Els grups de crim organitzat i les activitats il·legals en l’era de la tecnologia

El 28 de febrer de l’any passat, l’EUROPOL va publicar la vuitena edició del SOCTA (Serious and Organised Crime Threat Assessment), un informe que es va publicar cada any des del 2004 fins al 2009 i cada quatre des de llavors. El document no només descriu, sinó que també anticipa, les principals i emergents amenaces del crim organitzat. En aquesta edició, es destaca el rol de les noves tecnologies en el desenvolupament dels grups de crim organitzat i la capacitat que aquests tenen per adaptar-se a la innovació tecnològica. Els canvis en les estructures i característiques dels mercats criminals i l’esforç dels delinqüents per esquivar les autoritats policials i els canvis de legislació han fet incrementar el comerç de béns i serveis il·legals a través d’internet.

En aquesta última edició del SOCTA, l’EUROPOL identifica les següents activitats criminals com a principals amenaces del crim organitzat:

  • Crims cibernètics
  • Producció, tràfic i distribució de drogues il·legals
  • Tràfic de migrants
  • Crim organitzat contra la propietat
  • Tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants)

A més, assenyala tres pràctiques il·legals transversals que tenen un impacte important en les activitats criminals de més gravetat, anteriorment esmentades.

  • Delictes financers i blanqueig de capital
  • Falsificació de documentació
  • Comerç en línia de béns i serveis il·legals

L’informe explora també els vincles entre el crim organitzat i el terrorisme i remarca la necessitat de cooperació entre les forces policials dels diferents països de la Unió, tant entre elles com entre elles i l’EUROPOL.

A més, presenta una anàlisi extensa sobre la situació actual dels grups de crim organitzat pel que fa a diversos aspectes i en descriu les tendències. En aquest sentit destaca:

  • Més de 5.000 grups de crim organitzat que operen a escala internacional estan actualment sota investigació a la UE.
  • Aquests grups estan formats per membres de més de 180 nacionalitats diferents. El 60% dels sospitosos d’estar involucrats o pertànyer a grups de crim organitzat són, però, nacionals d’algun dels països de la Unió.
  • La majoria dels grups criminals funcionen amb una estructura jerarquitzada.
  • Entre un 30% i un 40% compten amb una estructura flexible i descentralitzada.
  • Aproximadament un 20% dels grups de crim organitzat es creen amb un únic objectiu concret o per complementar una altra activitat criminal i existeixen tan sols durant un període de temps limitat, després del qual es dissolen.
  • El 76% estan formats per sis membres o més, mentre que el 24% restant són grups de menys de sis persones.
  • 7 de cada 10 de les organitzacions són actives en més de 3 països.
  • El 45% dels grups de crim organitzat es dediquen a més d’una activitat criminal a la vegada. En aquest sentit, l’increment de la demanda de béns i serveis il·lícits durant la crisi migratòria ha afavorit la diversificació de les activitats criminals dutes a terme per una mateixa organització. No és un fet estrany, ja que una gran part dels grups de crim organitzat es caracteritzen per la flexibilitat d’adaptació de les activitats il·legals d’acord amb la demanda del mercat.
  • Ha augmentat el nombre de criminals que actuen de manera individual. Aquests, però, cooperen entre ells per desenvolupar el negoci i maximitzar els beneficis.
  • Més d’un 75% dels grups de crim organitzat es dediquen a la producció, el tràfic i/o la distribució de drogues, la qual cosa fa que aquesta sigui l’activitat criminal en la qual més organitzacions hi estan involucrades. Altres activitats a les quals les organitzacions es dediquen majoritàriament són els crims contra la propietat privada, el tràfic de migrants, el tràfic de persones (per a treball forçat, explotació sexual i tràfic d’infants) i el frau fiscal.
  • Per facilitar les activitats criminals i l’obtenció d’informació, la corrupció mitjançant la infiltració de membres dels grups de crim organitzat tant al sector públic com al privat és una pràctica habitual.

A partir dels resultats obtinguts i les conclusions del SOCTA 2017, el Consell de Justícia i els ministres d’Interior de la Unió Europea traçaran les línies d’investigació i actuació prioritàries per lluitar contra el crim organitzat de cara al segon EU Policy Cycle (2018-2022), un pla establert el 2010 i posat en pràctica 3 anys més tard amb l’objectiu d’assegurar una cooperació efectiva entre els actors involucrats en la lluita contra el crim organitzat als diferents països de la Unió Europea i una actuació dirigida cap a les principals amenaces que afecten la Unió.

Per consultar l’informe sencer: https://www.europol.europa.eu/socta/2017/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

ETIAS: mètode preventiu en les estratègies de seguretat

La seguretat interna de la Unió Europea ha estat un tema constant des de l’inici del mandat del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. En el seu discurs del setembre passat, Juncker va anunciar que el novembre es proposarà la creació d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatgers (ETIAS). Es tracta d’un sistema automatitzat que permetrà determinar qui té permís per viatjar a, i a través de, l’espai Schengen.

Què és ETIAS? ETIAS serà un sistema automatitzat creat per identificar els riscos associats als visitants exempts de visat que viatgin a l’espai Schengen. Tots els ciutadans de tercers països exempts de visat que planegin viatjar a l’espai Schengen hauran de sol·licitar una autorització abans d’iniciar el seu viatge a la UE. La informació recollida a través del sistema, en el ple respecte als drets fonamentals i a la normativa de protecció de dades, permetrà verificar els possibles riscos de seguretat per al conjunt de la Unió i els seus ciutadans.

La decisió final de concedir o denegar l’entrada d’un ciutadà d’un tercer país recaurà sobre els guàrdies de frontera nacionals, que estan duent a terme controls a les fronteres sota el codi de fronteres Schengen, prèvia verificació dels viatgers de tercers països exempts de visat. En definitiva, ETIAS identificarà les persones que poden plantejar un risc de seguretat per al conjunt de la UE abans que entrin per qualsevol de les fronteres exteriors.

Alhora, ETIAS està dissenyada per ser interoperable amb els sistemes existents, com ara el Sistema d’Entrada i de Sortida (EEE). També s’establirà la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació per ser consultada per ETIAS, com el Sistema d’Informació de Visats (VIS), la base de dades d’Europol, el Sistema d’Informació Schengen (SIS), Eurodac i el Sistema Europeu d’Informació de Registres Penals (ECRIS).

ETIAS proporcionarà informació vital necessària per a les autoritats dels estats membres per actuar amb cert grau de prevenció abans que un ciutadà presumptament perillós per a la seguretat de la Unió arribi a les fronteres exteriors de Schengen;  millorarà la detecció del tràfic d’éssers humans (particularment en el cas de menors d’edat); ajudarà a abordar el problema de la criminalitat a les fronteres, i facilitarà la identificació de les persones la presència de les quals a l’espai Schengen podria plantejar una amenaça a la seguretat de la Unió.

Els estats membres i Europol tindran accés a ETIAS, sota condicions estrictament definides com són la prevenció, detecció o investigació de delictes de terrorisme o altres delictes greus. Aquest accés només es concediria per a casos concrets i només després de consultar les bases de dades penals nacionals i les bases de dades d’Europol. Totes les sol·licituds de consulta de les dades emmagatzemades a ETIAS estaran subjectes a un procés de verificació, que durà a terme un tribunal o una autoritat independent.

ETIAS es construirà sobre la base dels sistemes d’informació existents (EES, SIS, VIS, Europol, Eurodac i ECRIS). El desenvolupament i l’aplicació d’EES i ETIAS s’han de dur a terme conjuntament i en paral·lel, per assegurar un considerable estalvi de costos. El cost per al desenvolupament d’ETIAS s’estima en 212,1 milions d’euros i el cost mitjà anual de les operacions, en 85 milions d’euros. S’espera que ETIAS sigui completament operatiu l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Més seguretat a les xarxes i als sistemes d’informació a la Unió Europea

El 19 de juliol passat, el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) publicà la Directiva (UE) 2016/1148 del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de juliol, relativa a les mesures destinades a garantir un elevat nivell comú de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació a la Unió.

25-ue_seguretatEl text es desplega en 75 fonaments jurídics, 27 articles i 3 annexos. L’article 25 estableix que els estats membres han d’adoptar i publicar, com a molt tard el 9 de maig del 2018, les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment al que fixa la Directiva i han d’aplicar-ne les mesures previstes a partir del 10 de maig del mateix any.

Segons l’article 1, les mesures previstes per assolir l’objectiu de millorar el funcionament del mercat interior, en el marc d’aconseguir un elevat nivell comú de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació al si de la Unió Europea, són les següents:

  • Fixar l’obligació per a tots els estats membres d’adoptar una estratègia nacional de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació.
  • Crear un Grup de Cooperació per donar suport i facilitar la cooperació estratègica i l’intercanvi d’informació entre els estats membres i desenvolupar la confiança i la seguretat entre ells.
  • Crear una xarxa d’equips de resposta a incidents de seguretat informàtica (xarxa de CSIRT– Computer Security Incident Response Teams) per contribuir al desenvolupament de la confiança i la seguretat entre els estats membres i promoure-hi una cooperació operativa ràpida i eficaç.
  • Establir requisits en matèria de seguretat i notificació per als operadors de serveis essencials1) i per als proveïdors digitals.
  • Establir obligacions perquè els estats membres designin autoritats nacionals competents, punts de contacte únics i CSIRT amb funcions relacionades amb la seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació.

1) L’article 4.4 de la Directiva defineix els operadors de serveis essencials com una entitat pública o privada dels sectors de l’energia (l’electricitat, el cru i el gas); els transports (aeri, per ferrocarril, marítim i fluvial, i per carretera); la banca; les infraestructures dels mercats financers; el sector sanitari; el subministrament i la distribució d’aigua potable, i les infraestructures digitals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français