Police presence in U.S. educational institutions

During the 2019-2020 school term in the U.S., there were approximately 23,400 school resource officers (SROs). About 11,500 (49%) were employed by local police departments, 7,600 (32%) by sheriff’s offices, and 4,400 (19%) by school district police departments.

The document School Resource Officers, 2019-2020, authored by statistician Elizabeth J. Davis of the U.S. Department of Justice, compiles the results of a series of school-based law enforcement personnel surveys (SLEPS) conducted by the Bureau of Justice Statistics (BJS). These surveys had two target populations: police agencies hiring school resource officers and the officers themselves, and were conducted in two phases: first, collecting school data from district police departments, and, nationally, a representative sample of local police departments.

From conducting the survey, Davis reports that about 8 out of 10 SROs are males and 6 out of 10 are white males. There are not many statistically significant differences by agency type in the percentages of male or female SROs.

Of the total SROs, 60% are white males and only 10% are African American males and white females. Hispanic males accounted for 8% and males of other races accounted for about 5%. Finally, they add to the study that only 4% of the total SROs are African American females, 2% are Hispanic females, and less than 1% are females of another race.

Of the total number of police officers assigned to U.S. schools, 10% reported speaking a language other than English and that this had been useful when interacting with students.

What is most alarming about the survey results is that around 69% of SROs responded that they had dealt with an incident in a classroom in the last 30 days. And 54% of these police officers had arrested a student for drug possession in the last year.

Nearly 100% of SROs carry firearms when working at their assigned school during the school year. In addition, all of them have been trained in the use of lethal force and de-escalation strategies at some point in their careers.

In addition, approximately 90% of these police officers have also received training on dealing with juvenile offenders, mental health problems, and conflict resolution.

More than half of all SROs are between 35 and 49 years old and more than a quarter (27%) are 50 or older and 18% are between 18 and 34 years old.

The report was published by the U.S. Office of Justice Programs.  The report, related documents and additional information on BJS publications and statistical programs are also available on the official BJS website.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Présence policière dans les établissements scolaires aux États-Unis

Pendant l’année scolaire 2019-2020 aux États-Unis, environ 23 400 officiers de prévention police-école, connus sous le nom de SRO (en anglais School Resource Officers), ont été affectés aux écoles. Environ 11 500 (49 %) étaient employés par les services de police locaux, 7 600 (32 %) par les bureaux du shérif et 4 400 (19 %) par les services de police du district scolaire.

Le document School Resource Officers, 2019-2020, rédigé par la statisticienne Elizabeth J. Davis du ministère de la Justice américain, compile les résultats d’une série d’enquêtes sur le personnel chargé de l’application de la loi dans les écoles (SLEPS) menées par le bureau américain des statistiques judiciaires (BJS). Ces enquêtes visaient deux populations : les agences de police qui recrutent des officiers de prévention et les officiers eux-mêmes. Elles ont été menées en deux phases : tout d’abord, la collecte de données auprès des écoles dans les services de police du district et, au niveau national, un échantillon représentatif de services de police locaux.

D’après l’enquête, E. Davis indique qu’environ 8 officiers de prévention sur 10 sont des hommes et que 6 d’entre eux sont des hommes blancs. D’un point de vue statistique, il n’y a pas beaucoup de différences significatives par type d’agence dans les pourcentages d’officiers masculins ou féminins.

Sur l’ensemble des SRO, 60 % sont des hommes blancs et seulement 10 % comptent des hommes afro-américains et des femmes blanches. Les hommes hispaniques représentent 8 % et les hommes d’autres races environ 5 %. Enfin, l’étude souligne que seulement 4 % de tous les officiers de prévention sont des femmes afro-américaines, 2 % des femmes hispaniques et moins de 1 % des femmes d’une autre race.

Sur le nombre total de policiers affectés aux établissements scolaires américains, 10 % ont déclaré parler une autre langue que l’anglais et que cela leur avait été utile pour interagir avec les élèves.

Le plus alarmant dans les résultats de l’enquête, c’est qu’environ 69 % des SRO ont répondu qu’ils avaient dû résoudre un incident dans une salle de classe au cours des 30 derniers jours. Et 54 % de ces policiers avaient arrêté un élève pour possession de drogue au cours de l’année précédente.

Près de 100 % des officiers de prévention portent une arme à feu lorsqu’ils travaillent dans un établissement pendant l’année scolaire. Tous ont également été formés à l’utilisation de la force létale et aux stratégies de désescalade à un moment ou à un autre de leur carrière.

En outre, environ 90 % de ces policiers ont reçu une formation sur le traitement des jeunes délinquants, la santé mentale, les problèmes et la résolution des conflits.

Plus de la moitié des SRO sont âgés de 35 à 49 ans, plus d’un quart (27 %) sont âgés de 50 ans ou plus et 18 % sont âgés de 18 à 34 ans.

Le rapport a été publié par l’Office des programmes de justice des États-Unis. Le rapport, les documents connexes et les informations supplémentaires sur les publications et les programmes statistiques du Bureau des statistiques judiciaires sont disponibles sur le site officiel du BJS.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

Presència policial als centres educatius dels Estats Units

Durant el període escolar 2019-2020 als EUA hi havia aproximadament 23.400 oficials de recursos escolars, coneguts com aSRO (School Resource Officers). Al voltant d’11.500 (49%) eren contractats per departaments de policia local, 7.600 (32%) per les oficines del xèrif, i 4.400 (19%) pels departaments de policia del districte escolar.

El document School Resource Officers, 2019-2020, l’autora del qual és l’estadística Elizabeth J. Davis del Departament de Justícia dels Estats Units, recull els resultats d’una sèrie d’enquestes al personal policial realitzades a les escoles (SLEPS) per part de l’Oficina d’Estadístiques de Justícia (BJS). Aquestes enquestes tenien dues poblacions objectiu: les agències policials que contractaven oficials de recursos escolars i els mateixos oficials, i es van realitzar en dues fases: primer, recollint dades de les escoles dels departaments de policia del districte, i a escala nacional, una mostra representativa dels departaments de policia local.  

De la realització de l’enquesta, Davis informa que al voltant de 8 de cada 10 SRO són homes i 6 de cada 10 són homes blancs. No hi ha gaires diferències estadísticament significatives per tipus d’agència en els percentatges d’SRO homes o dones.

Del total d’SRO, un 60% són homes blancs i només un 10% són homes afroamericans i dones blanques. Per la seva part, els homes hispans representen el 8% i els homes d’una altra raça representen al voltant d’un 5%. Finalment, afegeixen a l’estudi que només el 4% del total d’SRO són dones afroamericanes, el 2% dones hispanes i menys de l’1% són dones d’una altra raça.

Del total de policies adscrits a centres educatius nord-americans, un 10% van declarar que parlen un idioma diferent a l’anglès i que aquesta circumstància els havia resultat útil a l’hora d’interactuar amb els alumnes.

El més alarmant dels resultats de l’enquesta és que al voltant d’un 69% dels SRO van respondre que havien atès algun incident en una aula durant els darrers 30 dies. I el 54% d’aquests policies havien practicat la detenció d’un estudiant per tinença de drogues durant el darrer any.

Gairebé el 100% dels SRO porten arma de foc quan treballen al seu destí en una escola durant el curs escolar. Igualment, tots ells han rebut formació sobre l’ús de la força letal i estratègies de desescalada en algun moment de la seva carrera.

​Així mateix, aproximadament el 90% d’aquests policies també han rebut formació sobre el tracte amb delinqüents juvenils, salut mental, problemes i resolució de conflictes.

Més de la meitat de tots els SRO tenen entre 35 i 49 anys i més d’una quarta part (27%) tenen 50 anys o més i un 18% tenen entre 18 i 34 anys.

L’informe va ser publicat per l’Oficina de Programes de Justícia dels EUA. L’informe, els documents relacionats i la informació addicional sobre les publicacions i els programes estadístics del BJS també estan disponibles al lloc web oficial del BJS.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Presencia policial en los centros educativos de Estados Unidos

Durante el período escolar 2019-2020 en EE. UU. había aproximadamente 23.400 oficiales de recursos escolares, conocidos como SRO (School Resource Officers). Alrededor de 11.500 (49%) eran empleados por departamentos de policía local, 7.600 (32%) por las oficinas del sheriff, y 4.400 (19%) por los departamentos de policía del distrito escolar.

El documento School Resource Officers, 2019-2020, cuya autora es la estadística Elizabeth J. Davis del Departamento de Justicia de Estados Unidos, recoge los resultados de una serie de encuestas al personal policial realizadas en las escuelas (SLEPS) por parte de la Oficina de Estadísticas de Justicia (BJS). Estas encuestas tenían dos poblaciones objetivo: las agencias policiales que empleaban a oficiales de recursos escolares y los propios oficiales, y se realizaron en dos fases: primero, recogiendo datos de las escuelas de los departamentos de policía del distrito, y a nivel nacional, una muestra representativa de los departamentos de policía local.

De la realización de la encuesta, Davis informa que alrededor de 8 de cada 10 SRO son hombres y 6 de cada 10 son hombres blancos. No existen muchas diferencias estadísticamente significativas por tipo de agencia en los porcentajes de SRO hombres o mujeres.

Del total de SRO, un 60% son hombres blancos y solo un 10% son hombres afroamericanos y mujeres blancas. Por su parte, los hombres hispanos representan el 8% y los hombres de otra raza representan en torno al 5%. Por último, añaden al estudio que solo el 4% del total de SRO son mujeres afroamericanas, el 2% mujeres hispanas y menos del 1% son mujeres de otra raza.

Del total de policías adscritos a centros educativos estadounidenses, un 10% declararon hablar un idioma diferente al inglés y que esta circunstancia les había resultado útil a la hora de interactuar con los alumnos.

Lo más alarmante de los resultados de la encuesta es que en torno a un 69% de los SRO respondieron que habían atendido algún incidente en un aula durante los últimos 30 días. Y el 54% de estos policías habían practicado la detención de un estudiante por tenencia de drogas en el último año.

Casi el 100% de los SRO llevan arma de fuego cuando trabajan en su destino en una escuela durante el curso escolar. Asimismo, todos ellos han recibido formación sobre el uso de la fuerza letal y estrategias de desescalada en algún momento de su carrera.

​Asimismo, aproximadamente el 90% de estos policías también han recibido formación sobre el trato con delincuentes juveniles, salud mental, problemas y resolución de conflictos.

Más de la mitad de todos los SRO tienen entre 35 y 49 años y más de una cuarta parte (27%) tienen 50 años o más y un 18% tienen entre 18 y 34 años.

El informe fue publicado por la Oficina de Programas de Justicia de EE. UU. El informe, los documentos relacionados y la información adicional sobre las publicaciones y los programas estadísticos del BJS también están disponibles en el sitio web oficial del BJS.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

EU wants to improve support and recognition for victims of terrorism

The European Council adopted conclusions on improving support and recognition for victims of terrorism. The conclusions emphasise that the fight against terrorism must be approached not only from the perspective of security, but also with a focus on the people directly affected by terrorist acts.

In order to make progress with support, assistance, and protection for victims of terrorism, the conclusions encourage the rapid adoption of the specific revision of the directive on victims’ rights – currently on the Council table – and the adoption of measures to ensure recognition and respect for victims of terrorism, such as the promotion of training for professionals dealing with them.

The conclusions highlight that remembering the victims of terrorism is fundamental for their recovery process, to promote social cohesion and for the defence of democratic values. They also point out that victims must play a major role in remembrance policies, due to the fact that their testimonies are a powerful tool to make people aware of the human consequences of terrorism and to prevent radicalisation.

Member States are thus invited to promote policies in the area of victims of terrorism so that their physical and psychological suffering is not forgotten and that these policies can also be used as a tool to prevent violent radicalisation.

In 2018, the Council called on Member States to establish a national contact point that would be responsible for the provision of information to victims of terrorism. The fact that these contact points are organised in an EU-wide network enables the exercise of victims’ cross-border rights.

The conclusions recall that being prepared in the event of a terrorist attack should also extend to anticipating victim support, in particular by designating a single point of contact for victims of terrorism.

In the EU, a directive on the rights, support and protection of victims of crime ensures that people who have been victims of crime are recognised and treated with respect. The law states that they must receive adequate protection, support and access to justice. It also obliges the countries of the Union to ensure adequate training on the needs of victims for officials who may come into contact with them.

On 12 July 2023, the European Commission proposed to amend its directive on victims’ rights. This update is now being discussed in the Council and the European Parliament.

For victims of certain crimes, such as terrorism, the EU has established additional measures to respond more directly to their specific needs. The anti-terrorism directive offers victims of terrorism additional rights of support, protection and assistance that respond to their needs.

In order to provide expertise, guidance and support to national authorities and victim support organisations, the Commission has also established an EU centre of expertise for victims of terrorism. It helps to guarantee that national structures provide professional assistance and support to victims of terrorism for all EU countries.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

L’UE veut améliorer le soutien et la reconnaissance des victimes du terrorisme

Le Conseil européen a adopté des conclusions sur l’amélioration du soutien et de la reconnaissance des victimes du terrorisme. Les conclusions soulignent que la lutte contre le terrorisme doit être abordée non seulement du point de vue de la sécurité, mais aussi en se concentrant sur les personnes directement touchées par les actes terroristes.

Afin de faire progresser le soutien, l’assistance et la protection des victimes du terrorisme, les conclusions encouragent l’adoption rapide de la révision spécifique de la directive sur les droits des victimes – actuellement en cours d’examen par le Conseil – et l’adoption de mesures visant à garantir la reconnaissance et le respect des victimes du terrorisme, notamment la promotion de la formation des professionnels qui s’occupent de celles-ci.

Les conclusions mettent en évidence que la mémoire des victimes du terrorisme est essentielle au processus de réhabilitation, à la promotion de la cohésion sociale et à la défense des valeurs démocratiques. Elles indiquent également que les victimes doivent jouer un rôle central dans les politiques de commémoration, car leurs témoignages constituent un outil puissant pour sensibiliser aux conséquences humaines du terrorisme et pour prévenir la radicalisation.

Les États membres sont donc invités à promouvoir des politiques centrées sur victimes du terrorisme afin que leurs souffrances physiques et psychologiques ne soient pas oubliées. Ces politiques devraient également pouvoir être utilisées comme un instrument de prévention de la radicalisation violente.

En 2018, le Conseil a demandé aux États membres de mettre en place un point de contact national chargé de fournir des informations aux victimes du terrorisme. Ces points de contact sont organisés en un réseau européen qui facilite l’exercice des droits transfrontières des victimes.

Les conclusions rappellent que la préparation en cas d’attaque terroriste devrait également s’étendre à l’anticipation du soutien aux victimes, notamment par la désignation d’un point de contact unique pour les victimes du terrorisme.

Dans l’UE, une directive sur les droits, le soutien et la protection des victimes de la criminalité garantit que les personnes victimes de la criminalité sont reconnues et traitées avec respect. La législation stipule qu’elles doivent bénéficier d’une protection et d’un soutien adéquats et d’un accès à la justice. Elle oblige également les pays de l’Union à assurer une formation adéquate sur les besoins des victimes aux fonctionnaires susceptibles d’être en contact avec celles-ci.

Le 12 juillet 2023, la Commission européenne a proposé de modifier sa directive sur les droits des victimes. Cette mise à jour fait actuellement l’objet de discussions au sein du Conseil et du Parlement européen.

Pour les victimes de certains crimes, comme le terrorisme, l’UE a mis en place des mesures supplémentaires afin de répondre plus directement à leurs besoins spécifiques. La directive relative à la lutte contre le terrorisme accorde aux victimes des droits supplémentaires en matière de soutien, de protection et d’assistance qui répondent à leurs besoins.

La Commission a également créé un centre d’expertise de l’UE pour les victimes du terrorisme afin de fournir une expertise, des conseils et un soutien aux autorités nationales et aux organisations d’aide aux victimes. Il contribue à garantir que les structures nationales fournissent une assistance et un soutien professionnels aux victimes du terrorisme dans tous les pays de l’UE.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La UE vol millorar el suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme

El Consell Europeu va aprovar unes conclusions sobre la millora del suport i el reconeixement a les víctimes del terrorisme. Les conclusions destaquen que la lluita contra el terrorisme s’ha d’abordar no només des d’una perspectiva de seguretat, sinó també centrant-se en les persones directament afectades pels actes terroristes.

Per tal d’avançar en el suport, l’assistència i la protecció a les víctimes del terrorisme, les conclusions fomenten una ràpida adopció de la revisió específica de la directiva sobre els drets de les víctimes –actualment, en fase de treball per part del Consell– i l’adopció de mesures per garantir el reconeixement i el respecte de la víctimes del terrorisme, inclosa la promoció de la formació dels professionals que s’hi tracten.

Les conclusions destaquen que el record de les víctimes del terrorisme és fonamental per al seu procés de recuperació, per fomentar la cohesió social i per a la defensa dels valors democràtics. També assenyalen que les víctimes han de tenir un paper central en les polítiques de record perquè els seus testimonis són una eina poderosa per conscienciar sobre les conseqüències humanes del terrorisme i per prevenir la radicalització.

Així doncs, es convida els estats membres a promoure polítiques en l’àmbit de les víctimes del terrorisme perquè no s’oblidi el seu patiment físic i psicològic i que aquestes polítiques també es puguin utilitzar com a instrument per prevenir la radicalització violenta.

L’any 2018, el Consell va demanar als estats membres que establissin un punt de contacte nacional que fos responsable del subministrament d’informació a les víctimes del terrorisme. Aquests punts de contacte s’organitzen en una xarxa a tota la UE, que facilita l’exercici dels drets transfronterers de les víctimes.

Les conclusions recorden que la preparació en cas d’atac terrorista també s’hauria d’estendre a anticipar el suport a les víctimes, en particular designant un punt de contacte únic per a les víctimes del terrorisme.

A la UE, una directiva sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes garanteix que les persones que han estat víctimes d’un delicte siguin reconegudes i tractades amb respecte. La llei estableix que han de rebre la protecció, el suport i l’accés adequats a la justícia. També obliga els països de la Unió a garantir una formació adequada sobre les necessitats de les víctimes als funcionaris que puguin entrar en contacte amb elles.

El 12 de juliol de 2023, la Comissió Europea va proposar modificar la directiva sobre els drets de les víctimes. Aquesta actualització s’està discutint ara al Consell i al Parlament Europeu.

Per a les víctimes de determinats delictes, com el terrorisme, la UE ha establert mesures addicionals per respondre de manera més directa a les seves necessitats específiques. La directiva contra el terrorisme ofereix a les víctimes del terrorisme drets addicionals de suport, protecció i assistència que responguin a les seves demandes.

La Comissió també ha creat un centre d’expertesa de la UE per a les víctimes del terrorisme per oferir coneixements, orientació i suport a les autoritats nacionals i les organitzacions de suport a les víctimes. Ajuda a garantir que les estructures nacionals ofereixen assistència i suport professional a les víctimes del terrorisme per a tots els països de la UE.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE quiere mejorar el apoyo y el reconocimiento a las víctimas del terrorismo

El Consejo Europeo aprobó unas conclusiones sobre la mejora del apoyo y el reconocimiento a las víctimas del terrorismo. Las conclusiones destacan que la lucha contra el terrorismo debe abordarse no solo desde una perspectiva de seguridad, sino también centrándose en las personas directamente afectadas por los actos terroristas.

Con el fin de avanzar en el apoyo, asistencia y protección a las víctimas del terrorismo, las conclusiones fomentan una rápida adopción de la revisión específica de la directiva sobre los derechos de las víctimas –actualmente, en fase de trabajo por parte del Consejo– y la adopción de medidas para garantizar el reconocimiento y el respeto de las víctimas del terrorismo, incluida la promoción de la formación de los profesionales que se tratan.

Las conclusiones destacan que el recuerdo de las víctimas del terrorismo es fundamental para su proceso de recuperación, para fomentar la cohesión social y para la defensa de los valores democráticos. También señalan que las víctimas deben desempeñar un papel central en las políticas de recuerdo porque sus testimonios son una poderosa herramienta para concienciar sobre las consecuencias humanas del terrorismo y para prevenir la radicalización.

Así pues, se invita a los estados miembros a promover políticas en el ámbito de las víctimas del terrorismo para no olvidar su sufrimiento físico y psicológico y que estas políticas también puedan utilizarse como instrumento para prevenir la radicalización violenta.

En 2018, el Consejo pidió a los estados miembros que establecieran un punto de contacto nacional que fuera responsable del suministro de información a las víctimas del terrorismo. Estos puntos de contacto se organizan en una red en toda la UE, que facilita el ejercicio de los derechos transfronterizos de las víctimas.

Las conclusiones recuerdan que la preparación en caso de ataque terrorista también debería extenderse a anticipar el apoyo a las víctimas, en particular designando un punto de contacto único para las víctimas del terrorismo.

En la UE, una directiva sobre los derechos, el apoyo y la protección de las víctimas de delitos garantiza que las personas que han sido víctimas de un delito sean reconocidas y tratadas con respeto. La ley establece que deben recibir la protección, el apoyo y el acceso adecuados a la justicia. También obliga a los países de la Unión a garantizar una formación adecuada sobre las necesidades de las víctimas a los funcionarios que puedan entrar en contacto con ellas.

El 12 de julio de 2023, la Comisión Europea propuso modificar la directiva sobre los derechos de las víctimas. Esta actualización se está discutiendo ahora en el Consejo y en el Parlamento Europeo.

Para las víctimas de determinados delitos, como el terrorismo, la UE ha establecido medidas adicionales para responder de forma más directa a sus necesidades específicas. La directiva contra el terrorismo ofrece a las víctimas del terrorismo derechos adicionales de apoyo, protección y asistencia que respondan a sus demandas.

La Comisión también ha creado un centro de experiencia de la UE para las víctimas del terrorismo para ofrecer conocimientos, orientación y apoyo a las autoridades nacionales y a las organizaciones de apoyo a las víctimas. Ayuda a garantizar que las estructuras nacionales ofrecen asistencia y apoyo profesional a las víctimas del terrorismo para todos los países de la UE.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

VII Conferencia Anual Europea sobre Drogas de Europol

Las fuerzas del orden de 27 estados miembros de la Unión Europea y de 23 países no miembros de la Unión unieron fuerzas para compartir conocimientos para combatir el tráfico de drogas ilegales en la VII Conferencia Anual Europea sobre Drogas de Europol.

Esta edición, que tuvo lugar el pasado mes de diciembre en la sede de Europol en La Haya, marcó un hito importante en los esfuerzos colectivos para abordar los múltiples retos que plantea el tráfico ilícito de drogas. La conferencia reunió a altos funcionarios, expertos y representantes de distintas agencias policiales, lo que constituyó un frente unificado contra esta creciente amenaza.

Entre los temas tratados en la Conferencia cabe destacar el desarrollo de la política de drogas de la UE, las rutas emergentes, los centros logísticos –como la infraestructura portuaria–, las tendencias operativas y amenazas, así como casos destacados a nivel internacional.

El tráfico de drogas ilegal tiene consecuencias de gran alcance, que trascienden las fronteras y afectan a los países tanto dentro como fuera de la UE, y a nivel mundial. En particular, el creciente aumento de la violencia asociada al tráfico de drogas supone una amenaza directa para la seguridad y el bienestar de los ciudadanos. Las organizaciones criminales que participan en estas actividades ilícitas a menudo recurren a medidas extremas, provocando un aumento alarmante de la violencia, que socava el tejido mismo de nuestras economías y sociedades.

El crimen organizado se adapta continuamente para evitar ser detectado, especialmente en el movimiento de envíos ilegales como drogas y falsificaciones. Un reciente informe colaborativo de Europol y puertos europeos clave (Rotterdam, Amberes, Hamburgo/Bremerhaven) destacó los métodos utilizados por las redes criminales para eludir la seguridad en los puertos de la Unión. El informe hace hincapié en la corrupción como facilitador fundamental para los traficantes de mercancías ilegales y pide esfuerzos de colaboración entre las autoridades portuarias y las fuerzas del orden para combatir estas actividades delictivas en los puertos.

Así mismo, un reciente análisis de Europol reveló las tendencias de los mercados de drogas ilegales en Europa. El panorama del rol europeo en la producción y el comercio internacional de drogas está cambiando, con un aumento de las actividades en los mercados de la cocaína y la metanfetamina. La colaboración entre grupos criminales a nivel mundial presenta nuevas amenazas a la seguridad y la expansión del mercado. El informe cubrió la cadena de suministro, advirtiendo de la innovación en los procesos de producción y nuevos productos peligrosos. También se constató un aumento de la producción y el tráfico con América Latina.

El informe de Europol incide especialmente en tres tipos de sustancias:

Cocaína: el mercado europeo de la cocaína se está expandiendo y ha alcanzado un máximo histórico de disponibilidad, con indicios de un papel cambiante en el comercio internacional de esta droga. El valor estimado del mercado minorista de la UE en 2020 era de al menos 10.500 millones de euros. Las redes criminales de alto riesgo dominan el tráfico y generan miles de millones de beneficios. Desde 2017 se ha producido un aumento de las intervenciones de cocaína en Europa.

Un récord de 303 toneladas de cocaína fueron incautadas por los estados miembros de la UE en 2021. Bélgica, Países Bajos y España siguen siendo los países que registran los volúmenes más elevados de comisos, lo que refleja la importancia de estos países como puntos de entrada del tráfico de cocaína en Europa.

Cannabis: el mercado del cannabis, estimado en 11.400 millones de euros anuales, es el mayor mercado de drogas de Europa. Las intervenciones en 2021 alcanzaron una cifra máxima, con un cambio hacia productos más potentes y diversos.

Anfetamina: el mercado europeo de anfetaminas se está estabilizando en 1.100 millones de euros anuales. Europa, junto con Oriente Medio, es un gran productor y consumidor mundial de anfetamina. Las redes criminales del comercio de anfetaminas están orientadas a las empresas y cooperativas, hacen un mal uso de las estructuras legales y recurren a la violencia y la corrupción. Se sugieren acciones clave en el ámbito de la UE y de los estados miembros para hacer frente a estas amenazas, como mejorar la inteligencia estratégica, reducir la oferta, mejorar la seguridad, fomentar la cooperación internacional, invertir en el desarrollo de capacidades y reforzar las respuestas políticas y de seguridad.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Europol’s 7th Annual European Drug Conference

Law enforcement agencies from 27 European Union member states and 23 non-EU countries joined forces to share expertise in combating illegal drug trafficking at Europol’s 7th Annual European Drug Conference.

This edition, which took place last December at Europol headquarters in The Hague, marked an important milestone in the collective efforts to address the multiple challenges posed by illicit drug trafficking. The conference brought together senior officials, experts and representatives from various law enforcement agencies, forming a unified front against this growing threat.

Topics discussed at the conference included the development of EU drug policy, emerging routes, logistics hubs such as port infrastructure, operational trends and threats, as well as international case studies.

Illegal drug trafficking has far-reaching consequences, transcending borders and affecting countries both inside and outside the EU, and globally. In particular, the growing increase in violence associated with drug trafficking poses a direct threat to the safety and well-being of citizens. Criminal organisations involved in these illicit activities often resort to extreme measures, leading to an alarming increase in violence, which undermines the very fabric of our economies and societies.

Organised crime continually adapts to avoid detection, especially in the movement of illegal shipments such as drugs and counterfeit goods. A recent collaborative report by Europol and key European ports (Rotterdam, Antwerp, Hamburg/Bremerhaven) revealed the methods used by criminal networks to circumvent security in EU ports. The report highlights corruption as a key facilitator for traffickers of illegal goods and calls for collaborative efforts between port authorities and law enforcement to combat these criminal activities in ports.

In addition, a recent Europol analysis revealed trends in illegal drug markets in Europe. The landscape of Europe’s role in international drug production and trade is changing, with increased activities in the cocaine and methamphetamine markets. Cooperation among criminal groups worldwide presents new threats to security and market expansion. The report touched upon the supply chain, warning of innovation in production processes and new hazardous products. There was also an increase in production and trafficking with Latin America.

The Europol report focuses on three particular types of substances:

Cocaine: the European cocaine market is expanding and has reached an all-time high in availability, with indications of a changing role in the international cocaine trade. The estimated value of the EU retail market in 2020 was at least €10.5 billion. High-risk criminal networks dominate trafficking and generate billions in profits. Since 2017, there has been an increase in cocaine seizures in Europe.

A record 303 tons of cocaine was seized by EU member states in 2021. Belgium, the Netherlands and Spain are still the countries with the highest volumes of seizures, reflecting the importance of these countries as entry points for cocaine trafficking into Europe.

Cannabis: the cannabis market, estimated at €11.4 billion annually, is the largest drug market in Europe. Seizures in 2021 reached a peak, with a shift towards more powerful and diverse products.

Amphetamine: the European amphetamine market is stabilising at 1.1 billion euros per year. Europe, along with the Middle East, is a major global producer and consumer of amphetamine. Criminal networks in the amphetamine trade target businesses and cooperatives, misuse legal structures and resort to violence and corruption. Key actions are suggested at EU and Member State level to address these threats, such as improving strategic intelligence, reducing supply, enhancing security, promoting international cooperation, investing in capacity-building and strengthening political and security responses.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français