Etiqueta: Seguretat ciutadana

La Policia Metropolitana de Londres endega un pla per augmentar la confiança ciutadana

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Policia Metropolitana de Londres ha fet públic un pla a desenvolupar en els dos propers anys destinat a reduir els delictes, augmentar la confiança de la ciutadania i atorgar estàndards més alts de qualitat del servei.

A New Met for London 2023-2025 és el producte de més de 10.000 interaccions de la policia amb londinencs. El document representa el que han dit els ciutadans sobre les seves prioritats en l’àmbit de la seguretat.

A través de la pàgina web de la Policia Metropolitana londinenca, presenten A New Met for London perquè les comunitats coneguin els seus agents locals, els ajudin a configurar les seves prioritats policials i treballin amb ells per intentar reduir la delinqüència i els comportaments antisocials. I des de la implementació d’aquest pla, quan les víctimes demanen ajuda a la policia, de moment es mostren prou satisfets amb la resposta.

L’anomenat New Met for London detalla les àrees prioritàries en què se centrarà aquest pla, destinat a garantir que els londinencs rebin un servei de qualitat mitjançant una policia més eficaç. Se centra en tres àmbits de reforma:

La lluita contra la delinqüència comunitària es basa en com redueix la delinqüència, es recupera la confiança de la ciutadania i es restableix el vincle dels uniformats amb les comunitats. La voluntat del pla rau a col·locar més agents i oficials de suport de la comunitat policial als barris locals per assegurar que es compleixin les prioritats dels londinencs.

Treballar amb els ciutadans per lluitar millor contra la delinqüència i els comportaments antisocials, reunint tots els recursos especialitzats del Met per marcar la diferència a les comunitats amb més delinqüència i menys confiança.

El canvi cultural s’ha d’oferir a tot el Met per incorporar els valors de la policia per consentiment i construir una cultura sòlida centrada a oferir a Londres, mantenir alts els estàndards de qualitat del servei i aprendre també dels altres. La idea és convertir-se en un servei policial que no discrimini –que combat el racisme, la misogínia i l’homofòbia– i reflecteixi millor la diversitat de la ciutat a la qual serveixen.

Fixar els fonaments de l’organització policial és la millor manera de servir els londinencs per tenir èxit. Organitzar i desplegar millor la policia i garantir el lliurament i les eines de formació, d’equipament i les utilitats que necessiten per reduir la delinqüència. Cal equiparar amb les millors organitzacions l’ús de les dades i la tecnologia que es necessiten per utilitzar les seves dots amb precisió, mantenint la confiança i els estàndards alts.

El llançament del pla ha de suposar un restabliment de la manera com la policia londinenca interactua amb les comunitats, centrant-se en com es lliurarà el Pla A New Met for London en l’àmbit local. També s’ha compromès a revisar els passos que es vagin donant per tal que quedi clar l’avenç dels canvis proposats.

El pla es pot trobar a la pàgina web de la Policia Metropolitana, així com un recull més resumit.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Suport a Hondures del PNUD per enfortir les polítiques de seguretat ciutadana

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha subscrit un conveni amb Hondures per donar suport a l’enfortiment de la política integral de convivència i seguretat ciutadana amb enfocament de gènere i drets humans.

Segons un comunicat de la Secretaria de Seguretat del país centre-americà, van signar l’acord el ministre hondureny de Seguretat, Ramón Sabillón, i la representant resident adjunta del PNUD a Hondures, Rose Diegues.

L’objectiu del conveni és enfortir les accions de l’Estat hondureny en el marc de la política de convivència i seguretat ciutadana, per fer front als factors de risc associats als fenòmens de violència i convivència, i fomentar la prevenció de la violència i reforçar la convivència pacífica.

Cal esmentar que Hondures va registrar l’any 2021 una mitjana de 41,59 assassinats per cada 100.000 habitants, una taxa molt alta per a un país que no viu una guerra interna.

Un dels principals problemes d’Hondures, un dels països de la regió utilitzats per al pas de la droga que arriba de Sud-amèrica amb destí als Estats Units, és la violència causada pel crim organitzat i el narcotràfic.

Així doncs, l’acord estableix la revisió i actualització de la Política Integral de Convivència i Seguretat Ciutadana 2023-2032 amb enfocament de gènere, així com el disseny de l’Estratègia Nacional de Prevenció a Hondures amb enfocament de gènere 2023-2027. D’aquesta manera s’adquireix el compromís de proporcionar una resposta efectiva a les demandes de la societat en seguretat ciutadana en la prestació de serveis, presa de decisions i un procés previ d’anàlisi i valorització d’aquestes necessitats.

El procés de verificació i actualització de la política pública de seguretat ciutadana ha de ser l’instrument per obrir espais socials al diàleg propositiu per prevenir la violència, fomentar la convivència pacífica i potenciar el desenvolupament humà sostenible que propiciï un millor desenvolupament institucional com a forma de millorar la governabilitat democràtica i la seguretat ciutadana.

El PNUD ha anat donant suport a la zona als processos d’elaboració i enfortiment de polítiques públiques nacionals de seguretat ciutadana, amb l’ús d’eines pròpies desenvolupades per ajudar els països en aquests processos. Aquest organisme també fomenta l’intercanvi de lliçons apreses i la implementació de metodologies participatives per treballar des del disseny, la validació, la implementació i l’avaluació d’aquestes polítiques.

Així mateix, el PNUD treballa la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de prevenció i atenció de la violència, amb la finalitat de crear les condicions socials que permetin millorar la qualitat de vida de la població i l’accés a un sistema de justícia eficaç, tant en el pla nacional com en el local.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Aproven el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana a la capital del Perú

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Metropolità de Lima va aprovar l’ordenança número 2341-2021, que estableix el Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021.

Aquest Pla té per finalitat dur a terme accions o activitats identificades amb l’objectiu de reduir la inseguretat ciutadana i contribuir a una convivència pacífica de manera gradual, en el context nacional ocasionat per la pandèmia de la COVID-19.

El Pla d’acció regional de seguretat ciutadana 2021, aprovat per l’alcalde de Lima, Jorge Muñoz, consta de dos capítols que detallen la situació actual de la seguretat a Lima.

El primer capítol analitza els indicadors de seguretat ciutadana des de l’aspecte sociodemogràfic i interpreta els múltiples factors i riscos socials que propicien les conductes delictives.

El segon capítol, anomenat marc estratègic, detalla 95 accions i estratègies programades durant l’any i adequadament suportades pel pressupost assignat.

Així, entre els principals reptes del Pla hi ha la disminució dels homicidis, la reducció de morts i ferits per accidents de trànsit, la reducció de la violència contra les dones, la promoció dels espais públics procurant evitar robatoris i furts, i la prevenció del delicte, entre altres.

El Pla va ser elaborat per les entitats de l’Estat que conformen el Comitè Regional de Seguretat Ciutadana de Lima Metropolitana. Entre les principals entitats es troben el Ministeri Públic, el Ministeri de Salut, el Ministeri d’Educació, la Defensoria del Poble, la Regió Policial de Lima, l’Institut Nacional Penitenciari i el Cos General de Bombers Voluntaris.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La pandèmia de COVID-19 i el rol de la policia

Notes de seguretatDeixa un comentari

El doctor Jonas Grutzpalk −professor de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Ciències Aplicades per a la Policia i l’Administració Pública del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya− va fer una investigació sobre com la feina de policia s’havia vist afectada pel sorgiment de la pandèmia de COVID-19.

El pla d’estudis de la policia del Rin del Nord-Westfàlia, on imparteix classes, toca molts temes diferents que van des de l’ètica, la sociologia, les competències interculturals, etc. fins a diferents branques del dret (penal, trànsit, funció pública) i les anomenades “assignatures policials”, com ara ciències forenses, tàctiques, de gestió del trànsit, etc.

A partir d’aquí, el doctor es va plantejar diverses qüestions: Com canvia tot això el coronavirus? Com afecta la COVID-19 l’educació policial? I de quines maneres? Hi ha lliçons importants per a les futures generacions policials que s’estan aprenent ara mateix mentre es controla la pandèmia real? Pot ser que les forces policials estiguin aprenent alguna cosa sobre la vigilància d’una pandèmia que s’hauria d’ensenyar a les acadèmies de policia de tot Europa?

En una sèrie d’entrevistes que va fer a agents de policia dins i fora del lloc de treball, va preguntar als entrevistats què havia après la policia com a institució durant la pandèmia i quin tipus de processos d’aprenentatge els agradaria. Les seves respostes toquen diversos temes, però destacaven el problema creixent de l’escepticisme violent cap a les mesures adoptades per aplanar la corba de les noves infeccions.

Comunicació. Alguns dels  entrevistats argumenten que la comunicació amb la gent al carrer s’ha tornat més difícil, ja que en portar màscares els ha dificultat l’expressió a través dels gestos facials. I també s’ha tornat més complicat desxifrar l’estat emocional de les persones amb què tracta la policia.

Autoprotecció. Escopir a agents de policia sempre ha estat una manera de mostrar menyspreu. Amb la COVID-19, aquesta forma d’atac físic ha adquirit un significat nou i més perillós, ja que també podria estar destinat a infectar intencionadament amb el coronavirus els agents de policia. L’autoprotecció dels agents de policia, que és una part important de l’entrenament, passa d’aquesta manera d’evitar atacs forts a evitar trobades que puguin provocar una infecció. Però això, per descomptat, amplia la distància entre la policia i la ciutadania, cosa que els entrevistats van intentar evitar al màxim. Queda per saber com els agents de policia es poden protegir contra els danys i ser una mica accessibles per a les persones que tracten.

Ensenyament en línia. Les principals preocupacions expressades en aquest context es refereixen al benestar emocional dels estudiants, però també al contingut del que s’ensenya a mesura que es classifica part del material. L’educació policial està aprenent a tractar el tema de l’educació en línia i hi ha moltes noves lliçons apreses pel camí.

Treball a casa i administració. Un dels entrevistats va plantejar la pregunta de si la policia seria capaç d’implementar el treball a casa. Un dels principals problemes aquí és, per descomptat, la seguretat de les dades, però sembla que també hi ha un problema cultural.

Aquests pocs exemples mostren que la pandèmia actual està imposant algunes lliçons que cal aprendre sobre la policia moderna. Encara n’hi ha moltes més pendents d’esmentar. El que és interessant d’aquestes lliçons és:

a) fins a quin punt es podrien institucionalitzar

b) com podrien afectar la conducta de la policia a la vida quotidiana

c) si mai se n’aprendran o més aviat seran ignorades

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Segueix millorant la seguretat ciutadana a Guatemala durant l’any 2019

Notes de seguretatDeixa un comentari

Les dades utilitzades han estat elaborades amb xifres de la Policia Nacional Civil de Guatemala (PNC) i oficialitzades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) pels anys 2010-2019.

En aquest període, la taxa de morts violentes per cada 100.000 habitants manté la tendència a la baixa de la dècada en curs. Al tancament de 2019 s’arriba a una taxa del 21,5, la més baixa del període, i s’apropa a la mitjana de Llatinoamèrica (20,1). Paral·lelament, se supera l’objectiu proposat per la Política General del Govern 2016-2020 d’aconseguir una taxa del 23,5 per a l’any 2019.

Des de l’any 2010 la taxa de morts violentes ha tingut una tendència sostinguda a la baixa i s’ha reduït aproximadament a la meitat, del 41,8 del 2010 al 21,5 del 2019, amb una baixada de 20,1 punts.

Quasi la meitat de les víctimes de morts violentes l’any 2019 van ser joves d’entre 18 i 30 anys. La taxa de morts violentes d’aquesta franja d’edat és de 41,2 per 100.000 habitants, gairebé el doble de la taxa nacional.

L’any 2019, 85 de cada 100 víctimes de morts violentes van ser homes. Aquestes morts d’homes van disminuir gairebé un 9% respecte de l’any 2018. Les morts violentes de dones representen el 15,4% del total de víctimes mortals de l’any 2019 i van disminuir només un 3,2% respecte del 2018. La proporció de dones víctimes respecte al total ha anat en augment des del 2012, quan es va marcar l’11,1%, fins al 15,4% del 2019.

Els homicidis es van reduir un 33,2% durant els primers quatre mesos de 2020, en relació amb el mateix període de l’any anterior.

La incidència delictiva total registrada l’any 2019 va patir un increment del 6,9% respecte del 2018, a causa sobretot de l’augment en el capítol de les extorsions: van passar de 29.497 el 2018 a 31.540 el 2019. El més preocupant és que l’any 2013 les extorsions representaven un 15% del total de delictes, mentre que al 2019 representen gairebé la meitat del total de delictes registrats per la PNC.

Amb tot, a partir de l’any 2013, les extorsions denunciades gairebé s’han triplicat, la qual cosa podria estar influïda per un creixement de la confiança en les institucions, millores en els mecanismes de denúncia o un augment efectiu del fet delictiu.

Malgrat això, tots els delictes van registrar una disminució respecte de l’any anterior, excepte el ja esmentat de les extorsions. El nombre de lesions històricament era superior al d’homicidis, però el 2019 van ser menys que els homicidis reportats.

Pel que fa a les desaparicions, violacions i violència intrafamiliar, mostren més incidència en dones que en homes.

En canvi, en el capítol de robatoris i furts, amb 51,1 víctimes per cada 100.000 habitants, 8 de cada 10 víctimes van ser homes. A més, 7 de cada 10 víctimes de robatoris van ser persones d’entre 18 i 40 anys.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Forta inversió en seguretat pública al Perú

Notes de seguretatDeixa un comentari

policia perúEl cap d’Estat del Perú, Martín Vizcarra Cornejo, va liderar l’acte de lliurament de 900 nous vehicles a la Policia Nacional del Perú (PNP), juntament amb el president del Consell de Ministres, Vicente Zeballos, i el titular d’Interior, Carlos Morán.

Aquest lliurament es considera un ferm compromís del Govern amb la seguretat dels peruans. Segons el govern, l’objectiu d’aquesta inversió és millorar la seguretat de la població sense escatimar capacitats i recursos, garantint una presència efectiva de la policia arreu del país, especialment en els llocs més perillosos. Igualment, es va subratllar que la millora econòmica del país no és només el creixement, sinó que en aquest desenvolupament també hi ha la seguretat.

Ara bé, aquest reforç en mitjans també anirà acompanyat de l’enfortiment en l’aspecte humà, amb la incorporació de 12.000 nous agents destinats íntegrament a reforçar tasques de seguretat al carrer. Paral·lelament, també s’està desenvolupant un estudi destinat a millorar les condicions laborals dels policies.

El titular d’Interior va especificar que la tasca policial amb els nous vehicles s’efectuarà per sectors, subsectors i quadrants, de manera que, inicialment, totes les comissaries de Lima i Callao oferiran un servei de patrullatge preventiu, exhaustiu i controlat. Posteriorment, aquest model s’estendrà a la resta del país.

Paral·lelament, l’adquisició de 900 vehicles –700 automòbils i 200 furgonetes pick-up–, accentuen la seguretat ciutadana com una prioritat fonamental del govern. D’aquesta manera s’ofereix el servei policial amb la promptitud que exigeix la ciutadania.

Els vehicles s’han adquirit amb la modalitat de rènting per tal que la policia ofereixi un servei de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana amb tota la flota d’automòbils i recursos humans operativa, ja que hi ha garantit el manteniment tècnic dels vehicles amb 50 vehicles de reserva, sense cost addicional per possibles avaries, manteniments o sinistres.

Per tant, amb 900 nous vehicles i 12.000 policies més, això repercutirà en un augment de la presència policial als carrers, als parcs, a les universitats i als centres educatius. Des del govern es va subratllar que la seguretat pública és una prioritat absoluta dels mandataris i una demanda de la ciutadania, i que no s’escatimaran recursos ni capacitats per lluitar contra la delinqüència, així com per garantir la seguretat a Lima i a tot el país.

Els vehicles, ja en funcionament, estan equipats amb barra de llums led, sirenes electròniques, retolació de lletres i números i GPS per monitorar la ubicació dels automòbils en temps real.

Compten amb un sistema de telemetria, amb plataforma compatible amb qualsevol dispositiu mòbil, la qual cosa permet, entre altres potencialitats, el control de la despesa de combustible o un informe detallat de tots els desplaçaments.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Arriba l’esperada llei de seguretat ciutadana a Itàlia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Després de més de quinze anys d’haver contrastat la necessitat d’aprovar una normativa en matèria de seguretat ciutadana, el 20 de febrer passat es va aprovar el Decret llei núm.14, de disposicions urgents en matèria de seguretat ciutadana. La nova regulació és d’aplicació a tot el país; de fet, s’aprova com un instrument de cooperació entre l’Estat, les regions i l’àmbit local. Sembla organitzar una mena de governança de la seguretat ciutadana per assegurar la qual els diferents nivells territorials han de dur a terme acords de cooperació en aquest àmbit. Parteix d’un concepte de “seguretat ciutadana” considerablement ampli, que es fa ressò de les aportacions de la literatura més moderna en la matèria, que insisteix en la transversalitat de la seguretat.

El text legal defineix la seguretat urbana com un bé públic al qual pertanyen la convivència i el decòrum a les ciutats (art. 4). Per tal de mantenir aquest bé, caldrà dur a terme intervencions de requalificació dels espais degradats, eliminar factors de marginalitat i d’exclusió social, prevenir la delinqüència, i promoure la cohesió social i el respecte a la legalitat. L’Estat, les regions i els municipis han de col·laborar en aquest tipus d’intervencions en funció de les seves competències.

Després d’aquesta definició, revolucionària en l’àmbit legal,[1] la majoria de mesures incloses al text, tal com assenyalen algunes veus crítiques,[2] són les tradicionals, de caire sancionador o de prevenció situacional. Per exemple, s’incrementa el poder dels alcaldes per limitar l’horari de venda de begudes alcohòliques (art. 8) o decretar l’allunyament de les estructures ferroviàries, aeroportuàries, marítimes o de transport públic a aquelles persones que pertorben o impedeixen l’ús lliure d’aquests espais a la resta de ciutadans (art. 9). Aquesta mesura sembla haver estat importada de la normativa esportiva, que ja preveia la possibilitat d’impedir l’accés als estadis a persones que s’hi haguessin comportat de manera violenta.

En cas de reincidència en aquestes conductes, el questor, l’autoritat provincial de seguretat pública a Itàlia, pot decretar una prohibició d’entrada en aquests espais per un mínim d’un any i un màxim de cinc.

El text també preveu la possibilitat de prohibir fer certes activitats professionals a persones condemnades per determinats tipus de delicte, com per exemple el tràfic d’estupefaents. La prohibició pot incloure la interdicció d’entrada a llocs relacionats amb aquestes activitats i d’aparcar als voltants (art. 13).

També s’hi inclouen potestats específiques per als prefectes, representants de l’Estat a la província, que poden donar prioritat al desallotjament d’immobles ocupats en cas que creguin que l’ocupació posa en perill la seguretat ciutadana. En aquest cas, poden requerir la presència efectiva de la policia per assegurar el desnonament (art.11).

Tot apunta que el Decret llei serà convalidat properament pel Parlament (possiblement quan es publiqui aquest apunt ja s’haurà aprovat), perquè una altra cosa podria implicar la caiguda del Govern, tenint en compte la complicada situació política actual a Itàlia. Caldrà veure si l’oposició demana el compromís de fer-hi modificacions en el futur o no.

[1] No així en l’àmbit reglamentari, ja que l’exministre Maroni ja l’havia definit de manera similar al Decret de 5 d’agost de 2008, pràctica qüestionada pel Tribunal Constitucional.

[2] Veg., per exemple, el breu article de Gian Guido Nobili a la revista Il Mulino.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français