Les estafes conegudes com a “pig butchering” han experimentat un augment significatiu en els darrers anys, convertint-se en una amenaça global que combina elements de fraus romàntics i d’inversió. Aquestes estafes impliquen que els delinqüents estableixen relacions de confiança amb les víctimes per, posteriorment, persuadir-les perquè inverteixin en esquemes fraudulents, sovint relacionats amb criptomonedes. Les pèrdues per a les víctimes poden ascendir a centenars de milers de dòlars.

Davant d’aquesta situació alarmant, Meta, l’empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, ha intensificat els seus esforços per combatre aquestes pràctiques fraudulentes. Segons un informe publicat al novembre de 2024, Meta ha eliminat més de dos milions de comptes vinculats a centres d’estafa situats a Myanmar, Laos, Cambodja, els Emirats Àrabs Units i les Filipines. Aquestes accions formen part d’una estratègia més àmplia per desmantellar les organitzacions criminals responsables d’aquestes estafes.  

Què és el “pig butchering”?

El terme “pig butchering” fa referència a una tàctica en què els estafadors construeixen relacions de confiança amb les seves víctimes, sovint a través de xarxes socials, aplicacions de cites o missatgeries, amb l’objectiu final de convèncer-les perquè realitzin inversions en plataformes fraudulentes.

A Catalunya, com a la resta del món, l’impacte de les estafes de tipus pig butchering no és aliè. Els Mossos d’Esquadra han detectat un augment de denúncies relacionades amb fraus d’inversió a través de contactes establerts per xarxes socials o aplicacions de missatgeria instantània. Les víctimes, sovint persones amb un perfil vulnerable o en situació de soledat, són seduïdes emocionalment per estafadors que operen des de l’estranger, però que utilitzen eines digitals i suplantacions lingüístiques que els fan passar per residents locals.

Qui hi ha darrere d’aquestes estafes?

Moltes d’aquestes operacions són dirigides per organitzacions criminals transnacionals que operen des de centres de frau al sud-est asiàtic. Aquests centres sovint funcionen amb mà d’obra forçada, on les víctimes de tràfic humà són obligades a participar en activitats fraudulentes sota amenaces i coaccions. Aquestes operacions han proliferat en països com Myanmar, Cambodja, Laos i les Filipines, aprofitant la manca de control governamental i la corrupció local.  

Meta ha adoptat diverses mesures per abordar aquest problema:​

• Política contra Organitzacions i Individus Perillosos (DOI): Sota aquesta política, Meta designa aquestes organitzacions criminals com a perilloses, prohibint-les a les seves plataformes i implementant eines d’aplicació per detectar i eliminar contingut relacionat.
• Col·laboració amb les autoritats: Meta treballa estretament amb agències d’aplicació de la llei a nivell global per compartir informació sobre aquestes operacions criminals, facilitant investigacions i accions legals contra els responsables.
• Cooperació amb altres empreses tecnològiques: L’empresa col·labora amb altres companyies del sector per compartir informació sobre amenaces i desenvolupar estratègies conjuntes per combatre aquestes estafes. Per exemple, Meta va treballar amb OpenAI per detectar i interrompre activitats fraudulentes que utilitzaven eines d’intel·ligència artificial per generar contingut enganyós.  

Com protegir-se d’aquestes estafes

En aquest context, és fonamental que les institucions públiques i els actors privats de Catalunya col·laborin per promoure la ciberseguretat i la prevenció ciutadana. Campanyes de sensibilització digital, formació en escoles i serveis d’atenció immediata a les víctimes són instruments clau per fer front a una amenaça que combina la manipulació emocional amb l’enginyeria financera.

És fonamental que els usuaris siguin conscients de les tàctiques utilitzades en les estafes de “pig butchering” i prenguin mesures per protegir-se:

• Desconfiar de missatges no sol·licitats: Si es reben missatges de desconeguts a través de xarxes socials, aplicacions de cites o missatgeries, cal ser cautelosos i evitar compartir informació personal o financera.​
• Verificar les oportunitats d’inversió: Abans d’invertir diners, convé investigar a fons la plataforma o oportunitat d’inversió. Val la pena desconfiar de promeses de rendiments elevats amb poc risc.​
• No transferir diners a persones que no coneixes personalment: Evitar enviar diners o informació financera a individus que només heu conegut en línia.​
• Utilitzar eines de seguretat en línia: Mantenir actualitzats els dispositius i utilitzar programari de seguretat per protegir-se contra possibles amenaces.​

_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français