El metavers té el potencial d’alterar la nostra manera d’interactuar i de relacionar-nos els uns amb els altres i amb la tecnologia. Tanmateix, també hi ha possibles inconvenients i riscos, igual que amb qualsevol nova tecnologia. Els possibles problemes amb la privadesa, la seguretat i la legislació formen part del costat negatiu del metavers. Així ho explica en un informe publicat recentment la web Cointelegraph.
Un dels principals problemes amb les plataformes del metavers és la privadesa. Les persones poden revelar dades sensibles i informació personal al metavers, augmentant el risc de pirateria i violacions de dades. A més, pot haver-hi menys supervisió i regulació sobre com les empreses recullen i utilitzen aquestes dades, cosa que podria facilitar un ús indegut de les dades personals.
En ser un entorn virtual, el metavers està obert a diversos riscos de seguretat, com ara la pirateria, el robatori de propietat intel·lectual i l’ús indegut de les dades dels usuaris, que poden provocar la pèrdua de dades personals, danys financers i danys a la reputació i l’estabilitat de les comunitats virtuals. Per exemple, els delinqüents poden utilitzar el metavers per cometre delictes addicionals, propagar programari maliciós o robar dades personals.
La regulació és un altre problema, perquè el metavers és un entorn jove i que canvia molt ràpidament. Els governs i altres institucions poden tenir dificultats per mantenir-se al dia amb la tecnologia i no tenen els recursos o les eines necessaris per governar-la amb èxit. Aquesta absència de supervisió pot provocar problemes com, per exemple, activitats il·legals o existència de continguts perillosos.
A més a més, tampoc està clar com afectarà el metavers la societat, perquè és una àrea totalment nova que es desenvolupa i es transforma molt ràpidament. Mentre que alguns experts afirmen que la tecnologia crearà més opcions per a la comunitat i la connexió, d’altres responen que només farà augmentar l’alienació i l’aïllament social.
En aprofitar els defectes dels sistemes virtuals i el comportament dels usuaris, com ara infeccions de programari maliciós, estafes de pesca i accés il·legal a informació personal i financera, els ciberdelinqüents s’aprofiten del metavers de diverses maneres:
- Estafes de pesca: els lladres poden utilitzar tècniques de pesca per enganyar les víctimes perquè revelin informació personal o credencials d’inici de sessió, que després es poden utilitzar per robar la identitat o dades o per a altres actes il·legals.
- Pirateria: per robar diners o informació personal, els delinqüents poden intentar piratejar comptes d’usuari o plataformes de metavers.
- Programari maliciós: per accedir a dades sensibles o dur a terme operacions il·lícites, els delinqüents poden utilitzar programari maliciós per infectar entorns virtuals o dispositius compatibles amb el metavers.
- Fraus: els delinqüents poden aprofitar l’anonimat i la regulació laxa del metavers per dur a terme estafes o esquemes piramidals.
- Programari de segrest: els lladres poden utilitzar ransomware per xifrar les possessions digitals o les dades personals d’un usuari abans de sol·licitar el pagament a canvi de la clau de desxifratge.
- Explotació de béns i actius virtuals: els ciberdelinqüents poden utilitzar robots o altres eines per comprar béns i actius virtuals, que després venen al mercat negre per diners reals.
- Creació d’actius digitals falsos: els delinqüents poden crear actius virtuals falsos i vendre’ls a compradors incauts, fent que les víctimes pateixin pèrdues financeres.
- Enginyeria social: els lladres poden aprofitar els elements socials del metavers per guanyar-se la confiança de la gent abans d’estafar-la.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français