Etiqueta: Identificació

Sentència pionera a França contra les identificacions policials basades en perfils ètnics

Notes de seguretatDeixa un comentari

Els fets es remunten a la tardor del 2011 a la ciutat de Lió. Dos estudiants universitaris, Nadir i Armel, estaven asseguts a la terrassa d’un restaurant quan un cotxe de policia es va aturar i, entre totes les persones presents, els agents van identificar només els dos estudiants. El motiu: ells eren els únics que no eren blancs.

En Nadir i l’Armel van afegir-se a una denúncia de 13 joves d’origen africà i nord-africà per identificació policial per motiu d’aparença. El 9 de novembre de 2016, el tribunal els ha donat la raó. Per primer cop a França, un jutge ha dictaminat que “un control d’identitat que es basi en les característiques físiques associades a un origen real o suposat, sense cap justificació objectiva prèvia, és discriminatori”. Però l’altra gran novetat és que el tribunal també ha precisat la manera com la discriminació ha de ser provada, de manera que a partir d’ara la càrrega de la prova correspondrà a la policia. El denunciant haurà d’aportar elements que permetin presumir l’existència de discriminació, com per exemple l’atestat d’un testimoni dels fets. Llavors és la policia qui haurà de demostrar o bé l’absència de discriminació, o bé una diferència de tractament justificada per elements objectius.

A Espanya, l’únic antecedent judicial que existeix és el cas del 1992 de Rosalind Williams, de nacionalitat espanyola i nascuda als Estats Units, que va denunciar una identificació policial motivada exclusivament pel seu color de pell. Mentre que al 2001 el Tribunal Constitucional va respondre que l’aparença física o racial podia justificar una identificació policial, al 2009 el Comitè de Drets Humans de l’ONU va donar la raó a la denunciant, en dictaminar que la policia no pot fer diferències a partir del color de la pell.

Les identificacions basades en perfils ètnics tenen lloc quan la policia es centra desproporcionadament en determinades persones a causa del seu origen racial, ètnic, religiós o nacional, ja sigui real o en aparença, en lloc de fer-ho per motius de sospita objectius i raonables. Un informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals assenyala que les identificacions per perfil ètnic no només són discriminatòries, sinó que també deterioren la relació policia-ciutadania i, per consegüent, perjudiquen la tasca de la policia, que necessita la confiança i la cooperació ciutadanes.

Tal com evidencien diversos estudis de la fundació Open Society, a França l’ús del perfil ètnic en les identificacions afecta principalment homes joves d’origen àrab o africà. Però la policia francesa no és l’única: les identificacions basades en perfils ètnics són habituals a tot Europa occidental i a bona part del món. Ni Catalunya ni Espanya en són una excepció. Al 2008 una prova pilot que es va dur a terme a la ciutat de Girona dins el projecte europeu STEPSS va evidenciar que la policia identificava desproporcionadament alguns grups segons l’edat (joves), el gènere (homes), l’etnicitat i la nacionalitat, especialment al col·lectiu d’aparença nord-africana i nacionalitat marroquina. Al 2013 un altre estudi de la Universitat de València sobre identificacions policials constatava la utilització del perfil ètnic per part de les forces i cossos de seguretat. A Espanya, algunes policies han iniciat reformes per tal de reduir aquest tipus d’identificacions. A l’informe Identificaciones policiales eficaces e imparciales se’n poden llegir els resultats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

ETIAS: mètode preventiu en les estratègies de seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La seguretat interna de la Unió Europea ha estat un tema constant des de l’inici del mandat del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker. En el seu discurs del setembre passat, Juncker va anunciar que el novembre es proposarà la creació d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatgers (ETIAS). Es tracta d’un sistema automatitzat que permetrà determinar qui té permís per viatjar a, i a través de, l’espai Schengen.

Què és ETIAS? ETIAS serà un sistema automatitzat creat per identificar els riscos associats als visitants exempts de visat que viatgin a l’espai Schengen. Tots els ciutadans de tercers països exempts de visat que planegin viatjar a l’espai Schengen hauran de sol·licitar una autorització abans d’iniciar el seu viatge a la UE. La informació recollida a través del sistema, en el ple respecte als drets fonamentals i a la normativa de protecció de dades, permetrà verificar els possibles riscos de seguretat per al conjunt de la Unió i els seus ciutadans.

La decisió final de concedir o denegar l’entrada d’un ciutadà d’un tercer país recaurà sobre els guàrdies de frontera nacionals, que estan duent a terme controls a les fronteres sota el codi de fronteres Schengen, prèvia verificació dels viatgers de tercers països exempts de visat. En definitiva, ETIAS identificarà les persones que poden plantejar un risc de seguretat per al conjunt de la UE abans que entrin per qualsevol de les fronteres exteriors.

Alhora, ETIAS està dissenyada per ser interoperable amb els sistemes existents, com ara el Sistema d’Entrada i de Sortida (EEE). També s’establirà la interoperabilitat amb altres sistemes d’informació per ser consultada per ETIAS, com el Sistema d’Informació de Visats (VIS), la base de dades d’Europol, el Sistema d’Informació Schengen (SIS), Eurodac i el Sistema Europeu d’Informació de Registres Penals (ECRIS).

ETIAS proporcionarà informació vital necessària per a les autoritats dels estats membres per actuar amb cert grau de prevenció abans que un ciutadà presumptament perillós per a la seguretat de la Unió arribi a les fronteres exteriors de Schengen;  millorarà la detecció del tràfic d’éssers humans (particularment en el cas de menors d’edat); ajudarà a abordar el problema de la criminalitat a les fronteres, i facilitarà la identificació de les persones la presència de les quals a l’espai Schengen podria plantejar una amenaça a la seguretat de la Unió.

Els estats membres i Europol tindran accés a ETIAS, sota condicions estrictament definides com són la prevenció, detecció o investigació de delictes de terrorisme o altres delictes greus. Aquest accés només es concediria per a casos concrets i només després de consultar les bases de dades penals nacionals i les bases de dades d’Europol. Totes les sol·licituds de consulta de les dades emmagatzemades a ETIAS estaran subjectes a un procés de verificació, que durà a terme un tribunal o una autoritat independent.

ETIAS es construirà sobre la base dels sistemes d’informació existents (EES, SIS, VIS, Europol, Eurodac i ECRIS). El desenvolupament i l’aplicació d’EES i ETIAS s’han de dur a terme conjuntament i en paral·lel, per assegurar un considerable estalvi de costos. El cost per al desenvolupament d’ETIAS s’estima en 212,1 milions d’euros i el cost mitjà anual de les operacions, en 85 milions d’euros. S’espera que ETIAS sigui completament operatiu l’any 2020.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

El ‘brainprint’: un mètode per verificar la identitat més eficaç que les empremtes dactilars o l’escàner ocular

Notes de seguretatDeixa un comentari

18_brain-770044_960_720

El Basque Center on Cognition, Brain and Language de Sant Sebastià, juntament amb la Binghamton University dels Estats Units, estan desenvolupant una tecnologia biomètrica basada en el brainprint, l’escàner de reaccions cerebrals a determinats estímuls (la lectura de paraules o l’observació de fotografies). L’escàner es porta a terme amb elèctrodes col·locats al cap que enregistren diferents reaccions encadenades en forma d’ones cerebrals, les quals, segons sembla, són úniques per a cada individu.

El maig del 2015, els centres que col·laboren en la recerca van publicar a la revista Neurocomputing que l’exactitud en el reconeixement dels 32 individus que s’havien sotmès a les proves havia estat del 97%. En aquesta fase, se’ls havia testat la reacció a acrònims com DVD o FBI i a un seguit d’imatges de mig segon de durada (per exemple, un tros de pizza, un vaixell o l’actriu Anne Hathaway).

Amb tot, en una entrevista concedida uns mesos després a una publicació en línia de la mateixa Universitat de Binghamton, un dels coordinadors del projecte, el professor Zhapeng Jin, va assenyalar que ja havien assolit el resultat del 100% d’exactitud. Segons el professor, aquest increment es deu al fet que les proves posteriors s’havien centrat en parts del cervell no volitives i no en les del pensament actiu, que són menys estables als processos d’aprenentatge o experimentació.

Aquest mètode es presenta com una alternativa més segura que les utilitzades fins ara per identificar individus, perquè, malgrat la precisió de l’anàlisi de les empremtes dactilars (que segons un estudi nord-americà de la National Academy of Sciences és del 99,8%), els equips policials i de seguretat han detectat un seguit de casos que fan possible suplantar una identitat. Un exemple que exposa el professor Jin, potser una mica extrem però il·lustratiu, és fer servir un dit tallat a una persona per identificar-se en lloc seu. També s’ha assenyalat la possibilitat de crear motlles després d’obtenir l’empremta d’una determinada persona en un objecte. Els escàners d’iris presentarien, d’acord amb l’estudi, un problema similar. En tots dos casos, es podria forçar una persona a identificar-se. En el cas de l’escàner cerebral, no es pot comprometre la identitat d’una persona d’aquesta manera, perquè si la forcessin “a punta de pistola” li causarien un estat d’estrès que n’alteraria la capacitat cerebral.

El problema obvi que presenta actualment el brainprint és la necessitat de disposar d’un casc amb elèctrodes, i això resulta car i poc disponible per a l’ús quotidià. Precisament per això, i donat l’estat de desenvolupament d’aquesta tecnologia, no es presenta com un identificador per utilitzar, per exemple, en caixers automàtics o per desblocar el telèfon mòbil. La proposta que es planteja a mitjà termini és utilitzar el brainprint com a verificador en controls de seguretat en centres d’alt risc, com ara centres militars, centres d’intel·ligència o centrals nuclears.

Podeu consultar l’estudi del Basque Center on Cognition, Brain and Language i la Binghamton University publicat a la revistaNeurocomputing: Brainprint: Assessing the uniqueness, collectability, and permanence of a novel method for ERP biometrics.

L’entrevista al professor Zhapeng Jin està disponible a la pàgina web de la Universitat de Binghamton.

També podeu llegir l’estudi sobre l’ús d’empremtes dactilars que va dur a terme el 2011 la National Academy of Sciences dels Estats Units: Accuracy and reliability of forensic latent fingerprint decisions.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français