Etiqueta: Denúncia

Operació policial d’abast mundial contra la contaminació dels mars

Notes de seguretatDeixa un comentari

336.- contaminacioUna operació policial a escala mundial que va comptar amb la participació de 61 països va identificar milers d’activitats il·lícites darrere de la contaminació marina, així com centenars de delictes contra el medi ambient i casos greus de contaminació arreu del planeta.

Anomenada 30 Days at Sea 2.0, l’operació desenvolupada a finals del 2019 va reunir més de 200 autoritats de control a tot el món per a accions concertades a tots els continents. La campanya europea de 30 dies al mar 2.0 es va coordinar en cooperació amb l’Europol i Frontex.

Com a mostra de l’extensió global del crim per contaminació marina, els resultats operatius preliminars van comportar la detecció de més de 3.000 delictes en unes 17.000 inspeccions.

Cal esmentar que les infraccions, com ara abocaments il·legals al mar, als rius o a les zones costaneres, es van cometre principalment per evitar el cost del compliment de la legislació ambiental.

Com a part de l’operació 30 dies al mar 2.0, la Interpol va acollir un centre de comandament operatiu (OCC) a Singapur per centrar-se en el comerç il·legal de residus de plàstic, una amenaça greu per a la seguretat del medi ambient marí. L’OCC va reunir països clau per iniciar investigacions sobre casos d’exportació o importació il·legal de residus plàstics.

La Interpol va desplegar el rol de coordinador d’accions efectives de múltiples agències mundials per ajudar els països a afrontar aquest greu delicte de contaminació.

Frontex va ajudar a controlar i patrullar el Mediterrani amb els seus diversos serveis, avions i vaixells, que participen en operacions marítimes conjuntes.

L’operació també va servir per desenvolupar nous equips de treball entre les agències nacionals d’alguns països, que al seu torn van impulsar els resultats operatius i els mecanismes de cooperació sostenible.

A Nigèria, l’Oficina Central de la Interpol a Abuja va coordinar l’acció de diferents autoritats mitjançant un grup de treball creat per dur a terme inspeccions a les refineries il·legals de petroli, que van trobar responsables de fuites greus de petroli que contaminen les vies fluvials del país.

La informació intercanviada entre Malàisia i els Països Baixos va permetre a les autoritats identificar el país d’origen de set contenidors de residus plàstics que s’enviaven il·legalment des de Bèlgica a través d’Hong Kong i iniciar-ne la repatriació.

Com a part de l’operació, alguns països van augmentar el compromís col·lectiu de lluitar contra la delinqüència i la contaminació plàstica mitjançant campanyes de sensibilització, a més d’accions sobre el terreny.

L’Equador va dur a terme una campanya de recollida de residus de plàstic al patrimoni de la humanitat de les illes Galápagos, amb la qual cosa es van recollir més de 600 quilos de residus.

Les autoritats indonèsies van llançar una campanya de sensibilització pública sobre l’enfocament de la campanya, reforçat per missatges de la policia per tal de combatre la contaminació marina.

Les etiquetes #PollutionCrime i #30DaysatSea a Twitter permeten obtenir més informació sobre els operatius esmentats.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La xifra negra del delicte a l’Argentina

Notes de seguretatDeixa un comentari

Policia_Metropolitana_-_Buenos_Aires_-_ArgentinaTots els països aboquen molts esforços per entendre les tendències i patrons de l’activitat delictiva. La principal font d’informació sobre violències i delictes en què es basen les polítiques públiques de seguretat prové de les denúncies dels ciutadans. Però a l’Argentina hi ha una gran preocupació sobre la fiabilitat d’aquestes estadístiques.

Això és a causa que només una petita part dels delictes comesos són coneguts i registrats per les autoritats. I és que és sabut que, per diferents motius, no tots els delictes queden registrats en les estadístiques criminals.

Coneixem com a “xifra negra” del delicte tots aquells delictes comesos però que per diversos motius no són registrats per les autoritats. Per tant, les autoritats estan lluny de conèixer la fotografia completa de l’activitat delictiva. I aquest problema és particularment greu en països amb nivells inferiors de desenvolupament, ja que presenten les taxes més baixes de denúncia.

Si bé existeix una xifra negra associada a cada tipus de delicte i a cada context, es pot afirmar que una mitjana de gairebé el 70% dels delictes no es denuncien. Aquesta xifra pot arribar al 90% per a certs tipus de delictes, com serien aquells d’alta prevalença com ara els delictes menors contra la propietat, els de violència de gènere, violència domèstica i els relacionats amb la corrupció i el narcotràfic.

A l’Argentina no es denuncia el 62,6% dels delictes. Això té profundes implicacions en el disseny de les polítiques públiques orientades a la prevenció i el control del delicte. D’aquí la importància que pren la realització d’enquestes de victimització.

Si s’analitzen les taxes de no denúncia per tipus de delicte, s’observa amb claredat una forta associació entre el tipus de delicte i el nivell de xifra negra. Mentre que en els casos de robatori de vehicles la xifra negra és inferior al 20%, la resta de delictes té una xifra negra superior al 50%.

Els motius per fer una denúncia es relacionen amb l’expectativa que el delinqüent sigui castigat, la reparació del dany o la recuperació dels béns sostrets.

La principal raó per la qual les persones no denuncien és la desconfiança en les autoritats respecte a la seva capacitat per resoldre el problema (34,6%), perquè prefereixen resoldre aquest problema pel seu compte (24,6%), perquè atribueixen poca importància a allò que ha passat (20,5%), per la manca de proves (14,7%) i pel temor a represàlies o la vergonya (5,5%). Hi ha un 6,4% de les persones consultades que diu que no ha denunciat per desconeixement o dificultat per fer la denúncia.

Si es tenen en compte aquestes motivacions, es comprèn que les víctimes per sostracció de béns d’alt valor econòmic –com els vehicles– tenen més predisposició a generar accions formals per restituir o recuperar el bé sostret. A més, en cas de disposar d’assegurança, la denúncia és un requisit formal per recuperar el bé sostret.

Les víctimes dels delictes considerats menys greus o amb menys probabilitats de reparació del dany –furt personal–, o que per diferents motius generalment no són reportats a l’autoritat –amenaces, suborn, ofenses sexuals, etc.–, tenen menys predisposició a denunciar el delicte.

Menys de la meitat (46,6%) de les persones que presenten la denúncia estan satisfetes o molt satisfetes amb la manera en què l’autoritat competent la va gestionar.

http://www.seguridadciudadana.org.ar/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Primera operació global contra la contaminació marina

Notes de seguretatDeixa un comentari

Amb un nom en codi de 30 dies a la mar, l’operació de tot un mes de durada (1-31 d’octubre de 2018), que va comptar amb unes 276 forces policials i organismes ambientals de 58 països, va detectar més de 500 delictes i casos greus de contaminació a tot el món, tals com abocaments il·legals de petroli i escombraries de vaixells, trencaments i enfonsaments de vaixells, violacions de normativa i contaminació en rius i abocaments terrestres al mar.

Dirigits per una xarxa global de 122 coordinadors nacionals, en l’operació 30 dies a la mar van participar agències ambientals, marítimes i frontereres, policies, duanes i autoritats portuàries. Es van fer més de 5.200 inspeccions, que han comportat almenys 185 investigacions, amb detencions i acusacions previstes.

Alguns casos de contaminació greu:

  • A les aigües costaneres filipines, on les comunitats locals recullen marisc i on hi juguen nens.
  • A Alemanya, un vaixell va descarregar 600 litres d’oli de palma al mar.
  • Ghana va descobrir galons d’oli residual en ampolles grans que es venien il·legalment a la vora del mar.
  • Les autoritats van impedir un desastre mediambiental a Albània assegurant aigües al voltant d’un recipient que s’enfonsava amb uns 500 litres de petroli.
  • De la mateixa manera, l’amenaça de la contaminació resultant de la col·lisió de dos vaixells en aigües franceses es va contenir gràcies a l’acció preventiva durant l’operació.

A més, amb l’ús de les noves tecnologies es va permetre a les autoritats detectar infraccions, incloent-hi l’ús d’imatges de satèl·lit (a Argentina i Suècia), vigilància aèria (a Canadà i Itàlia), drons (a Nigèria, Indonèsia i Pakistan) i càmeres de visió nocturna. En un canvi cap a la prevenció, les tecnologies de vigilància visible utilitzades a Qatar i Noruega van donar lloc a l’obligació d’un compliment més estricte de les normatives.

El grup de treball sobre la delinqüència de contaminació d’INTERPOL va posar en marxa l’Operació 30 dies a la mar en resposta a una crida per augmentar l’acció de la llei internacional contra el delicte mediambiental emergent, a través de l’acció en aquest àmbit.

Coordinat pel Programa de Seguretat Mediambiental d’INTERPOL en estreta col·laboració amb Europol, 30 dies a la mar va estar impulsat per una sèrie d’accions de cooperació en matèria de compliment, incloent-hi:

  • Planificació tàctica conjunta entre països (p. ex .: Canadà-EUA, Indonèsia-Timor de l’est).
  • Desplegament global de forces policials, incloent-hi la cooperació anual entre les agències nacionals de Sud-àfrica destinades a la delinqüència de contaminació en el mar.
  • Investigacions conjuntes bilaterals (p. ex., Països Baixos – Sud-àfrica, Alemanya, Bèlgica).
  • Conscienciació del delicte de la contaminació.

30 dies a la mar va anar acompanyat d’una campanya de conscienciació en col·laboració amb l’entorn de l’ONU per il·lustrar l’impacte que la contaminació marina té sobre el desenvolupament econòmic i la seguretat humana i ambiental.

Amb el hashtag #PollutionCrime, juntament amb #CleanSeas, a Twitter, es poden observar les iniciatives en la lluita contra la delinqüència per contaminació marina, gràcies a l’operació 30 dies a la mar.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La meitat dels delictes més greus als EUA no es denuncia

Notes de seguretatDeixa un comentari

Als Estats Units, el percentatge de denúncies i de fets que no arriben al coneixement de les autoritats –l’anomenada “xifra fosca” o “negra”– és una de les informacions que s’obtenen de les enquestes de victimització.

    • L’any 2016 es van denunciar aproximadament la meitat (el 51%) dels delictes violents més greus (agressions sexuals, robatoris violents i agressions violentes greus).
    • Els percentatges de denúncia baixen al 42% per al conjunt dels delictes violents, i al 36% per als delictes contra el patrimoni.
    • El tipus de fets amb una xifra fosca més baixa és el de la sostracció de vehicles de motor, ja que se’n denuncien el 80% dels casos.
    • Per contra, les agressions sexuals són les que tenen la xifra fosca més alta, ja que el percentatge de denúncia és tan sols d’un 23%, el més baix de tots.

Les taxes de victimització

La taxa de victimització va ser de 21,1 delictes violents per cada 1.000 habitants de dotze anys o més. D’aquests, 7 de cada 1.000 corresponen a delictes greus, i els 14,1 restants, a agressions lleus. Del total de delictes violents, la taxa va ser més alta per les agressions de desconeguts (8,2) que per la violència exercida per la parella (2,2 victimitzacions per 1.000 habitants). Entre les agressions violentes, s’hi van produir gairebé 1,8 victimitzacions causades per arma de foc per cada 1.000 habitants, de les quals se’n va denunciar el 61% (es quantifiquen tant si s’ha utilitzat l’arma com si només s’ha mostrat).

Pel que fa als delictes contra el patrimoni, els resultats dels enquestats van donar la xifra de 119,4 fets per cada 1.000 habitatges, dels quals 90,3 corresponen a furts o sostraccions sense violència i sense entrada a la llar, 24,7 a robatoris al domicili o entrades al domicili sense autorització, i 4,4 a sostraccions de vehicles.

Metodologia

Aquests són alguns dels resultats que proporciona la darrera edició de l’enquesta de victimització dels EUA, que ha publicat el Departament de Justícia dels EUA al desembre de 2017. Les enquestes es van realitzar, durant l’any 2016, a 224.520 residents als EUA a partir dels dotze anys i a 134.690 llars, i es preguntava sobre fets esdevinguts els sis mesos anteriors. Enguany la mostra s’ha redissenyat per recollir els canvis que s’han produït en el cens de població i per poder realitzar estimacions en els 22 estats amb més població i en algunes àrees metropolitanes d’aquests estats. En conseqüència, els resultats no es poden comparar de manera directa amb els d’anys anteriors. Malgrat això, els responsables afirmen que en aquelles àrees en què la mostra és la mateixa, els canvis no són estadísticament significatius.

Aquestes dades complementen les obtingudes de l’estadística policial i que vam recollir fa unes setmanes a Notes de Seguretat.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Videocàmeres corporals a la policia: resultats contradictoris

Notes de seguretat2 comentaris

Fa unes setmanes es recollien en aquest blog els beneficis i reptes que l’excap de la policia del comptat d’Spokane (Washington) relacionava amb l’ús de videocàmeres corporals en els cossos policials. La proliferació d’aquest tipus de dispositius ha generat la necessitat d’avaluar-ne la utilitat i eficàcia a partir d’evidències empíriques.

23_bodycamEl maig passat es van publicar a les revistes European Journal of Criminology i Journal of Experimental Criminology els primers resultats d’una investigació que analitza l’ús d’aquests dispositius en vuit cossos policials del Regne Unit i dels Estats Units. Els investigadors consideren que les motivacions bàsiques per introduir aquests dispositius són reduir l’ús de la força per part de la policia i reduir les denúncies contra la policia. Per tant, l’objectiu de l’estudi ha estat valorar si l’enregistrament d’imatges i sons en les interaccions entre policies i ciutadans influïa en l’ús de la força dels policies cap als ciutadans o dels ciutadans cap a la policia.

Per aconseguir-ho, han dut a terme 10 assajos o experiments controlats aleatoris durant els quals han recollit informació de gairebé 2,2 milions d’hores de treball de 2.122 agents de policia pertanyents a vuit cossos policials diferents (en dos dels cossos han analitzat dues zones diferents). A l’inici de cada setmana, s’assignaven de manera aleatòria en quins torns de treball els policies portarien càmeres i en quins no, i es recollien les dades sobre les detencions realitzades, el nombre de casos en què els policies havien utilitzat la força i els casos en què els policies havien rebut algun tipus d’agressió.

Malgrat que els resultats preliminars conjunts d’aquesta investigació destaquen que no s’ha detectat un efecte significatiu de les càmeres en l’ús de la força per part de la policia, sí que hi ha algunes conclusions destacables. D’una banda, analitzant els casos aïlladament, hi ha llocs en què l’ús de la força ha augmentat i d’altres en què ha disminuït; d’altra banda, s’ha detectat que els agents tenien més probabilitats de ser agredits quan portaven càmeres que quan no les portaven.

Segons sembla, la discrecionalitat a l’hora d’encendre o apagar el dispositiu és un paràmetre a tenir en compte, ja que en els casos en què els agents tenien sempre el dispositiu connectat, l’ús de la força es reduïa un 37% respecte als agents que no portaven càmeres, mentre que en els casos en què els agents utilitzaven la discrecionalitat per encendre i apagar les càmeres, l’ús de la violència augmentava un 71% respecte als agents que no portaven càmeres.

En el futur, els investigadors esperen poder oferir resultats més destacats a partir de les dades recollides.

Els estudis publicats són els següents:

Ariel et al. “Report: increases in police use of force in the presence of body-worn cameras are driven by officer discretion: a protocol-based subgroup analysis of ten randomized experiments”. Journal of Experimental Criminology. 2016. 1-11. DOI: 10.1007/s11292-016-9261-3

Ariel et al. “Wearing body cameras increases assaults against officers and does not reduce police use of force: Results from a global multi-site experiment”. European Journal of Criminology. 2016. 1-12. DOI: 10.1177/1477370816643764

Al web de la RAND Corporation s’ha publicat un resum de la investigació.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Continua el descens de la victimització als Estats Units d’Amèrica

Notes de seguretatDeixa un comentari

Victimització

Les dades de la National Crime Victimization Survey de l’any 2014 publicades pel Departament de Justícia dels EUA confirmen la tendència a la baixa  que es va iniciar a començaments dels anys noranta i que, amb  alguns repunts (2006 i 2012), s’ha anat consolidant. L’enquesta va entrevistar 158.090 persones de 12 anys o més pertanyents a 90.380 llars.

La delinqüència violenta (que no inclou els delictes amb resultat de mort) experimenta un lleu descens en relació amb l’any anterior (un 20,1 x 1.000 en relació amb el 23,2 de l’any anterior), però si es compara amb les dades del 2005, puja fins a 8,3 punts (l’any 2005 la victimització violenta va ser de 28,4 per 1.000). Si retrocedim fins a l’any 1993, arriba a gairebé 50 punts, ja que havia pujat a més del 75 per 1.000. Si ho referim a nombres absoluts, això significa que l’any 2014 prop de tres milions de persones de 12 anys o més (d’un total de 266.665.160) van ser víctimes de, com a mínim, un delicte violent.

És interessant assenyalar que aquesta tendència a la baixa de la victimització violenta no és tan acusada en el cas de les victimitzacions portades a terme amb armes de foc, que l’any 2005 es situaven en 503.530 casos i l’any 2014 encara arribaven a 466.110 casos. Aquesta circumstància comporta un increment notable en relació amb l’any anterior, en què el total de casos de victimització amb arma de foc va ser de 332.950. És a dir, la victimització violenta que més s’està reduint és la que es du a terme per mitjans diferents de les armes de foc, ja que es manté més estable i la tendència a la baixa global en els darrers deu anys és més lleu, si bé presenta repunts freqüents.

La victimització contra la propietat també experimenta un descens, una mica més acusat, ja que l’any 2013 es situava en 131,4 victimitzacions per cada 1.000 llars i el 2014 baixa fins a les 118,1 per cada 1.000 llars. Si retrocedim a l’any 2005, aquesta victimització es situava prop dels 180 delictes per 1.000 llars, però si ho fem fins a l’any 1993 comprovarem que havia arribat gairebé a les 350 llars de cada 1.000. És a dir, en el període 1993-2014, les llars victimitzades s’han reduït en dos terços i s’han situat en una tercera part de les xifres que es donaven a l’inici del període. En xifres absolutes, l’any 2014 prop de 10,4 milions de llars van ser víctimes de delictes contra la propietat.

La taxa de denúncia a la policia dels casos de victimització es manté estable. Així, en el cas de delictes violents ha passat del 45,6% l’any 2013 al 46% l’any 2014 (l’any 2005 va ser del 45,8%). La taxa de denúncia dels delictes contra la propietat també manté aquesta línia d’estabilitat i se situa en el 37% l’any 2014, el 36,1% l’any anterior i el 38,7% el 2005. Crida l’atenció pel que fa al context europeu la poca diferència en les taxes de denúncia entre els delictes violents i els delictes contra la propietat.

Podeu consultar les dades amb més detall al document Criminal Victimization, 2014

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français