La ciència forense juga un paper fonamental en la justícia penal, però sovint es passa per alt la influència dels factors humans en la seva pràctica. Segons un informe recent del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units, la integració de pràctiques basades en la recerca pot millorar significativament la qualitat i fiabilitat del treball forense.

Factors humans i entorns de treball
El NIST destaca que hi ha elements, com ara la il·luminació, el soroll o la temperatura, que poden afectar la concentració dels científics forenses. Per exemple, treballar en un entorn tranquil pot millorar la precisió en l’anàlisi de l’ADN. A més, reconèixer i aprendre dels errors sense por a represàlies fomenta una cultura de millora contínua.
Benestar emocional dels professionals
Els analistes forenses sovint s’enfronten a casos traumàtics –per exemple, abusos sexuals en infants–, que poden provocar estrès i trauma. Per prevenir la síndrome d’esgotament professional (burnout) i mantenir la qualitat del treball, el NIST recomana de fer pauses obligatòries i rotació de casos, i tenir accés al suport psicològic.
Aplicació a Catalunya
A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona promou bones pràctiques en la recerca, que inclouen l’ètica i la qualitat. Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ofereix una formació en l’avaluació forense en què es destaca la importància del benestar dels professionals.
Un dels avenços més prometedors de la ciència forense recent no ha vingut de grans laboratoris internacionals, sinó de Catalunya. La policia científica del Cos de Mossos d’Esquadra ha desenvolupat un reactiu pioner anomenat POSME (acrònim en anglès de Powder Suspension of Mossos d’Esquadra), que permet detectar empremtes digitals en superfícies tradicionalment problemàtiques, per exemple, a la pell humana. Aquesta troballa, que ha estat publicada a la prestigiosa revista Journal of Forensic Identification, suposa una revolució en la investigació dels delictes, especialment en els casos de violència sexual, en què, fins ara, sovint faltaven proves físiques concloents.
El POSME combina òxid de ferro amb etanol, aigua i polisorbat 80, i destaca perquè té la capacitat de detectar empremtes envellides i sobre superfícies amb contaminants, com ara sang o lubricants. La seva aplicació és senzilla i el resultat, altament efectiu: després d’aplicar el reactiu com si fos pintura i netejar-lo amb aigua, les empremtes es revelen amb claredat. L’èxit d’aquest reactiu ha despertat l’interès de cossos policials d’arreu del món –per exemple, d’Àustria i de Mèxic– i situa Catalunya com a referent internacional en la innovació forense.
Aquesta fita demostra que la recerca aplicada, quan es fa des del territori i amb un coneixement tècnic especialitzat, pot tenir un impacte directe i transformador en la lluita contra el crim i la millora de la justícia.
Cap a una ciència forense més ferma
Adoptar pràctiques basades en l’evidència pot enfortir la ciència forense a Catalunya, i assegurar resultats més fiables i una millor administració de la justícia. És essencial fomentar entorns de treball òptims, reconèixer la importància del benestar emocional i promoure una cultura de l’aprenentatge i la millora contínua.
Per a més informació, podeu consultar l’informe complet del NIST aquí: https://www.nist.gov/blogs/taking-measure/research-based-practices-can-help-forensic-scientists-do-their-best-work?utm_source=chatgpt.com
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français

