Els darrers mesos, diversos supermercats del Regne Unit han començat a aplicar mesures de seguretat inusuals a un producte aparentment inofensiu: la xocolata. Cadenes com Sainsbury’s, Tesco i Co-op han optat per col·locar les barres de xocolata dins de caixes de plàstic antirobatori, un sistema habitualment reservat per a begudes alcohòliques Premium o dispositius electrònics.

Aquesta decisió respon a un increment significatiu del robatori de xocolata, que segons el sector ja no és fruit de furts ocasionals, sinó d’una activitat sistemàtica vinculada al crim organitzat i a la revenda en mercats il·lícits.

Segons l’Association of Convenience Stores (ACS), la confiteria —i especialment la xocolata— s’ha convertit en un dels productes més sostrets a les botigues de proximitat. La combinació de valor econòmic, fàcil transport i alta demanda la converteix en un objectiu especialment atractiu.

Els comerciants denuncien que els robatoris es fan sovint per encàrrec. Això implica que els productes no es consumeixen immediatament, sinó que es distribueixen posteriorment a través de canals il·legals: altres establiments, mercats informals o negocis que compren gènere a preus reduïts sense verificar-ne l’origen.

El fenomen no és aïllat. Segons dades del British Retail Consortium, durant l’últim any es van registrar 5,5 milions d’incidents de robatori en establiments comercials al Regne Unit. A més, es van produir una mitjana de 1.600 incidents diaris de violència o abús contra treballadors del sector minorista. Tot i que la xifra representa una lleugera disminució respecte de l’any anterior, continua sent la segona més alta mai registrada.

L’afectació econòmica és considerable. El grup Heart of England Co-Op, amb 38 botigues, va declarar haver perdut 250.000 lliures en xocolata durant el 2024, convertint-la en el producte més robat aquell any. El 2025 només va ser superada per l’alcohol. En una sola setmana, un individu pot arribar a causar pèrdues de milers de lliures en un mateix establiment.

Alguns comerciants expliquen que un prestatge complet de xocolata pot tenir un valor aproximat de 500 lliures, i que els lladres poden endur-se entre 200 i 250 lliures en producte dins d’una motxilla en qüestió de minuts.

Davant d’aquesta situació, els establiments han hagut d’invertir en mesures de protecció: sistemes de CCTV més sofisticats, tecnologia d’intel·ligència artificial per identificar sospitosos recurrents, reducció de l’estoc exposat i eliminació de promocions visibles en zones d’accés fàcil. En alguns casos, els prestatges només s’omplen parcialment per limitar l’impacte econòmic potencial.

El National Police Chiefs’ Council ha assegurat que està treballant conjuntament amb minoristes i experts en seguretat per reforçar la resposta davant la delinqüència minorista. L’estratègia inclou millor coordinació, ús més eficient de la tecnologia i sistemes de denúncia més àgils.

No obstant això, des del sector comercial es reclama una resposta més contundent. L’ACS demana sentències més severes per a reincidents i accions específiques contra les xarxes que distribueixen productes robats, ja que el problema no es limita al furt puntual, sinó que forma part d’una economia paral·lela que pot finançar altres activitats delictives.

El cas de la xocolata és simptomàtic d’un problema més ampli: l’augment del robatori organitzat en el comerç minorista. Productes que abans no requerien protecció especial ara es tracten com a mercaderies d’alt risc. Aquesta evolució reflecteix canvis en el comportament delictiu, però també en les condicions socioeconòmiques i en la capacitat de revenda a través de canals informals o digitals.

Per al sector de la seguretat, aquest fenomen planteja diversos reptes:

• Adaptar els sistemes de protecció a productes de consum massiu.
• Equilibrar experiència de client i mesures antirobatori.
• Incorporar tecnologia predictiva i anàlisi de patrons.
• Millorar la col·laboració entre empreses i forces de seguretat.

En definitiva, el fet que una simple barra de xocolata hagi d’estar tancada sota clau és un indicador clar de l’evolució del risc en l’entorn comercial actual. La resposta no es pot limitar a mesures físiques; requereix una estratègia integral que combini prevenció, intel·ligència i actuació judicial efectiva.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français