No publicamos entrada. Nos vemos el lunes.
_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français
Hoy es dia festivo en Cataluña.
Avui és dia festiu a Catalunya.
No publiquem apunt. Ens veiem dilluns.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Le Conseil européen appelle à la protection des droits fondamentaux dans le monde numérique
Le Conseil a approuvé des conclusions sur l’autonomisation numérique afin de protéger et de faire respecter les droits fondamentaux à l’ère numérique.
Aujourd’hui, la numérisation a envahi nos sociétés et nos vies personnelles dans tous leurs aspects. Il est essentiel que ce monde numérique soit un lieu où les droits fondamentaux sont respectés et où les personnes peuvent faire valoir leurs droits.
Le texte réaffirme que les droits fondamentaux s’appliquent de la même manière en ligne et hors ligne, et que chacun devrait avoir la possibilité et le soutien nécessaires pour acquérir les compétences numériques de base lui permettant de comprendre et d’exercer ses droits. Ces compétences sont également nécessaires pour bénéficier du plein potentiel des services publics et privés, qui sont de plus en plus fournis en ligne.
Les conclusions s’articulent autour de deux piliers : l’autonomisation numérique des personnes et des secteurs clés et la construction d’un environnement numérique sécurisé où les droits fondamentaux sont protégés.
1. Autonomisation numérique des personnes et des secteurs clés :
Étant donné que, selon les données d’Eurostat, 46 % des citoyens européens ne disposent pas de compétences numériques de base suffisantes, le Conseil invite les États membres à prendre des mesures, telles que :
• promouvoir une éducation adéquate en ce qui concerne les médias et le numérique ;
• adopter des mesures pour garantir à tous l’égalité d’accès aux services publics en ligne ;
• sensibiliser à l’importance de la protection de la vie privée ;
• allouer des fonds pour soutenir l’éducation, la formation et le développement des compétences dans le domaine des médias numériques, en fonction des besoins des différents groupes de personnes.
2. Construction d’un environnement numérique sûr où les droits fondamentaux sont protégés :
Notre environnement numérique peut être menacé par divers risques, tels que la désinformation en ligne, qui mine la confiance dans les institutions et les médias. La montée des discours de haine, des crimes haineux et de la cybercriminalité met également en péril nos droits fondamentaux en ligne.
Bien que l’intelligence artificielle puisse avoir des effets positifs importants, si elle manque de transparence suffisante et si elle est utilisée sans garanties ni contrôles de qualité adéquats, elle peut aussi présenter des défis en ce qui concerne le respect des droits fondamentaux et la lutte contre les discriminations.
Afin de mettre en place un environnement numérique sûr, le Conseil invite les États membres, entre autres, à continuer à lutter contre le discours de haine en ligne, notamment en améliorant la capacité des autorités policières et judiciaires à enquêter sur le discours de haine en ligne et à en poursuivre les auteurs.
La Commission européenne est également invitée à lutter contre la désinformation en ligne et les contenus illicites en contrôlant et en faisant respecter la législation récemment adoptée sur les services numériques, et en évaluant régulièrement la mise en œuvre du code de bonnes pratiques renforcé contre la désinformation de 2022, ainsi que du code de conduite.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English
European Council calls for protection of fundamental rights in the digital environment
The Council has adopted conclusions on digital empowerment to protect and enforce fundamental rights in the digital age.
These days, digitalisation infiltrates every facet of our society and personal lives. It is essential for this digital realm to be a space where fundamental rights are upheld, and individuals can assert their rights.
The text restates that fundamental rights are applicable both in online and offline contexts, emphasising the importance of ensuring everyone has the opportunity and support to gain essential digital skills. These skills are crucial not only for understanding and exercising rights, but also for fully benefiting from the growing array of online public and private services.
The conclusions focus on two core principles: empowering individuals and key sectors digitally, and establishing a secure digital environment that safeguards fundamental rights.
1. Digital empowerment of people and key sectors:
In the context that, according to Eurostat data, 46% of European citizens do not have sufficient basic digital skills, the Council invites Member States to take measures, such as:
• Promote adequate media and digital literacy.
• Take measures to ensure that everyone has equal access to online public services.
• Raise awareness of the importance of protecting privacy.
• Allocate funding to support education, training and skills development in digital media tailored to the needs of different groups of people.
2. Building a secure digital environment where fundamental rights are protected:
Various challenges, such as online disinformation leading to a decline in trust in institutions and media, pose threats to our digital environment. The increase in hate speech, hate crimes, and cyber violence further jeopardises our fundamental rights online.
While AI has the potential for significant positive impact, its use without adequate transparency, safeguards, and quality controls can also pose challenges in upholding fundamental rights and combating discrimination.
To establish a secure digital environment, the Council urges Member States to, among other measures, persist in combating online hate speech. This includes enhancing the capabilities of judicial and law enforcement authorities to investigate and prosecute illegal online hate crimes and hate speech.
The European Commission is also invited to combat online disinformation and illegal content by monitoring and enforcing the rules of the recently adopted Digital Services Act, and by regularly assessing the implementation of the 2022 Strengthened Code of Practice on Disinformation, as well as the Code of Conduct.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français
El Consejo Europeo aboga por proteger los derechos fundamentales en el ámbito digital
El Consejo ha aprobado unas conclusiones sobre el empoderamiento digital para proteger y hacer cumplir los derechos fundamentales en la era digital.
Actualmente, la digitalización impregna todos los aspectos de nuestras sociedades y vidas personales. Es vital que este mundo digital sea un lugar en el que se respeten los derechos fundamentales y donde las personas puedan hacer valer sus derechos.
El texto reafirma que los derechos fundamentales se aplican igualmente, sea online y fuera de línea, y todo el mundo debería tener la oportunidad y el apoyo para adquirir las competencias digitales básicas para poder comprender y ejercer sus derechos. Estas competencias también son necesarias para disfrutar de todo el potencial de los servicios públicos y privados, que cada vez se prestan más online.
Las conclusiones se centran en torno a dos pilares: el empoderamiento digital de las personas y de los sectores clave y la construcción de un entorno digital seguro donde se protejan los derechos fundamentales.
1. Empoderamiento digital de personas y sectores clave:
En el contexto de que, según datos de Eurostat, el 46% de los ciudadanos europeos no tienen suficientes competencias digitales básicas, el Consejo invita a los estados miembros a tomar medidas, como:
• Promover la adecuada alfabetización mediática y digital.
• Tomar medidas para garantizar que todo el mundo pueda acceder en igualdad de condiciones a los servicios públicos online.
• Sensibilizar sobre la importancia de proteger la privacidad.
• Asignar financiación para apoyar la educación, la formación y el desarrollo de habilidades en medios digitales adaptados a las necesidades de distintos grupos de personas.
2. Construcción de un entorno digital seguro donde se protejan los derechos fundamentales:
Nuestro entorno digital puede verse amenazado por varias amenazas, como la desinformación online, que provoca una erosión de la confianza en las instituciones y los medios. El aumento del discurso de odio, los delitos de odio y la ciberdelincuencia también pone en riesgo nuestros derechos fundamentales online.
Y aunque la inteligencia artificial puede tener efectos positivos significativos, si no tiene suficiente transparencia y si se utiliza sin las garantías y controles de calidad adecuados, también puede presentar retos para el respeto de los derechos fundamentales y la lucha contra las discriminaciones.
Para desarrollar un entorno digital seguro, el Consejo solicita a los estados miembros que, entre otras cosas, sigan luchando contra el discurso de odio online, sobre todo mejorando la capacidad de las autoridades judiciales y policiales para investigar y perseguir este tipo de delitos online.
Se invita también a la Comisión Europea a combatir la desinformación online y el contenido ilegal mediante la supervisión y aplicación de las reglas de la Ley de servicios digitales recientemente aprobada, y evaluando periódicamente la aplicación del Código de prácticas reforzado sobre desinformación del año 2022, así como el Código de Conducta.
_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français
El Consell Europeu advoca per protegir els drets fonamentals en l’àmbit digital
El Consell ha aprovat unes conclusions sobre l’apoderament digital per protegir i fer complir els drets fonamentals en l’era digital.
Actualment, la digitalització impregna tots els aspectes de les nostres societats i vides personals. És vital que aquest món digital sigui un lloc on es respectin els drets fonamentals i on les persones puguin fer valer els seus drets.
El text reafirma que els drets fonamentals s’apliquen igualment, sigui en línia i fora de línia, i tothom hauria de tenir l’oportunitat i el suport per adquirir les competències digitals bàsiques per tal de poder comprendre i exercir els seus drets. Aquestes competències també són necessàries per gaudir de tot el potencial dels serveis públics i privats, que cada cop es presten més en línia.
Les conclusions se centren al voltant de dos pilars: l’apoderament digital de les persones i dels sectors clau i la construcció d’un entorn digital segur on es protegeixin els drets fonamentals.
1. Apoderament digital de persones i sectors clau:
En el context que, segons dades d’Eurostat, el 46% dels ciutadans europeus no tenen prou competències digitals bàsiques, el Consell convida els estats membres a prendre mesures, com ara:
• Promoure l’alfabetització mediàtica i digital adequada.
• Prendre mesures per garantir que tothom pugui accedir en igualtat de condicions als serveis públics en línia.
• Sensibilitzar sobre la importància de protegir la privadesa.
• Assignar finançament per donar suport a l’educació, la formació i el desenvolupament d’habilitats en mitjans digitals adaptats a les necessitats de diferents grups de persones.
2. Construcció d’un entorn digital segur on es protegeixin els drets fonamentals:
El nostre entorn digital es pot veure amenaçat per diverses amenaces, com ara la desinformació en línia, que provoca una erosió de la confiança en les institucions i els mitjans. L’augment del discurs d’odi, els delictes d’odi i la ciberdelinqüència també posa en risc els nostres drets fonamentals en línia.
I tot i que la intel·ligència artificial pot tenir efectes positius significatius, si no té prou transparència i si s’utilitza sense les garanties i controls de qualitat adequats, també pot presentar reptes per al respecte dels drets fonamentals i la lluita contra les discriminacions.
Per desenvolupar un entorn digital segur, el Consell sol·licita als estats membres que, entre d’altres coses, continuïn lluitant contra el discurs d’odi en línia, sobretot millorant la capacitat de les autoritats judicials i policials per investigar i perseguir aquest tipus de delictes en línia.
Es convida també a la Comissió Europea a combatre la desinformació en línia i el contingut il·legal mitjançant la supervisió i l’aplicació de les regles de la Llei de serveis digitals recentment aprovada, i avaluant periòdicament l’aplicació del Codi de pràctiques reforçat sobre desinformació de l’any 2022, així com el Codi de conducta.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français
Cinq aspects à prendre en compte concernant la protection contre les attentats de masse
Les attentats et les attaques de masse, qu’ils soient motivés par des raisons personnelles ou idéologiques, suscitent beaucoup d’inquiétude et de crainte. Toutefois, il est souvent possible de prendre des mesures pour prévenir ces attaques, s’en défendre et y répondre. Un récent projet de recherche financé par le National Institute of Justice des États-Unis a analysé plus de 600 typologies d’attaques de masse, des centaines d’articles et de ressources et des dizaines d’entretiens avec des experts afin d’élaborer le Mass Attacks Defense Toolkit, un outil éducatif en ligne contenant différentes stratégies, des conseils et des liens vers des ressources supplémentaires.
Voici les cinq points essentiels qui découlent de ce projet de recherche :
1. Nous pouvons prévenir de manière proactive de nombreuses attaques de masse. Les signalements publics ont permis d’éviter près des deux tiers des complots déjoués et mis en évidence dans le Toolkit. Il est donc important de prêter attention aux signes d’alerte possibles, tels que :
- Motivation : inspirée par des attaques antérieures, un désir de satisfaire une cause extrémiste (notamment en cas d’expulsion d’un groupe ou d’une organisation pour cause de violence excessive), un désir de satisfaire une cause extrémiste en croyant qu’il n’y a pas d’autre choix que d’attaquer en raison d’un danger ou d’une menace perçus.
- Préparation : élaboration d’un plan écrit, tentative de recrutement d’autres personnes, recherche d’informations sur la manière de maximiser l’impact, coordination avec des extrémistes violents connus ou voyages fréquents.
- Révélation : importance de repérer les signes avant-coureurs.
2. Les communautés ont besoin d’équipes pluridisciplinaires pour surveiller et évaluer les signes d’alerte et déterminer les mesures à prendre. Chaque cas doit être confié à une seule personne responsable qui assurera le suivi nécessaire.
L’évaluation de la menace ne concerne pas seulement la probabilité d’une attaque, mais nécessite également de déterminer les mesures à prendre, dont la plupart peuvent se situer en dehors du système de justice pénale.
3. Une préparation adéquate permet de réduire le nombre de victimes dans les premières phases critiques d’une attaque, avant que les agents n’arrivent sur les lieux. Du point de vue de la gestion de la sécurité du site, il convient de créer des zones tampons, de faciliter les mouvements de foule. Se cacher dans un endroit sûr plutôt que d’essayer de fuir la scène en toute sécurité peut être un comportement plus approprié que de lutter au moment où il est impossible de fuir ou de se cacher.
4. Une réponse conjointe efficace à un attentat de masse nécessite une planification et une formation qui incluent toutes les personnes impliquées dans la réponse. Pour être efficaces, les réponses aux attaques doivent être coordonnées entre les services médicaux, de police, d’incendie et d’urgence, ainsi que les hôpitaux, les prestataires de services aux victimes et les responsables de la sécurité du site.
Pour ce faire, les dirigeants doivent fournir un soutien et une orientation adéquats en matière de planification et de formation.
5. Le plan de récupération doit inclure la planification et la formation prévoyant les conséquences possibles. Les mesures prises immédiatement après l’attentat comprennent la localisation et l’arrestation des agresseurs (le cas échéant), l’enquête sur les auteurs et les éventuels complices, et la prise en charge de la santé mentale et le soutien émotionnel, notamment par la mise en place de centres d’assistance familiale et d’aide sociale pour les victimes.
Les actions à court terme comprennent la santé mentale et le soutien émotionnel pour les victimes et les survivants, ainsi que des réunions et des rencontres pour discuter des informations essentielles sur la réponse, et pour examiner les ressources disponibles pour les victimes.
Les actions à long terme pour les groupes de secours comprennent : fournir des soins de santé mentale et un soutien émotionnel continus aux survivants, superviser le processus de rétablissement des victimes et participer à la reconnaissance et aux apprentissages, par exemple, les récompenses pour les actes de bravoure, les cérémonies pour les victimes, les mémoriaux et actes commémoratifs et les rapports post-événements.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English
Five things to consider about protection against mass attacks
Mass attacks and assaults, whether driven by personal motives or ideology, evoke significant concern and fear. However, actions can often be taken to prevent, defend against and respond to such attacks. A recent research project funded by the U.S. National Institute of Justice analysed over 600 mass attack typologies, hundreds of articles and resources and dozens of expert interviews to ultimately develop the Mass Attacks Defense Toolkit, an online educational toolkit with different strategies, guidance and links to additional resources.
These are the five critical points derived from this research project:
1. Many of these massive attacks could be proactively prevented. Public reports prevented nearly two-thirds of the foiled plots emphasised in the Toolkit. Therefore, it is important to be alert to possible warning signs, such as the following:
- Motivation: Inspired by previous attacks, desire to fulfil an extremist cause (especially in case of expulsion from a group/organisation for being too violent), desire to fulfil an extremist cause believing that there is no choice but to attack because of perceived danger or threat.
- Preparation: Creates a written plan, attempts to recruit others, seeks information on how to maximise impact, coordinates with known violent extremists or travels frequently.
- Exposure: The importance of detecting warning signs.
2. Communities need multidisciplinary teams to monitor and assess warning signs and determine what to do next. Each case needs a single responsible person to direct the necessary follow-up.
Threat assessment involves not only gauging the likelihood of an attack but also deciding the subsequent actions to be taken, many of which may fall beyond the purview of the criminal justice system.
3. Sufficient preparation minimizes casualties during the crucial initial phases of an attack before responders reach the scene. From a site security management perspective: Buffer zones need to be created, crowd movement opportunities need to be facilitated, it may be more appropriate to hide in a safe place rather than try to escape the scene safely and fight only when escape and hiding are not possible.
4. A successful collective reaction to a mass attack necessitates thorough planning and training that involves all individuals participating in the response. Effective responses to attacks include coordination between medical, police, fire and emergency services, as well as hospitals, victim service providers and site security managers.
For this to happen, leaders must provide adequate planning and training support and direction.
5. The recovery plan should include planning and training for potential consequences. Actions in the immediate aftermath of the attack include locating and arresting the attackers (where appropriate), investigating the perpetrators and possible conspirators, and providing access to mental health and emotional support, such as the establishment of family assistance and victim welfare centres.
Short-term actions include mental health and emotional support to victims and survivors, along with meetings and gatherings to discuss critical information about the response, as well as reviewing available resources for victims.
Long-term actions for relief groups include providing mental health and ongoing emotional support to survivors, overseeing the recovery process for victims, and engaging in recognition and learning, such as awards for acts of bravery, ceremonies for victims, and memorials and after-action commemoration and debriefing events.
_____
Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français
Cinco aspectos a considerar sobre la protección contra atentados masivos
Los ataques y atentados masivos, sean motivados personal o ideológicamente, causan mucha preocupación y miedo. Sin embargo, a menudo se pueden emprender acciones para prevenir, defenderse y responder a este tipo de atentados. Un reciente proyecto de investigación financiado por el norteamericano National Institute of Justice analizó más de 600 tipologías de ataques masivos, cientos de artículos y recursos y decenas de entrevistas de expertos para acabar desarrollando el Mass Attacks Defense Toolkit, un conjunto de herramientas educativas online con diferentes estrategias, orientaciones y enlaces a recursos adicionales.
Éstos serían los cinco puntos críticos derivados de este proyecto de investigación:
1. Se podrían prevenir de forma proactiva muchos de estos ataques masivos. Los informes públicos evitaron casi dos tercios de las tramas frustradas destacadas en el Toolkit. Por eso, habría que estar atentos a posibles señales de alerta, como las siguientes:
- Motivación: inspirado en ataques anteriores, deseo de cumplir una causa extremista (sobre todo en caso de expulsión de un grupo/organización por ser demasiado violento), deseo de cumplir una causa extremista creyendo que no hay más remedio que atacar a causa del peligro o amenaza percibidos.
- Preparación: crea un plan escrito, intentos de reclutar a otros, busca información sobre cómo maximizar el impacto, coordina con los extremistas violentos conocidos o viaja con frecuencia.
- Exposición: La importancia de detectar las señales de advertencia.
2. Las comunidades necesitan equipos multidisciplinares para realizar un seguimiento y valorar las señales de alerta y determinar qué hacer a continuación. Cada caso necesita un único responsable para dirigir el seguimiento necesario.
La evaluación de la amenaza no solo se refiere a la probabilidad de un ataque, sino que también requiere determinar los próximos pasos a seguir, la mayoría de los cuales pueden estar fuera del sistema de justicia penal.
3. Una adecuada preparación reduce las bajas en las etapas críticas iniciales de un ataque antes de que los agentes lleguen al lugar de los hechos. Desde la perspectiva de la gestión de la seguridad del sitio: es necesario crear zonas de amortiguación, facilitar las oportunidades de movimiento de multitudes, puede ser más adecuado esconderse en un lugar seguro en vez de intentar escapar de la escena con seguridad y luchar solo cuando no se puede escapar ni esconderse.
4. Una respuesta conjunta eficaz a un ataque masivo requiere una planificación y formación que incluya a todos los que participarán en una respuesta. Las respuestas efectivas a los ataques incluyen la coordinación entre los servicios médicos, policías, bomberos y servicios de emergencia, así como hospitales, proveedores de servicios a las víctimas, gestores de seguridad del sitio.
Para que esto suceda, los líderes deben proporcionar un apoyo y una dirección de planificación y formación adecuados.
5. El plan de recuperación debe incluir la planificación y la formación para las posibles consecuencias. Las acciones inmediatamente posteriores al atentado incluyen la localización y detención de los atacantes (en su caso), la investigación de los autores y los posibles conspiradores y el acceso a la salud mental y el apoyo emocional, tales como el establecimiento de centros de asistencia familiar y bienestar de las víctimas.
Las acciones a corto plazo incluyen la salud mental y el apoyo emocional a las víctimas y supervivientes, junto a encuentros y reuniones para analizar la información crítica sobre la respuesta, así como revisar los recursos disponibles para las víctimas.
Las acciones a largo plazo para los grupos de socorro incluyen proporcionar salud mental y apoyo emocional continuado a los supervivientes, supervisar el proceso de recuperación de las víctimas y participar en el reconocimiento y el aprendizaje, como premios por actos de valor, ceremonias para las víctimas, y memoriales y eventos de conmemoración e informes posteriores a la acción.
_____
Aquest apunt en català / This post in English / Post en français
Cinc aspectes a considerar sobre la protecció contra atemptats massius
Els atacs i atemptats massius, siguin motivats personalment o ideològicament, causen molta preocupació i por. No obstant això, sovint es poden prendre accions per prevenir, defensar-se i respondre a aquest tipus d’atemptats. Un recent projecte de recerca finançat pel nord-americà National Institute of Justice va analitzar més de 600 tipologies d’atacs massius, centenars d’articles i recursos i desenes d’entrevistes d’experts per acabar desenvolupant el Mass Attacks Defense Toolkit, un conjunt d’eines educatives en línia amb diferents estratègies, orientacions i enllaços a recursos addicionals.
Aquests serien els cinc punts crítics derivats d’aquest projecte de recerca:
1. Es podrien prevenir de manera proactiva molts d’aquests atacs massius. Els informes públics van evitar gairebé dos terços de les trames frustrades destacades al Toolkit. Per això, caldria estar atents a possibles senyals d’alerta, com ara els següents:
- Motivació: inspirat en atacs anteriors, desig de complir una causa extremista (sobretot en cas d’expulsió d’un grup/organització per ser massa violent), desig de complir una causa extremista tot creient que no hi ha més remei que atacar a causa del perill o amenaça percebuts.
- Preparació: crea un pla escrit, intents de reclutar d’altres, cerca informació sobre com maximitzar l’impacte, coordina amb els extremistes violents coneguts o viatja amb freqüència.
- Exposició: La importància de detectar els senyals d’advertència.
2. Les comunitats necessiten equips multidisciplinaris per fer un seguiment i valorar els senyals d’alerta i determinar què fer a continuació. Cada cas necessita un sol responsable per dirigir el seguiment necessari.
L’avaluació de l’amenaça no es refereix només a la probabilitat d’un atac, sinó que també requereix determinar els propers passos a seguir, la majoria dels quals poden estar fora del sistema de justícia penal.
3. Una preparació adequada redueix les baixes en les etapes crítiques inicials d’un atac abans que els agents arribin al lloc dels fets. Des de la perspectiva de la gestió de la seguretat del lloc: cal crear zones d’amortiment, facilitar les oportunitats de moviment de multituds, pot ser més adequat amagar-se en un lloc segur en comptes d’intentar escapar de l’escena amb seguretat i lluitar només quan no es pot escapar ni amagar-se.
4. Una resposta conjunta eficaç a un atac massiu requereix una planificació i una formació que inclogui tots els que participaran en una resposta. Les respostes efectives als atacs inclouen la coordinació entre els serveis mèdics, policies, bombers i serveis d’emergència, així com hospitals, proveïdors de serveis a les víctimes, gestors de seguretat del lloc.
Perquè això succeeixi, els líders han de proporcionar un suport i una direcció de planificació i formació adequats.
5. El pla de recuperació ha d’incloure la planificació i la formació per a les possibles conseqüències. Les accions immediatament posteriors a l’atemptat inclouen la localització i la detenció dels atacants (si s’escau), la investigació dels autors i els possibles conspiradors i l’accés a la salut mental i el suport emocional, com ara l’establiment de centres d’assistència familiar i el benestar de les víctimes.
Les accions a curt termini inclouen la salut mental i el suport emocional a les víctimes i supervivents, juntament amb trobades i reunions per analitzar la informació crítica sobre la resposta, així com revisar els recursos disponibles per a les víctimes.
Les accions a llarg termini per als grups de socors inclouen proporcionar salut mental i suport emocional continuat als supervivents, supervisar el procés de recuperació de les víctimes i participar en el reconeixement i l’aprenentatge, com ara premis per actes de valor, cerimònies per a les víctimes, i memorials i esdeveniments de commemoració i informes posteriors a l’acció.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français