Categoria: català

Desmantellada una xarxa de tràfic de cocaïna a través del seu rastre financer

Notes de seguretatDeixa un comentari

Una xarxa criminal internacional que blanquejava els beneficis de la cocaïna per al crim organitzat italià s’ha desmantellat després que els investigadors seguissin el rastre dels diners per tot Europa.

El que va començar com a moviments financers sospitosos, va constituir un sofisticat sistema de blanqueig de diners que donava servei a membres de la Camorra i la ‘Ndrangheta. Darrere de societats fantasma, factures falses i inversions de luxe, es netejaven i reinvertien milions d’euros en beneficis de la cocaïna arreu d’Europa.

Va dirigir la investigació la Gendarmeria Nacional francesa, en col·laboració amb els Carabinieri italians i l’Oficina Federal de Policia suïssa (FEDPOL). També va comptar amb el suport de la Policia Federal belga d’Anvers, l’Agència Estatal per a la Seguretat Nacional búlgara, la Duana alemanya i la Policia Nacional de l’Equador, sota la coordinació de l’Europol i l’Eurojust.

Arran dels fluxos financers, els investigadors van identificar un ciutadà montenegrí, conegut com a objectiu d’alt valor de l’Europol i buscat per diversos països europeus. El sospitós s’havia establert a la zona de Canes, a França, amb familiars propers, incloent-hi el seu gendre italià, conegut per les autoritats italianes per blanqueig de capitals, frau i delictes de tràfic d’armes.

La investigació financera va revelar que la xarxa de blanqueig estava directament connectada amb el tràfic de cocaïna a gran escala des de Sud-amèrica cap a Europa.

Se sospita que el grup coordina enviaments marítims de quantitats significatives de cocaïna als principals ports d’Europa. Una confiscació important per part de la duana belga a finals del 2025 es va vincular al sospitós montenegrí, cosa que va suposar un avenç decisiu en la investigació.

Els investigadors van descobrir una organització altament estructurada. La xarxa es basava en una capacitat financera substancial, criptoactius, viatges transfronterers setmanals en vehicles de luxe amb compartiments d’ocultació sofisticats i una xarxa corporativa que abastava múltiples jurisdiccions.

El mes de febrer d’enguany, les autoritats van dur a terme escorcolls i detencions coordinats a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa. Es van arrestar set sospitosos (quatre a França i tres a Itàlia), inclòs l’objectiu d’alt valor montenegrí.

A la Riviera francesa, es van confiscar vehicles de luxe, juntament amb propietats d’alta gamma per valor de més de cinc milions d’euros. També es van confiscar empreses i actius addicionals a Suïssa i Itàlia.

Des de l’any 2023, l’Europol ha donat suport a aquesta investigació, que ràpidament s’ha convertit en una de les operacions més actives de l’agència des del seu Centre Europeu de Delictes Financers i Econòmics.

El cas va requerir tot el ventall de serveis de l’Europol: anàlisi criminal i financera avançada, comunicació segura en temps real i desplegaments sobre el terreny a França i Itàlia per donar suport als investigadors nacionals i construir una imatge operativa compartida.

L’any 2024, es va establir un Equip Conjunt d’Investigació (ECI) a l’Eurojust entre França, Itàlia i Suïssa, cosa que va permetre una estreta coordinació judicial. A través de l’Europol, altres socis (Bèlgica, Alemanya i l’Equador) es van unir a la investigació, ampliant-ne l’impacte.

La Xarxa @ON, finançada per la Comissió Europea i dirigida per la Direcció d’Investigació Antimàfia italiana (DIA), va donar suport financer a les reunions operatives i al desplegament dels investigadors.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xocolata, sota clau

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

  • Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
  • Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
  • Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
  • Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Geopolítica de les places urbanes a l’espai quotidià de Berlín

Notes de seguretatDeixa un comentari

Un article de Katharina Ciax i Simon Runkel analitza com les polítiques de seguretat i antiterrorisme transformen no només la configuració física dels espais urbans, sinó també la seva dimensió emocional i perceptiva. El cas d’estudi és la Breitscheidplatz de Berlín, escenari de l’atemptat amb vehicle durant el mercat de Nadal de l’any 2016.

Els autors parteixen d’una idea clau: la seguretat s’implementa amb infraestructures i presència policial, però també produeix una atmosfera afectiva que modifica la manera com les persones experimenten l’espai públic. Això connecta amb el camp de la geopolítica urbana quotidiana, que estudia de quina manera els grans discursos sobre seguretat global es materialitzen en espais concrets, com són carrers i places.

Abans de l’atemptat, la Breitscheidplatz era un espai caracteritzat pel flux constant de persones, envoltat d’eixos comercials i proper a l’estació Bahnhof Zoo. Tot i que ja hi havia pràctiques de control i vigilància des dels anys noranta del segle passat—especialment vinculades a la criminalització de determinats col·lectius—, l’atac de 2016 va marcar un punt d’inflexió.

Després de l’atemptat, la plaça va experimentar una transformació profunda amb la instal·lació de mesures de Hostile Vehicle Mitigation (HVM): blocs de formigó, pilones, mobiliari urbà reforçat i una presència policial més visible, inclosa una comissaria mòbil permanent. Aquest conjunt de mesures va convertir la plaça en un espai altament protegit, pràcticament únic a Berlín pel que fa al nivell de fortificació.

Els autors argumenten que aquesta acumulació de mesures respon a una necessitat funcional de protecció, però alhora genera una sobresaturació que altera l’essència mateixa de l’espai públic.

Un dels conceptes centrals de l’article és el d’atmosfera afectiva. La seguretat no es percep únicament a través de normes o dispositius materials, sinó mitjançant sensacions: hostilitat, vigilància constant, tensió o exclusió. Travessar múltiples barreres físiques abans d’arribar a la plaça pot generar una sensació d’amenaça latent, encara que l’objectiu sigui precisament reduir el risc.

Mitjançant etnografies sensorials i l’observació participant (entre 2021 i 2022), els investigadors van recollir testimonis i impressions d’usuaris, comerciants i veïns. El que emergeix és una paradoxa: les mesures destinades a incrementar la seguretat poden produir una atmosfera que reforça la percepció de perill.

Aquesta transformació afecta especialment els col·lectius racialitzats o marginats. Segons els autors, la protecció no és neutral: consolida pràctiques discriminatòries preexistents i restringeix l’accessibilitat real de l’espai públic. La plaça deixa de ser un espai de circulació oberta i esdevé un espai de control selectiu.

L’article situa aquest cas en un marc més ampli: la protecció de les ciutats europees després d’onades d’atemptats terroristes. Aquest procés ha impulsat la militarització de l’espai urbà, la normalització d’infraestructures defensives i la construcció simbòlica d’amenaces internes.

A la Breitscheidplatz, la combinació de consum de luxe, vigilància intensiva i arquitectura defensiva contribueix a redefinir la identitat de l’espai. La plaça és un lloc de memòria de l’atemptat i també un escenari permanent de prevenció.

Aquesta dinàmica mostra com la geopolítica global (terrorisme, seguretat europea, discursos sobre l’amenaça) es tradueix en decisions molt concretes sobre disseny urbà, mobiliari i presència policial. L’espai públic es converteix així en un laboratori de governança de la por.

L’aportació principal de l’article és demostrar que les polítiques de seguretat tenen una dimensió material, social i emocional inseparable. La protecció reorganitza l’espai alhora que transforma la manera com s’hi viu i se sent.

En el camp de la seguretat urbana, això implica diverses reflexions:

  • Les mesures físiques de protecció generen impactes simbòlics i psicològics.
  • La sobreactuació protectora pot reforçar la percepció de risc.
  • La seguretat pot esdevenir un mecanisme d’exclusió social.
  • L’espai públic pot perdre la seva funció d’obertura i convivència si es converteix en una infraestructura permanent de defensa.

En definitiva, el cas de la Breitscheidplatz mostra com l’antiterrorisme contemporani no només protegeix, sinó que també redefineix l’experiència urbana. La seguretat deixa de ser un element invisible per convertir-se en una presència tangible, material i ambiental que modela la vida quotidiana.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com el crim organitzat envaeix i arruïna comunitats a França

Notes de seguretat1 comentari

Felia Allum, professora de crim organitzat comparat a la Universitat de Bath, ha publicat un article a The Conversation en què analitza l’augment dels assassinats vinculats al narcotràfic a França i defensa que el país està en un punt d’inflexió en la seva relació amb el crim organitzat. El cas que simbolitza aquest gir és l’assassinat de Medhi Kessaci, germà d’un activista antinarcotràfic a Marsella, un crim interpretat com un missatge intimidatori en el context d’una escalada de violència. Entre 2023 i 2024, 73 persones van morir a Marsella en fets relacionats amb el negoci de la droga; molts d’ells eren joves reclutats per internet amb la promesa de diners ràpids. Episodis similars s’han produït també a Grenoble, París, Nimes, Montpeller, Niça i Lió.

Marsella s’ha convertit en l’epicentre simbòlic d’aquesta crisi. El grup que actualment domina part del mercat de la droga a França es fa dir Mafia DZ; però Allum subratlla que no es tracta d’una màfia clàssica, com les italianes. No respon a l’estructura jeràrquica tradicional ni al model històric de control territorial i infiltració institucional característic de determinades organitzacions italianes. Això obliga a evitar simplificacions i etiquetes com “narcoestat” o “narcoterrorisme”, que poden cridar l’atenció mediàtica, però no sempre ajuden a entendre el fenomen.

Segons l’autora, el crim organitzat no apareix del no-res ni s’imposa únicament per la força. Arrela quan troba espais buits que l’estat i la societat no estan ocupant adequadament. Històricament, estructures mafioses i càrtels s’han consolidat en períodes de transformació profunda, com va passar a Itàlia durant la unificació del segle XIX o als Estats Units en plena industrialització. En aquests contextos de canvi accelerat, les institucions encara eren febles o inestables, i actors no estatals van omplir els buits de poder.

Però actualment França no és un estat en construcció, sinó un estat consolidat, immers en un model econòmic liberal en què les desigualtats socials, educatives i econòmiques s’han aprofundit. Allum, inspirant-se en la politòloga Susan Strange, apunta que l’autoritat de l’estat s’ha erosionat en favor dels mercats i que el model de benestar s’ha anat burocratitzant i privatitzant. Quan el teixit social es debilita i les oportunitats reals escassegen, les xarxes criminals ofereixen una alternativa aparentment atractiva: ingressos immediats, identitat, respecte i una estructura de pertinença.

En barris amb altes taxes d’atur juvenil i fracàs escolar, el narcotràfic pot convertir-se en una via d’ascens ràpid, encara que sigui extremadament perillosa. Les organitzacions imposen les seves pròpies normes als venedors i reclutes, generen economies paral·leles i, en alguns casos, obtenen una certa tolerància social basada en la por o en la dependència econòmica. El crim organitzat no només opera en contra de la comunitat; sovint s’hi integra i hi estableix vincles complexos.

Davant d’aquesta situació, el govern del president Emmanuel Macron ha proposat un conjunt de mesures orientades a reforçar la resposta penal i policial. En destaca la creació d’una nova direcció nacional contra el crim organitzat (PNACO), amb fiscals especialitzats per perseguir xarxes de narcotràfic a escala francesa i europea. També es preveuen programes de protecció de testimonis, enduriment de les condicions penitenciàries per als caps de xarxa i ampliació dels mecanismes de confiscació de béns. França mira cap al model italià dels anys noranta com a referent legislatiu.

A més, el govern vol incrementar les sancions als consumidors, amb multes més elevades i possibles restriccions, com la retirada del permís de conduir o afectacions laborals. Aquesta estratègia parteix de la idea que cal actuar sobre tota la cadena, des dels caps fins a la demanda final.

Tanmateix, Allum adverteix que les mesures reactives i punitives, per si soles, no resolen les causes estructurals del problema. Les xarxes criminals tenen una gran capacitat d’adaptació: quan es desmantella una estructura, en pot emergir una altra, sovint amb operacions coordinades des de l’estranger. Sense una intervenció que abordi les desigualtats, la manca d’oportunitats i la desconnexió entre institucions i ciutadania, el fenomen tendeix a reproduir-se.

La lluita contra el narcotràfic no és només una qüestió de reforç policial o de reforma penal. És també una qüestió de cohesió social, de polítiques públiques integrals i de reconstrucció del vincle entre l’estat i els barris més vulnerables. La seguretat sostenible no es construeix únicament amb més repressió, sinó amb prevenció, inversió social i alternatives reals per als joves que avui veuen en el mercat de la droga l’únic horitzó possible.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Com promoure enfocaments de seguretat pública equilibrats i eficaços a Amèrica Llatina

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els debats sobre seguretat pública a l’Amèrica Llatina, massa sovint es planteja un fals dilema: o bé “mà dura” contra el crim o bé abordar les causes estructurals de la violència. Aquesta dicotomia simplifica una realitat molt més complexa. Les polítiques realment eficaces no escullen entre repressió o prevenció, sinó que combinen la capacitat d’actuar amb urgència amb estratègies sostenibles que reforcen la justícia, la legitimitat institucional i la cohesió social.

En contextos d’inseguretat crònica, la demanda de resultats immediats és comprensible. Quan les famílies viuen amb por diària, les respostes ràpides i visibles generen alleujament tangible. L’experiència recent d’El Salvador, amb la declaració d’un estat d’excepció i l’aplicació de mesures massives d’empresonament, ha estat presentada com a exemple d’èxit per la reducció dràstica dels homicidis i altres delictes. Aquest enfocament ha incrementat el suport ciutadà al govern i ha reforçat la percepció de control. Tanmateix, també ha obert un debat profund sobre els costos en termes de procés, drets fonamentals i qualitat democràtica.

La “mà dura” resulta políticament atractiva per tres motius principals. Primer, ofereix resultats immediats en contextos marcats per la urgència electoral i la pressió mediàtica. Segon, és fàcil de comunicar: empresonaments, desplegaments policials i operatius massius són accions visibles i senzilles d’explicar. Tercer, concentra poder en l’Estat i redueix els espais de rendició de comptes. En canvi, les estratègies preventives exigeixen coordinació interinstitucional, temps i una narrativa més sofisticada.

Ara bé, la prevenció social per si sola tampoc és suficient, especialment en contextos amb alta presència de crim organitzat. La recerca internacional mostra que la reducció sostinguda de la violència requereix la integració efectiva del sistema de justícia penal amb serveis socials, programes comunitaris i intervencions específiques sobre factors de risc. La clau no és debilitar l’Estat, sinó fer-lo més precís, legítim i estratègic.

L’evidència científica apunta cap a quatre principis fonamentals per a una política de seguretat equilibrada.

1. Focalització en persones, llocs i comportaments d’alt risc.
La violència no es distribueix de manera homogènia: es concentra en grups reduïts i en territoris específics. Intervencions basades en dades —com les estratègies de dissuasió focalitzada aplicades en ciutats com Boston o Oakland— han demostrat reduccions significatives de la violència armada. A Chicago, programes que combinaven teràpia cognitiva conductual amb ocupació juvenil van reduir de manera notable les detencions per delictes violents entre joves d’alt risc. Aquestes experiències mostren que actuar amb precisió és més eficaç que aplicar mesures indiscriminades.

2. Enfortir la capacitat comunitària per prevenir conflictes.
Les organitzacions locals, els mediadors, els mentors i els programes de justícia cívica són actors clau en la prevenció. Iniciatives com el Sistema Distrital de Justícia de Bogotá o models de justícia cívica implementats a diverses ciutats de Mèxic han millorat l’accés a la resolució de conflictes i la percepció de legitimitat institucional. Quan les comunitats disposen d’infraestructura social sòlida, la violència tendeix a disminuir de manera sostinguda.

3. Construir legitimitat mitjançant equitat i justícia processal.
Les persones compleixen la llei no només per por al càstig, sinó perquè perceben les autoritats com a justes i respectuoses. Experiències de capacitació policial en justícia processal a la Ciutat de Mèxic han incrementat la satisfacció ciutadana i reduït les queixes. La legitimitat institucional és un actiu estratègic: millora la cooperació, facilita la investigació del delicte i reforça la cohesió social.

4. Intervencions espacials estratègiques.
La millora de l’entorn físic —il·luminació, recuperació d’espais degradats, creació d’espais verds— pot reduir la violència, especialment en barris d’alt risc. Aquestes accions són visibles, relativament econòmiques i reforcen la percepció de presència institucional sense recórrer a la confrontació directa.

Més enllà del contingut de les polítiques, la comunicació és determinant. Els líders locals han d’evitar el marc polaritzat de “tolerància versus repressió” i presentar la seguretat com a condició per al desenvolupament econòmic, la salut, l’educació i la qualitat democràtica. El missatge central hauria de ser que quan la violència està organitzada, la resposta també ho ha d’estar: coordinació entre policia, justícia, serveis socials i comunitat.

Això implica prioritzar la precisió per sobre de la duresa, combinar rendició de comptes amb oportunitats de reinserció i donar veu a missatgers de confiança —alcaldes, comandaments policials, líders veïnals o víctimes— que connectin amb les preocupacions reals de la ciutadania.

En definitiva, superar el fals dilema entre mà dura i prevenció és imprescindible per avançar cap a models de seguretat més efectius, justos i sostenibles. Les estratègies equilibrades no renuncien a l’autoritat de l’estat, sinó que la reforcen a través de la legitimitat, l’evidència i la col·laboració. La seguretat no és només absència de crim, és la base sobre la qual es construeix la prosperitat i la confiança democràtica.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

36 laboratoris desmantellats en una operació contra una xarxa de drogues sintètiques

Notes de seguretatDeixa un comentari

Durant el mes de febrer de 2026, Europol va donar suport a les autoritats policials d’Ucraïna, Polònia i Moldàvia en una operació conjunta contra una xarxa criminal internacional implicada en la producció i el tràfic de drogues sintètiques, principalment catinones sintètiques com l’alfa-PVP.

Durant la jornada d’acció, la Policia Nacional d’Ucraïna i l’Oficina Central d’Investigació de la Policia Polonesa van dur a terme controls coordinats en aproximadament 510 emplaçaments. Els agents de les forces de l’ordre van desmantellar 36 llocs de producció il·lícita i 74 instal·lacions d’emmagatzematge de drogues llestes per a la seva distribució. Un total de 129 persones van quedar com a investigades i 103 persones van ser detingudes.

Se sospita que la xarxa investigada opera en diversos països, com ara Bielorússia, Moldàvia i Ucraïna. El grup està presumptament dirigit per un organitzador ucraïnès que estableix i equipa laboratoris il·legals amb el maquinari i les substàncies químiques necessàries. Els investigadors creuen que aquest individu manté connexions extenses amb xarxes criminals poloneses, facilitant el subministrament de precursors, productes químics essencials i equips a través d’estructures empresarials legals.

L’operació va incloure escorcolls domiciliaris i la inspecció d’altres locals i vehicles. En total, la investigació va comportar les següents confiscacions:

  • 20.610 litres de precursors
  • 229,4 quilograms d’alfa-PVP
  • 156,3 quilograms d’amfetamina
  • 46,6 quilograms i 284 litres de fenil-2-nitropropè
  • 2 quilograms de sodi metàl·lic
  • 67,6 quilograms i 350 litres de mefedrona
  • 7 quilograms de metamfetamina
  • 47 quilograms de cànnabis
  • 5.115 comprimits de MDMA
  • 2.000 comprimits d’èxtasi
  • 1,6 milions d’UAH (uns 31.000 €), 167.000 USD (uns 141.000 €), 39.000 € en efectiu
  • actius virtuals per valor de 45.000 USD (uns 38.000 €)
  • 41 vehicles

La xarxa criminal va emprar diverses tàctiques per facilitar l’operatiu de les seves activitats il·lícites. Va fer un mal ús d’estructures comercials legals operades per individus polonesos i lituans amb participació prèvia en la producció il·lícita de drogues sintètiques. Això els va permetre importar productes químics, inclosos precursors que encara no estan subjectes a control, i facilitar les activitats de diversos laboratoris il·legals detectats en diversos països. En operar en múltiples estats membres i explotar les llacunes legals, la xarxa va estendre el risc d’exposició i va dificultar que les autoritats encarregades de l’aplicació de la llei interrompessin les seves activitats.

La contribució d’Europol a l’operació va incloure suport operatiu i analític, centrant-se en proporcionar dades en temps real i facilitar l’intercanvi d’informació durant els dies d’acció. Aquest esforç de col·laboració tenia com a objectiu interrompre les activitats de la xarxa i enfortir la lluita contra la producció i el tràfic de drogues sintètiques a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El miratge blanc: menys cocaïna interceptada, més adaptació criminal

Notes de seguretatDeixa un comentari

En els darrers dos anys, els principals ports del nord-oest d’Europa han registrat una caiguda notable en les confiscacions de cocaïna. A simple vista, la tendència podria interpretar-se com un èxit de les polítiques de seguretat. Ports com Rotterdam, Anvers o Hamburg —que durant anys havien estat les principals portes d’entrada de cocaïna al continent— han reforçat controls, cooperació internacional i mesures anticorrupció. Tanmateix, una anàlisi més profunda revela una realitat més complexa: la disminució de les intervencions no implica necessàriament una reducció del tràfic, sinó una transformació de les seves dinàmiques.

Els indicadors de mercat no apunten a escassetat. En diversos països d’Europa occidental, els preus a l’engròs i al detall han baixat mentre la demanda es manté estable o creix. Això suggereix un escenari de sobre oferta, coherent amb l’augment sostingut de la producció en països com Colòmbia. En altres paraules, la pressió policial no ha aturat el flux, sinó que ha obligat les organitzacions criminals a innovar.

Una primera adaptació clara és el canvi en la mida dels enviaments. Les grans partides de diverses tones, altament rendibles però també molt arriscades, han deixat pas a enviaments més petits i freqüents. Aquesta fragmentació redueix les pèrdues en cas d’intercepció i dificulta la detecció mitjançant patrons tradicionals d’intel·ligència.

Quan la vigilància augmenta en un punt, el tràfic es desplaça cap a d’altres rutes. Aquest fenomen, conegut com a efecte waterbed, ja és visible a Europa. L’enduriment dels controls a Rotterdam, Anvers i Hamburg ha anat acompanyat d’un increment de l’activitat en ports del nord i l’est del continent, així com a la regió bàltica i al sud-est europeu.

Aquesta redistribució comporta riscos addicionals: arribada de nous actors criminals, augment de la competència violenta, pressió sobre institucions amb menys recursos i més vulnerabilitat a la corrupció. El resultat no és menys cocaïna, sinó una problemàtica més dispersa i difícil de gestionar de manera coordinada.

Les organitzacions criminals també han sofisticat els seus mètodes d’ocultació. A més del tràfic en contenidors, s’observen pràctiques com descàrregues al mar, amagats sota el casc dels vaixells o l’ús de cocaïna liquada i químicament modificada per camuflar-la com a productes legals. També proliferen laboratoris d’extracció i processament dins del territori europeu, un senyal preocupant de proximització de la cadena de valor il·lícita.

Aquest fenomen va acompanyat d’una presència creixent d’organitzacions criminals llatinoamericanes a Europa, com el Primeiro Comando da Capital del Brasil, el Clan del Golfo o el Cártel de Sinaloa. La seva implantació no només reforça les xarxes de distribució, sinó que facilita la transferència de coneixement, contactes i capacitat logística.

Davant d’aquest escenari, la resposta no pot ser exclusivament nacional. Les iniciatives de cooperació i intercanvi d’informació són essencials. Reforçar el mandat d’Europol i potenciar les eines judicials d’Eurojust són passos necessaris per evitar que l’èxit local generi vulnerabilitats regionals.

La lluita contra el narcotràfic ja no és només una qüestió d’intercepció física de mercaderies, sinó d’intel·ligència, anticipació i visió estratègica compartida. Les dades de confiscacions, per si soles, poden crear una falsa sensació de control. El veritable repte és entendre que es tracta d’un adversari altament adaptable.

La reducció de les intervencions pot semblar una victòria, però podria ser, en realitat, un miratge blanc. Només amb cooperació sostinguda, anàlisi prospectiva i una aproximació integral a la seguretat es pot evitar que el problema simplement canviï de forma mentre continua creixent.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Proposta francesa de llogar cel·les a l’estranger per reduir la sobre població carcerària

Notes de seguretatDeixa un comentari

La proposta d’explorar el lloguer de cel·les a presons estrangeres per fer front a la sobre població carcerària ha obert un debat intens en l’àmbit polític, jurídic i de la seguretat pública. Amb més de 82.900 interns per a unes 62.000 places disponibles, França es troba en una situació crítica. Segons dades del Consell d’Europa, és un dels països amb una taxa d’amuntegament més elevada del continent, només per darrere de Xipre i Romania. Davant d’aquest escenari, l’executiu estudia opcions que fins fa poc semblaven impensables.

La idea no és nova a Europa. Entre 2010 i 2016, Bèlgica va llogar 680 places penitenciàries a Tilburg, als Països Baixos, en un model en què el personal neerlandès operava sota legislació belga. Més recentment, el 2021, Dinamarca va signar un acord amb Kosovo per traslladar-hi 300 interns durant deu anys, amb un cost estimat de prop de 200 euros diaris per reclús. Aquests precedents demostren que el model és viable sobre el paper, però també evidencien les seves limitacions pràctiques.

Des d’una perspectiva de seguretat i gestió penitenciària, els reptes són considerables. En primer lloc, hi ha la complexitat jurídica: quin marc legal s’aplica? Com es garanteixen els drets fonamentals dels interns? L’experiència belga va mostrar que cal una formació específica del personal i una coordinació estreta entre administracions. En segon lloc, els costos logístics poden ser superiors als previstos, especialment pel que fa al transport, la supervisió i la gestió contractual.

Un altre factor crític és l’impacte en la reinserció. Diversos professionals del sistema penitenciari alerten que allunyar els interns del seu entorn familiar i social pot dificultar la rehabilitació i augmentar el risc de reincidència. Les visites es compliquen per la distància i, en alguns casos, pels requisits administratius. A més, els programes de formació i inserció laboral poden perdre eficàcia si no estan coordinats amb el mercat de treball del país d’origen.

El debat també té una dimensió pressupostària. França ja destina entre 100 i 250 euros diaris per intern, segons el tipus de centre. Externalitzar places pot semblar una solució ràpida, però no necessàriament més econòmica. En un context de pressió sobre les finances públiques, qualsevol decisió haurà de justificar-se amb criteris de cost-eficiència i sostenibilitat a llarg termini.

Paral·lelament, autoritats de l’àmbit de la Justícia han proposat construir unitats modulars per a condemnes curtes, mentre que el president ha reiterat la voluntat d’accelerar la creació de 5.000 noves places. Tanmateix, sindicats i experts insisteixen que ampliar l’oferta penitenciària no resol l’arrel del problema: l’ús excessiu de la presó com a resposta penal.

Proposen potenciar penes alternatives, programes de salut mental i tractament d’addiccions per reduir l’entrada a presó i la reincidència.

La qüestió clau és si el lloguer de cel·les a l’estranger reforça realment la seguretat pública o simplement desplaça el problema. L’experiència europea suggereix que es tracta d’una mesura complexa, amb riscos operatius i reputacionals, que només pot funcionar dins d’una estratègia integral de reforma penal. Sense canvis estructurals en política criminal i reinserció, el risc és convertir una solució d’emergència en un pedaç car i controvertit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Marsella en estat de psicosi: narcotràfic i violència extrema

Notes de seguretatDeixa un comentari

Marsella viu una escalada de violència vinculada al narcotràfic que ha generat el que autoritats, professionals del dret i actors comunitaris descriuen com una psicosi col·lectiva: un estat de por constant, trauma social i percepció de pèrdua de control de l’estat sobre parts del territori urbà. L’element més alarmant d’aquesta crisi és l’auge d’assassinats de menors i el paper creixent d’adolescents, fins i tot nens, tant com a víctimes com a actors forçats dins de les xarxes criminals.

El cas que ha sacsejat recentment l’opinió pública és l’assassinat d’Adel, un noi de 15 anys, executat amb un tret al cap i posteriorment calcinat en una platja de la ciutat. El seu cos va ser descobert per altres nens que anaven a l’escola, un episodi que simbolitza fins a quin punt la violència s’ha normalitzat i s’ha tornat pública, visible i aparentment arbitrària.

Segons dades del Ministeri de Justícia francès, el nombre de menors implicats en el tràfic de drogues s’ha multiplicat per quatre en els darrers vuit anys. A Marsella, el narcotràfic ha evolucionat cap a un model fragmentat però altament competitiu, on una organització dominant (la denominada DZ Màfia) opera mitjançant una estructura de tipus franquícia, amb múltiples punts de venda gestionats per joves reclutats, sovint a través de xarxes socials.

Aquest nou ecosistema criminal es caracteritza per:

  • Desaparició dels codis tradicionals del crim organitzat (no atacar de dia, no exposar cossos, no implicar menors).
  • Violència extrema i demostrativa, incloent execucions públiques, cossos cremats i difusió de vídeos a les xarxes.
  • Reclutament massiu de menors, molts d’ells migrants o adolescents vulnerables, sovint sotmesos a coaccions, deutes ficticis i violència física.

Actors locals descriuen una situació d’anarquia criminal, on la lògica de la por ha substituït qualsevol jerarquia estable. Els joves, exposats diàriament a morts violentes, han perdut tant la por a matar com la por a morir.

L’assassinat de Mehdi Kessaci, un agent de policia en pràctiques de 20 anys, sense vincles amb el narcotràfic, va marcar un punt d’inflexió. Es creu que la seva mort va ser un missatge intimidatori dirigit al seu germà, Amine Kessaci, activista antidrogues i figura emergent en l’àmbit polític local. Aquest cas reforça la percepció que ni tan sols els actors institucionals o els seus familiars estan fora de l’abast de les bandes.

Advocats, periodistes i activistes han començat a reduir o abandonar la seva activitat, o a fer-la sota protecció policial, per por de represàlies. Alguns professionals del dret afirmen obertament que l’Estat de dret ha quedat subordinat al poder de les bandes en determinats barris.

Davant aquesta situació, les autoritats han intensificat les operacions policials mitjançant el que anomenen bombardejos de seguretat: intervencions massives i repetides en zones d’alta criminalitat, amb unitats antiavalots, tancament de punts de venda i detencions constants.

Les xifres mostren activitat significativa:

  • Més de 40 punts de venda desmantellats recentment.
  • 42 milions d’euros en béns criminals confiscats en un any.
  • Una estimació de fins a 20.000 persones implicades directament o indirecta en el negoci de la droga a Marsella.
  • Un mercat nacional del narcotràfic valorat en 7.000 milions d’euros anuals.

Tanmateix, fins i tot responsables policials i fiscals reconeixen que molts dels detinguts són joves explotats, alguns retinguts contra la seva voluntat, i que la repressió no atura el flux constant de nous reclutes.

Un dels elements més preocupants és l’ús obert de TikTok i altres xarxes socials per anunciar la venda de drogues i reclutar menors amb ofertes de “feina” aparentment legítimes. S’hi prometen ingressos elevats (200–500 € diaris), però la realitat és sovint d’esclavatge modern, amb violència, abusos sexuals i amenaces contra les famílies.

La crisi ha reobert un debat polític intens. Sectors d’ultradreta reclamen l’estat d’emergència, més poder per a la policia i restriccions migratòries severes, atribuint el problema a la immigració massiva i al fracàs de la integració. Altres veus —advocats, experts i periodistes— rebutgen aquesta lectura i alerten contra l’ús de la por com a eina política. Argumenten que la violència és el resultat de dècades d’abandonament social, pobresa estructural, corrupció i polítiques públiques fallides, i que la repressió policial només tracta els símptomes, no les causes.

Marsella exemplifica una crisi de seguretat híbrida, on crim organitzat, exclusió social, digitalització del delicte i debilitament de la confiança institucional convergeixen. La psicosi que s’estén per la ciutat no és només por a la violència, sinó la sensació que l’ordre social s’està erosionant i que les solucions tradicionals ja no són suficients.

Per als experts en seguretat, el cas de Marsella planteja una pregunta clau: com recuperar el control sense alimentar una espiral de repressió que acabi aprofundint el mateix problema que es vol resoldre.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Augment de la violència i dels delictes sexuals a les estacions de tren d’Alemanya: dades, causes i reptes

Notes de seguretatDeixa un comentari

L’informe anual 2024 de la Policia Federal alemanya dibuixa un panorama preocupant en matèria de seguretat, especialment a les estacions de tren i al transport ferroviari. Tot i que la delinqüència global ha disminuït, els delictes que generen més alarma social —violents i sexuals— han augmentat de manera significativa, confirmant una tendència a l’alça iniciada els darrers anys.

Segons l’informe, el 2024 es van registrar 27.160 delictes violents en estacions i trens, un 6% més que l’any anterior i un 51% més que el 2019. Aquest increment no es limita a les grans ciutats, sinó que afecta també estacions mitjanes, petites i fins i tot zones rurals, fet que indica una extensió territorial del problema. Paral·lelament, els delictes sexuals —com l’exhibicionisme, l’assetjament sexual, les agressions i les violacions— van augmentar un 19,2%, una dada especialment rellevant per l’impacte directe en la percepció d’inseguretat, especialment entre dones i col·lectius vulnerables.

En conjunt, la Policia Federal va registrar 381.894 delictes a estacions i trens, una xifra que representa un descens global del 10,1% respecte al 2023. Aquesta aparent contradicció s’explica perquè la reducció afecta principalment infraccions administratives, sobretot les relacionades amb la Llei de Residència, mentre que els delictes greus continuen creixent. Així ho subratlla Manuel Ostermann, vicepresident de la Unió Federal de Policia, que alerta que allà on realment importa —violència, delictes sexuals i armes— la situació empitjora.

A escala nacional, la tendència es repeteix: els delictes violents han augmentat un 6,6% i els sexuals un 13% a tot Alemanya. Cal tenir en compte que aquestes dades només recullen delictes denunciats i no ofereixen informació sobre processos judicials o condemnes, cosa que limita la interpretació completa del fenomen.

Pel que fa a les causes, l’informe i les declaracions sindicals apunten a diversos factors estructurals. D’una banda, s’assenyala un augment de la marginació social, amb persones cada cop més desateses per la manca d’infraestructures socials com serveis socials, educadors i professors. Aquest context afavoreix l’exclusió, la violència domèstica i el consum d’alcohol i drogues, elements que apareixen de manera recurrent en el perfil dels agressors.

Les dades confirmen que el 79% dels autors són homes, i que gairebé la meitat (49%) actuaven sota els efectes de l’alcohol o les drogues en el moment del delicte. A més, el 53% no tenia nacionalitat alemanya, una dada que ha alimentat el debat polític i social sobre immigració i seguretat. Ostermann atribueix part del problema a la immigració procedent dels principals països d’asil, tot i que aquest enfocament és controvertit i no sempre té en compte factors socioeconòmics, d’integració o de context vital.

La violència no només afecta els ciutadans, sinó també els cossos policials. El 2024 es van registrar 2.967 agressions contra policies federals, la segona xifra més alta des que hi ha registres (2001). En total, 804 agents van resultar ferits, majoritàriament homes. Les agressions inclouen cops de puny, puntades de peu, escopinades, mossegades i cops amb objectes, i en una de cada vuit s’hi van utilitzar objectes com a armes improvisades, com ampolles o pedres.

Davant aquesta situació, la Policia Federal i Deutsche Bahn han reforçat les mesures de seguretat amb més presència policial, zones sense armes, controls preventius i un sistema de més d’11.000 càmeres de vigilància. Tot i això, els sindicats policials reclamen un compromís més gran per part de l’empresa ferroviària, amb més personal de seguretat privat, estacions millor il·luminades, netes i modernitzades, i una inversió més ràpida en infraestructures.

El ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt (CSU), ha qualificat els atacs als policies com un atac a la societat en conjunt, mentre que Ostermann adverteix que s’ha perdut molt en els darrers deu anys i que Alemanya s’enfronta a anys foscos en matèria de seguretat si no hi ha una millora real en tecnologia, marc legal, recursos humans i cooperació entre governs federals i estatals.

En conclusió, l’informe transmet un missatge clar: malgrat la reducció de la delinqüència global, la seguretat empitjora just en els àmbits més sensibles. Les estacions de tren, espais clau de mobilitat i convivència, s’han convertit en punts crítics que exigeixen respostes integrals, combinant prevenció social, inversió en seguretat, coordinació institucional i polítiques a llarg termini que vagin més enllà de mesures reactives.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français