El govern del Regne Unit ha anunciat una ampliació important dels Tribunals de Supervisió Intensiva (Intensive Supervision Courts), un model inspirat en experiències desenvolupades als Estats Units, especialment a l’estat de Texas. L’objectiu principal és reduir la reincidència entre els delinqüents habituals de baixa gravetat mitjançant un sistema que combina un control judicial molt estricte amb programes de rehabilitació i suport social.
Per impulsar aquesta iniciativa, el Ministeri de Justícia destinarà 9 milions de lliures a ampliar el nombre de seus d’aquests tribunals, que passaran de cinc a onze, repartides pel país. La mesura se centrarà especialment en persones amb un llarg historial de delictes menors, dones i infractors amb problemes d’addiccions o altres factors que en dificulten la reinserció.
A diferència del model judicial tradicional, aquests tribunals estableixen una relació continuada entre el jutge i els infractors. Cada participant compareix periòdicament davant del mateix jutge, que supervisa el compliment de les condicions imposades, avalua l’evolució del cas i pot adaptar les mesures segons els resultats obtinguts. Aquesta supervisió continuada pretén reforçar la responsabilitat personal i garantir que els compromisos adquirits es compleixin de manera efectiva.
Els participants han d’assistir obligatòriament a les sessions judicials, seguir programes de tractament contra les addiccions, participar en activitats de rehabilitació i complir qualsevol altra condició que estableixi el tribunal. L’incompliment comporta conseqüències immediates, com ara un increment de les mesures de control, la imposició de dispositius de monitoratge electrònic o, en els casos més greus, l’ingrés a presó per haver vulnerat les condicions de la sentència.
El govern britànic defensa aquesta estratègia argumentant que molts dels delinqüents reincidents tenen problemes de salut mental, addiccions, traumes personals o situacions de vulnerabilitat social que contribueixen directament a la comissió reiterada de delictes. Per aquest motiu, considera que actuar únicament amb penes de presó sovint no resol les causes que originen la conducta delictiva i pot afavorir un cicle continu de reincidència.
Les dades que aporta el Ministeri indiquen que els tribunals de resolució de problemes implantats en diversos països han aconseguit reduir aproximadament en un terç les noves detencions respecte dels sistemes tradicionals. També es destaca l’experiència de Texas, on aquest enfocament s’associa amb una disminució significativa de la població penitenciària i una reducció del 29 % dels índexs de criminalitat.
Els primers resultats dels projectes pilot desenvolupats a Birmingham, Bristol, Liverpool i Teesside també es valoren positivament. Segons l’avaluació oficial, aproximadament dos terços dels participants van complir íntegrament les condicions imposades pel tribunal. Entre els infractors amb problemes greus de drogodependència, els controls toxicològics van donar resultats negatius en prop de dues terceres parts dels casos. A més, els professionals dels serveis de llibertat vigilada i els equips de tractament han observat una disminució del consum de drogues i alcohol, així com una millor atenció dels problemes de salut mental.
Des d’una perspectiva de seguretat pública, aquesta iniciativa representa un canvi de paradigma. L’objectiu ja no és únicament sancionar el delicte, sinó reduir el risc que els infractors tornin a delinquir. Si els factors de risc es poden controlar mitjançant una supervisió estreta i un tractament adequat, és possible disminuir el nombre de víctimes, reduir la pressió sobre el sistema penitenciari i optimitzar els recursos destinats a la lluita contra la delinqüència.
Aquest model també permet reservar les places penitenciàries per als delinqüents més perillosos, mentre que els infractors de menys risc se sotmeten a un control intensiu dins de la comunitat. Paral·lelament, el govern britànic ha anunciat un increment de fins a 700 milions de lliures en el finançament dels serveis de llibertat vigilada fins al 2028–2029, la incorporació d’almenys 1.300 nous agents de supervisió i una ampliació sense precedents dels sistemes de monitoratge electrònic mitjançant dispositius GPS i controls d’alcoholèmia.
En conjunt, aquesta reforma reflecteix una tendència cada vegada més present en les polítiques de seguretat modernes: combinar la fermesa en el compliment de les condemnes amb intervencions orientades a abordar les causes de la reincidència. Tot i que serà necessari avaluar-ne els resultats a llarg termini, l’experiència internacional suggereix que aquest tipus de tribunals poden contribuir a millorar la seguretat ciutadana i l’eficiència del sistema de justícia penal.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français