Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències: cap a la gestió transversal de la seguretat

El Parlament valencià acaba d’aprovar la llei de creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. Tot i que l’Agència ja estava funcionant a la pràctica, la nova llei la crea formalment com a organisme autònom adscrit al departament del Consell amb competències en matèria de seguretat i gestió de les emergències (actualment, al de Justícia) i n’estableix el règim jurídic de manera completa.

La nova agència té com a finalitat dur a terme una resposta eficaç i eficient als reptes de la seguretat, d’una manera integrada. Pretén una participació i assumpció de responsabilitats més gran de tots els actors i també més participació de la ciutadania.

D’una banda, l’Agència assumirà las competències de la Generalitat en matèria de policia:

  1. Pel que fa a les policies locals, la coordinació amb totes les funcions que inclou:[1] criteris bàsics de l’organització, formació,[2] dotació i actuació.
  2. Pel que fa a la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia: la direcció, la gestió, el personal i les actuacions. En aquest punt, s’hi inclou l’obligació d’estudiar el disseny d’una policia autonòmica depenent del Consell (que el preàmbul de la llei insinua, a partir de les policies locals existents).

D’altra banda, totes les competències en matèria de protecció civil, emergències, incendis i salvaments, on cal incloure:

  1. La direcció de les polítiques de la Generalitat en els àmbits esmentats
  2. La selecció, formació i gestió dels seus membres (inclosos els voluntaris)
  3. Les competències en matèria de seguretat nuclear
  4. La realització dels mapes de riscos (anàlisis de vulnerabilitat) i la planificació en matèria de protecció civil
  5. La gestió del servei 112
  6. El foment de l’autoprotecció dels ciutadans

Per tal de possibilitar la gestió d’un ventall tan gran de competències, en l’exercici de les quals han de participar actors molt diversos, la llei estableix dos òrgans bàsics de direcció:

  1. El Consell de Direcció, com a òrgan deliberant i decisori, presidit per la consellera i amb participació de nombrosos departaments de la Generalitat (Presidència, Hisenda, Sanitat, Territori, Tecnologia i Informació, Energia, Prevenció de Riscos Laborals, Educació i, òbviament, Seguretat i Justícia). Hi formen part també el delegat del Govern de l’Estat, el cap de la Unitat Adscrita del Cos Nacional de Policia, els caps de les policies locals de les tres capitals de província i els representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
  2. La Direcció, com a òrgan executiu, exercida per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de seguretat i emergències.

A més, es preveuen diversos òrgans de participació adscrits, entre els quals cal destacar l’Observatori de la Seguretat de la Comunitat Valenciana. Aquest òrgan va ser creat anys enrere com un òrgan consultiu i deliberant, d’anàlisi, estudi, assessorament i prospectiva en matèries relacionades amb la seguretat. Hi estan representats l’administració local, l’autonòmica, els ens locals, els cossos de policia, la seguretat privada, les universitats públiques valencianes i el poder judicial. Altres òrgans de participació adscrits són la Comissió de Coordinació de Policies Locals, la de Protecció Civil i d’Emergències, i la de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extensió d’Incendis i Salvaments.

[1] Per això s’hi adscriu el Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat.

[2] Per això s’hi adscriu l’Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (IVASPE), que és la institució encarregada de dur a terme la formació en matèria de policia, protecció civil i prevenció d’incendis.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

La Comunidad Valenciana avanza en la construcción de un sistema de policía

València

La publicación el pasado mes de febrero de la Ley de la Agencia Valenciana de Seguridad y Respuesta a las Emergencias ya indicaba una apuesta por la construcción de un sistema integrado de seguridad que superara los compartimentos estancos tradicionales (policía, bomberos, protección civil…).[1] Recientemente la Generalitat Valenciana ha dado un paso más en esta construcción sistémica en el ámbito de la policía con la aprobación de la Ley 17/2017, de 13 de diciembre, de coordinación de policías locales de la Comunidad Valenciana.[2] Este texto introduce varios mecanismos que intentan construir un sistema a partir de las policías locales existentes (y en algunos casos, incluyendo al resto de policías que actúan en su territorio).

Así, por ejemplo, entre las funciones que integran la competencia de coordinación de las policías locales incluye el establecimiento de una red de transmisiones que no solo enlace los diferentes cuerpos de policía local, sino que permita también el acceso a las bases de datos en materia de seguridad desarrolladas por el Ministerio del Interior; el establecimiento de un sistema de información recíproca entre los diferentes cuerpos de policía local; el impulso de la coordinación y la colaboración interadministrativa para la mejora de la prestación de los servicios de seguridad pública en ámbitos supramunicipales o de servicios mancomunados, así como el diseño de un plan territorial de seguridad local, funciones todas ellas que están pensadas para facilitar la actuación sistémica y coherente de los cuerpos de policía.

Además, prevé distintos órganos que tienen que contribuir a la homogeneidad y la coordinación, entre los cuales:

a) El Instituto Valenciano de Seguridad y Emergencias, que, por ejemplo, realizará convocatorias anuales de pruebas físicas y psicotécnicas para el acceso a las policías locales, que tendrán una validez de dos años. Así, todas aquellas personas que quieran presentarse a las convocatorias de plazas de policía local tendrán que superar esta “fase previa”, que garantizará que todos los candidatos cumplan exactamente los mismos requisitos.

b) El Observatorio de Seguridad de la Comunidad Valenciana, como foro de debate, difusión y estudio de problemáticas de seguridad, del cual forman parte miembros tanto de las policías locales como la unidad adscrita, del CNP, la Guardia Civil y del colegio de criminólogos.

c) El Comité de Asuntos Internos, que tiene entre sus funciones colaborar con las policías locales en el control de la legalidad de sus agentes.

d) Consejos supramunicipales de coordinación de las policías locales.

e) Promoción de los miembros de las policías locales en otros cuerpos de la comunidad diferentes al suyo, obligando a la reserva de plazas para esta movilidad.

f) Obligatoriedad de que las policías locales dispongan de recursos materiales y humanos suficientes para su autorización y puesta en marcha.

g) Acuerdos intermunicipales para reforzar los cuerpos de policía que, de manera temporal, lo necesiten.

Finalmente, como novedades destacables, la Ley opta por una estructura organizativa de las policías más plana (entre dos y seis categorías dependiendo del número de habitantes del municipio), explicita la posibilidad de encargar instrucción de expedientes (en caso de faltas graves y muy graves) a funcionarios de otras policías locales, regula la segunda actividad de manera detallada y promueve activamente la igualdad de género a todos los niveles, ya que obliga a aquellas policías que tengan menos de un 40% de mujeres a reservar en las próximas convocatorias un 30% de las plazas para mujeres.

[1] Vid. http://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/?s=Ag%C3%A8ncia+Valenciana+de+Seguretat

[2] Vid. http://www.dogv.gva.es/datos/2017/12/15/pdf/2017_11424.pdf

_____

Aquest apunt en català / This post in English / Post en français