Recuperar l’entesa en matèria de defensa entre els Estats Units i la Unió Europea: l’objectiu de l’EUISS a Brussel·les

El creixent interès dels màxims representants de la Unió Europea i els seus estats membres a enfortir l’autosuficiència europea en matèria de defensa, i fins i tot en la creació d’un exèrcit europeu, ha suscitat preocupacions als Estats Units, per ara el màxim soci dels països europeus en l’àmbit militar i de defensa. La iniciativa, promoguda sobretot per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, ha estat vista pel govern presidit per Donald Trump com a una amenaça per a l’OTAN. Una reacció en part contradictòria tenint en compte que l’actual president dels Estats Units ha retret en repetides ocasions als països de la Unió Europea la insuficient contribució al pressupost de defensa comuna i la excessiva dependència d’aquests respecte a l’OTAN.

Davant la reacció americana, Europa ha desmentit que el possible futur exèrcit de la Unió sigui una alternativa a l’OTAN, sinó que ambdós serien complementaris. Per tal de compartir opinions i iniciatives pel que fa a la reactivació de la defensa comuna de la Unió Europea i solucionar malentesos amb el soci transatlàntic, així com per tractar altres temes que afecten la seguretat global, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la UE, l’Institut Neerlandès de Relacions Internacionals (l’Institut Cligendael) i el Centre per la Nova Seguretat Americana van organitzar una taula rodona a Brussel·les el passat 3 d’octubre. L’objectiu era el de debatre i dissenyar estratègies comunes a successos recents que tenen un impacte en la seguretat global i especialment en les relacions transatlàntiques, com el rol de la Unió Europea en les negociacions per la desnuclearització entre Corea del Nord i els Estats Units i la postura de Turquia a l’OTAN.

Tant els ponents dels Estats Units com els dels països europeus van estar d’acord en el fet que cal seguir treballant en la mateixa direcció per tal d’afrontar les qüestions que amenacen l’ordre internacional acordat i establert.

En la primera taula rodona, dedicada a debatre el futur de les relacions transatlàntiques en matèria de defensa, els ponents europeus van remarcar que la missió de la Unió de ser més autònoma no podia ser interpretada en cap cas com un desig d’isolació i distanciament dels Estats Units. Els membres dels EUA van adoptar una postura més aviat crítica amb les declaracions del seu president, i van destacar els esforços duts a terme per part de la UE, tot i que sí que van mostrar una part de preocupació perquè aquests esforços acabessin distanciant-la de Washington. Tant els membres d’una banda de l’Atlàntic com els de l’altra van acabar concloent que calia una millor clarificació dels rols complementaris de la Unió Europea i de l’OTAN.

Al segon debat es reivindicà l’elevada aportació dels països de la Unió Europea al pressupost de l’OTAN, la qual és més alta que el 2% del PIB establert. A part de l’aportació directa, també es remarcà que les sancions imposades a països veïns al continent tenen uns costos econòmics més elevats per a la Unió que per als Estats Units. Diversos ponents van lamentar que la visió de Donald Trump d’Europa com a enemiga en lloc de com a aliada estava obstaculitzant la cooperació entre totes dues entitats, ja que semblava que la intenció del president americà fos la d’erosionar i debilitar la UE.

Durant el dinar, va ser el torn de la desnuclearització de Corea del Nord i el paper que la Unió Europea havia de tenir. Des d’un principi es va plantejar que Pyongyang acceptaria seure amb la UE a la taula de negociació atesa la visió neutral que el país asiàtic té sobre aquesta i es va manifestar que la UE no plantejava cap altre mecanisme d’acció que la negociació i els mitjans pacífics. A més, la Unió Europea podria ajudar Corea del Nord a iniciar una hipotètica obertura econòmica. Alguns ponents, però, van mostrar-se més aviat escèptics davant la possibilitat real de desnuclearització del país liderat per Kim Jong-un.

Finalment, a l’última taula rodona es va abordar el tema de la complicada relació de la Unió Europea i els Estats Units amb Turquia. Es va posar de manifest que els principals motius del distanciament entre Trump i Erdogan tenen a veure amb la tardana reacció del govern americà a l’intent de cop d’estat el 2016 i el posterior arrest del pastor americà Andrew Brunson, així com amb el suport que els Estats Units brinden a Síria a les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), que Turquia considera enemigues. L’adquisició d’armament rus per part de Turquia dificulta encara més l’entesa entre Washington i Ankara. Tot i això, els ponents europeus van manifestar que no poden perdre Turquia com a aliat estratègic per diverses raons geopolítiques.

Després de la trobada, sembla que ni els experts estatunidencs ni els dels països europeus tenen cap interès en el distanciament d’ambdues entitats a l’hora d’afrontar les amenaces a la seguretat global ja que aquest escenari debilitaria tant Europa com els EUA.

https://www.iss.europa.eu/content/weathering-storm-transatlantic-security-insecure-times

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Unió de Defensa Europea: el futur de la Unió o una utopia?

El passat 26 de juny, l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS) va publicar l’anuari del 2018, el qual presenta els aspectes més rellevants en matèria de seguretat per a la Unió Europea, així com l’acció exterior d’aquesta a les regions veïnes meridionals i orientals. El document repassa cronològicament els principals esdeveniments que han tingut lloc a escala internacional que han afectat, d’una manera o altra, la Unió, a més de recordar els diversos plans i estratègies impulsats per la Unió Europea o pels diferents òrgans d’aquesta en matèria també de seguretat col·lectiva.

L’anuari es divideix en tres seccions:

La primera se centra en l’acció exterior de la Unió Europea a les regions pròximes com el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i explica la presència d’aquesta en termes diplomàtics, financers i de seguretat arreu. Repassa quina és la relació de la Unió Europea amb els seus diferents aliats, com l’OTAN, la Unió Africana, el Consell de Cooperació del Golf, i d’altres.

La segona secció repassa l’acció i els organismes de la Política Comuna de Seguretat i Defensa (CSDP, per les sigles en anglès), les operacions militars i les diferents iniciatives de l’Agència Europea de Defensa.

A la tercera s’analitzen els vincles de diversos factors externs que afecten la seguretat de la Unió, es dedica un apartat a una inquietud creixent com és la ciberseguretat, i finalment es repassen les tasques, els objectius i el pressupost de diferents organismes descentralitzats de la Unió amb funcions específiques relacionades amb la seguretat i la defensa.

A la publicació, s’emfatitza constantment la necessitat d’enfortir la Unió i la relació entre els països que la conformen per tal de poder actuar com a potència en el panorama internacional i fer front als fenòmens globals que amenacen la seguretat, no només de la Unió, sinó de tot el món. Segons l’EUISS i els òrgans i les institucions de la UE com ara la Comissió Europea, és imprescindible la cooperació interna i externa, tant entre els països i òrgans de la Unió com amb la resta dels aliats de la UE, per tal de poder garantir el manteniment de la seguretat al continent. La política de cooperació i compromís ha demostrat ser més efectiva que la de confrontació i aïllament, i en aquesta direcció  van les diferents iniciatives impulsades, així com el desplegament de missions. Així doncs, un dels principals objectius és el de seguir treballant per continuar enfortint les relacions amb els diversos aliats.

La tendència dels representants de la Unió o dels governs dels països que la lideren ha estat la de decantar-se, cada vegada més, cap a la unificació pel que fa a la seguretat i la defensa. Així ho defensava Emmanuel Macron, en una conferència a la Sorbona, en què al·legava que el futur de la UE passa per tenir un pressupost de defensa comú, una mateixa política d’actuació i una força d’intervenció pròpia. La cancellera Angela Merkel també va defensar-ho, justificant que la Unió Europea ha de comptar amb els mitjans per resoldre els seus propis conflictes i les incerteses que es presenten. Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, també va expressar el seu desig de tenir una Unió Europea de Defensa en tota regla de cara al 2025.

Els discursos dels diferents líders, junt amb l’impuls dels diversos plans en matèria de seguretat i defensa, ens donen pistes que ajuden a intuir el futur de la Unió Europea, i quines seran les prioritats en els últims anys. Haurem d’esperar encara un temps, però, per veure si aquestes aspiracions actuals acaben convencent, no només els països membres sinó, sobretot, els aliats com els Estats Units, o es converteixen en paper mullat.

Per consultar l’anuari:

https://www.iss.europa.eu/content/euiss-yearbook-european-security-2018

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français