Categoria: Cossos de seguretat

54 persones detingudes arreu d’Europa contra l’explotació laboral

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant les darreres setmanes, les forces de l’ordre, els guàrdies de fronteres i les autoritats laborals i fiscals d’arreu d’Europa van unir forces per identificar i combatre l’explotació laboral. Aquesta recent edició de les Jornades d’Acció Conjunta EMPACT es va centrar en el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació laboral, amb especial èmfasi en el sector agrícola, la gastronomia i les agències de treball temporal.

En particular, les autoritats implicades també van prendre mesures contra l’explotació de nacionals de tercers països i refugiats. Liderades per França i els Països Baixos, i dutes a terme per autoritats de 32 països amb el suport d’Europol i l’Autoritat Europea del Treball (ELA), les jornades d’acció van suposar la detenció de 54 persones i la identificació de 404 víctimes potencials de tràfic d’éssers humans.

En general, els resultats de l’acció inclouen:

• 22.296 agents de les forces de l’ordre i les autoritats laborals i fiscals que van participar en l’acció.

• 194.995 entitats controlades (incloses 73.218 persones, 11.815 ubicacions, 26.412 vehicles i 83.958 documents).

• 93 persones sospitoses de tràfic d’éssers humans identificades (de les quals 92 per explotació laboral).

• 54 persones detingudes per diversos delictes (de les quals 44 per explotació laboral).

• 404 possibles víctimes de tràfic d’éssers humans identificades (de les quals 393 possibles víctimes d’explotació laboral).

• 341 noves investigacions en diversos delictes iniciats (de les quals 43 d’explotació laboral).

L’objectiu d’aquesta acció recurrent és que les autoritats se centrin en les formes d’explotació laboral més pertinents o esteses als seus respectius països. Es van dur a terme inspeccions en una àmplia gamma de sectors, com ara la restauració, la gastronomia, el lliurament d’aliments, el processament d’aliments i la carn, els serveis de bellesa, l’atenció mèdica domèstica, la logística i la distribució, l’agricultura, la construcció i la mineria.

Alguns països han confirmat diversos modus operandi en el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació agrícola i laboral. Aquests inclouen discrepàncies entre els pagaments i les hores de treball dels empleats, violacions de les lleis sobre el salari mínim, treball no declarat, esquemes il·legals operats per agències de treball temporal, incompliments de les hores màximes de treball, males condicions d’habitatge proporcionades pels empresaris, l’ocupació de menors, servitud per deutes, treball sense permisos i la retenció de documents d’identitat i de viatge. A més, els nacionals de tercers països poden utilitzar documents semblants, passaports falsificats i permisos de residència falsificats. En general, els casos d’explotació laboral i treball forçat són significativament infradeclarats i no reflecteixen la veritable magnitud del problema.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Reconstruir el vincle policia-societat a França

Notes de seguretatDeixa un comentari

El deteriorament de les relacions entre la policia i la població s’explica, en part, pel predomini d’una lògica marcial i política a curt termini. Aquest model perjudica tant els ciutadans, víctimes de pràctiques brutals, com els policies, exposats a missions mal definides i arriscades.

Aquesta idea se n’extreu d’una investigació realitzada per: Marie Lajus, alt funcionari, exprefecte i comissari de policia, Jacques de Maillard, professor universitari i Marc-Olivier Padis, Director d’Estudis de Terra Nova.

Un informe d’inspecció recent assenyala un deteriorament del vincle de confiança entre les forces de seguretat interna i la població. La bretxa entre les expectatives de la població i la comprensió de les prioritats dels serveis és òbvia. Aquest deteriorament no només és preocupant per la insatisfacció dels usuaris. També condueix a una acció de política de seguretat menys efectiva. La sensació de distància entre la policia i la societat dificulta la feina policial.

Les oportunitats de contacte entre la policia i la població tenen lloc amb massa freqüència durant les interaccions de control, en una lògica coercitiva i, de vegades, en un mode ofensiu, la qual cosa crea un clima de desconfiança desfavorable per al treball policial.

També col·loca els agents en situacions conflictives on la seva responsabilitat pot ser qüestionada. Un malestar policial és evident durant un cert nombre de missions per a les quals no estan preparats o que només tenen com a objectiu l’aparent desplegament de la força i l’acció repressiva. Aquest malestar està en part lligat a les condicions en un context de tensió operativa permanent.

L’acció de la policia durant la crisi sanitària s’ha orientat per instruccions oficials en una direcció essencialment repressiva. Les forces policials i de gendarmeria s’han mobilitzat massivament per tal de comprovar l’aplicació del confinament i les seves diferents mesures (certificats, tancaments de places, ús de mascaretes, etc.). En total, uns 100.000 agents, és a dir, gairebé tot el personal dedicat a la via pública, van ser mobilitzats diàriament per aquesta acció.

El domini d’un mode d’intervenció principalment coercitiu, basat en concepcions obsoletes de gestió de multituds i dissuasió a través de l’exhibició de la força, condueix a situacions de fracàs col·lectiu de les quals els agents paguen el preu (lesions, imatge degradada, risc de persecució penal).

Però els beneficis en termes de comunicació segueixen sent prou forts perquè els líders polítics persisteixin en l’atzucac. Els moviments de les armilles grogues presenten un cas especial ja que no es tractava que la policia s’enfrontés a manifestacions organitzades, amb un recorregut declarat, organitzadors identificats, interlocutors responsables, un ritual controlat. Per defecte, als ulls del Ministeri de l’Interior, no es tractava de manifestacions sinó de concentracions, és a dir, una qualificació que autoritzava l’ús legal de la força de manera molt més àmplia.

Als països veïns, s’ha observat un enfocament completament diferent. Per exemple, als Països Baixos, l’acció policial s’ha dut a terme amb un esperit de prevenció, diàleg i rendició de comptes. L’eslògan escollit no va ser el de la «guerra contra el virus» llançada pel president de la República a França i després retransmesa, des del primer ministre, a tots els nivells jeràrquics. L’eslògan col·lectiu holandès era: «junts, controleu l’epidèmia”.

El cas holandès mostra que una altra estratègia per gestionar el confinament va ser possible destacant el contacte amb la població, els missatges de prevenció i el suport. La policia britànica va implementar pràctiques d’acord amb un enfocament de 4 E (Engage, Explain, Encourage, Enforce), de les quals la dimensió de coerció era, per tant, només una de les quatre dimensions, i les avaluacions de la qual han demostrat que ha ajudat a mantenir o fins i tot a desenvolupar la bona voluntat pública. Per contra, la política de números, que ja ha mostrat els seus límits, no valora cap de les habilitats professionals de la policia. Només funciona sobre la por a l’uniforme o al càstig, en detriment de construir un vincle durador entre la policia i la societat. Això ha de suposar reforçar la formació inicial i continuada dels funcionaris encarregats de la seguretat interior, que actualment és massa limitada en durada i insuficientment adaptada des del punt de vista del contingut i la preparació per a la professió.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La crisi a Nigèria: per què reformar la policia és clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

La violència armada s’ha convertit en una crisi de seguretat de ple dret a Nigèria, especialment a les regions del nord-oest i centre-nord del país. El que van començar sent atacs esporàdics ha derivat en campanyes coordinades de violència que afecten comunitats senceres.

Entre 2023 i 2025, més de 10.000 persones han mort a mans de grups armats al nord de Nigèria, la majoria dones i infants. La vida rural es veu completament alterada: pagesos segrestats als camps, viatgers atacats a les carreteres, pobles sencers desplaçats. En algunes zones, els residents fins i tot han de pagar “impostos” als bandits per poder fer la collita.

Segons Onyedikachi Madueke, doctorand en Seguretat a Nigèria de la Universitat d’Aberdeen, aquesta inseguretat genera pobresa, afebleix la confiança en l’Estat i impulsa l’emigració.

Els estudis sobre el bandolerisme a Nigèria acostumen a centrar-se en factors com la pobresa, l’exclusió social o els territoris desgovernats. Però sovint es deixa de banda un element essencial: la manca de capacitat institucional de la policia.

Algunes conclusions de la investigació de Madueke apunten clarament cap a una força policial amb greus mancances estructurals: escassetat de personal, manca de finançament, condicions laborals precàries i una organització excessivament centralitzada.

Aquests dèficits no són només problemes administratius, sinó factors que propicien entorns on la violència organitzada pot prosperar. Les conclusions s’articulen en quatre grans eixos.

Crisi de personal: massa pocs agents per a massa ciutadans

Amb 220 milions d’habitants, Nigèria compta amb 370.000 policies. En alguns municipis del nord, només 32 agents protegeixen centenars de milers de persones. A més, fins al 80 % dels policies estan assignats a protegir polítics, empresaris… Això deixa una minoria disponible per a tasques policials reals.

Finançament crònicament insuficient

El pressupost policial de 2024 ronda els 808 milions de dòlars, molt per sota de països com Sud-àfrica o Egipte. Les comissaries no tenen ordinadors, ni paper, ni accés a internet. Els agents usen els mòbils personals. Els vehicles patrulla no tenen combustible i l’equipament especialitzat és inexistent o obsolet.

Condicions laborals precàries

Un agent júnior pot cobrar 44 dòlars al mes, insuficients per viure. Han de pagar-se els uniformes, l’assistència mèdica i viuen en casernes degradades, sense aigua ni electricitat. Les famílies dels agents morts sovint tarden anys a rebre les compensacions. Aquesta precarietat genera desmotivació i desconnexió, amb greus implicacions per a la seguretat nacional.

Estructura excessivament centralitzada

La Policia de Nigèria està controlada des d’Abuja, la capital, cosa que deixa els governs regionals sense autoritat real sobre els agents desplegats als seus territoris. Aquest model centralitzat limita la resposta ràpida, dificulta la confiança comunitària i afavoreix que els criminals actuïn impunement en zones on l’Estat és percebut com a inexistent.

Per fer front a la violència armada cal enfortir institucionalment la policia. Les mesures urgents haurien d’incloure:

  • Augmentar la contractació de policies, especialment a les zones rurals.
  • Millorar els salaris i les condicions de vida dels agents.
  • Descentralitzar el cos policial i permetre la creació de forces regionals i comunitàries.
  • Assegurar la transparència en l’ús dels fons destinats a la seguretat, especialment el Fons de Confiança Policial.

Reforçar la policia no és només una qüestió de gestió: és un pas fonamental per restaurar la confiança, garantir la seguretat i construir un futur més estable per a Nigèria.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Gran operació global contra el tràfic de persones

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una important operació contra el tràfic de persones ha donat lloc a la protecció de 1.194 possibles víctimes i a la detenció de 158 presumptes delinqüents. Com a part de les investigacions en curs, també s’han identificat 205 sospitosos més de tràfic de persones. La jornada policial es va centrar en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, criminalitat forçada i mendicitat forçada, amb un enfocament especial en les víctimes menors d’edat.

L’edició d’aquest any de l’operació, amb el nom en clau Cadena Global, va tenir lloc de l’1 al 6 de juny de 2025 i va ser dirigida per les forces de l’ordre a Àustria i Romania, amb la coordinació i el suport de l’Europol, l’agència Frontex i la INTERPOL. La finalitat era detectar i desmantellar objectius d’alt valor i grups de crim organitzat responsables de la majoria dels casos de tràfic de persones, així com protegir les víctimes, comissar els actius criminals i iniciar les investigacions de seguiment.

L’operació va involucrar gairebé 15.000 agents de 43 països diferents, incloent-hi les forces de l’ordre, les guàrdies frontereres, els inspectors de treball, i les autoritats fiscals i duaneres. Es van detectar possibles víctimes de 64 països diferents, la majoria de Romania, Ucraïna, Colòmbia, la Xina i Hongria. Moltes havien traspassat fronteres i fins i tot continents, cosa que demostra la naturalesa global dels esquemes del tràfic de persones.

Les investigacions mostren que la gran majoria de les víctimes d’explotació sexual són dones adultes, mentre que l’explotació de menors d’edat està principalment relacionada amb la mendicitat forçada i l’activitat delictiva forçada, per exemple, com a carteristes. En molts d’aquests casos, protegir les víctimes pot ser difícil, ja que sovint són explotades per membres de la seva família.

Els delinqüents participaven en el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual i criminalitat forçada en diversos estats de la Unió Europea. Les víctimes eren normalment reclutades mitjançant el mètode de l’amant, i després eren forçades a prostituir-se. A més, les víctimes es veien obligades a estafar els clients i enganyar-los perquè lliuressin grans quantitats de diners. En altres casos, les víctimes havien de robar els clients o els havien d’atreure a llocs remots perquè els traficants els poguessin sostreure els béns.

També es van dur a terme decomisos importants, com ara: 277.669 € en efectiu, 1 tona de cànnabis, 899 unitats d’altres estupefaents, 30 armes de foc, 15 components explosius, 65 documents fraudulents i 5 béns immobles.

L’Europol, Frontex i la INTERPOL van donar suport a l’operació, que també va donar lloc a 182 noves investigacions, a través de la coordinació internacional. Per ajudar els agents sobre el terreny i donar suport a l’intercanvi d’informació en temps real, es va establir un centre de coordinació a la seu de Frontex a Varsòvia (Polònia), format per funcionaris de 33 països.

L’Europol va proporcionar el suport analític de diversos experts que van processar les dades i les van comparar amb les bases de dades de l’agència. Un expert de l’Europol es va instal·lar al centre de coordinació de Varsòvia mentre va durar la setmana d’acció.

La INTERPOL va proporcionar l’accés a les seves bases de dades i notificacions internacionals, i va oferir suport d’investigació i analític als casos que van sorgir durant l’operació.

Durant l’acció policial de sis dies, els països van actuar sobre la base de la intel·ligència compartida per fer incursions en llocs coneguts i dur a terme els decomisos. També es va augmentar la presència de les forces de l’ordre en punts crítics i centres de transport clau, per identificar les víctimes i els sospitosos. Uns 15.000 agents van controlar: 924.392 persones, 842.281 documents, 181.954 vehicles, 5.745 vols i embarcacions, i 20.783 indrets.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com podem evitar els biaixos de la intel·ligència artificial en la policia? Una guia pràctica de l’Europol

Notes de seguretatDeixa un comentari

La intel·ligència artificial està canviant radicalment la manera com operen els cossos de seguretat a Europa. Tanmateix, el seu ús no està lliure de perills, especialment quan els algoritmes perpetuen, o fins i tot empitjoren, les discriminacions i els prejudicis que ja estan presents en la societat. Per enfrontar-se a aquest desafiament, l’Innovation Lab de l’Europol ha publicat una guia innovadora, AI bias in law enforcement. A practical guide (febrer de 2025), que analitza com identificar i reduir els biaixos algorítmics en l’àmbit policial.

Aquesta guia es basa en els principis de l’AI Act de la Unió Europea, que estableix normes estrictes per assegurar un ús segur, transparent i no discriminatori de la intel·ligència artificial, especialment en àrees d’alt risc, com la de l’aplicació de la llei. Segons l’Europol, seguir aquests principis és essencial per protegir els drets fonamentals, guanyar la confiança del públic i garantir que la intel·ligència artificial sigui una eina útil i ètica al servei de la seguretat.

Els riscos reals dels biaixos algorítmics

L’ús de la intel·ligència artificial en funcions policials, com són la vigilància predictiva, el reconeixement facial, l’anàlisi de dades o la presa de decisions operatives, pot conduir a decisions esbiaixades si els algoritmes es basen en dades incompletes o històricament carregades de prejudicis. Aquest risc és particularment elevat en grups vulnerables o minoritaris, que poden ser afectats de manera desproporcionada per aquests sistemes.

Estratègies per mitigar el biaix

L’informe proposa diverses recomanacions pràctiques que les agències policials poden adoptar per minimitzar el risc de biaixos:

– Fer auditories independents dels sistemes d’intel·ligència artificial abans i durant el seu ús.

– Mantenir una supervisió humana constant i la capacitat d’intervenir en les decisions automatitzades.

– Analitzar críticament les dades d’entrenament i prestar especial atenció a possibles fonts de discriminació.

– Promoure la diversitat i l’ètica en els equips de desenvolupament i implementació de la intel·ligència artificial.

– Garantir la transparència i fer que les decisions dels sistemes siguin comprensibles tant per als operatius com per a la ciutadania.

– Establir protocols de revisió contínua per avaluar l’impacte de la intel·ligència artificial a llarg termini.

Una aposta per la innovació responsable

Amb aquest document, l’Europol aposta per una intel·ligència artificial ètica i responsable en el camp de la seguretat pública. No es tracta només de complir les normatives europees, sinó d’aprofitar les possibilitats de la intel·ligència artificial sense sacrificar la justícia, la proporcionalitat i el respecte als drets humans.

Des del blog Notes de seguretat, considerem aquesta guia una eina fonamental per a responsables de les polítiques públiques, professionals de la seguretat i desenvolupadors tecnològics. Adoptar aquestes bones pràctiques no només redueix els riscos legals i reputacionals, sinó que també reforça la legitimitat democràtica de les institucions policials en una era de transformació digital.

Referència del document: Europol (2025), AI bias in law enforcement. A practical guide, Europol Innovation Lab observatory report, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Nova Orleans i el cas de la civilianization: una aposta per la seguretat eficient

Notes de seguretatDeixa un comentari

Jeff Asher, expert en polítiques de seguretat i dades, ha publicat recentment un article titulat “New Orleans And The Case For Civilianization”, en què explica com la ciutat ha aconseguit reduir dràsticament el temps de resposta policial, tot i comptar amb menys agents armats.

Què és la civilianization?

La civilianization és la incorporació de personal civil, no policial, per assumir funcions que tradicionalment feia la policia: gestionar petites incidències, atendre trucades no urgents, analitzar dades o fer investigació administrativa i tasques de laboratori. A més de ser habitual en diverses policies nord-americanes, s’ha demostrat que aporta eficiència, estalvia costos i permet que els agents armats se centrin en les situacions de risc.

El cas de Nova Orleans

Nova Orleans ha perdut gairebé un quart del nombre d’agents, entre 2018 i 2023, que ha caigut als nivells dels anys noranta. Davant d’aquesta crisi de plantilla, el cos policial ha introduït centenars de civils per assumir funcions de suport.

Asher destaca que, tot i tenir menys agents, la ciutat ha reduït el temps de resposta en les situacions greus. Els agents es concentren en els robatoris violents, les agressions, els trets i les emergències reals.

Aquest enfocament no és l’únic canvi que hi ha hagut en la policia de Nova Orleans. Fa pocs dies, el New Orleans Police Department (NOPD) ha reimplantat el sistema ShotSpotter, una xarxa de sensors que detecta trets en temps real, amb un pla pilot de sis mesos, al districte 5. Aquesta tecnologia avançada genera controvèrsia, especialment per l’impacte en barris de població predominantment negra i llatina, i per qüestions de fiabilitat i integritat a l’hora d’intervenir-hi.

Alternatives als models tradicionals

La civilianization entra en tensió amb l’opció tecnòcrata (càmeres, IA, sensors), però ofereix una alternativa centrada en les persones i que té alguns avantatges:

  • Cost‑eficiència. El personal civil és més barat pel que fa als salaris, les pensions i la formació.
  • Profesionalització. Permet especialitzar els funcionaris en les àrees administratives, d’anàlisi i de suport, fet que millora la qualitat del servei.
  • Confiança i transparència. El model humà i visible pot generar una relació i empatia amb el veïnat, en contrast amb l’anonimat de les tecnologies invasives.

Referències comparatives rellevants

Regne Unit: Police Community Support Officers. Des de 2002, les forces d’Anglaterra i Gal·les disposen de la Police Community Support Officers (PCSO): civils uniformats amb poders limitats, encarregats de dur a terme un patrullatge visible, gestionar incidents menors, controlar les multes i donar suport en esdeveniments públics.

El 2022 hi havia uns 8.263 PCSO (amb un màxim de 16.814, l’any 2009). Han proporcionat un model sòlid de civilianization estructurada i integrada.

Suècia: investigadors civils dins la policia. Estudis recents descriuen com la policia sueca ha incorporat investigadors civils (majoritàriament dones titulades) per treballar en casos penals i d’anàlisi de dades.

Alemanya: voluntaris auxiliars (Auxiliary Police). Diversos estats federats (com són Baviera, Hesse o Baden-Württemberg) tenen serveis de policia voluntària auxiliar, civils entrenats amb poder per identificar persones, detenir o controlar el trànsit, en suport a la policia. Porten uniforme i han fet una formació de 50 hores.

A Baviera, la Sicherheitswacht fa patrullatges visibles amb la potestat de detenir ciutadans i fins i tot pot dur gas irritant.

França: reservistes operatius civils. La Policia Nacional i la Gendarmeria compten amb reservistes civils (1.500 a la Policia, 29.000 a la Gendarmeria) que intervenen en el manteniment de l’ordre i en actuacions conjuntes en situacions excepcionals. Han de fer una formació breu i van uniformats com a auxiliars judicials.

En conclusió, el cas de Nova Orleans mostra que per fer més amb menys no és imprescindible apostar només pels sensors i la intel·ligència artificial. La civilianization és una opció viable i humanitzada per optimitzar la resposta policial, alhora que reforça la proximitat amb la comunitat i alleugereix la pressió sobre els agents. És una proposta que cal mirar de prop per fomentar un model de seguretat pública més àgil, transparent i ajustat als reptes dels propers anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Operació policial contra una xarxa vinculada al càrtel de Sinaloa

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les autoritats franceses, amb el suport de l’Europol, van neutralitzar una xarxa criminal que produïa i distribuïa drogues sintètiques al mercat europeu i mundial, i van detenir 16 persones.

La investigació que va dur a terme la Gendarmeria Nacional Francesa també va comptar amb la col·laboració de les autoritats policials de Bèlgica.

El mes de juny de 2024, les autoritats franceses van intervenir 216 quilograms de metamfetamina cristal·lina i van arrestar dos ciutadans francesos en relació amb el cas. La investigació posterior va revelar que la xarxa criminal implicada en la producció i el tràfic de drogues sintètiques tenia forts vincles amb el càrtel mexicà de Sinaloa, i amb altres bandes criminals actives a Europa i Nova Zelanda.

Els dos líders principals de la xarxa van comptar en gran mesura amb el suport logístic, l’experiència i la preparació que els van proporcionar els càrtels mexicans. Alhora, aquests càrtels depenien d’intermediaris locals per lligar les operacions i mirar d’expandir-ne la influència. Aquesta interdependència subratlla la naturalesa transnacional de la xarxa i la cooperació entre els actors criminals a través dels continents.

Els investigadors van descobrir que els productes químics utilitzats en la producció de drogues sintètiques provenien de la Xina. Les proves recollides durant la investigació van conduir a la identificació dels organitzadors principals, un algerià i un francès, que són presumptament els responsables de tota la cadena de producció i difusió, incloent-hi el contraban de precursors, la creació del laboratori, la “cuina” de les drogues i el tràfic posterior. Paral·lelament, utilitzaven criptomonedes per facilitar les transaccions financeres il·legals.

La jornada d’acció policial va comportar la detenció de 16 persones –de Bèlgica (1), França (13), Sèrbia (1) i Mèxic (1)– i 16 escorcolls domiciliaris, en què es van intervenir 3 vehicles; articles de luxe valorats en més de 100.000 €; uns 80.000 € en comptes bancaris; telèfons i altres dispositius electrònics, i uns 10.000 € en efectiu. També es van congelar 30.000 € en criptomonedes.

A més, la policia va escorcollar un antic laboratori de drogues, on va trobar rastres de producció de metamfetamina. També hi va descobrir proves d’abocament il·lícit de productes químics, com ara envasos, residus químics i enterraments a la zona circumdant, cosa que indica els intents d’ocultar aquestes activitats de fabricació de drogues sintètiques.

La producció i el tràfic de drogues sintètiques a la Unió Europea (UE) estan augmentant considerablement, tal com es destaca a l’Avaluació de l’amenaça de la delinqüència greu i organitzada de la UE 2025. Abans limitada a unes poques regions, la producció ara arriba a més estats membres de la UE, i abasteix tant els mercats locals com els globals.

Impulsat pels elevats beneficis, el comerç està marcat per la competència violenta, la corrupció i la infiltració d’estructures empresarials legals.

Ja l’any 2022, un informe conjunt de l’Europol i l’Administració per al Control de Drogues (DEA) dels Estats Units va revelar la col·laboració creixent entre els càrtels mexicans i les xarxes criminals amb seu a la UE. S’ha vist que aquestes aliances donen suport al tràfic i la producció local de metamfetamina i cocaïna a Europa.

Concretament, les operacions reeixides han revelat que els grups mexicans proporcionen als seus associats criminals de la UE coneixements tècnics, com ara “cuiners” qualificats de metamfetamina, i ajuden a establir laboratoris de conversió de cocaïna.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

270 detinguts en una operació global contra el web fosc (dark web)

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’operació policial RapTor, coordinada per l’Europol i adreçada contra les xarxes de drogues i de delictes en línia, ataca centenars de venedors i compradors del web fosc (dark web), als quatre continents.

Aquesta operació internacional ha desmantellat xarxes de tràfic de drogues, d’armes i de productes falsificats, fet que suposa una clara advertència per als delinqüents que s’amaguen darrere la il·lusió de l’anonimat. Els sospitosos van ser identificats mitjançant investigacions coordinades, basades en la intel·ligència de les detencions dels mercats del web fosc Nemesis, Tor2Door, Bohemia i Kingdom Markets.

Aquesta acció internacional és la continuació de l’operació SpecTor, de l’any 2023, que va suposar la detenció de 288 sospitosos. Totes aquestes operacions mostren la capacitat creixent de les forces de l’ordre per endinsar-se en el secretisme del web fosc. I és que les 270 detencions van tenir lloc en els països següents: 130 persones van ser detingudes als Estats Units; 42, a Alemanya; 37, al Regne Unit; 29, a França; 19, a Corea del Sud; 4, a Àustria; 4, als Països Baixos; 3, al Brasil; 1, a Suïssa, i 1, a Espanya.

A part de les detencions, els agents van requisar més de 184 milions d’euros en efectiu i en criptomònades; més de 2 tones de drogues –amfetamines, cocaïna, ketamina, opioides i cànnabis–; més de 180 armes de foc, juntament amb armes d’imitació, pistoles elèctriques i ganivets; 12.500 productes falsificats, i més de 4 tones de tabac il·legal.

Aquestes captures representen una interrupció important de les cadenes de subministrament criminal que alimenten l’economia del web fosc.

L’Europol va donar suport a l’acció policial compilant i analitzant paquets d’intel·ligència basats en dades dels tres mercats intervinguts. Aquests paquets es van compartir amb les autoritats nacionals, en el marc del Grup de Treball Conjunt contra la Ciberdelinqüència, situat a la seu de l’Europol, per permetre investigacions específiques.

Aquest model operatiu, també utilitzat a l’operació SpecTor de 2023, demostra que la supressió d’una plataforma criminal no és el final de la història, sinó el començament d’investigacions de seguiment destinades a identificar i detenir venedors de d’alt valor.

L’operació RapTor demostra que el web fosc no està fora de l’abast de les forces de l’ordre, tot i que els criminals operin en línia i fora de línia, internacionalment i localment, o que utilitzin al màxim els recursos tecnològics. Per fer-hi front, és essencial una acció coordinada. I aquest és el valor afegit que proporciona l’Europol.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Àmplia operació policial contra falsos proveïdors de serveis bancaris

Notes de seguretatDeixa un comentari

Es tracta d’una jornada d’acció que es va dur a terme el passat mes de gener, amb el suport de l’Europol –després de dues operacions contra traficants de migrants–, en què es van comissar actius per valor de més de 4,5 milions d’euros, 4 escopetes i múltiples dispositius electrònics.  

En un exemple perfecte de la interconnexió entre xarxes criminals, l’Europol va donar suport a la desactivació d’una organització bancària paral·lela criminal amb múltiples sucursals repartides per Europa.

Es van detenir 17 persones –15 a l’Estat espanyol, 1 a Àustria i 1 a Bèlgica– de nacionalitat xinesa i siriana, sospitoses de proporcionar principalment serveis de blanqueig de capitals a delinqüents.

Això engloba serveis bancaris paral·lels, banca hawala il·legal, cobrament d’efectiu, serveis de missatgeria d’efectiu i intercanvi de criptomonedes per efectiu.

Els delinqüents operaven en almenys dues sucursals: una que atenia principalment el món criminal de parla àrab i una altra que atenia xarxes criminals originàries de la Xina. També duien a terme serveis de blanqueig de capitals per a altres xarxes criminals dedicades al tràfic de migrants i drogues. Els investigadors consideren la xarxa criminal desmantellada una de les més importants en aquesta àrea de delinqüència.

Es creu que la xarxa criminal va moure més de 21 milions d’euros. Amb publicitat a les xarxes socials, va arribar a una clientela variada i internacional. A més d’arrestar 17 persones, les forces de l’ordre van comissar actius criminals per valor de més de 4,5 milions d’euros.

El comís inclou: 206.000 € en efectiu, 421.000 € en 77 comptes bancaris i 183.000 € en criptomonedes; 10 béns immobles per valor de més de 2,5 milions d’euros; 18 vehicles per valor de més de 207.000 €; 4 escopetes i municions; telèfons i altres dispositius; consumibles de luxe, rellotges, accessoris i joies.

A partir de l’èxit aconseguit en la detenció dels traficants de migrants que confiaven en els serveis bancaris il·lícits d’aquesta xarxa criminal, els investigadors nacionals i els experts de l’Europol en delictes financers van iniciar conjuntament una nova investigació.

La Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Criminals (EMPACT) aborda les amenaces més importants que planteja la delinqüència internacional organitzada i greu que afecten la Unió Europea (UE). L’EMPACT reforça la intel·ligència i la cooperació estratègica i operativa entre les autoritats nacionals, les institucions, els organismes de la UE i els socis internacionals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

Notes de seguretatDeixa un comentari

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français