La Unió Europea es proposa combatre la delinqüència transfronterera amb més eficàcia

La presidència belga del Consell i els negociadors del Parlament Europeu han arribat a un acord sobre una proposta reguladora de la UE relacionada amb la transferència de procediments en matèria penal.

La normativa estableix reglamentacions que regulen les condicions en què els procediments penals iniciats en un estat membre es poden traslladar a un altre estat membre. Això serà fonamental per garantir que el país més ben situat investigui o persegueixi un delicte penal i per evitar procediments paral·lels innecessaris (d’un mateix sospitós) en diferents estats membres de la UE. Per tant, la normativa contribuirà a combatre la delinqüència transfronterera de manera més eficaç.

Una lluita efectiva contra la delinqüència també significa que els països de la UE cooperin perquè la investigació penal es produeixi en el país que està millor situat per servirla justícia.

Les normes sobre les quals van acordar el Consell i el Parlament Europeu també han de millorar el respecte als drets fonamentals del sospitós o investigat en el procés de trasllat d’un procediment penal d’un país a un altre.

A més, el reglament ha d’ajudar a prevenir la impunitat en els casos en què es denegui l’entrega d’una persona a un altre estat membre en virtut d’una ordre europea de detenció. La transferència de les normes de procediment (al país on es troba l’acusat) garantiria que la persona encara s’enfrontés a la justícia.

Així doncs, en el futur, les autoritats d’un país decidiran sol·licitar el trasllat de procediments (a un altre estat membre) sobre la base d’una llista de criteris comuns. Aquests criteris inclouen:

• El delicte s’ha comès en el territori de l’estat membre al qual s’ha de traslladar el procediment o la majoria dels efectes del delicte, o una part substancial del dany s’ha produït en aquest estat membre.

• Un o més sospitosos o investigats són nacionals o residents en aquest estat membre.

• Un o més sospitosos o investigats estan presents a l’estat membre al qual s’ha de traslladar el procediment.

• La majoria de les proves rellevants per a la investigació o la majoria dels testimonis rellevants es troben o resideixen en aquest estat membre.

• Hi ha un procediment penal en curs pel mateix fet o altres fets contra el sospitós o investigat a l’estat membre que esdevindrà responsable del procediment.

El reglament també inclou obligacions pel que fa als drets dels sospitosos i acusats, així com de les víctimes, a l’hora de decidir el trasllat.

Els sospitosos, les persones investigades i les víctimes tindran dret a un recurs legal efectiu contra la decisió d’un país d’acceptar la transferència del procediment penal. Podran exercir aquest dret al país al qual es traslladi el procés penal.

Hi haurà un termini per interposar un recurs judicial, no superior a 15 dies des de la data de recepció de la resolució d’acceptació del traspàs del procediment penal. La decisió final sobre el recurs legal s’ha de prendre sense demora indeguda i, si és possible, en un termini de 60 dies.

Amb l’expansió de la delinqüència transfronterera, la justícia penal a la UE s’ha enfrontat cada cop més a situacions en què diversos estats membres tenen jurisdicció per enjudiciar el mateix cas. Això és especialment cert pel que fa als delictes comesos per grups criminals organitzats. Per tant, les normes sobre la transferència de procediments penals ajudaran a aclarir quin estat membre estaria millor situat per dur a terme un procediment penal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Deixa un comentari