Informe de riscos globals del Fòrum Econòmic Mundial

Durant l’any 2020, el risc d’una pandèmia mundial es va fer realitat. Segons diverses enquestes realitzades per governs i empreses, els danys causats durant l’últim any són molt greus i importants en tots els àmbits de la societat.

És en aquest context que es publica la 16a edició de l’Informe de riscos globals 2021 del Fòrum Econòmic Mundial. L’anàlisi se centra en els riscos i les conseqüències d’ampliar les desigualtats i la fragmentació social. En alguns casos, les disparitats en els resultats de la salut, la tecnologia o les oportunitats de la mà d’obra són el resultat directe de la dinàmica creada per la pandèmia. En d’altres, les divisions socials ja presents s’han ampliat i han debilitat les xarxes de seguretat i les estructures econòmiques fora mesura.

Caldria reduir les distàncies actuals, depenent de les accions realitzades arran de la pandèmia de la COVID-19 per reconstruir cap a un futur inclusiu i accessible. La inacció sobre les desigualtats econòmiques i la divisió social poden continuar amb l’acció contra el canvi climàtic, amenaça encara existent per a la humanitat.

Es manifesta també una fragmentació social creixent a través de riscos persistents i emergents, augment de l’atur, ampliació de l’esquerda digital i desencís entre els joves, que pot tenir greus conseqüències en una era de mala conjuntura econòmica i de riscos ambientals, geopolítics i tecnològics.

El cost humà i econòmic immediat de la pandèmia de la COVID-19 és molt greu. Amenaça de reduir els anys de progrés i de disminució de la pobresa i la desigualtat, i per avançar, afeblir la cohesió social i la cooperació global. Les interaccions i els canvis bruscos en els mercats podrien conduir a conseqüències terribles i oportunitats perdudes per a gran part de la població mundial. El malestar social, la fragmentació política i les tensions geopolítiques configuraran l’eficàcia de la nostra resposta a les altres amenaces clau de la propera dècada: ciberatacs, armes de destrucció massiva i, sobretot, el canvi climàtic.

A l’Informe de riscos globals 2021 es comparteixen els resultats de la darrera enquesta de percepció de riscos globals, seguits de l’anàlisi del creixement econòmic i social, divisions industrials, les seves interconnexions i implicacions en la nostra capacitat per resoldre els principals riscos mundials que requereixen cohesió social i cooperació global.

L’informe finalitza amb propostes de millora, de resiliència, extreta de les lliçons de la pandèmia i de l’anàlisi de riscos històrics.

Entre els riscos amb més probabilitat dels següents deu anys es troben els meteorològics extrems, el fracàs de l’acció climàtica i els danys ambientals causats pels humans, així com la desigualtat digital i el fracàs de la ciberseguretat.

Entre els riscos de més impacte per a la propera dècada, l’informe destaca les malalties infeccioses –situa la Xina en primer lloc–, seguides del fracàs de l’acció climàtica i d’altres riscos ambientals, com també les armes de destrucció massiva, crisis de subsistència o crisis de deute.

Finalment, també inclouen crisis d’ocupació i mitjans de subsistència, desencís generalitzat dels joves, desigualtat digital, estancament econòmic, danys ambientals causats per l’home, erosió de la cohesió social i atacs terroristes.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La UE lluita contra les amenaces híbrides

La Unió Europea ha d’afrontar greus amenaces, com la radicalització violenta, els atacs químics, els ciberatacs o les campanyes de desinformació. Totes tenen com a comú denominador desestabilitzar i posar en perill la nostra societat, però també minar els valors fonamentals de la UE.

Les amenaces híbrides són aquelles activitats, militars o no, que utilitzen mitjans més o menys convencionals i que provenen d’actors estatals o aliens a l’Estat amb la pretensió d’aconseguir uns objectius polítics específics. Són multidimensionals, combinen mesures coercitives i subversives tot utilitzant eines i tàctiques de diferent tipus. Aquestes amenaces s’orienten a les vulnerabilitats crítiques i pretenen crear confusió per dificultar una presa de decisions eficaç.

Els atacs híbrids poden adoptar formes diferents. Els ciberatacs a sistemes crítics d’informació mitjançant la interrupció de serveis crítics, la debilitació de la confiança en les institucions governamentals i l’aprofundiment de les divisions socials en són alguns exemples. Les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears distribuïdes per mitjans no convencionals es consideren dins d’una categoria pròpia com a conseqüència del dany potencial que poden causar.

Davant d’aquesta situació, la UE ha de millorar la capacitat per detectar en una fase primerenca les activitats malicioses i ha d’augmentar la capacitat de resiliència de les infraestructures crítiques, de les societats i de les institucions. La lluita contra les amenaces híbrides requereix l’acció ferma dels estats membres, així com l’estreta col·laboració amb els països socis i l’OTAN. Tot això resulta fonamental per millorar la capacitat de resistència i de recuperació davant dels atacs.

L’any 2015 es van identificar 22 àrees d’actuació, que abasten des de la sensibilització fins al foment de la resiliència. Algunes d’aquestes actuacions van ser les següents:

  • Crear un organisme que reculli informació i intel·ligència dels estats membres per informar els responsables de la presa de decisions.
  • Crear a Hèlsinki un Centre Europeu d’Excel·lència contra les amenaces híbrides per a la recerca i l’anàlisi que formi els estats de la UE i els aliats de l’OTAN.
  • Realitzar una comunicació estratègica i proactiva i fer el seguiment dels mitjans de comunicació per contrarestar les notícies falses.
  • Incrementar la resiliència en el sector energètic tot diversificant les fonts i rutes energètiques i promoure estàndards de seguretat.
  • Preparar simulacres de protecció civil per avaluar el grau de preparació en situacions de crisi.
  • Fer un abordatge de la desinformació en línia per a una internet més segura, prevenir les interferències a les eleccions i proporcionar una millor informació de la UE i de les seves polítiques.

Alguns reptes pendents apunten cap a la necessitat de millorar la detecció primerenca de les amenaces híbrides i incrementar les mesures contra les campanyes de desinformació; detectar activitats malicioses i el seu origen dins o fora de la UE, i comprendre la vinculació entre esdeveniments aparentment no relacionats. També cal millorar la preparació davant d’atacs químics, biològics, radiològics i nuclears, així com reforçar les mesures de ciberseguretat i contraintel·ligència.

Enllaços d’interès:

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

 

Mesures per controlar l’augment de delictes i amenaces a l’espai aeri comesos amb drons

17_dronesQuan l’any 2013 un dron es va posar sobre l’escenari durant una conferència de la cancellera alemanya Angela Merkel, l’incident va concloure com un fet anecdòtic. Però des de llavors ha augmentat el nombre de casos i delictes registrats relacionats amb l’ús d’aquests artefactes, molts dels quals han estat àmpliament mediatitzats: el 2014, un dron va sobrevolar set centrals nuclears franceses; l’abril del 2015, un dron va aterrar a l’oficina del primer ministre japonès; l’octubre del 2015, un dron es va estavellar prop del monument de la Casablanca, i el juliol passat, un avió de la companyia Lufthansa amb 108 passatgers a bord es va veure obligat a modificar la seva ruta per no col·lidir amb un dron.

Ha estat el 2015 quan les estadístiques han mostrat un augment molt destacable en l’ús de drons a molts països europeus i sobretot als Estats Units, on 28 d’un total de 241 denúncies relatives a drons estan relacionades amb pilots que van haver de maniobrar per evitar un xoc.

El cas del Regne Unit resulta força il·lustratiu del creixement de les dades. La Thames Valley Police va registrar un augment de 21 incidents el 2014 i de 80 el 2015; la Metropolitan Police de Londres, un augment d’1 cas delictiu el 2014 i de 21 el 2015, i la Greater Manchester Police, els primers 58 incidents el 2015. Segons Scotland Yard, alguns dels crims relacionats amb drons al país inclouen delictes sexuals i transport de drogues a una presó.

Com a conseqüència d’aquests fets, diversos països, com ara Espanya, França, Alemanya o el mateix Regne Unit, han intensificat la regulació d’ús de drons, augmentant les distàncies de seguretat o controlant el pes i l’altitud permesa.

Altres mesures, en el cas dels Estats Units, han inclòs l’acord signat el setembre del 2015 entre l’Administració Federal d’Aviació (FAA) i l’empresa California Analysis Center, Inc. (CACI) per desenvolupar una tecnologia que permeti monitoritzar la connexió entre un dron i la persona que l’opera. La mateixa FAA afirma rebre prop de 100 queixes mensuals de pilots que albiren artefactes volant prop d’aeroports o a l’espai aeri en què els drons no tenen permès transitar.

En un esforç per prevenir riscos i combatre possibles incidents, la policia dels Països Baixos ha fet públic un vídeo, fruit de la col·laboració amb la companyia Guard From Above, en què aus rapinyaires intercepten drons, procediment que es valora com un dels possibles mecanismes per controlar les amenaces.

Per a més informació sobre l’acord de la FAA amb CACI podeu consultar el comunicat oficial.

També podeu consultar l’Informe de 2005 de la Metropolitan Police de Londres respecte als drons.

I si voleu més informació sobre la companyia que ofereix el servei d’ensinistrament d’aus per capturar drons, Guard From Above, podeu visitar-ne el web.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français