Forta inversió en seguretat pública al Perú

policia perúEl cap d’Estat del Perú, Martín Vizcarra Cornejo, va liderar l’acte de lliurament de 900 nous vehicles a la Policia Nacional del Perú (PNP), juntament amb el president del Consell de Ministres, Vicente Zeballos, i el titular d’Interior, Carlos Morán.

Aquest lliurament es considera un ferm compromís del Govern amb la seguretat dels peruans. Segons el govern, l’objectiu d’aquesta inversió és millorar la seguretat de la població sense escatimar capacitats i recursos, garantint una presència efectiva de la policia arreu del país, especialment en els llocs més perillosos. Igualment, es va subratllar que la millora econòmica del país no és només el creixement, sinó que en aquest desenvolupament també hi ha la seguretat.

Ara bé, aquest reforç en mitjans també anirà acompanyat de l’enfortiment en l’aspecte humà, amb la incorporació de 12.000 nous agents destinats íntegrament a reforçar tasques de seguretat al carrer. Paral·lelament, també s’està desenvolupant un estudi destinat a millorar les condicions laborals dels policies.

El titular d’Interior va especificar que la tasca policial amb els nous vehicles s’efectuarà per sectors, subsectors i quadrants, de manera que, inicialment, totes les comissaries de Lima i Callao oferiran un servei de patrullatge preventiu, exhaustiu i controlat. Posteriorment, aquest model s’estendrà a la resta del país.

Paral·lelament, l’adquisició de 900 vehicles –700 automòbils i 200 furgonetes pick-up–, accentuen la seguretat ciutadana com una prioritat fonamental del govern. D’aquesta manera s’ofereix el servei policial amb la promptitud que exigeix la ciutadania.

Els vehicles s’han adquirit amb la modalitat de rènting per tal que la policia ofereixi un servei de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana amb tota la flota d’automòbils i recursos humans operativa, ja que hi ha garantit el manteniment tècnic dels vehicles amb 50 vehicles de reserva, sense cost addicional per possibles avaries, manteniments o sinistres.

Per tant, amb 900 nous vehicles i 12.000 policies més, això repercutirà en un augment de la presència policial als carrers, als parcs, a les universitats i als centres educatius. Des del govern es va subratllar que la seguretat pública és una prioritat absoluta dels mandataris i una demanda de la ciutadania, i que no s’escatimaran recursos ni capacitats per lluitar contra la delinqüència, així com per garantir la seguretat a Lima i a tot el país.

Els vehicles, ja en funcionament, estan equipats amb barra de llums led, sirenes electròniques, retolació de lletres i números i GPS per monitorar la ubicació dels automòbils en temps real.

Compten amb un sistema de telemetria, amb plataforma compatible amb qualsevol dispositiu mòbil, la qual cosa permet, entre altres potencialitats, el control de la despesa de combustible o un informe detallat de tots els desplaçaments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Arriba l’esperada llei de seguretat ciutadana a Itàlia

Després de més de quinze anys d’haver contrastat la necessitat d’aprovar una normativa en matèria de seguretat ciutadana, el 20 de febrer passat es va aprovar el Decret llei núm.14, de disposicions urgents en matèria de seguretat ciutadana. La nova regulació és d’aplicació a tot el país; de fet, s’aprova com un instrument de cooperació entre l’Estat, les regions i l’àmbit local. Sembla organitzar una mena de governança de la seguretat ciutadana per assegurar la qual els diferents nivells territorials han de dur a terme acords de cooperació en aquest àmbit. Parteix d’un concepte de “seguretat ciutadana” considerablement ampli, que es fa ressò de les aportacions de la literatura més moderna en la matèria, que insisteix en la transversalitat de la seguretat.

El text legal defineix la seguretat urbana com un bé públic al qual pertanyen la convivència i el decòrum a les ciutats (art. 4). Per tal de mantenir aquest bé, caldrà dur a terme intervencions de requalificació dels espais degradats, eliminar factors de marginalitat i d’exclusió social, prevenir la delinqüència, i promoure la cohesió social i el respecte a la legalitat. L’Estat, les regions i els municipis han de col·laborar en aquest tipus d’intervencions en funció de les seves competències.

Després d’aquesta definició, revolucionària en l’àmbit legal,[1] la majoria de mesures incloses al text, tal com assenyalen algunes veus crítiques,[2] són les tradicionals, de caire sancionador o de prevenció situacional. Per exemple, s’incrementa el poder dels alcaldes per limitar l’horari de venda de begudes alcohòliques (art. 8) o decretar l’allunyament de les estructures ferroviàries, aeroportuàries, marítimes o de transport públic a aquelles persones que pertorben o impedeixen l’ús lliure d’aquests espais a la resta de ciutadans (art. 9). Aquesta mesura sembla haver estat importada de la normativa esportiva, que ja preveia la possibilitat d’impedir l’accés als estadis a persones que s’hi haguessin comportat de manera violenta.

En cas de reincidència en aquestes conductes, el questor, l’autoritat provincial de seguretat pública a Itàlia, pot decretar una prohibició d’entrada en aquests espais per un mínim d’un any i un màxim de cinc.

El text també preveu la possibilitat de prohibir fer certes activitats professionals a persones condemnades per determinats tipus de delicte, com per exemple el tràfic d’estupefaents. La prohibició pot incloure la interdicció d’entrada a llocs relacionats amb aquestes activitats i d’aparcar als voltants (art. 13).

També s’hi inclouen potestats específiques per als prefectes, representants de l’Estat a la província, que poden donar prioritat al desallotjament d’immobles ocupats en cas que creguin que l’ocupació posa en perill la seguretat ciutadana. En aquest cas, poden requerir la presència efectiva de la policia per assegurar el desnonament (art.11).

Tot apunta que el Decret llei serà convalidat properament pel Parlament (possiblement quan es publiqui aquest apunt ja s’haurà aprovat), perquè una altra cosa podria implicar la caiguda del Govern, tenint en compte la complicada situació política actual a Itàlia. Caldrà veure si l’oposició demana el compromís de fer-hi modificacions en el futur o no.

[1] No així en l’àmbit reglamentari, ja que l’exministre Maroni ja l’havia definit de manera similar al Decret de 5 d’agost de 2008, pràctica qüestionada pel Tribunal Constitucional.

[2] Veg., per exemple, el breu article de Gian Guido Nobili a la revista Il Mulino.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français