Unió Europea: millores de la seguretat urbana per a persones amb discapacitat

Europa és un continent urbà. Quatre de cada cinc persones viuen a la ciutat. Per a aquells 80 milions de ciutadans europeus que tenen algun tipus de discapacitat anar a la ciutat pot ser realment complicat. La gent amb discapacitat o mobilitat reduïda té dret a moure’s de manera independent; per tant, hi ha alguna altra manera de dissenyar ciutats per tal que siguin més accessibles per a tothom?

WheelchairL’última estratègia publicada per la Unió Europea ha estat pels drets dels passatgers de ferrocarril. Membres del Parlament Europeu han posat de manifest que volen enfortir els drets dels passatgers de ferrocarril per tot el territori europeu. Els parlamentaris consideren que hi hauria d’haver una compensació econòmica més gran en cas que hi hagi retards i també demanen més assistència per a persones amb discapacitats. Totes les empreses europees de ferrocarril haurien de garantir l’assistència gratuïta per a la gent amb discapacitat o amb mobilitat reduïda. També haurien de garantir una compensació total per pèrdua o danys en l’equip de mobilitat i per pèrdua o danys en animals guia.

El 2011, Europa va poder gaudir dels primers drets integrats dels passatgers que cobrien tots els mètodes de transport. Per a una millor consolidació d’aquests drets, la Comissió Europea va revisar-los el setembre del mateix any. L’òrgan va definir 10 drets dels passatgers: en relació amb la no-discriminació, accessibilitat, informació, assistència, compensació, responsabilitat; i la seva aplicació a totes les formes de transport. A la fulla de ruta sobre crear una única àrea de transport a Europa, la Comissió va recalcar la necessitat de sistemes de qualitat, accessibles i segurs, per a tots els serveis de transport, com a manera de promoure el transport públic. També va insistir en la necessitat de fer més accessibles les mesures de transport per a la gent gran i les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

A més, la Unió Europea està treballant per aconseguir una legislació comuna en tots els Estats membres per poder cobrir les necessitats bàsiques de les persones discapacitades independentment del país europeu en què es trobin. Per exemple, si una persona amb una discapacitat reconeguda es trasllada a un altre país de la UE, pot perdre l’accés a prestacions nacionals com la possibilitat d’utilitzar el transport públic de manera gratuïta o reduïda.

Segons les Nacions Unides, hi ha diferents poblacions que poden patir riscos similars atès que estan exposades als efectes negatius de la ciutat, causats per l’ambient i els mateixos humans. Però la seva vulnerabilitat dependrà de les seves condicions socioeconòmiques, el seu apoderament cívic i social, i el seu accés a recursos de mitigació i socors. Actualment, hi ha molts projectes a escala local que intenten crear una millor seguretat viària i urbana.

La xarxa de projectes locals pot crear tendència i influenciar altres ciutats europees.

Links

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52010DC0636&from=EN

http://fra.europa.eu/en/publication/2018/fundamental-rights-report-2018-fra-opinions

https://www.debatingeurope.eu/2016/04/05/how-can-cities-be-made-more-accessible-for-disabled-people/#.W_J5rIdKipo

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

 

 

Escenari 2050: cap mort a les carreteres dels Estats Units

The road to zeroEls accidents de trànsit van ser, l’any 2015, la desena causa de mort arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut. És, per tant, un problema global sobre el qual molts països intenten actuar. Als EUA, investigadors de la Rand Corporation han publicat un estudi que se situa l’any 2050 i imaginen que ha estat el primer any sense morts a les carreteres en aquell país.

El punt de partida és la situació actual, segons la qual cada dia moren més de 100 americans en accidents de trànsit amb vehicles de motor. És un problema que té una major afectació en joves d’entre 15 i 24 anys, en homes i en persones que viuen a zones rurals. A més, malgrat que durant dècades hi ha hagut un descens continuat en el nombre de morts a les carreteres (la xifra es va reduir en 11.300 persones entre el 1985 i el 2011), els darrers anys s’ha detectat un repunt considerable: l’any 2016 van morir en accidents de trànsit 5.000 persones més que l’any 2011.

Els investigadors han imaginat que vivien a l’any 2050 i que era el primer any sense morts a les carreteres, gràcies a quatre factors. El primer era que gairebé tots els vehicles tenien algun tipus d’automatització o ajuda a la conducció. El segon, que les carreteres estaven dissenyades per reduir la velocitat on la seguretat és més deficient. El tercer, la millora dels sistemes d’avís a emergències i l’atenció dels ferits, que reduïa la fatalitat dels accidents. L’últim era que, en haver-hi menys accidents, els ciutadans nord-americans cada vegada veien menys acceptables els accidents de trànsit.

Per arribar a aquest escenari, entre el 2018 i el 2050 caldria implementar mesures dins de tres grans eixos.

  • Duplicar els esforços i les inversions en els programes i polítiques que han demostrat ser efectives. Aquestes polítiques s’entenen en un concepte ampli, des de canvis normatius fins a canvis en les infraestructures o millores en l’educació viària.
  • Accelerar els canvis tecnològics més avançats. Els sistemes d’ajuda o assistència a la conducció cada vegada són més habituals als vehicles nous i, de mica en mica, es van acostant a la conducció automàtica. Els acords entre els fabricants d’automòbils i els desenvolupadors i proveïdors de tecnologies, a més d’altres actors, seran clau en aquesta línia.
  • Prioritzar la seguretat. Cal que els americans adoptin una nova cultura de seguretat, basada en la consciència, l’educació i el reforç constant, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Amb aquest nou sistema de seguretat, tots els conductors serien conscients que qualsevol d’ells ocasionalment, però inevitablement, pot cometre un error i provocar un accident. Aquesta premissa portaria a millorar tots els àmbits del sistema viari (carreteres, vehicles, conductors, serveis d’emergència), de manera que quan aquest error es produís, les conseqüències no serien fatals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

L’ús dels drons per millorar la seguretat viària, en fase experimental a França

Després de dotze anys de descens continuat de la mortalitat viària a França, l’any 2014 es va incrementar en un 3,5%.[1] El Govern francès va reaccionar i el 26 de gener de 2015 el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va presentar al primer ministre un pla d’urgència de 26 mesures per a la seguretat del trànsit,[2] de les quals 19 estaven implementades en data 2 d’octubre de 2015. En aquesta data es va reunir el Comitè Interministerial de la Seguretat Viària, presidit pel primer ministre, Manuel Valls, que va decidir 22 mesures orientades a: intensificar la lluita contra els comportaments perillosos; protegir els més vulnerables; incorporar la seguretat viària a l’era digital, i garantir la igualtat de tots davant de la llei. Entre el primer paquet de mesures destinades a lluitar contra els comportaments perillosos s’incloïa “Experimentar la utilització de drons al servei de la seguretat del trànsit. Experimentar la utilització de sistemes de lectura automatitzada de plaques de matrícula per lluitar contra la manca d’assegurança obligatòria dels vehicles”.

Dron

La gendarmeria francesa va començar a utilitzar dos models de drons en fase de proves per millorar la seguretat del trànsit i, en un informe del 3 de febrer de 2016, va concloure els aspectes següents:

  • Des del punt de vista tècnic, el primer aparell era fàcil d’utilitzar, els ajuts al telepilotatge eren ergonòmics i tenia una autonomia de vol de trenta minuts. La qualitat de la imatge era excepcional. La càmera permetia la lectura d’una placa de matrícula d’un vehicle en moviment en format fotogràfic amb una latència d’un minut. Es desplaçava fàcilment d’una zona de control a una altra i presentava una gran flexibilitat en el seu ús. Per contra, el segon aparell, tot i la robustesa i autonomia de vol (dues hores), presentava alguns inconvenients, com una càmera que no permetia la lectura de les matrícules ni de vehicles aturats ni de vehicles en moviment, entre altres inconvenients.
  • Per tal d’optimitzar les decisions operatives i el control dels vols, els dos aparells traslladaven simultàniament les imatges a la tauleta de telepilotatge del pilot i a un terminal tipus smartphone del cap del dispositiu.
  • Des del punt de vista operatiu van constatar l’eficàcia dels aparells en diversos àmbits. Els dos aparells detectaven fàcilment infraccions com, per exemple, no respectar el senyal de STOP, no respectar la distància de seguretat, no portar casc (detectat per un dels aparells, no per l’altre), però cap dels dos detectava la conducta de conduir fent ús del telèfon mòbil. Així mateix, tots dos permetien seguir amb precisió la trajectòria de fugida del delinqüent sobre la via per orientar la seva persecució. Malgrat que la utilització de drons per a la persecució d’il·lícits contra la seguretat viària està en fase experimental, el Ministeri de l’Interior francès podria tenir la intenció de substituir la utilització d’helicòpters per la de drons per tal de reduir despeses. El fabricant francès Gruau va proposar a la gendarmeria un prototipus totalment equipat: un Citroën Berlingo amb espai per transportar un dron.
  • Abans de la generalització de l’ús d’aquests aparells s’han de superar alguns problemes tècnics com la qualitat de les òptiques, el grau de precisió per mesurar la velocitat, el risc d’accident en cas d’avaria de l’aparell i diverses qüestions jurídiques encara pendents.

Per ampliar informació es poden consultar els següents enllaços (en francès):

https://www.lesechos.fr/27/01/2016/lesechos.fr/021652532769_securite-routiere—des-drones-testes-par-la-gendarmerie-pour-traquer-les-delits.htm

https://www.nextinpact.com/news/100953-securite-routiere-gendarmerie-juge-interessantes-premieres-experimentations-drones.htm

http://www.ledauphine.com/france-monde/2016/01/29/la-gendarmerie-teste-des-drones-verbalisateurs

Loi nº 2016-1428 du 24 octobre 2016 relative au renforcement de la sécurité de l’usage des drones civils: https://www.legifrance.gouv.fr/eli/loi/2016/10/24/DEVX1614320L/jo/texte

http://www.conseil-national-securite-routiere.fr/

També es poden consultar dos apunts ja publicats en aquest blog:

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/12/14/noves-normes-per-a-drons-per-garantir-la-seguretat-i-la-privacitat-a-la-unio-europea/

https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2016/07/13/mesures-per-controlar-laugment-de-delictes-i-amenaces-a-lespai-aeri-comesos-amb-drons/

[1] Dades aportades per l’Observatori Interministerial de la Seguretat Viària (ONISR).

[2]http://www.securite-routiere.gouv.fr/medias/espace-presse/publications-presse/comite-interministeriel-de-la-securite-routiere-preside-par-manuel-valls-premier-ministre2

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français