Una estratègia innovadora per reduir la violència a Chicago

Grounds-or-PeaceGrounds for Peace és el resultat directe d’un esforç innovador fet a Chicago per reduir la violència, tot lluitant contra les armes i arreglant els espais públics on és probable que es generin algunes problemàtiques. Els líders de la ciutat han reforçat la despesa en l’ordenació de carrers, solars buits i línies de transport públic, la qual cosa ha posat Chicago a l’avantguarda d’un moviment emergent per aprofitar les iniciatives d’embelliment dels barris com a recepta per fer front al tipus de violència que ha castigat la vida diària a la ciutat. Només aquest any, Chicago ha destinat 7,4 milions de dòlars a programes de desenvolupament de mà d’obra que posen persones d’alt risc a treballar en zones verdes i en barris amb altes taxes de delictes.

El nou programa en marxa a Chicago té la intenció de convertir enguany 50 solars buits en jardins de les zones sud i oest de la ciutat.

El programa té el suport del món acadèmic, que ha estudiat com la violència i la criminalitat solen anar plegades. Els investigadors creuen que una de les raons per les quals disminueix l’ús dels espais exteriors per part dels residents és la deixadesa i l’abandonament d’aquests espais. Els criminals, alhora, tenen més tendència a utilitzar aquests espais per dur a terme activitats il·lícites, ja que creuen que és probable que ningú hi intervingui. A mesura que l’espai queda a mans dels criminals, els residents en fugen, la qual cosa condueix a un augment de l’empoderament i dels delictes.

Esforços semblants de millora han sorgit a centenars de ciutats i pobles de tot el país, com a mostra del que un expert va anomenar “l’estratègia de propietat desocupada més significativa” sorgida en l’última dècada, en un moment en què els governs locals lluitaven contra la Gran Recessió i la crisi dels desnonaments. Normalment, aquests programes s’han entès com un mecanisme per impulsar el creixement econòmic, millorar la qualitat de vida dels residents i solucionar els problemes generals de seguretat pública.

En un experiment, els investigadors van comprovar que les agressions amb armes van disminuir un 29% a les zones més pobres que envoltaven solars buits un any i mig després que es netegessin, classifiquessin o tractessin d’una altra manera mitjançant una col·laboració publicoprivada a Filadèlfia. Els autors de l’estudi van concloure que es tractava dels mateixos tractaments aplicats als solars buits de tota la ciutat. A Filadèlfia es podia preveure registrar fins a 350 trets d’arma menys cada any.

Aquestes dades reflecteixen les d’un altre estudi publicat a l’agost, en el qual els investigadors van informar que l’esforç per enderrocar edificis buits i abandonats a Detroit estava associat a una reducció de l’11% en els assalts amb armes.

Els parcs poden ajudar les ciutats a combatre la delinqüència?
És important destacar que cap dels dos estudis va revelar que la violència es desplacés a altres barris.

Alan Mallach, un membre del Centre for Community Progress que ha escrit molt sobre el creixement de les propietats desocupades als Estats Units, va dir que l’embelliment dels solars ha d’anar acompanyat de serveis socials i programes comunitaris que augmentin el compromís de la comunitat i elevin els residents en l’escala socioeconòmica.

Els residents, en particular els que senten que les seves comunitats han estat descuidades pel govern local, poden mirar els programes de millora amb recel i ser reticents a implicar-s’hi, segons expliquen els experts. Aquest problema es va tractar recentment a Detroit, ciutat que es va implicar en una iniciativa massiva de plantació d’arbres només per obtenir un impuls per part dels residents que no estaven contents pel fet de no haver participat en el procés de planificació des del principi.

https://www.thetrace.org/2019/09/chicago-gun-violence-beautification-program/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Europol i Frontex reforcen la cooperació per fer front a la delinqüència transfronterera

Europol i Frontex  -l’Agència Europea de la Guàrdia Costanera i de Fronteres-, intensifiquen la seva cooperació per enfortir l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. En una trobada conjunta a La Haia, els òrgans de gestió d’ambdues agències van acordar ampliar l’intercanvi d’informació entre elles per reforçar la seva lluita conjunta contra el terrorisme i el delicte transfronterer.

La millora de la cooperació s’ha establert en una declaració de principis per a la col·laboració, signada pels directors executius de les dues agències. Les bases de dades i les investigacions penals d’Europol es reforçaran amb la informació recollida per Frontex durant les activitats operatives. La informació d’Europol facilitarà una gestió encara més eficient de les fronteres externes de la UE i una acció basada en la intel·ligència dirigida contra grups delictius transfronterers i terroristes.

D’aquesta manera, Europol i Frontex treballaran plegades per unes fronteres externes de la UE més segures i implementant polítiques comunes en la lluita contra la delinqüència organitzada o el terrorisme.

Fins ara, Europol i Frontex ja aplegaven sinergies en casos com el del contraban de migrants, el tràfic d’armes, el tràfic de drogues i el terrorisme. Ara aquest treball conjunt s’ampliarà a un espai comú.

La col·laboració se centra a identificar capacitats i coneixements complementaris d’Europol i Frontex i a millorar la cooperació sobre el terreny. Les dues agències crearan un suport operatiu conjunt i, si és possible, establiran procediments comuns. Frontex compartirà informació recopilada a les fronteres externes amb el centre d’informació criminal d’Europol. Aquest intercanvi estructural d’informació entre les dues agències millorarà el treball dels guàrdies fronterers i donarà suport a les investigacions.

Els esforços d’ambdues agències en els camps de la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies també estaran coordinats estretament, per exemple, per a la introducció del sistema europeu d’informació i autorització de viatges (ETIAS). Frontex i Europol també tenen previst celebrar reunions anuals de direcció executiva i dels oficials d’enllaç d’intercanvi.

A més, les dues agències coordinaran activitats externes, incloent-hi contactes amb socis externs, i compartiran informació sobre els principals desenvolupaments estratègics. Frontex i Europol treballaran conjuntament desenvolupant activitats de formació i planejaran introduir programes d’intercanvi per al personal.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La cooperació en seguretat entre la UE i el Regne Unit després del Brexit

brexitUn dels quatre objectius globals del govern britànic en les negociacions del procés del Brexit és mantenir els forts vincles de cooperació que actualment existeixen entre el Regne Unit i la Unió Europea. Per tal d’emmarcar el debat parlamentari sobre aquest tema, la Cambra dels Lords del Regne Unit va publicar a mitjan desembre un informe sobre les relacions futures entre aquest país i la Unió Europea en matèria de seguretat després del Brexit.

A l’informe s’examinen les principals eines i institucions en què es basa aquesta cooperació: Europol i Eurojust, la compartició de dades en matèria policial i les eines de justícia penal.

Hi ha tres motius principals pels quals l’enfocament de les negociacions és optimista. D’una banda, totes dues parts tenen un gran interès que no es redueixin els nivells de seguretat dels ciutadans britànics i de la Unió Europea. D’altra banda, hi ha precedents de participació en institucions europees de països no membres de la Unió o d’accés a sistemes de dades de països no membres dels acords Schengen. Finalment, en els casos en què no hi ha precedents, tant la Cambra dels Lords com el govern del Regne Unit consideren que l’experiència prèvia i la participació que el seu país ha tingut fins ara a la UE poden afavorir aconseguir els acords.

No obstant això, recorden que les negociacions no han de ser fàcils i que hi ha el risc que els nous acords comportin una situació per sota del nivell òptim aconseguit pels acords actuals. També es planteja que pot haver-hi una tensió entre dos dels objectius globals del govern britànic en el procés de sortida de la UE, el ja esmentat de mantenir els forts vincles de cooperació en matèria de seguretat i el de recuperar el control legislatiu per part de Westminster. Davant d’aquest problema, el punt de vista de la Cambra dels Lords és posar per davant la seguretat dels ciutadans del Regne Unit, i recorda declaracions del govern de 2014 en aquest sentit.

Un dels inconvenients que es plantegen és el buit operacional que es pot produir en el període transitori entre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i l’entrada en vigor dels nous acords. En aquest sentit, es posa sobre la taula que la UE va signar acords bilaterals en matèria d’extradició amb unes condicions similars a les de l’Ordre Europea de Detenció, però que més de 10 anys després d’aquesta signatura els acords encara no han entrat en vigor.

L’informe reconeix que s’ha limitat a les mesures més rellevants i que aquestes formen part d’una xarxa complexa d’acords i mesures que fan difícil tractar de manera compartimentada.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français