Els LEGO, nou objectiu del crim organitzat

Sorprenentment valuoses malgrat la seva aparença inofensiva, la mida reduïda i els colors vius, les peces de LEGO han transcendit la categoria de simple joguina infantil per erigir-se en una mercaderia d’alt preu. Aquesta revalorització ha convertit aquests kits en un objectiu prioritari per a bandes de lladres especialitzades a Califòrnia i altres punts dels Estats Units. El motiu? El seu potencial de revenda en el mercat negre pot assolir xifres de cinc dígits.

Determinats sets exclusius de LEGO, especialment aquells que es retiren de la producció al cap de poc temps, s’han transformat en autèntics objectes de col·leccionista amb una revalorització constant. N’hi ha exemples notables, com el set de Spider-Man de la Comic-Con del 2013, amb una cotització superior als 15.000 dòlars, o un avió Piper que depassa els 13.000. Aquesta escalada de preus ha atret l’interès no només d’inversors, sinó també de grups criminals.

L’any passat, diversos establiments de la cadena Bricks & Minifigs van ser víctimes de robatoris que van superar els 100.000 dòlars en valor. Més recentment, la policia del comtat d’Alameda va recuperar prop de 200 sets sostrets en una operació conjunta amb botigues locals com Crush Comics i Five Little Monkeys, aquesta última damnificada per un furt de 7.000 dòlars en productes LEGO. La manera d’actuar dels lladres era audaç, sovint emprant tècniques de distracció i marxant dels establiments amb una naturalitat desconcertant, com si es tractés d’una acció rutinària.

Aquest auge del mercat negre de LEGO posa de manifest una realitat creixent: les joguines, a l’igual que les sabatilles esportives o les cartes Pokémon, han evolucionat cap a productes amb un valor econòmic i simbòlic que sobrepassa la seva funció lúdica original. Aquesta situació ha donat lloc a un ecosistema paral·lel d’inversors i especuladors, però també a un risc evident per a la seguretat dels comerços i els seus treballadors.

Segons el criminòleg Read Hayes, aquesta forta demanda per part de col·leccionistes alimenta una zona grisa moral: compradors disposats a adquirir objectes robats amb l’únic objectiu de completar les seves col·leccions. Aquest fenomen ens recorda que el crim organitzat no sempre se centra en productes de luxe o substàncies il·legals, sinó que també troba oportunitats en objectes aparentment tan innocents com una petita figura de plàstic de quatre centímetres.

Des de l’àmbit de la seguretat pública, resulta crucial posar l’accent en la prevenció i la col·laboració estreta amb el teixit comercial local per identificar patrons sospitosos, reforçar la vigilància i promoure la presentació de denúncies. Paral·lelament, cal abordar, des d’una perspectiva educativa i cultural, les lògiques de consum i acumulació que poden desembocar en pràctiques il·lícites.

Perquè, en definitiva, tal com expressava amb ironia una de les responsables de Five Little Monkeys, “és només un LEGO… val la pena reflexionar-hi: són només peces de plàstic”.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Los LEGO, nuevo objetivo del crimen organizado

Sorprendentemente valiosas a pesar de su apariencia inofensiva, la medida reducida y los colores vivos, las piezas de LEGO han transcendido la categoría de simple juguete infantil para erigirse en una mercancía de alto precio. Esta revalorización ha convertido estos kits en un objetivo prioritario para bandas de ladrones especializadas en California y otros puntos de los Estados Unidos. ¿El motivo? Su potencial de reventa en el mercado negro puede lograr cifras de hasta cinco dígitos.

Determinados sets exclusivos de LEGO, especialmente aquellos que se retiran de la producción al cabo de poco tiempo, se han transformado en auténticos objetos de coleccionista con una revalorización constante. Hay ejemplos notables, como el set de Spider-Man de la Comic-Cono del 2013, con una cotización superior a los 15.000 dólares, o un avión Piper que rebasa los 13.000. Esta escalada de precios ha atraído el interés no solo de inversores, sino también de grupos criminales.

El año pasado, varios establecimientos de la cadena Bricks & Minifigs fueron víctimas de robos que superaron los 100.000 dólares de valor. Más recientemente, la policía del condado de Alameda recuperó cerca de 200 sets sustraídos en una operación conjunta con tiendas locales como Crush Comics y Five Little Monkeys, esta última damnificada por un hurto de 7.000 dólares en productos LEGO. La manera de actuar de los ladrones era audaz, a menudo empleando técnicas de distracción y huyendo de los establecimientos con una naturalidad desconcertante, como si se tratara de una acción rutinaria.

Este auge del mercado negro de LEGO pone de manifiesto una realidad creciente: los juguetes, al igual que las zapatillas deportivas o las cartas Pokémon, han evolucionado hacia productos con un valor económico y simbólico que sobrepasa su función lúdica original. Esta situación ha dado lugar a un ecosistema paralelo de inversores y especuladores, pero también a un riesgo evidente para la seguridad de los comercios y sus trabajadores.

Según el criminólogo Read Hayes, esta fuerte demanda por parte de coleccionistas alimenta una zona gris moral: compradores dispuestos a adquirir objetos robados con el único objetivo de completar sus colecciones. Este fenómeno nos recuerda que el crimen organizado no siempre se centra en productos de lujo o sustancias ilegales, sino que también encuentra oportunidades en objetos aparentemente tan inocentes como una pequeña figura de plástico de cuatro centímetros.

Desde el ámbito de la seguridad pública, resulta crucial hacer hincapié en la prevención y la colaboración estrecha con el tejido comercial local para identificar patrones sospechosos, reforzar la vigilancia y promover la presentación de denuncias. Paralelamente, hay que abordar, desde una perspectiva educativa y cultural, las lógicas de consumo y acumulación que pueden desembocar en prácticas ilícitas.

Porque, en definitiva, tal como expresaba con ironía una de las responsables de Five Little Monkeys, “es solo un LEGO… merece la pena reflexionar: son sólo piezas de plástico”.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

LEGO products: a new target for organised crime

Surprisingly valuable despite their harmless appearance, small size and bright colours, LEGO pieces have transcended the category of simple children’s toys to become high-priced merchandise. This revaluation has made these kits a prime target for specialised gangs of thieves in California and elsewhere in the United States. The reason? Their resale potential on the black market can reach five-digit figures.

Certain exclusive LEGO sets, especially those that go out of production after a short time, have become true collector’s items with a constant revaluation. There are notable examples, such as the Spider-Man set from the 2013 Comic-Con, listed at over $15,000, or a Piper aircraft exceeding $13,000. This price escalation has attracted the interest not only of investors, but also of criminal groups.

Last year, several stores in the Bricks & Minifigs chain were victims of thefts exceeding $100,000 in value. Most recently, Alameda County police recovered around 200 stolen sets in a joint operation with local stores such as Crush Comics and Five Little Monkeys, the latter of which was hit by a $7,000 theft of LEGO products. The thieves were bold in their actions, often employing diversionary techniques and leaving establishments with a disconcerting naturalness, as if it were a routine action.

This boom in the LEGO black market highlights a growing reality: toys, like trainers or Pokémon cards, have evolved into products whose economic and symbolic value surpasses their original playful function. This situation has given rise to a parallel ecosystem of investors and speculators, but also to an obvious risk to the safety of businesses and their workers.

According to criminologist Read Hayes, this strong demand from collectors fuels a moral grey area: buyers willing to acquire stolen objects for the sole purpose of completing their collections. This phenomenon is a reminder that organised crime does not always focus on luxury goods or illegal substances but also finds opportunities in such seemingly innocent objects as a small four-centimetre plastic figurine.

From a public safety perspective, it is crucial to emphasise prevention and close collaboration with the local business community to identify suspicious patterns, strengthen surveillance and encourage reporting. At the same time, it is necessary to address, from an educational and cultural perspective, the rationale of consumption and accumulation that can lead to illicit practices.

Because, in the end, as one of the Five Little Monkeys’ managers wryly put it, “it’s just LEGO… it’s worth thinking about: it’s just pieces of plastic”.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

LEGO, la nouvelle cible du crime organisé

Malgré leur aspect inoffensif, leur petite taille et leurs couleurs vives, les pièces LEGO ont dépassé la catégorie de simple jouet d’enfant pour devenir des marchandises de grande valeur. Cette revalorisation a fait de ces kits une cible privilégiée pour des gangs de voleurs spécialisés en Californie et ailleurs aux États-Unis. La raison ? Leur potentiel de revente sur le marché noir peut atteindre des montants à cinq chiffres.

Certaines boîtes de LEGO exclusives, en particulier celles dont la production a été arrêtée après une courte période, sont devenues de véritables objets de collection dont la valeur ne cesse de s’accroître. Il existe des exemples notables, comme le Spider-Man du Comic-Con 2013, estimé à plus de 15 000 dollars, ou un avion Piper qui dépasse les 13 000 dollars. Cette escalade des prix a suscité l’intérêt non seulement des investisseurs, mais aussi des groupes criminels.

L’année dernière, plusieurs magasins de la chaîne Bricks & Minifigs ont été victimes de vols pour une valeur de plus de 100 000 dollars. Plus récemment, la police du comté d’Alameda a récupéré près de 200 boîtes volées dans le cadre d’une opération conjointe avec des magasins locaux tels que Crush Comics et Five Little Monkeys, ce dernier ayant été victime d’un vol de produits LEGO pour une valeur de 7 000 dollars. Les voleurs ont mené des actions audacieuses, en employant souvent des techniques de diversion et en quittant les établissements avec un naturel déconcertant, comme s’il s’agissait d’une intervention de routine.

Ce boom du marché noir des LEGO met en lumière une réalité croissante : les jouets, comme les chaussures de sport ou les cartes Pokémon, sont devenus des produits dont la valeur économique et symbolique dépasse leur fonction ludique d’origine. Cette situation a donné naissance à un écosystème parallèle d’investisseurs et de spéculateurs, mais aussi à un risque de sécurité évident pour les entreprises et leurs employés.

Selon le criminologue Read Hayes, cette forte demande de la part des collectionneurs alimente une zone grise morale : des acheteurs prêts à acquérir des objets volés dans le seul but de compléter leur collection. Ce phénomène rappelle que la criminalité organisée ne se concentre pas toujours sur les produits de luxe ou les substances illicites, mais qu’elle trouve aussi des opportunités dans des objets apparemment innocents comme une petite figurine en plastique de quatre centimètres.

Du point de vue de la sécurité publique, il est essentiel de mettre l’accent sur la prévention et de travailler en étroite collaboration avec les commerces locaux afin d’identifier les comportements suspects, de renforcer la surveillance et d’encourager le signalement. En même temps, il est nécessaire d’aborder, d’un point de vue éducatif et culturel, les logiques de consommation et d’accumulation qui peuvent conduire à des pratiques illicites.

Parce qu’en fin de compte, comme l’a dit ironiquement l’un des responsables de Five Little Monkeys, « ce ne sont que des LEGO… cela vaut la peine d’y réfléchir : ce ne sont que des pièces en plastique ».

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

El Regne Unit aposta per revitalitzar la policia de barri

El govern del Regne Unit ha anunciat aquesta setmana un pla ambiciós per reforçar la presència policial als barris i garantir un model de seguretat més proper, conegut com a Neighbourhood Policing Guarantee. Amb aquest moviment, l’executiu britànic recupera una de les tradicions més arrelades del seu sistema policial: la figura del bobby de proximitat, amb l’objectiu declarat de reconnectar la policia amb les comunitats i millorar la confiança ciutadana.

El Ministeri de l’Interior ha difós un marc de seguiment i avaluació anomenat Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que estableix indicadors per mesurar la qualitat de la presència policial als barris.

Aquest moviment s’inscriu en un context de debat intens sobre el paper de la policia al Regne Unit, després d’anys de retallades pressupostàries, escàndols de corrupció i una preocupant pèrdua de confiança ciutadana. El desembre passat, el College of Policing —organisme professional que marca els estàndards de la policia anglesa— ja havia publicat la seva valoració sobre la proposta del govern, alertant que “no n’hi ha prou amb la presència visible: cal invertir en capacitats, lideratge i cultura organitzativa per fer realitat un model de policia genuïnament comunitària”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentat pel govern britànic es concreta en un marc d’avaluació ambiciós que vol traduir en pràctiques operatives una idea tan senzilla com potent: que tothom tingui accés a una policia propera, coneguda i útil. El document de referència estableix sis compromisos centrals, que es volen convertir en estàndards mínims per a totes les forces policials del Regne Unit:

1. Cada comunitat ha de tenir un equip policial de barri identificable i accessible. Els cossos policials hauran de publicar els noms, fotos i canals de contacte dels seus agents de barri, i garantir que la ciutadania sap qui són i com accedir-hi.

2. Els equips han de ser fàcilment contactables i estar disponibles de manera regular. Els agents de barri han de mantenir una presència activa i coneguda en els seus territoris, amb patrullatges a peu i punts de trobada regulars.

3. Els ciutadans han de poder veure com s’estan abordant les prioritats locals. La policia haurà de publicar accions específiques preses sobre les preocupacions prioritzades per la comunitat (ex: incivisme, trànsit, robatoris), i actualitzar-les regularment.

4. Cada força policial haurà de recollir de manera sistemàtica les prioritats locals de seguretat. S’estableix l’obligació de mecanismes estructurats de consulta ciutadana i participació, més enllà d’enquestes puntuals.

5. Cal garantir una formació específica en policia comunitària per a tots els membres d’aquests equips. La reforma britànica inclou formació obligatòria en eines de resolució de conflictes, escolta activa, mediació i coneixement cultural.

6. Els resultats i l’impacte de la feina dels equips de barri s’hauran de mesurar i fer públics. S’introdueixen indicadors de rendiment específics sobre presència, accessibilitat, satisfacció ciutadana i impacte en la reducció de problemes concrets.

Conclusions preliminars

El pla britànic representa un intent seriós de tornar a connectar la policia amb la societat a través de la proximitat real, amb compromisos mesurables i transparents.

Des d’una mirada europea, aquesta reforma obre una finestra d’oportunitat per repensar la relació entre policia i comunitat, no només en termes de presència, sinó de confiança, transparència i compromís democràtic.

Tot i el consens aparent sobre la necessitat de recuperar la policia de barri, diversos actors socials i experts en seguretat han advertit que aquesta garantia no pot ser un simple retorn nostàlgic als anys del bobby on the beat. Caldrà veure si el desplegament real del pla —amb recursos, formació i avaluació— està a l’alçada del discurs polític.

Des de Catalunya i altres contextos europeus amb experiències pròpies de policia de proximitat, aquesta aposta britànica ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre els models de seguretat pública, les relacions entre policia i comunitat, i els mecanismes per garantir transparència i rendició de comptes. A Notes de Seguretat en seguirem l’evolució.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El Reino Unido apuesta por revitalizar la policía de barrio

El gobierno del Reino Unido ha anunciado esta semana un plan ambicioso para reforzar la presencia policial en los barrios y garantizar un modelo de seguridad más próximo, conocido como Neighbourhood Policing Guarantee. Con este movimiento, el ejecutivo británico recupera una de las tradiciones más arraigadas de su sistema policial: la figura del bobby de proximidad, con el objetivo declarado de reconectar la policía con las comunidades y mejorar la confianza ciudadana.

El Ministerio del Interior ha difundido un marco de seguimiento y evaluación denominado Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, que establece indicadores para medir la calidad de la presencia policial en los barrios.

Este movimiento se inscribe en un contexto de debate intenso sobre el papel de la policía en el Reino Unido, después de años de recortes presupuestarios, escándalos de corrupción y una preocupante pérdida de confianza ciudadana. El diciembre pasado, el College of Policing —organismo profesional que marca los estándares de la policía inglesa— ya había publicado su valoración sobre la propuesta del gobierno, alertando que “no basta con la presencia visible: hay que invertir en capacidades, liderazgo y cultura organizativa para hacer realidad un modelo de policía genuinamente comunitaria”.

El Neighbourhood Policing Guarantee presentado por el gobierno británico se concreta en un marco de evaluación ambicioso que quiere traducir en prácticas operativas una idea tan sencilla como potente: que todo el mundo tenga acceso a una policía próxima, conocida y útil. El documento de referencia establece seis compromisos centrales, que se quieren convertir en estándares mínimos para todas las fuerzas policiales del Reino Unido:

1. Cada comunidad debe tener un equipo policial de barrio identificable y accesible. Los cuerpos policiales tendrán que publicar los nombres, fotos y canales de contacto de sus agentes de barrio, y garantizar que la ciudadanía sabe quién son y cómo acceder.

2. Los equipos deben ser fácilmente contactables y estar disponibles de manera regular. Los agentes de barrio deben mantener una presencia activa y conocida en sus territorios, con patrullajes a pie y puntos de encuentro regulares.

3. Los ciudadanos deben poder ver como se están abordando las prioridades locales. La policía tendrá que publicar acciones específicas tomadas sobre las preocupaciones priorizadas por la comunidad (ej: incivismo, tráfico, robos), y actualizarlas regularmente.

4. Cada fuerza policial deberá recoger de manera sistemática las prioridades locales de seguridad. Se establece la obligación de mecanismos estructurados de consulta ciudadana y participación, más allá de encuestas puntuales.

5. Hay que garantizar una formación específica en policía comunitaria para todos los miembros de estos equipos. La reforma británica incluye formación obligatoria en herramientas de resolución de conflictos, escucha activa, mediación y conocimiento cultural.

6. Los resultados y el impacto del trabajo de los equipos de barrio deberan medirse y hacerse públicos. Se introducen indicadores de rendimiento específicos sobre presencia, accesibilidad, satisfacción ciudadana e impacto en la reducción de problemas concretos.

Conclusiones preliminares

El plan británico representa un intento serio de volver a conectar la policía con la sociedad a través de la proximidad real, con compromisos medibles y transparentes.

Desde una mirada europea, esta reforma abre una ventana de oportunidad para repensar la relación entre policía y comunidad, no solo en términos de presencia, sino de confianza, transparencia y compromiso democrático.

Aún y el consenso aparente sobre la necesidad de recuperar la policía de barrio, varios actores sociales y expertos en seguridad han advertido que esta garantía no puede ser un simple retorno nostálgico en los años del bobby on the beat. Habrá que ver si el despliegue real del plan —con recursos, formación y evaluación— está a la altura del discurso político.

Desde Cataluña y otros contextos europeos con experiencias propias de policía de proximidad, esta apuesta británica ofrece una buena oportunidad para reflexionar sobre los modelos de seguridad pública, las relaciones entre policía y comunidad, y los mecanismos para garantizar transparencia y rendición de cuentas. En Notas de Seguridad seguiremos la evolución.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

The UK is committed to revitalising neighbourhood policing

This week, the UK government announced an ambitious plan to strengthen police presence in neighbourhoods and ensure a more neighbourhood policing model, known as the Neighbourhood Policing Guarantee. With this move, the British executive recovers one of the most deeply rooted traditions of its police system: the figure of the local bobby, with the declared objective of reconnecting the police with communities and improving citizen confidence.

The Home Office has released a monitoring and evaluation framework called the Neighbourhood Policing Guarantee performance framework, which establishes indicators to measure the quality of police presence in neighbourhoods.

This move comes against a backdrop of intense debate about the role of the police in the UK, following years of budget cuts, corruption scandals and a worrying loss of public confidence. Last December, the College of Policing – the professional body that sets the standards for English policing – had already published its assessment of the government’s proposal, warning that “visible presence is not enough: we need to invest in skills, leadership and organisational culture to make a genuine community policing model a reality”.

The Neighbourhood Policing Guarantee presented by the British government takes the form of an ambitious evaluation framework that aims to translate into operational practice an idea that is as simple as it is powerful: that everyone should have access to a police force that is close, familiar and useful. The reference document sets out six core commitments, which are intended to become minimum standards for all UK police forces:

1. Each community should have an identifiable and accessible neighbourhood policing team. Police forces will have to publish the names, photos and contact channels of their neighbourhood officers and ensure that citizens know who they are and how to access them.

2. Teams should be in easy contact and be available on a regular basis. Neighbourhood officers must maintain an active and known presence in their areas, with regular foot patrols and meeting points.

3. Citizens should be able to see how local priorities are being addressed. The police should publish what specific actions they will take on major community concerns (e.g., antisocial behaviour, traffic, theft), and should update them regularly.

4. Each police force should systematically gather local security priorities. It establishes the obligation of structured mechanisms for citizen consultation and participation beyond specific surveys.

5. It is necessary to ensure specific training in community policing for all members of these teams. The British reform includes mandatory training in conflict resolution tools, active listening, mediation and cultural awareness.

6. The results and impact of the work of the neighbourhood teams will have to be measured and made public. Specific performance indicators on presence, accessibility, citizen satisfaction and impact on the reduction of specific problems are introduced.

Preliminary conclusions

The British plan represents a serious attempt to reconnect the police with society through real proximity, with measurable and transparent commitments. In this sense, its approach may inspire reforms or improvements in models such as the Catalan model, which, despite having a long tradition of community security, have often been trapped in the realm of will rather than obligation.

Unlike the British proposal, which seeks to ensure common standards throughout the country, the Mossos model has developed unevenly, depending heavily on the impetus of local commanders or complicity with local councils. The British proposal forces a move from discourse to structure: assured presence, open data and publicly measured performance.

From a European perspective, this reform opens a window of opportunity to rethink the relationship between police and community, not only in terms of presence, but also in terms of trust, transparency and democratic commitment.

Despite the apparent consensus on the need to bring back neighbourhood policing, several social actors and security experts have warned that this guarantee cannot be a simple nostalgic return to the ‘bobby on the beat’ years. It remains to be seen whether the actual deployment of the plan – with resources, training and evaluation – lives up to the political discourse.

From Catalonia and other European contexts with their own community policing experiences, this British initiative offers a good opportunity to reflect on public safety models, police-community relations and mechanisms to ensure transparency and accountability. We will follow its progress in Security Notes.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Le Royaume-Uni veut revitaliser la police de proximité

Le Gouvernement britannique a annoncé cette semaine un plan ambitieux visant à renforcer la présence de la police dans les quartiers et à garantir un modèle de police de proximité, appelé « Neighbourhood Policing Guarantee » (Garantie de police de proximité). Avec cette mesure, l’exécutif britannique rétablit l’une des traditions les plus profondément enracinées de son système policier, à savoir le « bobby », dans le but déclaré de rétablir le lien entre la police et les communautés et d’améliorer la confiance de l’opinion publique.

Le ministère de l’Intérieur a publié un cadre de suivi et d’évaluation, « Neighbourhood Policing Guarantee performance framework » (Cadre de performance de la garantie de la police de proximité), qui définit des indicateurs permettant de mesurer la qualité de la présence policière dans les quartiers.

Cette décision intervient dans un contexte de débat intense sur le rôle de la police au Royaume-Uni, après des années de coupes budgétaires, de scandales de corruption et d’une perte inquiétante de la confiance du public. En décembre dernier, le College of Policing – l’organisme professionnel qui fixe les normes de la police britannique – avait déjà publié son évaluation de la proposition du gouvernement, avertissant que « la présence visible seule ne suffit pas : nous devons investir dans les compétences, le leadership et la culture organisationnelle pour faire d’un véritable modèle de police de proximité une réalité ».

La Neighbourhood Policing Guarantee présentée par le Gouvernement britannique est un cadre d’évaluation ambitieux qui vise à traduire en pratique opérationnelle une idée aussi simple que puissante : que chacun ait accès à une force de police proche, connue et utile. Le document de référence définit six engagements fondamentaux, qui sont destinés à devenir des normes minimales pour toutes les forces de police du Royaume-Uni :

1. Chaque communauté doit disposer d’une équipe de police de proximité identifiable et accessible. Les forces de police devront publier les noms, les photos et les coordonnées de leurs agents de quartier et veiller à ce que les citoyens sachent qui ils sont et comment les contacter.

2. Les équipes doivent être facilement joignables et disponibles à intervalles réguliers. Les agents de quartier doivent maintenir une présence active et connue sur leur territoire, avec des patrouilles à pied et des points de rencontre habituels.

3. Les citoyens doivent pouvoir voir comment les priorités locales sont prises en compte. La police doit publier les actions spécifiques qu’elle entreprendra pour répondre aux principales préoccupations de la communauté (incivilités, circulation, vols, etc.) et les mettre à jour régulièrement.

4. Chaque force de police devra recueillir systématiquement les priorités locales en matière de sécurité. Elle a l’obligation de mettre en place des mécanismes structurés de consultation et de participation des citoyens, au-delà des enquêtes ponctuelles.

5. Une formation spécifique en matière de police de proximité doit être assurée pour tous les membres de ces équipes. La réforme britannique prévoit une formation obligatoire concernant les outils de résolution des conflits, l’écoute active, la médiation et la sensibilisation culturelle.

6. Les résultats et l’impact du travail des équipes de quartier doivent être mesurés et rendus publics. Des indicateurs de performance spécifiques sur la présence, l’accessibilité, la satisfaction des citoyens et l’impact sur la réduction de problèmes spécifiques devront être appliqués.

Conclusions préliminaires

Le plan britannique représente une tentative sérieuse de rétablir le lien entre la police et la société par une réelle proximité, avec des engagements mesurables et transparents. En ce sens, son approche peut inspirer des réformes ou des améliorations de modèles tels que le modèle catalan, qui, malgré une longue tradition de sécurité communautaire, a souvent été enfermé dans le domaine de la volonté plutôt que de l’obligation.

Contrairement à la proposition britannique, qui vise à garantir des normes communes dans tout le pays, le modèle des Mossos s’est développé de manière inégale, en s’appuyant fortement sur l’impulsion des commandements locaux ou sur la complicité des conseils municipaux. La proposition britannique impose de passer du discours à la structure : présence garantie, données ouvertes et performances mesurées publiquement.

D’un point de vue européen, cette réforme ouvre une fenêtre d’opportunité pour repenser la relation entre la police et la communauté, non seulement en termes de présence, mais aussi en termes de confiance, de transparence et d’engagement démocratique.

Malgré le consensus apparent sur la nécessité de rétablir la police de proximité, plusieurs acteurs sociaux et experts en sécurité ont prévenu que cette garantie ne pouvait pas se limiter à un simple retour nostalgique aux années bobby on the beat (police de quartier). Il reste à voir si le déploiement réel du plan – avec des ressources, une formation et une évaluation – est à la hauteur du discours politique.

Du point de vue de la Catalogne et d’autres contextes européens ayant leur propre expérience de la police de proximité, cette initiative britannique offre une bonne occasion de réfléchir aux modèles de sécurité publique, aux relations entre la police et la communauté et aux mécanismes visant à garantir la transparence et la responsabilité. Nous suivrons l’évolution de la situation dans les Notes de sécurité.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Com s’ho fa Meta per desmantellar centres de frau organitzat?

Les estafes conegudes com a “pig butchering” han experimentat un augment significatiu en els darrers anys, convertint-se en una amenaça global que combina elements de fraus romàntics i d’inversió. Aquestes estafes impliquen que els delinqüents estableixen relacions de confiança amb les víctimes per, posteriorment, persuadir-les perquè inverteixin en esquemes fraudulents, sovint relacionats amb criptomonedes. Les pèrdues per a les víctimes poden ascendir a centenars de milers de dòlars.

Davant d’aquesta situació alarmant, Meta, l’empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha intensificat els seus esforços per combatre aquestes pràctiques fraudulentes. Segons un informe publicat al novembre de 2024, Meta ha eliminat més de dos milions de comptes vinculats a centres d’estafa situats a Myanmar, Laos, Cambodja, els Emirats Àrabs Units i les Filipines. Aquestes accions formen part d’una estratègia més àmplia per desmantellar les organitzacions criminals responsables d’aquestes estafes.  

Què és el “pig butchering”?

El terme “pig butchering” fa referència a una tàctica en què els estafadors construeixen relacions de confiança amb les seves víctimes, sovint a través de xarxes socials, aplicacions de cites o missatgeries, amb l’objectiu final de convèncer-les perquè realitzin inversions en plataformes fraudulentes.

A Catalunya, com a la resta del món, l’impacte de les estafes de tipus pig butchering no és aliè. Els Mossos d’Esquadra han detectat un augment de denúncies relacionades amb fraus d’inversió a través de contactes establerts per xarxes socials o aplicacions de missatgeria instantània. Les víctimes, sovint persones amb un perfil vulnerable o en situació de soledat, són seduïdes emocionalment per estafadors que operen des de l’estranger, però que utilitzen eines digitals i suplantacions lingüístiques que els fan passar per residents locals.

Qui hi ha darrere d’aquestes estafes?

Moltes d’aquestes operacions són dirigides per organitzacions criminals transnacionals que operen des de centres de frau al sud-est asiàtic. Aquests centres sovint funcionen amb mà d’obra forçada, on les víctimes de tràfic humà són obligades a participar en activitats fraudulentes sota amenaces i coaccions. Aquestes operacions han proliferat en països com Myanmar, Cambodja, Laos i les Filipines, aprofitant la manca de control governamental i la corrupció local.  

Meta ha adoptat diverses mesures per abordar aquest problema:​

  • Política contra Organitzacions i Individus Perillosos (DOI): Sota aquesta política, Meta designa aquestes organitzacions criminals com a perilloses, prohibint-les a les seves plataformes i implementant eines d’aplicació per detectar i eliminar contingut relacionat.
  • Col·laboració amb les autoritats: Meta treballa estretament amb agències d’aplicació de la llei a nivell global per compartir informació sobre aquestes operacions criminals, facilitant investigacions i accions legals contra els responsables.
  • Cooperació amb altres empreses tecnològiques: L’empresa col·labora amb altres companyies del sector per compartir informació sobre amenaces i desenvolupar estratègies conjuntes per combatre aquestes estafes. Per exemple, Meta va treballar amb OpenAI per detectar i interrompre activitats fraudulentes que utilitzaven eines d’intel·ligència artificial per generar contingut enganyós.  

Com protegir-se d’aquestes estafes

En aquest context, és fonamental que les institucions públiques i els actors privats de Catalunya col·laborin per promoure la ciberseguretat i la prevenció ciutadana. Campanyes de sensibilització digital, formació en escoles i serveis d’atenció immediata a les víctimes són instruments clau per fer front a una amenaça que combina la manipulació emocional amb l’enginyeria financera.

És fonamental que els usuaris siguin conscients de les tàctiques utilitzades en les estafes de “pig butchering” i prenguin mesures per protegir-se:

  • Desconfiar de missatges no sol·licitats: Si es reben missatges de desconeguts a través de xarxes socials, aplicacions de cites o missatgeries, cal ser cautelosos i evitar compartir informació personal o financera.​
  • Verificar les oportunitats d’inversió: Abans d’invertir diners, convé investigar a fons la plataforma o oportunitat d’inversió. Val la pena desconfiar de promeses de rendiments elevats amb poc risc.​
  • No transferir diners a persones que no coneixes personalment: Evitar enviar diners o informació financera a individus que només heu conegut en línia.​
  • Utilitzar eines de seguretat en línia: Mantenir actualitzats els dispositius i utilitzar programari de seguretat per protegir-se contra possibles amenaces.​

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français

How does Meta dismantle organised fraud centres?

Scams known as pig butchering have experienced a significant increase in recent years, becoming a global threat that combines elements of romance and investment fraud. These scams involve criminals establishing trusting relationships with victims and then persuading them to invest in fraudulent schemes, often involving cryptocurrencies. Losses to victims can amount to hundreds of thousands of dollars.

Faced with this alarming situation, Meta – the parent company of Facebook, Instagram and WhatsApp – has intensified its efforts to combat these fraudulent practices. According to a report published in November 2024, Meta has removed more than two million accounts linked to scam centres located in Myanmar, Laos, Cambodia, United Arab Emirates and the Philippines. These actions are part of a broader strategy to dismantle the criminal organisations responsible for these scams.

What is pig butchering?

The term pig butchering refers to a tactic in which fraudsters build trusting relationships with their victims, often through social networks, dating apps or messaging, with the ultimate goal of convincing them to make investments in fraudulent platforms. These investments are often related to cryptocurrencies, and victims are lured with promises of high returns. Once victims have invested significant sums, the fraudsters disappear with the funds.

In Catalonia, as in the rest of the world, the impact of pig butchering scams is widely known. The Mossos d’Esquadra have detected an increase in complaints related to investment fraud through contacts established through social networks or instant messaging applications. The victims, often people with a vulnerable profile or in a situation of loneliness, are emotionally seduced by fraudsters operating from abroad, but who use digital tools and linguistic impersonations that pass them off as local residents. The digital trail of these crimes often makes investigations more difficult, making it necessary to strengthen international cooperation and technological training of Catalan law enforcement agencies.

Who is behind these scams?

Many of these operations are run by transnational criminal organisations operating from fraud centres in Southeast Asia. These centres often operate with forced labour, where victims of human trafficking are forced to participate in fraudulent activities under threat and coercion. These operations have proliferated in countries such as Myanmar, Cambodia, Laos and the Philippines, taking advantage of the lack of government control and local corruption. 

Meta’s approach to combating these scams

Meta has taken several measures to address this problem:

  • Policy against Dangerous Organizations and Individuals (DOI): under this policy, Meta designates these criminal organisations as dangerous, banning them from its platforms and implementing enforcement tools to detect and remove related content.
  • Collaboration with the authorities: Meta works closely with law enforcement agencies globally to share information about these criminal operations, facilitating investigations and legal action against those responsible.
  • Cooperation with other technology companies: the company collaborates with other companies in the sector to share information on threats and develop joint strategies to combat these scams. For example, Meta worked with OpenAI to detect and disrupt fraudulent activities that used artificial intelligence tools to generate misleading content. 

How to protect yourself from these scams

In this context, it is essential that public institutions and private actors in Catalonia collaborate to promote cybersecurity and citizen prevention. Digital awareness campaigns, training in schools and immediate victim services are key tools for dealing with a threat that combines emotional manipulation with financial engineering. And, at the same time, it is necessary to report and highlight how these international fraud networks operate with impunity thanks to the lack of regulation in the global digital environment.

It is critical that users are aware of the tactics used in pig butchering scams and take steps to protect themselves:

  • Be wary of unsolicited messages: if you receive messages from strangers through social media, dating apps, or messaging, be cautious and avoid sharing personal or financial information.
  • Verify investment opportunities: before investing money, it is advisable to thoroughly investigate the investment platform or opportunity. Promises of high returns with little risk are worth being wary of.
  • Don’t transfer money to people you don’t know personally: avoid sending money or financial information to individuals you’ve only met online.
  • Use online security tools: keep your devices updated and use security software to protect against potential threats.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français