Recentment s’han publicat els resultats d’un estudi [1] que tenia per objectiu determinar la influència de les variables derivades dels enfocaments de dissuasió, influència social i legitimitat en la transgressió de quatre de les normes de trànsit que més preocupen les autoritats en aquesta matèria:
- l’ús del cinturó de seguretat
- la manipulació del telèfon mòbil mentre es condueix
- l’excés de velocitat
- l’excés d’alcoholèmia al volant
Per aconseguir aquest objectiu, es va fer una enquesta a 1.500 conductors. Els resultats obtinguts mostren que:
- La influència social és un factor determinant per al compliment de totes les normes de trànsit.
- Les variables de legitimitat tenen un pes important per predir la probabilitat de transgressió.
- Cap dels factors derivats del model de dissuasió presenten influència sobre aquests comportaments.
Els darrers anys, amb la millora progressiva tant de les vies com de la seguretat dels vehicles, la investigació científica ha subratllat que actualment la causa principal de l’accidentalitat viària és el factor humà, que inclou, entre altres comportaments, la transgressió de les normes viàries.
Segons les autores de l’estudi, amb les polítiques públiques que s’estan desenvolupant i aplicant, sembla assumir-se que la clau per prevenir la transgressió rau en l’augment dels càstigs formals, deixant de banda altres elements que podrien ser més eficients, com per exemple les normes i sancions socials informals o el propi sistema de valors de l’individu.
Els resultats de l’estudi palesen la necessitat d’una revisió dels plantejaments en què actualment es basen les polítiques públiques en matèria de prevenció dels comportaments perillosos al volant.
Consideren que el comportament dels conductors davant de cada una de les normes de trànsit estudiades presenta diferències que aconsellarien la diversificació de les estratègies de control social formal per fomentar els comportaments responsables al volant i, així, aconseguir una major eficàcia preventiva.
La probabilitat de complir les normes dependrà fonamentalment de dos factors, que són, d’una banda, el comportament adoptat pel grup de referència i, de l’altra, que els preceptes formals es considerin moralment acceptables.
Per tant, conclouen que les normes formals imposades i el tracte que donen les autoritats legals s’haurien de correspondre amb el sistema de valors compartit pels membres de la societat.
[1] Estudi elaborat per Rebeca Bautista Ortuño i Esther Sitges Macià de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Finançat per la Direcció General de Trànsit estatal. Revista Española de Investigación Criminológica. Article 5, Número 14 (2016). ISSN: 1696-9219. www.criminologia.net
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français