Etiqueta: Cooperació

El Consell Europeu aprova una norma per millorar i digitalitzar la cooperació judicial transfronterera

Notes de seguretatDeixa un comentari

El Consell Europeu ha aprovat una nova llei de la Unió Europea que estableix una plataforma digital que facilitarà que els fiscals i els jutges que treballin en equips d’investigació conjunts puguin intercanviar informació i presentar els criminals davant la justícia.

Gunnar Strömmer, ministre suec de Justícia, considera en aquesta línia que les activitats delictives no s’aturen a les fronteres i les investigacions transfrontereres són essencials per reduir la delinqüència.

Aquesta plataforma digital ha de facilitar que les autoritats policials i judicials comparteixin informació i proves i es comuniquin amb els seus companys d’altres països.

La plataforma ha de facilitar la coordinació i la gestió diària dels equips conjunts d’investigació (JIT). Així mateix, ha de permetre l’intercanvi i l’emmagatzematge temporal d’informació i les proves operatives, garantint una comunicació segura i facilitant la traçabilitat de les proves.

La plataforma estarà connectada a les eines informàtiques utilitzades per les autoritats participants en els JIT. Des de les institucions es recomanarà fermament utilitzar la plataforma, tot i que el seu ús serà voluntari.

Eu-LISA, l’agència de la Unió Europea per a la gestió operativa de sistemes informàtics a gran escala en l’espai de llibertat, seguretat i justícia, s’encarregarà de dissenyar, desenvolupar i operar la plataforma.

Els equips d’investigació conjunts reuneixen, durant un període de temps limitat, autoritats de dos o més països de la UE i possiblement de tercers per a investigacions criminals transfrontereres específiques. Els membres d’aquests equips podran intercanviar proves directament entre ells, sense la necessitat dels procediments tradicionals de cooperació judicial.

Els JIT existeixen d’ençà de l’any 2002, però s’han enfrontat amb una sèrie de dificultats tècniques relacionades, per exemple, amb l’intercanvi electrònic segur d’informació i de proves i amb la comunicació electrònica segura.

El nou reglament entrarà en vigor el vintè dia següent al de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea i serà aplicable directament a tots els països de la Unió Europea.

La data d’inici de funcionament de la plataforma serà, com a màxim, dos anys i mig després de l’entrada en vigor del reglament.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Comissió Europea: impulsar la cooperació policial transfronterera per millorar la seguretat

Notes de seguretatDeixa un comentari

La Comissió Europea ha proposat un Codi de cooperació policial de la Unió Europea per millorar la cooperació policial transfronterera entre tots els estats membres i oferir als agents de policia de la UE eines d’intercanvi d’informació més modernes.

Ja que una gran part dels delinqüents actuen a través de les fronteres, els agents de policia de la UE han de poder col·laborar de forma ràpida i eficient. El Codi de cooperació policial, que abraça una Recomanació sobre la cooperació policial operativa i noves formes d’intercanvi d’informació, contribuirà a millorar les operacions transfrontereres, proporcionarà canals i terminis clars per a l’intercanvi d’informació i concedirà a l’Europol un paper més important.

A més, les normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de determinades categories de dades ajudaran a establir vincles entre delictes en tota la UE de manera molt més eficaç. Això contribuirà a evitar les llacunes d’informació, a impulsar la prevenció, detecció i investigació de delictes a la UE i a fomentar la seguretat per a tothom a Europa.

Entre les mesures proposades cal esmentar:

  • Una Recomanació sobre la cooperació policial operativa, que estableix normes comunes sobre la cooperació entre els agents de policia que participen en patrulles conjuntes i que actuen en el territori d’un altre estat membre. Això abraça una llista comuna de delictes pels quals són possibles les persecucions transfrontereres en calent i eines de missatgeria segures perquè els agents de policia es comuniquin amb els seus homòlegs quan realitzin operacions en altres països de la UE.
  • Noves normes sobre l’intercanvi d’informació entre les autoritats policials dels estats membres: els agents de policia d’un estat membre han de tenir un accés equivalent a la informació de què disposen els seus col·legues d’un altre estat membre, en les mateixes condicions. Els estats membres han d’establir un punt de contacte únic, operatiu les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, dotat de personal adequat i que funcioni com a “finestreta única” per a l’intercanvi d’informació amb altres països de la UE. La informació sol·licitada haurà d’estar disponible en el termini de vuit hores (per a casos urgents) i de set dies com a màxim. L’Aplicació de la Xarxa d’Intercanvi Segur d’Informació (SIENA), gestionada per l’Europol, s’ha de convertir en el canal de comunicació per defecte.
  • Normes revisades sobre l’intercanvi automatitzat de dades per a la cooperació policial en el marc de la Decisió Prüm, a fi de millorar, facilitar i agilitzar l’intercanvi de dades i contribuir a identificar els delinqüents. Això abraça la suma d’imatges facials de delinqüents sospitosos i condemnats i registres policials a l’intercanvi automatitzat de dades i la introducció d’un encaminador central al qual es puguin connectar les bases de dades nacionals, en comptes de multitud de connexions entre cada base de dades nacional. L’Europol també podrà donar suport als estats membres de manera més eficient mitjançant l’estudi de les dades de països no pertanyents a la UE amb les bases de dades dels estats membres, i ajudar així a identificar els delinqüents coneguts en països tercers.

Properes etapes:

Correspon ara al Parlament Europeu i al Consell examinar i adoptar la Proposta de directiva relativa a l’intercanvi d’informació i el Reglament sobre l’intercanvi automatitzat de dades. La Proposta de recomanació del Consell sobre la cooperació policial operativa ha de debatre-la i adoptar-la ara el Consell, prèvia consulta al Parlament Europeu. La Recomanació serviria aleshores de base perquè tots els estats membres actualitzin els seus acords nacionals o bilaterals vigents.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Una estratègia innovadora per reduir la violència a Chicago

Notes de seguretatDeixa un comentari

Grounds-or-PeaceGrounds for Peace és el resultat directe d’un esforç innovador fet a Chicago per reduir la violència, tot lluitant contra les armes i arreglant els espais públics on és probable que es generin algunes problemàtiques. Els líders de la ciutat han reforçat la despesa en l’ordenació de carrers, solars buits i línies de transport públic, la qual cosa ha posat Chicago a l’avantguarda d’un moviment emergent per aprofitar les iniciatives d’embelliment dels barris com a recepta per fer front al tipus de violència que ha castigat la vida diària a la ciutat. Només aquest any, Chicago ha destinat 7,4 milions de dòlars a programes de desenvolupament de mà d’obra que posen persones d’alt risc a treballar en zones verdes i en barris amb altes taxes de delictes.

El nou programa en marxa a Chicago té la intenció de convertir enguany 50 solars buits en jardins de les zones sud i oest de la ciutat.

El programa té el suport del món acadèmic, que ha estudiat com la violència i la criminalitat solen anar plegades. Els investigadors creuen que una de les raons per les quals disminueix l’ús dels espais exteriors per part dels residents és la deixadesa i l’abandonament d’aquests espais. Els criminals, alhora, tenen més tendència a utilitzar aquests espais per dur a terme activitats il·lícites, ja que creuen que és probable que ningú hi intervingui. A mesura que l’espai queda a mans dels criminals, els residents en fugen, la qual cosa condueix a un augment de l’empoderament i dels delictes.

Esforços semblants de millora han sorgit a centenars de ciutats i pobles de tot el país, com a mostra del que un expert va anomenar “l’estratègia de propietat desocupada més significativa” sorgida en l’última dècada, en un moment en què els governs locals lluitaven contra la Gran Recessió i la crisi dels desnonaments. Normalment, aquests programes s’han entès com un mecanisme per impulsar el creixement econòmic, millorar la qualitat de vida dels residents i solucionar els problemes generals de seguretat pública.

En un experiment, els investigadors van comprovar que les agressions amb armes van disminuir un 29% a les zones més pobres que envoltaven solars buits un any i mig després que es netegessin, classifiquessin o tractessin d’una altra manera mitjançant una col·laboració publicoprivada a Filadèlfia. Els autors de l’estudi van concloure que es tractava dels mateixos tractaments aplicats als solars buits de tota la ciutat. A Filadèlfia es podia preveure registrar fins a 350 trets d’arma menys cada any.

Aquestes dades reflecteixen les d’un altre estudi publicat a l’agost, en el qual els investigadors van informar que l’esforç per enderrocar edificis buits i abandonats a Detroit estava associat a una reducció de l’11% en els assalts amb armes.

Els parcs poden ajudar les ciutats a combatre la delinqüència?
És important destacar que cap dels dos estudis va revelar que la violència es desplacés a altres barris.

Alan Mallach, un membre del Centre for Community Progress que ha escrit molt sobre el creixement de les propietats desocupades als Estats Units, va dir que l’embelliment dels solars ha d’anar acompanyat de serveis socials i programes comunitaris que augmentin el compromís de la comunitat i elevin els residents en l’escala socioeconòmica.

Els residents, en particular els que senten que les seves comunitats han estat descuidades pel govern local, poden mirar els programes de millora amb recel i ser reticents a implicar-s’hi, segons expliquen els experts. Aquest problema es va tractar recentment a Detroit, ciutat que es va implicar en una iniciativa massiva de plantació d’arbres només per obtenir un impuls per part dels residents que no estaven contents pel fet de no haver participat en el procés de planificació des del principi.

https://www.thetrace.org/2019/09/chicago-gun-violence-beautification-program/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol i Frontex reforcen la cooperació per fer front a la delinqüència transfronterera

Notes de seguretatDeixa un comentari

Europol i Frontex  -l’Agència Europea de la Guàrdia Costanera i de Fronteres-, intensifiquen la seva cooperació per enfortir l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. En una trobada conjunta a La Haia, els òrgans de gestió d’ambdues agències van acordar ampliar l’intercanvi d’informació entre elles per reforçar la seva lluita conjunta contra el terrorisme i el delicte transfronterer.

La millora de la cooperació s’ha establert en una declaració de principis per a la col·laboració, signada pels directors executius de les dues agències. Les bases de dades i les investigacions penals d’Europol es reforçaran amb la informació recollida per Frontex durant les activitats operatives. La informació d’Europol facilitarà una gestió encara més eficient de les fronteres externes de la UE i una acció basada en la intel·ligència dirigida contra grups delictius transfronterers i terroristes.

D’aquesta manera, Europol i Frontex treballaran plegades per unes fronteres externes de la UE més segures i implementant polítiques comunes en la lluita contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.

Fins ara, Europol i Frontex ja aplegaven sinergies en casos com el del contraban de migrants, el tràfic d’armes, el tràfic de drogues i el terrorisme. Ara aquest treball conjunt s’ampliarà a un espai comú.

La col·laboració se centra a identificar capacitats i coneixements complementaris d’Europol i Frontex i a millorar la cooperació sobre el terreny. Les dues agències crearan un suport operatiu conjunt i, si és possible, establiran procediments comuns. Frontex compartirà informació recopilada a les fronteres externes amb el centre d’informació criminal d’Europol. Aquest intercanvi estructural d’informació entre les dues agències millorarà el treball dels guàrdies fronterers i donarà suport a les investigacions.

Els esforços d’ambdues agències en els camps de la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies també estaran coordinats estretament, per exemple, per a la introducció del sistema europeu d’informació i autorització de viatges (ETIAS). Frontex i Europol també tenen previst celebrar reunions anuals de direcció executiva i dels oficials d’enllaç d’intercanvi.

A més, les dues agències coordinaran activitats externes, incloent-hi contactes amb socis externs, i compartiran informació sobre els principals desenvolupaments estratègics. Frontex i Europol treballaran conjuntament desenvolupant activitats de formació i planejaran introduir programes d’intercanvi per al personal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La cooperació en seguretat entre la UE i el Regne Unit després del Brexit

Notes de seguretatDeixa un comentari

brexitUn dels quatre objectius globals del govern britànic en les negociacions del procés del Brexit és mantenir els forts vincles de cooperació que actualment existeixen entre el Regne Unit i la Unió Europea. Per tal d’emmarcar el debat parlamentari sobre aquest tema, la Cambra dels Lords del Regne Unit va publicar a mitjan desembre un informe sobre les relacions futures entre aquest país i la Unió Europea en matèria de seguretat després del Brexit.

A l’informe s’examinen les principals eines i institucions en què es basa aquesta cooperació: Europol i Eurojust, la compartició de dades en matèria policial i les eines de justícia penal.

Hi ha tres motius principals pels quals l’enfocament de les negociacions és optimista. D’una banda, totes dues parts tenen un gran interès que no es redueixin els nivells de seguretat dels ciutadans britànics i de la Unió Europea. D’altra banda, hi ha precedents de participació en institucions europees de països no membres de la Unió o d’accés a sistemes de dades de països no membres dels acords Schengen. Finalment, en els casos en què no hi ha precedents, tant la Cambra dels Lords com el govern del Regne Unit consideren que l’experiència prèvia i la participació que el seu país ha tingut fins ara a la UE poden afavorir aconseguir els acords.

No obstant això, recorden que les negociacions no han de ser fàcils i que hi ha el risc que els nous acords comportin una situació per sota del nivell òptim aconseguit pels acords actuals. També es planteja que pot haver-hi una tensió entre dos dels objectius globals del govern britànic en el procés de sortida de la UE, el ja esmentat de mantenir els forts vincles de cooperació en matèria de seguretat i el de recuperar el control legislatiu per part de Westminster. Davant d’aquest problema, el punt de vista de la Cambra dels Lords és posar per davant la seguretat dels ciutadans del Regne Unit, i recorda declaracions del govern de 2014 en aquest sentit.

Un dels inconvenients que es plantegen és el buit operacional que es pot produir en el període transitori entre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’entrada en vigor dels nous acords. En aquest sentit, es posa sobre la taula que la UE va signar acords bilaterals en matèria d’extradició amb unes condicions similars a les de l’Ordre Europea de Detenció, però que més de 10 anys després d’aquesta signatura els acords encara no han entrat en vigor.

L’informe reconeix que s’ha limitat a les mesures més rellevants i que aquestes formen part d’una xarxa complexa d’acords i mesures que fan difícil tractar de manera compartimentada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français