Xile: por, criminalitat i política en una paradoxa de seguretat

Xile afronta una situació paradoxal en matèria de seguretat pública: tot i tenir índexs de criminalitat relativament baixos en comparació amb altres països de l’Amèrica Llatina, la percepció d’inseguretat entre la població és una de les més altes del món. Aquesta contradicció es va convertir en l’eix central del debat polític i de la campanya electoral presidencial, fins al punt que la seguretat és avui dia la principal preocupació ciutadana.

La victòria de Kast a les darreres eleccions reflecteix una resposta de molts votants a temes com la seguretat pública, la immigració irregular i la percepció d’inseguretat o desacords amb l’actual model econòmic o social, factors centrals de la campanya.

Segons una enquesta d’Ipsos, el 63% dels xilens adults identifiquen el crim i la violència com el problema que més els inquieta, un percentatge superior al de països com Mèxic o Colòmbia, que tenen taxes d’homicidis molt més elevades. A escala global, Xile figura entre els països amb més preocupació per la inseguretat i també entre aquells on menys persones se senten segures caminant de nit pel seu barri, segons informes d’Ipsos i Gallup.

Daniel Johnson, director executiu de la Fundació Pau Ciutadana recorda que amb 6 homicidis per cada 100.000 habitants, el país està lluny de liderar les estadístiques de violència a la regió o al món.

Històricament, Xile ja presentava nivells de por al delicte superiors al que indicaven les dades objectives. No obstant això, aquest fenomen s’ha intensificat en els darrers anys, cosa que obliga a buscar explicacions addicionals. Els estudis de la Fundació Pau Ciutadana mostren que les dones i els sectors socioeconòmics més baixos són els que expressen un major nivell de temor, especialment en territoris on la presència de l’estat és percebuda com a feble.

Tot i que els robatoris i intents de robatori afecten aproximadament un terç de les llars —una xifra similar a la d’anys anteriors—, el que realment ha canviat és la naturalesa del delicte. Els delictes violents han augmentat de manera significativa: la taxa d’homicidis pràcticament s’ha duplicat en una dècada, els robatoris amb violència han crescut un 25% en vuit anys, i delictes abans poc freqüents, com extorsions i segrestos, han començat a guanyar presència.

Aquest canvi en les tipologies delictives genera un fort impacte psicològic en la població. Johnson assenyala que la incertesa sobre com protegir-se davant d’aquests nous delictes incrementa notablement la sensació de vulnerabilitat.

Un altre factor clau és l’expansió del crim organitzat, amb l’aparició de noves organitzacions que operen amb lògiques diferents a les tradicionals. Es detecta un ús més gran d’armes de foc, un augment dels homicidis planificats i la presència de grups transnacionals, alguns d’ells vinculats a ciutadans estrangers, com el conegut cas del Tren de Aragua.

Tot i que la immigració no mostrava una correlació directa amb l’augment del delicte fins a 2020, les autoritats i centres d’estudi observen ara una relació clara entre determinades tipologies criminals i organitzacions estrangeres, que sovint exploten tant migrants com població local. Aquest fet ha reforçat la percepció que immigració i inseguretat estan connectades, alimentant el debat públic i polític.

El temor al delicte està estretament relacionat amb la desconfiança en les institucions de seguretat i justícia. Quan la ciutadania percep que l’estat no la protegeix adequadament, disminueixen les denúncies, cosa que debilita la capacitat de resposta del sistema i n’erosiona encara més la legitimitat. Tot i això, les forces policials xilenes han aconseguit recuperar part de la confiança perduda després de l’esclat social.

El govern de Gabriel Boric va respondre amb reformes institucionals rellevants, com la creació d’un Ministeri de Seguretat i mecanismes de coordinació interministerial. Són mesures pensades per al mitjà i llarg termini, però que contrasten amb la demanda ciutadana de respostes immediates, com més patrullatge, il·luminació i càmeres, tot i que aquestes accions tenen un impacte limitat si no van acompanyades de canvis estructurals.

En aquest context, la seguretat es va convertir en un recurs central de la campanya electoral. Tots els candidats van incorporar el discurs de la inseguretat, validant i amplificant el temor existent. Històricament, els partits de dreta han prioritzat enfocaments de control i repressió, mentre que l’esquerra ha apostat més per polítiques socials. Avui, però, predomina una lògica d’urgència, que afavoreix mesures de curt termini en detriment de polítiques preventives i de reinserció, essencials per a una solució duradora.

A més, esdeveniments violents a la regió, com grans operatius policials al Brasil o accions militars dels Estats Units contra el narcotràfic, reforcen la por que Xile pugui seguir el mateix camí.

Xile no és un dels països més violents del món, però sí que és un dels més atemorits. Aquesta bretxa entre realitat i percepció, alimentada per canvis en el delicte, la presència del crim organitzat, la desconfiança institucional i la instrumentalització política, planteja un gran repte: com respondre a l’emergència sense renunciar a solucions estructurals i de llarg termini. El futur de la seguretat al país dependrà de la capacitat de combinar control efectiu, reformes institucionals i polítiques socials que ataquin les causes profundes de la violència.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Chile: miedo, criminalidad y política en una paradoja de seguridad

Chile afronta una situación paradójica en materia de seguridad pública: pese a tener índices de criminalidad relativamente bajos en comparación con otros países de América Latina, la percepción de inseguridad entre la población es una de las más altas del mundo. Esta contradicción se convirtió en el eje central del debate político y de la campaña electoral presidencial, hasta el punto de que la seguridad es hoy día la principal preocupación ciudadana.

La victoria de Kast en las últimas elecciones refleja una respuesta de muchos votantes a temas como la seguridad pública, la inmigración irregular y la percepción de inseguridad o desacuerdos con el actual modelo económico o social, factores centrales de la campaña.

Según una encuesta de Ipsos, el 63% de los chilenos adultos identifican el crimen y la violencia como el problema que más les inquieta, un porcentaje superior al de países como México o Colombia, que tienen tasas de homicidios mucho mayores. A nivel global, Chile figura entre los países con mayor preocupación por la inseguridad y también entre aquellos donde menos personas se sienten seguras caminando de noche por su barrio, según informes de Ipsos y Gallup.

Daniel Johnson, director ejecutivo de la Fundación Paz Ciudadana recuerda que, con 6 homicidios por cada 100.000 habitantes, el país está lejos de liderar las estadísticas de violencia en la región o en el mundo.

Históricamente, Chile ya presentaba niveles de miedo al delito superiores a lo que indicaban los datos objetivos. Sin embargo, este fenómeno se ha intensificado en los últimos años, lo que obliga a buscar explicaciones adicionales. Los estudios de la Fundación Pau Ciutadana muestran que las mujeres y los sectores socioeconómicos más bajos son los que expresan un mayor nivel de temor, especialmente en territorios donde la presencia del estado es percibida como débil.

Aunque los robos e intentos de robo afectan aproximadamente a un tercio de los hogares —una cifra similar a la de años anteriores—, lo que realmente ha cambiado es la naturaleza del delito. Los delitos violentos han aumentado significativamente: la tasa de homicidios prácticamente se ha duplicado en una década, los robos con violencia han crecido un 25% en ocho años, y delitos antes poco frecuentes, como extorsiones y secuestros, han empezado a ganar presencia.

Este cambio en las tipologías delictivas genera un fuerte impacto psicológico en la población. Johnson señala que la incertidumbre sobre cómo protegerse frente a estos nuevos delitos incrementa notablemente la sensación de vulnerabilidad.

Otro factor clave es la expansión del crimen organizado, con la aparición de nuevas organizaciones que operan con lógicas distintas a las tradicionales. Se detecta un mayor uso de armas de fuego, un aumento de los homicidios planificados y la presencia de grupos transnacionales, algunos de ellos vinculados a ciudadanos extranjeros, como el conocido caso del Tren de Aragua.

Aunque la inmigración no mostraba una correlación directa con el aumento del delito hasta 2020, las autoridades y centros de estudio observan ahora una clara relación entre determinadas tipologías criminales y organizaciones extranjeras, que a menudo explotan tanto migrantes como población local. Este hecho ha reforzado la percepción de que inmigración e inseguridad están conectadas, alimentando el debate público y político.

El temor al delito está estrechamente relacionado con la desconfianza en las instituciones de seguridad y justicia. Cuando la ciudadanía percibe que el estado no la protege adecuadamente, disminuyen las denuncias, lo que debilita la capacidad de respuesta del sistema y erosiona aún más su legitimidad. Sin embargo, las fuerzas policiales chilenas han logrado recuperar parte de la confianza perdida tras el estallido social.

El gobierno de Gabriel Boric respondió con reformas institucionales relevantes como la creación de un Ministerio de Seguridad y mecanismos de coordinación interministerial. Son medidas pensadas para el medio y largo plazo, pero que contrastan con la demanda ciudadana de respuestas inmediatas, a mayor patrullaje, iluminación y cámaras, aunque estas acciones tienen un impacto limitado si no van acompañadas de cambios estructurales.

En ese contexto, la seguridad se convirtió en un recurso central de la campaña electoral. Todos los candidatos incorporaron el discurso de la inseguridad, validando y amplificando el temor existente. Históricamente, los partidos de derecha han priorizado enfoques de control y represión, mientras que la izquierda ha apostado más por políticas sociales. Sin embargo, hoy predomina una lógica de urgencia, que favorece medidas de corto plazo en detrimento de políticas preventivas y de reinserción, esenciales para una solución duradera.

Además, acontecimientos violentos en la región, como grandes operativos policiales en Brasil o acciones militares estadounidenses contra el narcotráfico, refuerzan el miedo a que Chile pueda seguir el mismo camino.

Chile no es uno de los países más violentos del mundo, pero sí es uno de los más atemorizados. Esta brecha entre realidad y percepción, alimentada por cambios en el delito, la presencia del crimen organizado, la desconfianza institucional y la instrumentalización política, plantea un gran reto: cómo responder a la emergencia sin renunciar a soluciones estructurales y de largo plazo. El futuro de la seguridad en el país dependerá de la capacidad de combinar control efectivo, reformas institucionales y políticas sociales que ataquen a las causas profundas de la violencia.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Chile: fear, crime, and politics in a security paradox

Chile faces a paradoxical situation in terms of public security: despite having relatively low crime rates compared to other Latin American countries, the perception of insecurity among the population is one of the highest in the world. This contradiction became the central focus of political debate and the presidential electoral campaign, to the point that security is today the main concern among citizens.

Kast’s victory in the recent elections reflects many voters’ response to issues such as public security, illegal immigration and perceptions of insecurity or disagreements with the current economic or social model, which were central themes of the campaign.

According to an Ipsos poll, 63% of Chilean adults identify crime and violence as the issue that concerns them the most, a higher percentage than in countries such as Mexico or Colombia, which have much higher homicide rates. Globally, Chile ranks among the countries most concerned about insecurity and also among those where fewer people feel safe walking around their neighbourhood at night, according to reports by Ipsos and Gallup.

Daniel Johnson, Executive Director of the Paz Ciudadana Foundation, points out that with 6 homicides per 100,000 inhabitants, the country is far from leading the statistics on violence in the region or the world.

Historically, Chile already had higher levels of fear of crime than the objective data indicated. However, this phenomenon has intensified in recent years, requiring further explanation. Studies by the Paz Ciudadana Foundation show that women and lower socioeconomic sectors express the highest levels of fear, especially in areas where the state’s presence is perceived as weak.

Although thefts and attempted thefts affect approximately one third of households—a figure similar to that of previous years—, what has really changed is the nature of the crime. Violent crime has increased significantly: the homicide rate has nearly doubled in a decade, violent robberies have grown by 25% in eight years, and previously rare crimes such as extortion and kidnappings, have started to gain prominence.

This change in the types of crime has a strong psychological impact on the population. Johnson points out that uncertainty about how to protect oneself against these new crimes significantly increases the feeling of vulnerability.

Another key factor is the expansion of organised crime, with the emergence of new organisations that operate differently from traditional ones. There has been an increase in the use of firearms, a rise in planned homicides, and the presence of transnational groups, some of which are linked to foreign nationals, such as the well-known case of Tren de Aragua.

Although immigration did not show a direct correlation with the increase in crime until 2020, authorities and research centres now observe a clear relationship between certain types of crime and foreign organisations, which often exploit both migrants and the local population. This has reinforced the perception that immigration and insecurity are linked, fuelling public and political debate.

Fear of crime is closely linked to mistrust in security and justice institutions. When citizens perceive that the state is not protecting them adequately, the reporting of crime declines, weakening the system’s response capacity and further eroding its legitimacy. However, Chilean police forces have managed to regain some of the trust lost after the social unrest.

Gabriel Boric’s government responded with significant institutional reforms, such as the creation of a Ministry of Security and mechanisms for inter-ministerial coordination. These measures are designed for the medium and long term, but they contrast with citizens’ demands for immediate responses, such as more patrols, lighting and cameras, although these actions have limited impact if they are not accompanied by structural changes.

In this context, security became a central theme of the electoral campaign. All candidates incorporated the discourse of insecurity, validating and amplifying existing fears. Historically, right-wing parties have prioritised control and repression, while the left has focused more on social policies. Today, however, a logic of urgency prevails, favouring short-term measures over preventive and reintegration policies, which are essential for a lasting solution.

Moreover, violent events in the region, such as large-scale police operations in Brazil and US military actions against drug trafficking, reinforce fears that Chile may follow the same path.

Chile is not one of the most violent countries in the world, but it is one of the most fearful. This gap between reality and perception, fuelled by changes in crime, the presence of organised crime, institutional mistrust and political exploitation, poses a major challenge: how to respond to the emergency without giving up on structural, long-term solutions? The future of security in the country will depend on the ability to combine effective control, institutional reforms and social policies that tackle the root causes of violence.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Chili : peur, criminalité et politique dans un paradoxe de sécurité

Le Chili fait face à une situation paradoxale en matière de sécurité publique : malgré des taux de criminalité relativement bas par rapport à d’autres pays d’Amérique latine, le sentiment d’insécurité parmi la population est l’un des plus élevés au monde. Cette contradiction est devenue le point central du débat politique et de la campagne électorale présidentielle, au point que la sécurité est aujourd’hui la principale préoccupation des citoyens.

La victoire de Kast aux dernières élections reflète la réaction de nombreux électeurs face à des enjeux tels que la sécurité publique, l’immigration irrégulière et le sentiment d’insécurité ainsi que des désaccords avec le modèle économique ou social actuel, des facteurs centraux de la campagne.

Selon une enquête d’Ipsos, 63 % des adultes chiliens identifient le crime et la violence comme le problème qui les inquiètent le plus, un pourcentage supérieur à celui de pays comme le Mexique ou la Colombie, qui ont des taux d’homicides bien supérieurs. À l’échelle mondiale, le Chili figure parmi les pays les plus préoccupés par l’insécurité et également ceux où la plus faible proportion de personnes se sentent en sécurité lorsqu’elles se promènent la nuit dans leur quartier, selon des rapports d’Ipsos et de Gallup.

Daniel Johnson, directeur exécutif de la Fondation Paz Ciudadana, rappelle qu’avec 6 homicides pour 100 000 habitants, le pays est loin de figurer en tête des statistiques de violence dans la région ou dans le monde.

Historiquement, le Chili affichait déjà des niveaux de peur du crime supérieurs à ce que révélaient les données objectives. Cependant, ce phénomène s’est intensifié ces dernières années, ce qui oblige à chercher d’autres explications. Les études de la Fondation Paz Ciudadana montrent que les femmes et les catégories socio-économiques les plus défavorisées sont celles qui expriment les niveaux de crainte les plus élevés, en particulier dans les territoires où la présence de l’État est perçue comme faible.

Bien que les vols et les tentatives de vol touchent environ un tiers des ménages – un niveau comparable à celui des années précédentes – ce qui a vraiment changé, c’est la nature de la criminalité. Les infractions violentes ont fortement progressé : le taux d’homicides a quasiment doublé en une décennie, les vols avec violence ont augmenté de 25 % en huit ans, et des délits jusque-là peu fréquents, tels que les extorsions et les enlèvements, ont commencé à gagner en visibilité.

Cette évolution des typologies criminelles exerce un impact psychologique considérable sur la population. D. Johnson souligne que l’incertitude quant aux moyens de se protéger face à ces nouvelles formes de criminalité accroît fortement le sentiment de vulnérabilité.

Un autre facteur clé réside dans l’expansion du crime organisé, marquée par l’émergence de nouvelles organisations opérant selon des logiques différentes de celles qui sont plus traditionnelles. Les autorités constatent un recours accru aux armes à feu, une hausse des homicides prémédités ainsi que la présence de groupes transnationaux, dont certains sont liés à des ressortissants étrangers, comme dans le cas emblématique du Tren de Aragua.

Si, jusqu’en 2020, l’immigration ne présentait pas de corrélation directe avec la hausse de la criminalité, les autorités et les centres de recherche observent désormais un lien clair entre certaines typologies criminelles et des organisations étrangères, qui exploitent fréquemment à la fois les migrants et la population locale. Ce fait a renforcé la perception d’un lien entre immigration et insécurité, alimentant le débat public et politique.

La peur du crime est étroitement liée à la méfiance envers les institutions de sécurité et de justice. Lorsque les citoyens perçoivent que l’État ne les protège pas adéquatement, les signalements diminuent, ce qui affaiblit la capacité d’intervention du système et érode encore plus sa légitimité. Cependant, les forces de police chiliennes ont réussi à regagner une partie de la confiance perdue après l’éclatement social.

Le gouvernement de Gabriel Boric a répondu par des réformes institutionnelles pertinentes, telles que la création d’un ministère de la Sécurité et des mécanismes de coordination interministerielle. Il s’agit de mesures conçues pour le moyen et le long terme, mais qui se heurtent à la demande citoyenne de réponses immédiates, telles qu’un renforcement des patrouilles, de l’éclairage public et de la vidéosurveillance, même si ces actions ont un impact limité lorsqu’elles ne s’accompagnent pas de changements structurels.

Dans ce contexte, la sécurité est devenue une ressource centrale de la campagne électorale. Tous les candidats ont intégré le discours de l’insécurité, validant et amplifiant la peur existante. Historiquement, les partis de droite ont privilégié des approches de contrôle et de répression, tandis que la gauche a misé davantage sur des politiques sociales. Aujourd’hui, toutefois, une logique de l’urgence prévaut, favorisant des mesures à court terme au détriment de politiques de prévention et de réinsertion, pourtant essentielles à une solution durable.

Par ailleurs, les épisodes de violence observés dans la région, comme de vastes opérations policières au Brésil ou des actions militaires menées par les États-Unis contre le trafic de drogue, renforcent la crainte que le Chili puisse s’engager dans une trajectoire similaire.

Le Chili ne figure pas parmi les pays les plus violents du monde, mais il compte en revanche parmi les plus marqués par la peur. Ce décalage entre la réalité et la perception, nourri par l’évolution de la criminalité, la présence du crime organisé, la défiance institutionnelle et l’instrumentalisation politique, constitue un défi majeur : comment répondre à l’urgence sans renoncer à des solutions structurelles à long terme ? L’avenir de la sécurité dans le pays dépendra de la capacité à conjuguer un contrôle effectif, des réformes institutionnelles et des politiques sociales s’attaquant aux causes profondes de la violence.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

International pressure on the major cocaine supply routes into Europe

European and South American law enforcement authorities continue to intensify their efforts to dismantle the main criminal networks responsible for cocaine trafficking to Europe. Three recent operations, coordinated with the support of Europol, highlight both the complexity of the routes used by organised crime and the growing importance of international cooperation to address it. These actions have affected networks with connections to Colombia, Brazil, and Greece, and have allowed interventions at all stages of the criminal chain: from the origin of the drugs to their reception on the European continent.

The first investigation focused on a network led by a Dutch citizen who had direct contact with high-level traffickers in Colombia. The individual, 56 years old, resided in Ibiza but frequently travelled to The Netherlands and other European countries. According to the authorities, he coordinated the entry of large shipments of cocaine into Europe with the active support of his two sons.

The case came to light as a result of information obtained from the encrypted platform Sky ECC, a tool widely used by criminal organisations and which has been key in numerous European investigations. Based on this data, the Dutch police deployed surveillance operations, intelligence analysis, and wire-taps that allowed for the identification of ongoing attempts to coordinate new shipments.

The network was linked to six cocaine shipments intercepted in the United Kingdom, Spain and the Netherlands. On 2 December 2025, the main suspect was arrested in Ibiza, while his children, aged 31 and 23, were arrested in The Hague and Haarlem.

Major Brazilian operation against large-scale maritime trafficking

The second operation targeted a Brazilian criminal organisation specialised in large-scale maritime cocaine transport in Europe. The group was responsible for acquiring vessels, training crews, and modifying fishing boats to hide the drugs.

The routes used included departure points on the Brazilian coast and an intermediate stage in West Africa, before the final transfer to European waters.

A key moment in the investigation took place in November 2024, when Portuguese authorities, in collaboration with the Brazilian federal police and authorities from Cape Verde, intercepted a Brazilian-flagged fishing vessel off the west coast of Cape Verde. 1.6 tonnes of cocaine were found on board and six crew members were arrested.

Subsequently, in September 2025, law enforcement dismantled the European branch of the network, with 37 arrests in Spain, including the person responsible for the logistics infrastructure. Finally, on 11 December 2025, a coordinated operation in Brazil culminated in eight new arrests, including two high-value targets, and the seizure of assets worth over 1.5 million euros.

Greek criminal network and at-sea transfers

The third operation targeted a Greek criminal network that used the at-sea transfer method for cocaine trafficking. The group deployed a fishing vessel that left Greece, travelled a route passing through West Africa, and crossed the Atlantic to pick up a shipment from Latin America.

On 14 December 2025, authorities arrested ten suspects: five crew members at sea and five individuals in Greece, including one high-value target.

The key role of Europol and international cooperation

In both cases, Europol acted as the central hub of international cooperation, facilitating the exchange of information, providing analytical support, and coordinating operational meetings among the involved countries. Other key agencies such as Frontex and MAOC-(N) also participated, especially in maritime operations.

These actions are part of the broader European Union strategy against organised crime, coordinated through the EMPACT platform. The cases demonstrate that only through sustained, multilevel, and transnational cooperation is it possible to effectively tackle the structures that support cocaine trafficking to Europe.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Pression internationale sur les grandes routes d’approvisionnement en cocaïne vers l’Europe

Les autorités policières européennes et sud-américaines continuent d’intensifier leurs efforts pour démanteler les principaux réseaux criminels responsables du trafic de cocaïne vers l’Europe. Trois opérations récentes, coordonnées avec le soutien d’Europol, mettent en évidence à la fois la complexité des routes utilisées par le crime organisé et l’importance croissante de la coopération internationale pour y faire face. Ces actions ont affecté des réseaux ayant des connexions avec la Colombie, le Brésil et la Grèce, et ont permis d’intervenir à toutes les étapes de la chaîne criminelle : depuis l’origine de la drogue jusqu’à sa réception sur le continent européen.

La première enquête s’est centrée sur un réseau dirigé par un citoyen néerlandais qui avait un contact direct avec des trafiquants de haut niveau en Colombie. L’individu, âgé de 56 ans, résidait à Ibiza mais voyageait fréquemment aux Pays-Bas et dans d’autres pays européens. Selon les autorités, il coordonnait l’entrée de grands chargements de cocaïne en Europe avec le soutien actif de ses deux fils.

L’affaire a été mise en lumière grâce aux informations obtenues à partir de la plateforme cryptée Sky ECC, un outil largement utilisé par les organisations criminelles et qui a joué un rôle clé dans de nombreuses enquêtes européennes. À partir de ces données, la police néerlandaise a déployé des opérations de surveillance, d’analyse de renseignements et d’écoutes téléphoniques qui ont permis d’identifier des tentatives en cours de coordination de nouveaux envois.

Le réseau était lié à six cargaisons de cocaïne interceptées au Royaume-Uni, en Espagne et aux Pays-Bas. Le 2 décembre 2025, le principal suspect a été arrêté à Ibiza, tandis que ses fils, âgés de 31 et 23 ans, ont été arrêtés à La Haye et à Haarlem.

Opération brésilienne de trafic maritime à grande échelle

La deuxième opération a visé une organisation criminelle brésilienne spécialisée dans le transport maritime de cocaïne à grande échelle en Europe. Le groupe était chargé d’acquérir des embarcations, de former des équipages et de modifier des navires de pêche pour dissimuler la drogue.

Les itinéraires utilisés comprenaient des points de départ sur la côte brésilienne et une étape intermédiaire en Afrique de l’Ouest, avant le transfert final vers les eaux européennes.

Un moment clé de l’enquête a eu lieu en novembre 2024, lorsque les autorités portugaises, en collaboration avec la police fédérale brésilienne et les autorités du Cap-Vert, ont intercepté un bateau de pêche battant pavillon brésilien au large du Cap-Vert. À bord, il y avait 1,6 tonne de cocaïne, et six membres de l’équipage ont été arrêtés.

Par la suite, en septembre 2025, les forces de sécurité ont démantelé la branche européenne du réseau, avec 37 arrestations en Espagne, y compris le responsable de l’infrastructure logistique. Enfin, le 11 décembre 2025, une opération coordonnée au Brésil a abouti à huit nouvelles arrestations, dont deux cibles de haute importance, et à la saisie de biens d’une valeur de plus de 1,5 million d’euros.

Réseau criminel grec et transferts en haute mer

La troisième opération a ciblé un réseau criminel grec qui utilisait la méthode de transfert en haute mer pour le trafic de cocaïne. Le groupe avait déployé un bateau de pêche qui était parti de Grèce, avait suivi une route passant par l’Afrique de l’Ouest et avait traversé l’Atlantique pour récupérer une cargaison en provenance d’Amérique latine.

Le 14 décembre 2025, les autorités ont arrêté dix suspects : cinq membres d’équipage en mer et cinq individus en Grèce, dont une cible de haute importance.

Rôle clé d’Europol et de la coopération internationale

Dans les deux cas, Europol a agi comme le pivot central de la coopération internationale, facilitant l’échange d’informations, fournissant un soutien analytique et coordonnant des réunions opérationnelles entre les pays impliqués. D’autres organismes majeurs tels que Frontex et le MAOC-(N) ont également participé, notamment aux opérations maritimes.

Ces actions s’inscrivent dans la stratégie plus large de l’Union européenne contre la criminalité organisée, articulée à travers la plateforme EMPACT. Les cas démontrent que seule une coopération soutenue, multiniveau et transnationale permet d’attaquer de manière efficace les structures qui soutiennent le trafic de cocaïne vers l’Europe.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Pressió internacional sobre les grans rutes de subministrament de cocaïna cap a Europa

Les autoritats policials europees i sud-americanes continuen intensificant els seus esforços per desmantellar les principals xarxes criminals responsables del tràfic de cocaïna cap a Europa. Tres operacions recents, coordinades amb el suport d’Europol, posen de manifest tant la complexitat de les rutes utilitzades pel crim organitzat com la importància creixent de la cooperació internacional per fer-hi front. Aquestes actuacions han afectat xarxes amb connexions a Colòmbia, Brasil i Grècia, i han permès intervenir en totes les fases de la cadena criminal: des de l’origen de la droga fins a la seva recepció al continent europeu.

La primera investigació es va centrar en una xarxa liderada per un ciutadà neerlandès amb accés directe a traficants d’alt nivell a Colòmbia. L’individu, de 56 anys, residia a Eivissa però viatjava amb freqüència als Països Baixos i a d’altres països europeus. Segons les autoritats, coordinava l’entrada de grans carregaments de cocaïna a Europa amb el suport actiu dels seus dos fills.

El cas va sortir a la llum arran de la informació obtinguda a partir de la plataforma xifrada Sky ECC, una eina àmpliament utilitzada per organitzacions criminals i que ha estat clau en nombroses investigacions europees. A partir d’aquestes dades, la policia neerlandesa, va desplegar tasques de vigilància, anàlisi d’intel·ligència i escoltes telefòniques que van permetre identificar intents en curs de coordinar nous enviaments.

La xarxa va ser vinculada a sis carregaments de cocaïna interceptats al Regne Unit, Espanya i els Països Baixos. El 2 de desembre de 2025, el principal sospitós va ser detingut a Eivissa, mentre que els seus fills, de 31 i 23 anys, van ser arrestats a l’Haia i Haarlem.

Operació brasilera de tràfic marítim a gran escala

La segona actuació va tenir com a objectiu una organització criminal brasilera especialitzada en el transport marítim de cocaïna a gran escala cap a Europa. El grup s’encarregava d’adquirir embarcacions, formar tripulacions i modificar vaixells pesquers per ocultar-hi la droga.

Les rutes utilitzades incloïen punts de sortida a la costa brasilera i una etapa intermèdia a l’Àfrica Occidental, abans del trasllat final cap a aigües europees.

Un moment clau de la investigació va tenir lloc el novembre de 2024, quan les autoritats portugueses, en col·laboració amb la policia federal brasilera i les autoritats de Cap Verd, van interceptar un vaixell pesquer amb bandera brasilera a l’oest de Cap Verd. A bord s’hi van trobar 1,6 tones de cocaïna i es van detenir sis membres de la tripulació.

Posteriorment, el setembre de 2025, les forces de seguretat van desmantellar la branca europea de la xarxa, amb 37 detencions a Espanya, incloent-hi el responsable de la infraestructura logística. Finalment, l’11 de desembre de 2025, una operació coordinada al Brasil va culminar amb vuit noves detencions, entre elles dos objectius d’alt valor, i la confiscació de béns per valor superior a 1,5 milions d’euros.

Xarxa criminal grega i transferències en alta mar

La tercera operació va apuntar a una xarxa criminal grega que utilitzava el mètode de transferència en alta mar per al tràfic de cocaïna. El grup va desplegar un vaixell pesquer que va sortir de Grècia, va recórrer una ruta passant per l’Àfrica Occidental i va creuar l’Atlàntic per recollir un carregament procedent d’Amèrica Llatina.

El 14 de desembre de 2025, les autoritats van detenir deu sospitosos: cinc membres de la tripulació al mar i cinc individus a Grècia, inclòs un objectiu d’alt valor.

En tots tres casos, Europol va actuar com a eix central de la cooperació internacional, facilitant l’intercanvi d’informació, proporcionant suport analític i coordinant reunions operatives entre els països implicats. També hi van participar altres organismes clau com Frontex i el MAOC-(N), especialment en les operacions marítimes.

Aquestes actuacions s’emmarquen en l’estratègia més àmplia de la Unió Europea contra el crim organitzat, articulada a través de la plataforma EMPACT. Els casos demostren que només mitjançant una cooperació sostinguda, multinivell i transnacional és possible atacar de manera efectiva les estructures que sustenten el tràfic de cocaïna cap a Europa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Presión internacional sobre las grandes rutas de suministro de cocaína hacia Europa

Las autoridades policiales europeas y sudamericanas siguen intensificando sus esfuerzos por desmantelar las principales redes criminales responsables del tráfico de cocaína hacia Europa. Tres operaciones recientes, coordinadas con el apoyo de Europol, ponen de manifiesto tanto la complejidad de las rutas utilizadas por el crimen organizado como la creciente importancia de la cooperación internacional para hacerle frente. Estas actuaciones han afectado a redes con conexiones a Colombia, Brasil y Grecia, y han permitido intervenir en todas las fases de la cadena criminal: desde el origen de la droga hasta su recepción en el continente europeo.

La primera investigación se centró en una red liderada por un ciudadano neerlandés con acceso directo a traficantes de alto nivel en Colombia. El individuo, de 56 años, residía en Ibiza, pero viajaba con frecuencia a Países Bajos y otros países europeos. Según las autoridades, coordinaba la entrada de grandes cargamentos de cocaína en Europa con el soporte activo de sus dos hijos.

El caso salió a relucir a raíz de la información obtenida a partir de la plataforma cifrada Sky ECC, una herramienta ampliamente utilizada por organizaciones criminales y que ha sido clave en numerosas investigaciones europeas. A partir de estos datos, la policía neerlandesa, desplegó labores de vigilancia, análisis de inteligencia y escuchas telefónicas que permitieron identificar intentos en curso de coordinar nuevos envíos.

La red estuvo vinculada a seis cargamentos de cocaína interceptados en Reino Unido, España y Países Bajos. El 2 de diciembre de 2025, el principal sospechoso fue detenido en Ibiza, mientras que sus hijos, de 31 y 23 años, fueron arrestados en La Haya y Haarlem.

Operación brasileña de tráfico marítimo a gran escala

La segunda actuación tuvo como objetivo una organización criminal brasileña especializada en el transporte marítimo de cocaína a gran escala en Europa. El grupo se encargaba de adquirir embarcaciones, formar tripulaciones y modificar barcos pesqueros para ocultar la droga.

Las rutas utilizadas incluían puntos de salida en la costa brasileña y una etapa intermedia en África Occidental, antes del traslado final a aguas europeas.

Un momento clave de la investigación tuvo lugar en noviembre de 2024, cuando las autoridades portuguesas, en colaboración con la policía federal brasileña y las autoridades de Cabo Verde, interceptaron un barco pesquero con bandera brasileña en el oeste de Cabo Verde. A bordo se hallaron 1,6 toneladas de cocaína y se detuvieron a seis miembros de la tripulación.

Posteriormente, en septiembre de 2025, las fuerzas de seguridad desmantelaron la rama europea de la red, con 37 detenciones en España, incluido el responsable de la infraestructura logística. Por último, el 11 de diciembre de 2025, una operación coordinada en Brasil culminó con ocho nuevas detenciones, entre ellas dos objetivos de alto valor, y la incautación de bienes por valor superior a 1,5 millones de euros.

Red criminal griega y transferencias en alta mar

La tercera operación apuntó a una red criminal griega que utilizaba el método de transferencia en alta mar para el tráfico de cocaína. El grupo desplegó un barco pesquero que salió de Grecia, recorrió una ruta pasando por África Occidental y cruzó el Atlántico para recoger un cargamento procedente de América Latina.

El 14 de diciembre de 2025, las autoridades detuvieron a diez sospechosos: cinco miembros de la tripulación en el mar y cinco individuos en Grecia, incluido un objetivo de alto valor.

En ambos casos, Europol actuó como eje central de la cooperación internacional, facilitando el intercambio de información, proporcionando soporte analítico y coordinando reuniones operativas entre los países implicados. También participaron otros organismos clave como Frontex y el MAOC-(N), especialmente en las operaciones marítimas.

Estas actuaciones se enmarcan en la estrategia más amplia de la Unión Europea contra el crimen organizado, articulada a través de la plataforma EMPACT. Los casos demuestran que sólo mediante una cooperación sostenida, multinivel y transnacional es posible atacar de forma efectiva las estructuras que sustentan el tráfico de cocaína hacia Europa.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

La contribución del NIST a la seguridad contra incendios: tecnología, táctica y resiliencia

La seguridad contra incendios ha experimentado una profunda transformación en las últimas décadas, impulsada en gran parte por la investigación científica del National Institute of Standards and Technology (NIST) de Estados Unidos. Ante la evolución de los edificios, los materiales combustibles y las condiciones operativas de los bomberos, el NIST ha aportado la base técnica necesaria para actualizar equipos, normas y estrategias de intervención, con un impacto directo en la protección de vidas humanas.

Uno de los ámbitos clave ha sido la evaluación del rendimiento del equipo utilizado en condiciones extremas. En el caso de las cámaras termográficas, el NIST desarrolló los primeros ensayos capaces de medir si estos dispositivos seguían detectando pequeñas diferencias de temperatura cuando la propia cámara estaba expuesta a temperaturas de hasta 260 °C. Esta investigación permitió establecer criterios objetivos de calidad garantizando que los bomberos dispongan de herramientas fiables en entornos hostiles.

En cuanto a las radios portátiles, los bomberos habían detectado fallos de comunicación durante los incendios. El NIST identificó que el origen del problema era el desvío de la frecuencia de transmisión a altas temperaturas.

Otro elemento crítico es el equipo de respiración autónoma (SCBA). Incidentes de viseras que se volvían opacas o se fundían llevaron al NIST a estudiar el efecto del flujo de calor radiante intenso. A partir de experimentos a escala real y simulaciones, se definieron nuevos ensayos y criterios de rendimiento, mejorando la protección y visibilidad de los bomberos durante la extinción.

Pese a la reducción del número de incendios estructurales desde finales del siglo XX, la mortalidad de los bomberos por incendio aumentó. El NIST demostró que este fenómeno estaba relacionado con cambios en la arquitectura (viviendas más grandes y estancas), el uso de materiales ligeros y el aumento de la carga de fuego de los muebles modernos.

La investigación introdujo el concepto de dinámica del fuego, destacando la importancia de la velocidad de crecimiento del incendio y del papel del oxígeno. Un incendio limitado por oxígeno puede intensificarse repentinamente cuando se abre una puerta o ventana, creando un camino de flujo por el que circulan calor y humo. El mensaje para los bomberos está claro: controlar las entradas de aire y evitar situarse en estos caminos de flujo.

Un ejemplo especialmente relevante es el de los incendios en sótanos. El NIST demostró que el fuego puede crecer violentamente bajo un suelo que, en la superficie, todavía parece seguro. Las pruebas evidenciaron que aplicar agua desde el exterior durante sólo 60 segundos podía reducir drásticamente el riesgo, cambiando tácticas históricas de ataque interior.

Los detectores de humo redujeron de forma notable las víctimas mortales desde los años setenta, pero los cambios en el diseño de las viviendas y en los materiales combustibles limitaron su eficacia. El NIST demostró que los modernos incendios ofrecen mucho menos tiempo para escapar y que las alarmas a menudo se desactivaban por falsas alarmas de cocina.

A partir de ensayos con muebles reales y escenarios de cocina, el NIST proporcionó los datos clave para desarrollar una nueva generación de pruebas. Desde el año 2024, todos los nuevos detectores deben cumplir una serie de requisitos, con el objetivo de aumentar el tiempo de evacuación y salvar vidas.

La expansión de la vivienda en zonas forestales ha incrementado drásticamente los riesgos de los incendios de la interfaz urbana-forestal. El NIST ha estudiado cómo el fuego se propaga por radiación, convección y, sobre todo, por brasas (firebrands), capaces de encender edificios a gran distancia.

Para analizar este fenómeno, el NIST creó el Firebrand Generator (NIST Dragon) y el Emberometer, herramientas que se han convertido en referencia internacional y base del estándar ISO 6021. Este conocimiento ha permitido definir criterios de diseño de fachadas, ventilaciones y entornos cercanos a los edificios.

A nivel comunitario, el NIST ha impulsado metodologías como la Hazard Mitigation Methodology (HMM) y el método ESCAPE (2023), que abordan tanto la resistencia de los edificios como la planificación urbana y la evacuación, ya adoptadas por diversas comunidades.

Por último, el National Fire Research Laboratory (NFRL) permite ensayar estructuras completas sometidas a fuego real y cargas mecánicas. Este enfoque supera los ensayos tradicionales y ayuda a entender cómo y cuándo se produce el colapso estructural, facilitando diseños más seguros, resilientes y eficientes.

En conjunto, el trabajo del NIST ejemplifica cómo la ciencia aplicada puede traducirse en normas, equipos y estrategias que mejoran la seguridad de los bomberos, reducen víctimas civiles y hacen a las comunidades más resistentes ante el fuego.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The contribution of NIST to fire safety: technology, tactics, and resilience

Fire safety has undergone a profound transformation in recent decades, largely driven by scientific research from the National Institute of Standards and Technology (NIST)in the United States. In light of the evolution of buildings, combustible materials, and the operational conditions of firefighters, the NIST has provided the necessary technical foundation to update equipment, standards, and intervention strategies, with a direct impact on the protection of human lives.

One of the key areas has been the evaluation of the performance of equipment used in extreme conditions. In the case of thermal cameras, NIST developed the first tests capable of measuring whether these devices continued to detect small temperature differences when the camera itself was exposed to temperatures of up to 260 °C. This research allowed for the establishment of objective quality criteria, ensuring that firefighters have reliable tools in hostile environments.

With regard to portable radios, firefighters had detected communication failures during fires. NIST identified that the source of the problem was the deviation of the transmission frequency at high temperatures.

Another critical element is the self-contained breathing apparatus (SCBA). The incidents of visors becoming opaque or melting led NIST to study the effect of intense radiant heat flow. Based on real-scale experiments and simulations, new tests and performance criteria were defined, improving the protection and visibility of firefighters during firefighting.

Despite the reduction in the number of structural fires since the end of the 20th century, firefighter mortality due to fire has increased. NIST demonstrated that this phenomenon was related to changes in architecture (larger and more airtight homes), the use of lightweight materials, and the increase in the fire load of modern furniture.

The research introduced the concept of fire dynamics, highlighting the importance of the rate of fire growth and the role of oxygen. A fire limited by oxygen can suddenly intensify when a door or window is opened, creating a flow path through which heat and smoke circulate. The message for the firefighters is clear: control the air inlets and avoid positioning themselves in those flow paths.

A particularly relevant example is that of fires in basements. NIST demonstrated that fire can grow violently under a floor that, on the surface, still seems safe. The evidence showed that applying water from the outside for just 60 seconds could drastically reduce the risk, changing historical tactics of interior attack.

Smoke detectors have significantly reduced fatalities since the 1970s, but changes in housing design and combustible materials have limited their effectiveness. NIST demonstrated that modern fires offer much less time to escape and that alarms are often disabled due to false kitchen alarms.

Based on trials with real furniture and kitchen scenarios, NIST provided the key data to develop a new generation of tests. Starting in 2024, all new detectors must meet a series of requirements, with the aim of increasing evacuation time and saving lives.

The expansion of housing in forested areas has drastically increased the risks of urban-forest interface fires. NIST has studied how fire spreads through radiation, convection, and, above all, through embers, capable of igniting buildings at great distances.

To analyse this phenomenon, NIST created the Firebrand Generator (NIST Dragon) and the Emberometer, tools that have become international references and the basis of the ISO 6021 standard. This knowledge has allowed for the definition of design criteria for façades, ventilation, and environments close to buildings.

At the community level, NIST has promoted methodologies such as the Hazard Mitigation Methodology (HMM) and the ESCAPE method (2023), which address both building resilience and urban planning and evacuation, already adopted by various communities.

Finally, the National Fire Research Laboratory (NFRL) allows for the testing of complete structures subjected to real fire and mechanical loads. This approach surpasses traditional testing and helps to understand how and when structural failure occurs, facilitating safer, more resilient, and efficient designs.

Overall, the work of NIST exemplifies how applied science can translate into standards, equipment, and strategies that enhance firefighter safety, reduce civilian casualties, and make communities more resilient to fire.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français