Autor: Notes de seguretat

Desmantellada una xarxa de tràfic de migrants que operava des de Bulgària

Notes de seguretatDeixa un comentari

A finals dels mes d’agost d’enguany, les autoritats policials búlgares van detenir vuit presumptes membres d’una banda implicada en el tràfic de migrants a Europa. Quatre dels sospitosos detinguts durant la jornada d’acció policial ja havien estat identificats com a objectius d’alt valor que havien tingut un paper protagonista en activitats delictives organitzades. La banda havia cobrat fins a 6.000 euros per persona i n’havia passar de contraban més de 130 des de Turquia a Bulgària i després a altres destinacions europees per la ruta dels Balcans occidentals.

En l’operació es van escorcollar un total de 15 habitatges a la regió de la ciutat búlgara de Plovdiv, amb experts d’Europol, així com agents de policia romanesos i moldaus desplegats sobre el terreny per donar suport a les autoritats búlgares en les seves gestions.

Com a resultat d’aquests escorcolls, les autoritats policials van confiscar 13 telèfons mòbils, una arma i municions, i també documents per a vehicles relacionats amb incidents de tràfic de migrants a Bulgària.

Aquesta acció es va dur a terme en el marc d’un grup operatiu regional coordinat per Europol amb seu a Sofia, que se centra en les xarxes criminals de tràfic de migrants de Turquia a Bulgària cap a l’Europa occidental.

Les activitats de contraban s’assemblaven al funcionament d’una empresa complexa que implicava líders, organitzadors i facilitadors de diferents nacionalitats.

Els principals líders eren nacionals sirians i jordans, que coordinarien les activitats criminals amb d’altres contrabandistes localitzats a Turquia i al llarg de la ruta dels Balcans occidentals. Els nacionals búlgars eren els responsables de la logística, és a dir, trobar i comprar cotxes utilitzats per transportar els migrants, i registrar-los a nom d’altres persones a canvi d’una petita quantitat de diners. La banda també utilitzaria conductors moldaus reclutats per internet.

Des de l’abril d’aquest any s’havien identificat 17 incidents de tràfic de migrants vinculats a aquesta banda. Un dels principals líders ja era conegut per les forces de l’ordre, després d’haver estat investigat en el passat per activitats de tràfic de migrants a Àustria i Croàcia.

Els migrants irregulars creuarien a peu la frontera entre Turquia i Bulgària, utilitzant els serveis de guies que ofereixen els organitzadors a Turquia. Després d’haver travessat la frontera, els trobarien conductors moldaus que els transportarien a la frontera búlgaro-sèrbia o búlgaro-romanesa.

Els conductors van rebre els cotxes i les coordenades GPS i van ser enviats durant la nit a recollir els migrants en els llocs acordats. Els conductors es devien comunicar amb els altres membres del grup mitjançant aplicacions mòbils amb missatgeria que desapareix. Rebran 100 euros per persona transportada, amb una mitjana d’entre 700 i 1.000 euros per viatge.

Els migrants van pagar uns 6.000 euros per ser introduïts de contraban a Bòsnia i Hercegovina i més de 4.000 euros per ser transportats a Sèrbia.

El Centre Europeu de Trànsit de Migrants d’Europol ha estat donant suport a la tasca del grup de treball des de la seva creació. Es va dur a terme una àmplia anàlisi operativa per identificar els diferents objectius i traçar les seves activitats delictives. Europol també va reunir els diferents països implicats per preparar conjuntament la fase final de la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Desmantelada una red de tráfico de migrantes que operaba desde Bulgaria

Notes de seguretatDeixa un comentari

A finales de agosto de este año, las autoridades policiales búlgaras detuvieron a ocho presuntos miembros de una banda implicada en el tráfico de migrantes en Europa. Cuatro de los sospechosos detenidos durante la jornada de acción policial habían sido ya identificados como objetivos de alto valor que habían tenido un papel protagonista en actividades delictivas organizadas. La banda había cobrado hasta 6.000 euros por persona y pasó de contrabando a más de 130 desde Turquía a Bulgaria y después a otros destinos europeos por la ruta de los Balcanes occidentales.

En la operación se registraron un total de 15 viviendas en la región de la ciudad búlgara de Plovdiv, con expertos de Europol, así como agentes de policía rumanos y moldavos desplegados sobre el terreno para apoyar a las autoridades búlgaras en sus gestiones.

Como resultado de estos registros, las autoridades policiales se incautaron de 13 teléfonos móviles, un arma y municiones, así como documentos para vehículos relacionados con incidentes de tráfico de migrantes en Bulgaria.

Esta acción se llevó a cabo en el marco de un grupo operativo regional coordinado por Europol con sede en Sofía, que se centra en las redes criminales de tráfico de migrantes de Turquía en Bulgaria hacia Europa occidental.

Las actividades de contrabando se parecían al funcionamiento de una empresa compleja que implicaba a líderes, organizadores y facilitadores de diferentes nacionalidades.

Los principales líderes eran nacionales sirios y jordanos, que coordinarían las actividades criminales con otros contrabandistas localizados en Turquía y a lo largo de la ruta de los Balcanes occidentales. Los nacionales búlgaros eran los responsables de la logística, es decir, encontrar y comprar coches utilizados para transportar a los migrantes, y registrarlos a nombre de otras personas a cambio de una pequeña cantidad de dinero. La banda también utilizaría a conductores moldavos reclutados por internet.

Desde abril de ese año se habían identificado 17 incidentes de tráfico de migrantes vinculados a esta banda. Uno de los principales líderes ya era conocido por las fuerzas del orden, después de haber sido investigado en el pasado por actividades de tráfico de migrantes en Austria y Croacia.

Los migrantes irregulares cruzarían a pie la frontera entre Turquía y Bulgaria, utilizando los servicios de guías que ofrecen los organizadores en Turquía. Después de haber atravesado la frontera, les encontrarían conductores moldavos que los transportarían a la frontera búlgaro-serbia o búlgaro-rumana.

Los conductores recibieron los coches y las coordenadas GPS y fueron enviados durante la noche a recoger a los migrantes en los lugares acordados. Los conductores se comunicarían con otros miembros del grupo mediante aplicaciones móviles con mensajería que desaparece. Recibirán 100 euros por persona transportada, con una media de entre 700 y 1.000 euros por viaje.

Los migrantes pagaron unos 6.000 euros por ser introducidos de contrabando en Bosnia y Herzegovina y más de 4.000 euros por ser transportados a Serbia.

El Centro Europeo de Tráfico de Migrantes de Europol ha estado apoyando la labor del grupo de trabajo desde su creación. Se llevó a cabo un amplio análisis operativo para identificar los distintos objetivos y trazar sus actividades delictivas. Europol también reunió a los diferentes países implicados para preparar conjuntamente la fase final de la investigación.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Human trafficking network operating from Bulgaria is dismantled

Notes de seguretatDeixa un comentari

At the end of August this year, the Bulgarian police authorities arrested eight alleged members of a gang involved in human trafficking in Europe. Four of the suspects detained during the police operation had already been identified as high-value targets who had played leading roles in organised criminal activities. The gang had charged up to €6,000 per person and had smuggled more than 130 people from Turkey to Bulgaria and then to other European destinations via the Western Balkans route.

A total of 15 dwellings in the region of the Bulgarian city of Plovdiv were searched in the operation, with Europol experts and police officers from Romania and Moldova deployed on the ground to support the Bulgarian authorities in their measures.

As a result of these searches, police authorities seized 13 mobile phones, a weapon and ammunition, as well as vehicle documents related to incidents of migrant smuggling in Bulgaria.

This action was carried out within the framework of a regional task force coordinated by Europol, based in Sofia, which focuses on criminal networks trafficking migrants from Turkey to Bulgaria and on to Western Europe.

The smuggling activities resembled the operation of a complex enterprise involving leaders, organisers, and facilitators of various nationalities.

The main leaders were Syrian and Jordanian nationals, who would coordinate criminal activities with other smugglers located in Turkey and along the Western Balkan route. Bulgarian nationals were responsible for logistics, that is, finding and purchasing vehicles used to transport migrants and registering them in the name of other individuals in exchange for a small amount of money. The band would also use drivers from Moldova recruited via the internet.

Since April of that year, 17 incidents related to this gang had been identified, involving migrant trafficking. One of the main leaders was already known to law enforcement, having been investigated in the past for migrant smuggling activities in Austria and Croatia.

Irregular migrants would cross the border between Turkey and Bulgaria on foot, using the guide services offered by organisers in Turkey. After crossing the border, they would be found by Moldovan drivers who would transport them to the Bulgarian-Serbian or Bulgarian-Romanian border.

The drivers received the cars and the GPS coordinates and were sent overnight to pick up the migrants at the agreed-upon locations. Drivers had to communicate with other group members through mobile apps with self-destructing messaging. They received 100 euros per person transported, with an average of between €700 and €1,000 per trip.

The migrants paid around 6,000 euros to be smuggled into Bosnia-Herzegovina and more than 4,000 euros for transportation to Serbia.

Europol’s European Migrant Smuggling Centre has been supporting the work of the task force since its creation. A wide-ranging operational analysis was carried out to identify the various targets and map their criminal activities. Europol also brought together the different countries involved to jointly prepare the final phase of the investigation.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

Démantèlement d’un réseau de trafic de migrants opérant depuis la Bulgarie

Notes de seguretatDeixa un comentari

À la fin du mois d’août de cette année, les autorités policières de Bulgarie ont arrêté huit membres présumés d’un gang impliqué dans le trafic de migrants vers l’Europe. Quatre des suspects arrêtés au cours de l’opération de police avaient déjà été identifiés comme des cibles de grande valeur, ayant joué un rôle de premier plan dans des activités criminelles organisées. Le gang facturait jusqu’à 6 000 euros par personne et en avait fait passer plus de 130 de la Turquie à la Bulgarie, et ensuite vers d’autres destinations européennes via la route des Balkans occidentaux.

Au total, 15 habitations situées dans la région de la ville bulgare de Plovdiv ont été perquisitionnées dans le cadre de cette opération. Des experts d’Europol ainsi que des policiers roumains et moldaves ont été déployés sur le terrain afin de soutenir les autorités bulgares dans leurs efforts.

À la suite de ces perquisitions, les autorités policières ont saisi 13 téléphones portables, une arme et des munitions, ainsi que des documents concernant des véhicules liés à des incidents de trafic de migrants en Bulgarie.

Cette action a été menée dans le cadre d’un groupe opérationnel régional coordonné par Europol, basé à Sofia, qui se concentre sur les réseaux criminels qui font passer des migrants de la Turquie à la Bulgarie et vers l’Europe de l’Ouest.

Les activités de contrebande s’apparentent au fonctionnement d’une entreprise complexe impliquant des dirigeants, des organisateurs et des facilitateurs de différentes nationalités.

Les principaux dirigeants étaient des ressortissants syriens et jordaniens, qui coordonnaient les activités criminelles avec d’autres trafiquants situés en Turquie et le long de la route des Balkans occidentaux. Les ressortissants bulgares étaient chargés de la logistique, c’est-à-dire de trouver et d’acheter des voitures utilisées pour transporter les migrants et de les immatriculer au nom d’autres personnes en échange d’une petite somme d’argent. Le gang aurait également utilisé des chauffeurs moldaves recrutés via Internet.

Depuis le mois d’avril dernier, 17 cas de trafic de migrants liés à ce gang ont été identifiés. L’un des principaux dirigeants était déjà connu des services de police, ayant fait l’objet d’une enquête dans le passé pour des activités de trafic de migrants en Autriche et en Croatie.

Les migrants clandestins traversaient à pied la frontière entre la Turquie et la Bulgarie, en utilisant les services de guides proposés par les organisateurs en Turquie. Après avoir franchi la frontière, ils étaient accueillis par des chauffeurs moldaves qui les transportaient jusqu’à la frontière bulgaro-serbe ou bulgaro-roumaine.

Les chauffeurs, qui avaient reçu les voitures et les coordonnées GPS, étaient envoyés pendant la nuit pour récupérer les migrants aux endroits convenus. Les conducteurs devaient communiquer avec les autres membres du groupe par l’intermédiaire d’applications mobiles dont la messagerie disparaissait. Ils recevaient 100 euros par personne transportée, avec une moyenne de 700 à 1 000 euros par voyage.

Les migrants payaient environ 6 000 euros pour entrer clandestinement en Bosnie-Herzégovine et plus de 4 000 euros pour être transportés vers la Serbie.

Le Centre européen de lutte contre le trafic de migrants d’Europol soutient les tâches du groupe de travail depuis sa création. Une analyse opérationnelle approfondie a été réalisée pour identifier les différentes cibles et cartographier leurs activités criminelles. Europol a également réuni les différents pays concernés pour préparer ensemble la phase finale de l’enquête.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

British Generation Z has a trust issue with the police

Notes de seguretatDeixa un comentari

British Generation Z has a trust issue with the police. This assertion is derived from the conclusions of a study conducted by The Policy Institute at King’s College London, led by scholar Paolo Morini. And that is because the new British government has come to power at a time when, in the words of the Labour Party, “political trust has been destroyed”.

The findings of this research demonstrate the scope of distrust and negative attitudes toward UK institutions.

In 1990, 46% of the British public said they had confidence in Parliament. By 2022, this figure had been reduced by half, to 22%, placing the country behind many of its European neighbours, such as Germany or France.

But they are not just political institutions. Confidence has significantly decreased since the 1980s, when data collection began, for 6 of the 13 institutions with long-term trend data available.

In particular, in 1981, 86% of Britons said they had confidence in the police. This figure fell to 67% in 2022, primarily due to high-profile errors and misconduct by agents.

The United Kingdom faces a specific challenge with young people: institutional trust levels are significantly lower among Generation Z (18-25 years old) than among other generations. Trust in the police stands out again, with a 27 percentage-point difference between Generation Z and the other generations.

This is a next-generation pattern. The analysis shows that Millennials and Generation X Brits in previous surveys did not have such low figures regarding police trust.

What could explain this dynamic among the Generation Z population in Britain? Personal experience is likely to be key. Government data show that, in 2022, two-thirds of all arrests and police searches involved individuals between the ages of 10 and 29. This is a fairly similar match to the current age group of Generation Z.

The recent conclusions of a national survey, as reported by the Youth Panel on police surveillance, indicate that young people, particularly those from minority ethnic communities and the LGBTQ+ community, did not feel heard, taken seriously, or treated fairly by the police.

Generation Z is likely to form impressions about the police as well, based on what they see on social media. At a formative stage in their lives, this generation was heavily exposed to coverage of high-profile police misconduct around the world and became more engaged with movements originating in the United States, such as Black Lives Matter and Defund the Police.

Funding cuts over the past 14 years have resulted in a reduced police presence in many communities in the UK. This has created a void for younger generations and a lack of opportunities for police to build trust.

The government and police should focus on improving training standards so that social interactions with the police, including arrests and searches, are more positive. Evidence shows that perceptions of procedural justice, or the feeling that the police act fairly, can also impact confidence in the police.

Without public trust, the fundamental principle of UK policing – surveillance by consent – cannot survive. The police only obtain their authority through the trust and cooperation of the society they serve. That is why it is vital for the new government to act to resolve it.

With stronger and more engaged communities, and a more systematic evaluation of the good practices already in place across the country, the United Kingdom can begin to regain confidence in the police. But the government and the police must act quickly and decisively, or risk having low levels of trust take root among British young people for their entire lives.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / Post en français

La génération Z britannique a un problème de confiance avec la police

Notes de seguretatDeixa un comentari

Au Royaume-Uni, la génération Z a un problème de confiance avec la police. Cette affirmation provient des conclusions d’une étude menée par l’Institut de politique du King’s College de Londres, sous la direction de Paolo Morini. Le nouveau gouvernement britannique est arrivé au pouvoir à un moment où la confiance dans la politique est, selon les termes mêmes du parti travailliste, « brisée ».

Les résultats de cette recherche montrent l’ampleur du manque de confiance et des attitudes négatives à l’égard des institutions britanniques.

En 1990, 46 % des Britanniques ont déclaré avoir confiance dans le Parlement. En 2022, ce chiffre avait diminué de moitié pour atteindre 22 %, plaçant le pays derrière ses voisins européens comme l’Allemagne et la France.

Mais il ne s’agit pas seulement des institutions politiques. Depuis les années 1980, date à laquelle la collecte des données a commencé, la confiance a sensiblement diminué pour 6 des 13 institutions pour lesquelles des données sur les tendances à long terme sont disponibles.

En particulier, en 1981, 86 % des Britanniques ont déclaré avoir confiance dans la police. Ce chiffre a chuté à 67 % en 2022, principalement en raison des erreurs et des fautes commises par les agents qui ont défrayé la chronique.

Le Royaume-Uni est confronté à un défi spécifique avec la jeunesse : les niveaux de confiance à l’égards des institutions sont beaucoup plus faibles parmi la génération Z (18-25 ans) que parmi les autres générations. La confiance dans la police se distingue à nouveau, avec une différence de 27 points de pourcentage entre la génération Z et les autres générations.

Il s’agit d’un modèle de nouvelle génération. L’analyse montre que ni les millennials ni les Britanniques de la génération X n’avaient, dans les enquêtes précédentes, des chiffres aussi bas en ce qui concerne la confiance dans la police.

Comment expliquer cette dynamique au sein de la population britannique de la génération Z ? L’expérience personnelle est probablement le facteur déterminant. Les données du gouvernement montrent qu’en 2022, deux tiers de toutes les arrestations et perquisitions de la police concernaient des personnes âgées de 10 à 29 ans. Cela correspond assez bien à la tranche d’âge actuelle de la génération Z.

Les résultats récents d’une enquête nationale présentés dans un rapport du IOPC Youth Panel montrent que les jeunes, en particulier ceux issus des minorités ethniques et des communautés LGBTQ+, ne se sentent pas écoutés, ni pris au sérieux ou traités équitablement par la police.

La génération Z est également susceptible de se faire une idée de la police à partir de ce qu’elle voit sur les réseaux sociaux. À un stade formateur de leur vie, cette génération a été fortement exposée à la couverture d’erreurs policières très médiatisées dans le monde entier et s’est davantage impliquée dans des mouvements nés aux États-Unis, tels que Black Lives Matter et Defund the Police.

Les réductions budgétaires opérées au cours des 14 dernières années ont entraîné une diminution de la présence policière dans de nombreuses communautés à travers le Royaume-Uni. Cette situation a donc créé un vide pour la jeune génération et un manque d’opportunités pour la police d’instaurer un climat de confiance.

Le gouvernement et la police devraient se concentrer sur l’amélioration des normes de formation afin de rendre plus positives les interactions sociales avec la police, notamment en ce qui concerne les interpellations et les perquisitions. Il a été démontré que la perception de la justice procédurale, ou le sentiment que la police agit de manière équitable, peut également affecter la confiance dans la police.

Sans la confiance du public, le principe de base qui soutient la police au Royaume-Uni, à savoir le maintien de l’ordre par consentement, ne pourra pas survivre. Ce n’est que grâce à la confiance et à la coopération de la société qu’elle sert que la police acquiert son autorité. C’est pourquoi il est essentiel que le nouveau gouvernement prenne des mesures pour y remédier.

Ce n’est qu’avec des communautés plus fortes et plus engagées et une évaluation plus systématique des bonnes pratiques déjà observées dans tout le pays, que le Royaume-Uni pourra commencer à rétablir la confiance dans la police. Mais le gouvernement et la police doivent agir rapidement et de manière décisive, sous peine de voir le manque de confiance s’installer chez les jeunes Britanniques pour le reste de leur vie.

_____

Aquest apunt en català / Esta entrada en español / This post in English

La generació Z britànica té un problema de confiança amb la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

La generació Z britànica té un problema de confiança amb la policia. Aquesta afirmació es desprèn de les conclusions d’una investigació de l’Institut de Política del King’s College de Londres dirigida per l’estudiós Paolo Morini. I és que el nou govern britànic ha arribat al poder en un moment en què la confiança en la política està, en paraules del mateix Partit Laborista, “destrossada”.

Els resultats d’aquesta investigació mostren l’abast de la baixa confiança i les actituds negatives envers les institucions del Regne Unit.

L’any 1990, el 46% del públic britànic va dir que tenia confiança en el Parlament. El 2022, aquesta xifra s’havia reduït a la meitat, fins al 22%, cosa que situava el país per darrere de molts dels seus veïns europeus com Alemanya o França.

Però no només són institucions polítiques. Des de la dècada de 1980, quan va començar la recollida de dades, la confiança ha caigut significativament per a 6 de les 13 institucions de les quals es disposa de dades sobre tendències a llarg termini.

En particular, l’any 1981 el 86% dels britànics van afirmar que tenien confiança en la policia. Aquesta xifra es va reduir al 67% el 2022, sobretot per errades d’alt perfil i males conductes dels agents.

El Regne Unit té un repte específic amb els joves: els nivells de confiança institucional són molt més baixos entre la generació Z (entre 18 i 25 anys) que entre altres generacions. La confiança en la policia torna a destacar, amb una diferència de 27 punts percentuals entre la generació Z i les altres generacions.

Aquest és un patró de nova generació. L’anàlisi mostra que ni els mil·lennistes ni els britànics de la generació X de les enquestes anteriors van tenir unes xifres tan baixes respecte de la confiança policial.

Què podria explicar aquesta dinàmica entre la població de la generació Z de Gran Bretanya? És probable que l’experiència personal sigui clau. Les dades del govern mostren que, l’any 2022, dos terços de totes les detencions i cerques policials van implicar persones d’entre 10 i 29 anys. Es tracta d’una coincidència força semblant a la franja d’edat actual de la generació Z.

Les conclusions recents d’una enquesta nacional en un informe del pànel juvenil de vigilància policial mostren que els joves, especialment de comunitats ètniques minoritàries i LGBTQ+, no se sentien escoltades, preses seriosament o tractades de manera justa per la policia.

És probable que la generació Z també formi impressions sobre la policia a partir del que veu a les xarxes socials. En una etapa formativa de les seves vides, aquesta generació va estar molt exposada a la cobertura d’errades policials d’alt perfil arreu del món i a participar més amb moviments originats als EUA, com Black Lives Matter i Defund the Police.

Les retallades de finançament durant els darrers 14 anys han significat una presència policial reduïda a moltes comunitats del Regne Unit. Això ha deixat un buit per a les generacions més joves i una manca d’oportunitats de la policia per generar confiança.

El govern i la policia s’han de centrar a millorar els estàndards de formació perquè les interaccions socials amb la policia, incloses les aturades i els escorcolls, siguin més positives. L’evidència mostra que les percepcions de justícia processal, o la sensació que la policia actua de manera justa, també poden afectar la confiança en la policia.

Sense la confiança pública, el principi bàsic que sustenta la policia del Regne Unit –vigilància per consentiment– no pot sobreviure. És només a través de la confiança i la cooperació de la societat a la qual serveixen, que la policia obté la seva autoritat. Per això és vital que el nou govern actuï per solucionar-ho.

Amb comunitats més fortes i compromeses i una avaluació més sistemàtica de les bones pràctiques que ja es veu a tot el país, el Regne Unit pot començar a recuperar la confiança en la policia. Però el govern i la policia han d’actuar de manera ràpida i decidida, o arriscar-se a veure que els baixos nivells de confiança s’atrinxeren entre els joves britànics durant tota la seva vida.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La generación Z británica tiene un problema de confianza con la policía

Notes de seguretatDeixa un comentari

La generación Z británica tiene un problema de confianza con la policía. Esta afirmación se desprende de las conclusiones de una investigación del Instituto de Política del King’s College de Londres dirigida por el estudioso Paolo Morini. Y es que el nuevo gobierno británico ha llegado al poder en un momento en el que la confianza en la política está, en palabras del propio Partido Laborista, “destrozada”.

Los resultados de esta investigación muestran el alcance de la baja confianza y las actitudes negativas hacia las instituciones del Reino Unido.

En 1990, el 46% del público británico dijo tener confianza en el Parlamento. En 2022, esta cifra se había reducido a la mitad, hasta el 22%, lo que situaba al país por detrás de muchos de sus vecinos europeos como Alemania o Francia.

Pero no son solo instituciones políticas. Desde la década de 1980, cuando se inició la recogida de datos, la confianza ha caído significativamente para 6 de las 13 instituciones de las que se dispone de datos sobre tendencias a largo plazo.

En particular, en 1981 el 86% de los británicos afirmaron tener confianza en la policía. Esta cifra se redujo al 67% en 2022, sobre todo por errores de alto perfil y malas conductas de los agentes.

Reino Unido tiene un reto específico con los jóvenes: los niveles de confianza institucional son mucho más bajos entre la generación Z (entre 18 y 25 años) que entre otras generaciones. La confianza en la policía vuelve a destacar, con una diferencia de 27 puntos porcentuales entre la generación Z y otras generaciones.

Este es un patrón de nueva generación. El análisis muestra que ni los milenials ni los británicos de la generación X de las encuestas anteriores tuvieron unas cifras tan bajas respecto a la confianza policial.

¿Qué podría explicar esta dinámica entre la población de la generación Z de Gran Bretaña? Es probable que la experiencia personal sea clave. Los datos del gobierno muestran que, en 2022, dos tercios de todas las detenciones y búsquedas policiales implicaron a personas de entre 10 y 29 años. Se trata de una coincidencia bastante similar a la franja de edad actual de la generación Z.

Las conclusiones recientes de una encuesta nacional en un informe del panel juvenil de vigilancia policial muestran que los jóvenes, especialmente de comunidades étnicas minoritarias y LGBTQ+, no se sentían escuchadas, tomadas en serio o tratadas de manera justa por la policía.

Es probable que la generación Z también forme impresiones sobre la policía a partir de lo que ve en las redes sociales. En una etapa formativa de sus vidas, esta generación estuvo muy expuesta a la cobertura de errores policiales de alto perfil en todo el mundo y a participar más con movimientos originados en EE. UU., como Black Lives Matter y Defund the Police.

Los recortes de financiación durante los últimos 14 años han supuesto una presencia policial reducida en muchas comunidades del Reino Unido. Esto ha dejado un vacío para las generaciones más jóvenes y una falta de oportunidades de la policía para generar confianza.

El gobierno y la policía deben centrarse en mejorar los estándares de formación para que las interacciones sociales con la policía, incluidas las paradas y los registros, sean más positivas. La evidencia muestra que las percepciones de justicia procesal, o la sensación de que la policía actúa de forma justa, también pueden afectar a la confianza en la policía.

Sin la confianza pública, el principio básico que sustenta la policía del Reino Unido –vigilancia por consentimiento– no puede sobrevivir. Es solo a través de la confianza y la cooperación de la sociedad a la que sirven, que la policía obtiene su autoridad. Por eso es vital que el nuevo gobierno actúe para solucionarlo.

Con comunidades más fuertes y comprometidas y una evaluación más sistemática de las buenas prácticas que ya se ve en todo el país, Reino Unido puede empezar a recuperar la confianza en la policía. Pero el gobierno y la policía deben actuar de forma rápida y decidida, o arriesgarse a ver que los bajos niveles de confianza se atrincheran entre los jóvenes británicos durante toda su vida.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français

Es publica l’enquesta de delictes i víctimes de Nova Zelanda

Notes de seguretatDeixa un comentari

S’acaba de publicar la darrera Enquesta de delinqüències i víctimes de Nova Zelanda (NZCVS), que ofereix noves perspectives sobre la naturalesa dels delictes denunciats i no denunciats.

Publicada pel Ministeri de Justícia, la NZCVS es basa en entrevistes realitzades a més de 7.100 neozelandesos fetes entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023.

L’enquesta mostra que el 32% dels neozelandesos van patir delictes durant els 12 mesos anteriors a l’entrevista, en comparació amb el 31% de l’any 2022. Aquesta xifra global s’ha mantingut relativament estable des que es va iniciar l’enquesta el 2018, segons càlculs de la directora general de Sector Insights del Ministeri de Justícia, Rebecca Parish.

En general, la NZCVS va trobar que els neozelandesos van experimentar 1,88 milions d’incidents delictius en el període de 12 mesos. D’aquesta manera, el nombre de víctimes és coherent amb els anys anteriors, però hi va haver un augment del frau i el robatori de vehicles.

La majoria de fraus es van identificar per transaccions bancàries no autoritzades (66%), seguides de compres en línia (20%). L’augment és una tendència mundial i probablement està relacionat amb les persones que duen a terme més activitat financera en línia, especialment compres per internet.

El robatori de vehicles va augmentar un 47%, d’unes 41.000 llars el 2022 a unes 60.000 llars el 2023. L’enquesta mostra que la majoria de vehicles van ser robats al carrer o a la calçada. Eren menys propensos a ser robats si s’aparcaven en un garatge, un aparcament o un aparcament públic.

D’altra banda, durant l’any 2023, 185.000 neozelandesos van ser víctimes d’un crim violent. Els delictes violents inclouen l’agressió física i/o sexual i el robatori.

La proporció de víctimes que denuncien a la policia s’ha mantingut estable des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. No obstant això, en contrast amb el nombre de víctimes, l’any passat es va observar una proporció més alta d’incidents domèstics (robatoris i robatoris de vehicles) denunciats a la policia. En tots els delictes, el 28% de tots els incidents es van denunciar a la policia.

En general, la raó més comuna que la gent dona per no informar és que creu que l’incident és massa trivial per haver de denunciar (38%).

Els delictes contra vehicles (58%), la violència interpersonal (40%) i el robatori (43%) són els delictes més denunciats. Per contra, el frau i la ciberdelinqüència són els menys denunciats (11%).

Altres troballes clau:

  • El 2023, més neozelandesos es van sentir insegurs en comparació amb l’any 2018, especialment els de 30 anys o més, els adults asiàtics i les persones que viuen a Auckland o Waikato.
  • El nombre de persones que pateixen delictes familiars ha disminuït de 87.000 persones a 70.000 des que es va iniciar l’enquesta l’any 2018. Això es deu a la disminució del nombre de delictes comesos per membres de la família que no són parella íntima: pares, fills o altres relacions familiars.
  • La proporció d’adults maoris que pateixen delictes cada any ha anat disminuint des que va començar l’enquesta, del 39% el 2018 al 34% l’any 2023.
  • La proporció d’adults asiàtics que pateixen delictes ha augmentat del 24% el 2018 al 30% el 2023, a causa de l’augment del frau i l’engany.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Se publica la encuesta de delitos y víctimas de Nueva Zelanda

Notes de seguretatDeixa un comentari

Acaba de publicarse la última Encuesta de delincuencias y víctimas de Nueva Zelanda (NZCVS), que ofrece nuevas perspectivas sobre la naturaleza de los delitos denunciados y no denunciados.

Publicada por el Ministerio de Justicia, la NZCVS se basa en entrevistas realizadas a más de 7.100 neozelandeses hechas entre noviembre de 2022 y octubre de 2023.

La encuesta muestra que el 32% de los neozelandeses sufrieron delitos durante los 12 meses anteriores a la entrevista, en comparación con el 31% del año 2022. Esta cifra global se ha mantenido relativamente estable desde que se inició la encuesta en 2018, según cálculos de la directora general de Sector Insights del Ministerio de Justicia, Rebecca Parish.

En general, la NZCVS encontró que los neozelandeses experimentaron 1,88 millones de incidentes delictivos en el período de 12 meses. De esta forma, el número de víctimas es coherente con los años anteriores, pero hubo un aumento del fraude y el robo de vehículos.

La mayoría de fraudes se identificaron por transacciones bancarias no autorizadas (66%), seguidas de compras online (20%). El aumento es una tendencia mundial y probablemente está relacionado con las personas que llevan a cabo más actividad financiera online, especialmente compras por internet.

El robo de vehículos aumentó un 47%, de unos 41.000 hogares en el 2022 a unos 60.000 hogares en el 2023. La encuesta muestra que la mayoría de vehículos fueron robados en la calle o en la calzada. Eran menos propensos a ser robados si se aparcaban en un garaje, aparcamiento o aparcamiento público.

Por otro lado, durante el 2023, 185.000 neozelandeses fueron víctimas de un crimen violento. Los delitos violentos incluyen la agresión física y/o sexual y el robo.

La proporción de víctimas que denuncian a la policía se ha mantenido estable desde que se inició la encuesta en 2018. Sin embargo, en contraste con el número de víctimas, el año pasado se observó una mayor proporción de incidentes domésticos (robos y robos de vehículos) denunciados a la policía. En todos los delitos, el 28% de todos los incidentes fueron denunciados a la policía.

Por lo general, la razón más común que la gente da para no informar es que cree que el incidente es demasiado trivial para tener que denunciar (38%).

Los delitos contra vehículos (58%), violencia interpersonal (40%) y robo (43%) son los delitos más denunciados. Por el contrario, el fraude y la ciberdelincuencia son los menos denunciados (11%).

Otros hallazgos clave:

  • En 2023, más neozelandeses se sintieron inseguros en comparación con el año 2018, especialmente los de 30 o más años, los adultos asiáticos y las personas que viven en Auckland o Waikato.
  • El número de personas que sufren delitos familiares ha disminuido de 87.000 personas a 70.000 desde que se inició la encuesta en 2018. Esto se debe a la disminución del número de delitos cometidos por miembros de la familia que no son pareja íntima: padres, hijos u otras relaciones familiares.
  • La proporción de adultos maoríes que sufren delitos cada año ha ido disminuyendo desde que comenzó la encuesta, del 39% en 2018 al 34% en 2023.
  • La proporción de adultos asiáticos que sufren delitos ha aumentado del 24% en 2018 al 30% en 2023, a causa del aumento del fraude y el engaño.

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français