’expertesa de la UE per a les víctimes del terrorisme per oferir coneixements, orientació i suport a les autoritats nacionals i les organitzacions de suport a les víctimes. Ajuda a garantir que les estructures nacionals ofereixen assistència i suport professional a les víctimes del terrorisme per a tots els països de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Septième conférence européenne annuelle d’Europol sur les drogues

Les forces de l’ordre des 27 États membres de l’Union européenne et de 23 pays tiers ont uni leurs efforts pour partager leur expertise en matière de lutte contre le trafic illégal de drogue lors de la 7e conférence européenne annuelle sur les drogues menée par Europol.

Cet événement, qui a eu lieu en décembre dernier au siège d’Europol à La Haye, a marqué une étape importante dans les démarches collectives visant à relever les multiples défis posés par le trafic illégal de drogue. La conférence a réuni des hauts fonctionnaires, des experts et des représentants de diverses agences de police, formant ainsi un front uni contre cette menace croissante.

Les thèmes abordés lors de la conférence comprenaient l’évolution de la politique antidrogue de l’UE, les nouveaux itinéraires, les plateformes logistiques telles que les infrastructures portuaires, les tendances opérationnelles et les menaces, ainsi que des études de cas internationales.

Le trafic illégal de drogue a des conséquences considérables, dépassant les frontières et affectant les pays à l’intérieur et à l’extérieur de l’UE, ainsi que le monde entier. En particulier, la violence croissante associée au trafic de drogue constitue une menace directe pour la sécurité et le bien-être des citoyens. Les organisations criminelles impliquées dans ces activités illicites ont souvent recours à des mesures extrêmes, entraînant une augmentation alarmante de la violence, qui ébranle nos économies et nos sociétés.

La criminalité organisée s’adapte en permanence pour éviter d’être détectée, notamment en ce qui concerne le transport de marchandises illégales telles que les drogues et les produits de contrefaçon. Un récent rapport rédigé par Europol en collaboration avec les principaux ports européens (Rotterdam, Anvers, Hambourg/Bremerhaven) a mis en évidence les méthodes utilisées par les réseaux criminels pour contourner la sécurité dans les ports de l’Union. Le rapport souligne que la corruption est un facteur déterminant pour les trafiquants de marchandises illégales et appelle à une collaboration entre les autorités portuaires et les forces de l’ordre pour lutter contre ces activités criminelles dans les ports.

Une analyse récente d’Europol a également révélé des tendances sur les marchés des drogues illégales en Europe. Le rôle de l’Europe dans la production et le commerce international de drogues évolue, avec une hausse des activités sur les marchés de la cocaïne et de la méthamphétamine. La collaboration entre les groupes criminels du monde entier représente de nouvelles menaces pour la sécurité et l’expansion du marché. Le rapport couvre la chaîne d’approvisionnement et met en garde contre l’innovation dans les processus de production et les nouveaux produits dangereux. Une augmentation de la production et du trafic avec l’Amérique latine a également été constatée.

Le rapport d’Europol se concentre en particulier sur trois types de substances :

Cocaïne : le marché européen de la cocaïne est en expansion et a atteint un niveau de disponibilité sans précédent, ce qui laisse présager une évolution du rôle de cette drogue dans le commerce international. La valeur estimée du marché de détail de l’UE en 2020 était d’au moins 10,5 milliards d’euros. Les réseaux criminels à haut risque dominent le trafic et génèrent des milliards de profits. Depuis 2017, les interceptions de cocaïne ont augmenté en Europe.

En 2021, les États membres de l’UE ont saisi 303 tonnes de cocaïne, un chiffre record. La Belgique, les Pays-Bas et l’Espagne restent les pays où les volumes de saisies sont les plus élevés, ce qui reflète l’importance de ces pays en tant que points d’entrée du trafic de cocaïne en Europe.

Cannabis : le marché du cannabis, estimé à 11,4 milliards d’euros par an, constitue le plus grand marché de la drogue en Europe. Les interventions en 2021 ont atteint un sommet, avec une évolution vers des produits plus puissants et plus diversifiés.

Amphétamine : le marché européen des amphétamines se stabilise à 1,1 milliard d’euros par an. L’Europe est, avec le Moyen-Orient, un important producteur et consommateur mondial d’amphétamines. Les réseaux criminels du commerce des amphétamines ciblent les entreprises et les coopératives, détournent les structures juridiques et recourent à la violence et à la corruption. Des actions clés sont proposées au niveau de l’UE et des États membres pour faire face à ces menaces, comme améliorer la veille stratégique, réduire l’offre, renforcer la sécurité, favoriser la coopération internationale, investir dans le renforcement des capacités et encourager des réponses politiques et sécuritaires.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Europol’s 7th Annual European Drug Conference

Law enforcement agencies from 27 European Union member states and 23 non-EU countries joined forces to share expertise in combating illegal drug trafficking at Europol’s 7th Annual European Drug Conference.

This edition, which took place last December at Europol headquarters in The Hague, marked an important milestone in the collective efforts to address the multiple challenges posed by illicit drug trafficking. The conference brought together senior officials, experts and representatives from various law enforcement agencies, forming a unified front against this growing threat.

Topics discussed at the conference included the development of EU drug policy, emerging routes, logistics hubs such as port infrastructure, operational trends and threats, as well as international case studies.

Illegal drug trafficking has far-reaching consequences, transcending borders and affecting countries both inside and outside the EU, and globally. In particular, the growing increase in violence associated with drug trafficking poses a direct threat to the safety and well-being of citizens. Criminal organisations involved in these illicit activities often resort to extreme measures, leading to an alarming increase in violence, which undermines the very fabric of our economies and societies.

Organised crime continually adapts to avoid detection, especially in the movement of illegal shipments such as drugs and counterfeit goods. A recent collaborative report by Europol and key European ports (Rotterdam, Antwerp, Hamburg/Bremerhaven) revealed the methods used by criminal networks to circumvent security in EU ports. The report highlights corruption as a key facilitator for traffickers of illegal goods and calls for collaborative efforts between port authorities and law enforcement to combat these criminal activities in ports.

In addition, a recent Europol analysis revealed trends in illegal drug markets in Europe. The landscape of Europe’s role in international drug production and trade is changing, with increased activities in the cocaine and methamphetamine markets. Cooperation among criminal groups worldwide presents new threats to security and market expansion. The report touched upon the supply chain, warning of innovation in production processes and new hazardous products. There was also an increase in production and trafficking with Latin America.

The Europol report focuses on three particular types of substances:

Cocaine: the European cocaine market is expanding and has reached an all-time high in availability, with indications of a changing role in the international cocaine trade. The estimated value of the EU retail market in 2020 was at least €10.5 billion. High-risk criminal networks dominate trafficking and generate billions in profits. Since 2017, there has been an increase in cocaine seizures in Europe.

A record 303 tons of cocaine was seized by EU member states in 2021. Belgium, the Netherlands and Spain are still the countries with the highest volumes of seizures, reflecting the importance of these countries as entry points for cocaine trafficking into Europe.

Cannabis: the cannabis market, estimated at €11.4 billion annually, is the largest drug market in Europe. Seizures in 2021 reached a peak, with a shift towards more powerful and diverse products.

Amphetamine: the European amphetamine market is stabilising at 1.1 billion euros per year. Europe, along with the Middle East, is a major global producer and consumer of amphetamine. Criminal networks in the amphetamine trade target businesses and cooperatives, misuse legal structures and resort to violence and corruption. Key actions are suggested at EU and Member State level to address these threats, such as improving strategic intelligence, reducing supply, enhancing security, promoting international cooperation, investing in capacity-building and strengthening political and security responses.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

VII Conferencia Anual Europea sobre Drogas de Europol

Las fuerzas del orden de 27 estados miembros de la Unión Europea y de 23 países no miembros de la Unión unieron fuerzas para compartir conocimientos para combatir el tráfico de drogas ilegales en la VII Conferencia Anual Europea sobre Drogas de Europol.

Esta edición, que tuvo lugar el pasado mes de diciembre en la sede de Europol en La Haya, marcó un hito importante en los esfuerzos colectivos para abordar los múltiples retos que plantea el tráfico ilícito de drogas. La conferencia reunió a altos funcionarios, expertos y representantes de distintas agencias policiales, lo que constituyó un frente unificado contra esta creciente amenaza.

Entre los temas tratados en la Conferencia cabe destacar el desarrollo de la política de drogas de la UE, las rutas emergentes, los centros logísticos –como la infraestructura portuaria–, las tendencias operativas y amenazas, así como casos destacados a nivel internacional.

El tráfico de drogas ilegal tiene consecuencias de gran alcance, que trascienden las fronteras y afectan a los países tanto dentro como fuera de la UE, y a nivel mundial. En particular, el creciente aumento de la violencia asociada al tráfico de drogas supone una amenaza directa para la seguridad y el bienestar de los ciudadanos. Las organizaciones criminales que participan en estas actividades ilícitas a menudo recurren a medidas extremas, provocando un aumento alarmante de la violencia, que socava el tejido mismo de nuestras economías y sociedades.

El crimen organizado se adapta continuamente para evitar ser detectado, especialmente en el movimiento de envíos ilegales como drogas y falsificaciones. Un reciente informe colaborativo de Europol y puertos europeos clave (Rotterdam, Amberes, Hamburgo/Bremerhaven) destacó los métodos utilizados por las redes criminales para eludir la seguridad en los puertos de la Unión. El informe hace hincapié en la corrupción como facilitador fundamental para los traficantes de mercancías ilegales y pide esfuerzos de colaboración entre las autoridades portuarias y las fuerzas del orden para combatir estas actividades delictivas en los puertos.

Así mismo, un reciente análisis de Europol reveló las tendencias de los mercados de drogas ilegales en Europa. El panorama del rol europeo en la producción y el comercio internacional de drogas está cambiando, con un aumento de las actividades en los mercados de la cocaína y la metanfetamina. La colaboración entre grupos criminales a nivel mundial presenta nuevas amenazas a la seguridad y la expansión del mercado. El informe cubrió la cadena de suministro, advirtiendo de la innovación en los procesos de producción y nuevos productos peligrosos. También se constató un aumento de la producción y el tráfico con América Latina.

El informe de Europol incide especialmente en tres tipos de sustancias:

Cocaína: el mercado europeo de la cocaína se está expandiendo y ha alcanzado un máximo histórico de disponibilidad, con indicios de un papel cambiante en el comercio internacional de esta droga. El valor estimado del mercado minorista de la UE en 2020 era de al menos 10.500 millones de euros. Las redes criminales de alto riesgo dominan el tráfico y generan miles de millones de beneficios. Desde 2017 se ha producido un aumento de las intervenciones de cocaína en Europa.

Un récord de 303 toneladas de cocaína fueron incautadas por los estados miembros de la UE en 2021. Bélgica, Países Bajos y España siguen siendo los países que registran los volúmenes más elevados de comisos, lo que refleja la importancia de estos países como puntos de entrada del tráfico de cocaína en Europa.

Cannabis: el mercado del cannabis, estimado en 11.400 millones de euros anuales, es el mayor mercado de drogas de Europa. Las intervenciones en 2021 alcanzaron una cifra máxima, con un cambio hacia productos más potentes y diversos.

Anfetamina: el mercado europeo de anfetaminas se está estabilizando en 1.100 millones de euros anuales. Europa, junto con Oriente Medio, es un gran productor y consumidor mundial de anfetamina. Las redes criminales del comercio de anfetaminas están orientadas a las empresas y cooperativas, hacen un mal uso de las estructuras legales y recurren a la violencia y la corrupción. Se sugieren acciones clave en el ámbito de la UE y de los estados miembros para hacer frente a estas amenazas, como mejorar la inteligencia estratégica, reducir la oferta, mejorar la seguridad, fomentar la cooperación internacional, invertir en el desarrollo de capacidades y reforzar las respuestas políticas y de seguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

VII Conferència Anual Europea sobre Drogues d’Europol

Les forces de l’ordre de 27 estats membres de la Unió Europea i de 23 països no membres de la Unió van unir forces per compartir coneixements per combatre el tràfic de drogues il·legals en la VII Conferència Anual Europea sobre Drogues d’Europol.

Aquesta edició, que va tenir lloc el mes de desembre passat a la seu d’Europol a la Haia, va marcar una fita important en els esforços col·lectius per abordar els múltiples reptes que planteja el tràfic il·lícit de drogues. La conferència va reunir alts funcionaris, experts i representants de diverses agències policials, cosa que va constituir un front unificat contra aquesta amenaça creixent.

Entre els temes tractats a la Conferència cal destacar el desenvolupament de la política de drogues de la UE, les rutes emergents, els centres logístics —com ara la infraestructura portuària—, les tendències operatives i amenaces, així com casos destacats a escala internacional.

El tràfic de drogues il·legal té conseqüències de gran abast, que transcendeixen les fronteres i afecten els països tant dins com fora de la UE, i a escala mundial. En particular, l’augment creixent de la violència associada al tràfic de drogues suposa una amenaça directa per a la seguretat i el benestar dels ciutadans. Les organitzacions criminals que participen en aquestes activitats il·lícites sovint recorren a mesures extremes, de manera que provoquen un augment alarmant de la violència, que soscava el teixit mateix de les nostres economies i societats.

El crim organitzat s’adapta contínuament per evitar ser detectat, especialment en el moviment d’enviaments il·legals com drogues i falsificacions. Un recent informe col·laboratiu d’Europol i ports europeus clau (Rotterdam, Anvers, Hamburg/Bremerhaven) va destacar els mètodes utilitzats per les xarxes criminals per eludir la seguretat als ports de la Unió. L’informe posa l’accent en la corrupció com a facilitador fonamental per als traficants de mercaderies il·legals i demana esforços de col·laboració entre les autoritats portuàries i les forces de l’ordre per combatre aquestes activitats delictives als ports.

Així mateix, una anàlisi recent d’Europol va revelar les tendències dels mercats de drogues il·legals a Europa. El panorama del rol europeu en la producció i el comerç internacional de drogues està canviant, amb un augment de les activitats als mercats de la cocaïna i la metamfetamina. La col·laboració entre grups criminals a escala mundial presenta noves amenaces a la seguretat i l’expansió del mercat. L’informe va cobrir la cadena de subministrament, i va advertir de la innovació en els processos de producció i nous productes perillosos. També es va constatar un augment de la producció i el tràfic amb l’Amèrica Llatina.

L’informe d’Europol fa incidència especialment en tres tipus de substàncies:

Cocaïna: el mercat europeu de la cocaïna s’està expandint i ha assolit un màxim històric de disponibilitat, amb indicis d’un paper canviant en el comerç internacional d’aquesta droga. El valor estimat del mercat minorista de la UE el 2020 era d’almenys 10.500 milions d’euros. Les xarxes criminals d’alt risc dominen el tràfic i generen milers de milions de beneficis. Des de l’any 2017 s’ha produït un augment de les intervencions de cocaïna a Europa.

Un rècord de 303 tones de cocaïna van ser confiscades pels estats membres de la UE el 2021. Bèlgica, els Països Baixos i Espanya continuen sent els països que registren els volums més elevats de comisos, cosa que reflecteix la importància d’aquests països com a punts d’entrada del tràfic de cocaïna a Europa.

Cànnabis: el mercat del cànnabis, estimat en 11.400 milions d’euros anuals, és el mercat de drogues més gran d’Europa. Les intervencions l’any 2021 van assolir una xifra màxima, amb un canvi cap a productes més potents i diversos.

Amfetamina: el mercat europeu d’amfetamines s’està estabilitzant en 1.100 milions d’euros anuals. Europa, juntament amb l’Orient Mitjà, és un gran productor i consumidor mundial d’amfetamina. Les xarxes criminals del comerç d’amfetamines estan orientades a les empreses i cooperatives, fan un mal ús de les estructures legals i recorren a la violència i la corrupció. Es suggereixen accions clau en l’àmbit de la UE i dels estats membres per fer front a aquestes amenaces, com ara millorar la intel·ligència estratègica, reduir l’oferta, millorar la seguretat, fomentar la cooperació internacional, invertir en el desenvolupament de capacitats i reforçar les respostes polítiques i de seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Le Conseil européen se prononce en faveur d’un accès équitable aux données

Pour faire de l’Union européenne un leader dans notre société fondée sur les données, le Conseil a adopté un nouveau règlement fixant des normes harmonisées pour l’équité de l’utilisation des données et l’accès à celles-ci.

La législation européenne sur les données impose aux fabricants et aux fournisseurs de services de permettre à leurs utilisateurs, qu’il s’agisse d’entreprises ou de particuliers, d’accéder aux données générées par l’utilisation de leurs produits ou services, des machines à café aux éoliennes, et de les réutiliser. Elle permet également aux utilisateurs de partager ces données avec des tiers. Par exemple, les propriétaires d’automobiles pourraient choisir, dans un avenir assez proche, de partager certaines données relatives à leur véhicule avec un mécanicien ou leur compagnie d’assurance.

Le règlement établit de nouvelles normes concernant l’accès et l’utilisation des données générées dans l’UE dans tous les secteurs économiques. Il vise à :

  • Garantir l’équité dans la répartition de la valeur des données entre les acteurs de l’environnement numérique ;
  • Stimuler un marché compétitif des données ;
  • Offrir des possibilités d’innovation fondées sur les données ;
  • Rendre les données plus accessibles à tous.

La nouvelle règlementation a également pour objectif de faciliter le passage d’un fournisseur de services de traitement des données à un autre, d’établir des garanties contre le transfert illégal de données et de prévoir l’élaboration de normes d’interopérabilité pour la réutilisation des données entre différents secteurs.

L’objectif est de donner aux particuliers et aux entreprises davantage de contrôle sur leurs données grâce à un droit de portabilité renforcé, permettant de copier ou de transférer facilement des données à partir de différents services, où les données sont générées par des objets intelligents, des machines et des dispositifs. La nouvelle règlementation permettra aux consommateurs et aux entreprises d’avoir leur mot à dire sur ce qui peut être fait avec les données générées par leurs produits connectés.

Ce règlement permettra aux utilisateurs de dispositifs connectés, allant des électroménagers intelligents aux machines industrielles, d’accéder aux données générées par leur utilisation, qui sont souvent collectées exclusivement par les fabricants et les fournisseurs de services.

En ce qui concerne les données de l’internet des objets (IoT), la nouvelle règlementation se concentre en particulier sur les fonctionnalités des données collectées par les produits connectés plutôt que sur les produits eux-mêmes.

La nouvelle loi assure un niveau adéquat de protection des secrets commerciaux et des droits de propriété intellectuelle, et propose des garanties appropriées contre d’éventuels comportements abusifs. Bien qu’il encourage l’échange de données, le nouveau règlement vise également à soutenir l’industrie de l’UE par le biais de garanties pour des circonstances exceptionnelles et des mécanismes de résolution des litiges.

En outre, il contient des mesures pour prévenir l’abus de déséquilibres contractuels dans les contrats d’échange de données en raison de conditions contractuelles injustes imposées par une partie disposant d’une position de négociation nettement plus forte. Ces mesures protégeront les entreprises de l’Union européenne contre les accords déloyaux et donneront aux PME une plus grande marge de manœuvre.

Le règlement permet aux organismes du secteur public, à la Commission européenne, à la Banque centrale européenne et aux organes de l’UE d’accéder aux données du secteur privé et de les utiliser lorsque cela est nécessaire dans des circonstances exceptionnelles, en particulier en cas d’urgence publique, comme les inondations et les incendies de forêt, ou pour effectuer une tâche d’intérêt du public.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

The European Council opts for fair access to data

To make the European Union a leader in our data-driven society, the Council adopted a new regulation on harmonised rules on fair use and access to data.

The EU Data Act imposes an obligation on manufacturers and service providers to allow their users, whether companies or individuals, to access and reuse the data generated by the use of their products or services – from coffee machines to wind turbines. It also allows users to share this data with third parties. An example of this is that, in the not-too-distant future, car owners could choose to share certain vehicle data with a mechanic or their insurance company.

The regulation establishes new rules on who can access and use data generated in the EU in all economic sectors. It aims to:

  • Guarantee fairness in the allocation of data value among stakeholders in the digital environment.
  • Stimulate a competitive data market.
  • Pave the way for opportunities for data-driven innovation.
  • Make data more accessible to all.

The new regulation also aims to facilitate switching between data processing service providers, establishes safeguards against illegal data transfer and provides for the development of interoperability standards for data reuse across sectors.

It seeks to give both individuals and companies more control over their data through a strengthened portability right, allowing data to be easily copied or transferred from different services, where data is generated by smart objects, machines and devices. The new law will empower consumers and businesses by giving them a say in what can be done with the data generated by their connected products.

The new regulation will enable users of connected devices, ranging from smart home appliances to industrial machines, to access data generated by their use, which is often collected exclusively by manufacturers and service providers.

Regarding Internet of Things (IoT) data, the new law focuses, in particular, on the functionalities of the data collected by connected products rather than focusing on the products themselves.

The new law guarantees an adequate level of protection of trade secrets and intellectual property rights, together with the appropriate safeguards against possible abusive behaviour. While encouraging data sharing, the new regulation aims to support EU industry while providing safeguards for exceptional circumstances and dispute resolution mechanisms.

It also contains measures to prevent the abuse of contractual imbalances in data exchange contracts due to unfair contractual conditions imposed by a party with a significantly stronger bargaining position. With these measures, EU companies will be protected from unfair agreements and SMEs will have more room for manoeuvre.

The regulation provides the means for public sector bodies, the European Commission, the European Central Bank and EU bodies to access and use private sector data needed in exceptional circumstances, especially in case of public emergency, such as floods and forest fires, or to carry out a task in the public interest.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

El Consejo Europeo se inclina por un acceso justo a los datos

Para hacer de la Unión Europea un líder en nuestra sociedad basada en los datos, el Consejo adoptó un nuevo reglamento en materia de normas armonizadas sobre el uso y el acceso justo a los datos.

La Ley de Datos de la UE impone a los fabricantes y proveedores de servicios la obligación de permitir a sus usuarios, ya sean empresas o particulares, acceder a los datos generados por el uso de sus productos o servicios —desde máquinas de café hasta aerogeneradores— y reutilizarlos. También permite a los usuarios compartir estos datos con terceros. Por ejemplo, los propietarios de automóviles podrían elegir en un futuro no muy lejano compartir determinados datos del vehículo con un mecánico o con su compañía de seguros.

El reglamento establece nuevas normas sobre quién puede acceder a los datos generados en la UE en todos los sectores económicos y utilizarlos. Tiene como objetivo:

  • Garantizar la equidad en la asignación del valor de los datos entre los actores del entorno digital.
  • Estimular un mercado de datos competitivo.
  • Abrir oportunidades para la innovación basada en datos.
  • Hacer que los datos sean más accesibles para todos.

La nueva reglamentación también pretende facilitar el cambio entre los proveedores de servicios de tratamiento de datos, establece salvaguardas contra la transferencia ilegal de datos y prevé el desarrollo de estándares de interoperabilidad para la reutilización de datos entre sectores.

Se busca el objetivo de dar tanto a los individuos como a las empresas más control sobre sus datos mediante un derecho de portabilidad reforzado, que permita copiar o transferir datos fácilmente desde diferentes servicios, en los que los datos son generados con objetos inteligentes, máquinas y dispositivos. La nueva reglamentación empoderará a los consumidores y las empresas al darles voz sobre lo que se puede hacer con los datos que generen sus productos conectados.

La nueva regulación permitirá a los usuarios de dispositivos conectados, que van desde electrodomésticos inteligentes hasta máquinas industriales, acceder a los datos generados por su uso, que a menudo son recopilados exclusivamente por los fabricantes y los proveedores de servicios.

Con respecto a los datos del internet de las cosas (IoT), la nueva reglamentación se centra, en particular, en las funcionalidades de los datos recopilados por los productos conectados en lugar de centrarse en los productos en sí.

La nueva Ley garantiza un nivel adecuado de protección de los secretos comerciales y los derechos de propiedad intelectual, acompañado de las garantías pertinentes contra posibles comportamientos abusivos. Aunque fomenta el intercambio de datos, el nuevo reglamento tiene como objetivo apoyar a la industria de la UE al tiempo que ofrece salvaguardas para circunstancias excepcionales y mecanismos de resolución de disputas.

También contiene medidas para evitar el abuso de los desequilibrios contractuales en los contratos de intercambio de datos a causa de las condiciones contractuales injustas impuestas por una parte, con una posición negociadora significativamente más fuerte. Estas medidas protegerán a las empresas de la Unión de los acuerdos injustos y darán más margen de maniobra a las pymes.

El reglamento proporciona los medios para que los organismos del sector público, la Comisión Europea, el Banco Central Europeo y los organismos de la UE puedan acceder a los datos del sector privado que sean necesarios en circunstancias excepcionales y utilizarlos, especialmente en caso de una emergencia pública, como inundaciones e incendios forestales, o para cumplir una tarea de interés público.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

El Consell Europeu s’inclina per un accés just a les dades

Per convertir la Unió Europea en un líder en la nostra societat basada en les dades, el Consell va adoptar un nou reglament pel que fa a normes harmonitzades sobre l’ús i l’accés just a les dades.

La Llei de dades de la UE imposa als fabricants i proveïdors de serveis l’obligació de permetre als seus usuaris, siguin empreses o particulars, accedir a les dades generades per l’ús dels seus productes o serveis —des de les màquines de cafè fins als aerogeneradors— i reutilitzar-les. També permet als usuaris compartir aquestes dades amb tercers. Per exemple, els propietaris d’automòbils podrien triar en un futur no molt llunyà compartir determinades dades del vehicle amb un mecànic o amb la seva companyia d’assegurances.

El reglament estableix noves normes sobre qui pot accedir a les dades generades a la UE en tots els sectors econòmics i utilitzar-les. Té com a objectiu:

  • Garantir l’equitat en l’assignació del valor de les dades entre els actors de l’entorn digital.
  • Estimular un mercat de dades competitiu.
  • Obrir oportunitats per a la innovació basada en dades.
  • Fer que les dades siguin més accessibles per a tothom.

La nova reglamentació també pretén facilitar el canvi entre proveïdors de serveis de tractament de dades, estableix salvaguardes contra la transferència il·legal de dades i preveu el desenvolupament d’estàndards d’interoperabilitat per a la reutilització de dades entre sectors.

Se cerca l’objectiu de donar tant a les persones com a les empreses més control sobre les seves dades mitjançant un dret de portabilitat reforçat, que permeti copiar o transferir dades fàcilment des de diferents serveis, en què les dades es generin amb objectes intel·ligents, màquines i dispositius. La nova reglamentació apoderarà els consumidors i les empreses donant-los la paraula sobre què es pot fer amb les dades que generen els seus productes connectats.

La nova regulació permetrà als usuaris de dispositius connectats, que van des d’electrodomèstics intel·ligents fins a màquines industrials, accedir a les dades generades pel seu ús, les quals sovint són recollides exclusivament pels fabricants i els proveïdors de serveis.

Pel que fa a les dades de l’internet de les coses (IoT), la nova reglamentació se centra, en particular, en les funcionalitats de les dades recollides pels productes connectats en lloc de centrar-se en els productes mateixos.

La nova Llei garanteix un nivell adequat de protecció dels secrets comercials i dels drets de propietat intel·lectual, acompanyat de les garanties pertinents contra possibles comportaments abusius. Tot i que fomenta l’intercanvi de dades, el nou reglament té com a objectiu donar suport a la indústria de la UE alhora que ofereix salvaguardes per a circumstàncies excepcionals i mecanismes de resolució de disputes.

També conté mesures per evitar l’abús dels desequilibris contractuals en els contractes d’intercanvi de dades a causa de les condicions contractuals injustes imposades per una part, amb una posició de negociació significativament més forta. Aquestes mesures protegiran les empreses de la Unió dels acords injustos i donaran més marge de maniobra a les pimes.

El reglament proporciona els mitjans perquè els organismes del sector públic, la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i els organismes de la UE puguin accedir a les dades del sector privat que siguin necessàries en circumstàncies excepcionals i utilitzar-les, especialment en cas d’emergència pública, com ara inundacions i incendis forestals, o per complir amb una tasca d’interès públic.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français