Tal com s’informava durant el mes de juny des de Policinginsight, la pàgina web especialitzada en l’àmbit de la seguretat, el doctorand de la Universitat de Waterloo Tandeep Sidhu exposa que la confiança de la societat canadenca en la seva policia disminueix progressivament.

Una de les causes principals segons l’investigador és la contínua militarització de la policia. Per exemple, els vehicles de les unitats de resposta tàctica policial que utilitzen els darrers equipaments d’alta tecnologia comparteixen tota mena de similituds amb els automòbils militars.

En aquesta línia, diversos investigadors policials consideren desproporcionat el creixent ús d’aquestes unitats tàctiques en incidents que es consideren rutinaris o habituals. Un exemple seria l’ús d’aquests equipaments en incidents que involucren persones amb problemes de salut mental. A finals del 2020, un resident jubilat a Mississauga va morir per trets de la policia en una crisi de salut mental. La intervenció va anar a càrrec de la Unitat Tàctica i de Rescat de la Policia Regional de Peel.

Cal puntualitzar que les interaccions de les unitats tàctiques i la ciutadania sovint acaben derivant en enfrontaments violents. Aquests equips basen les seves actuacions en armes de tipus militar, com rifles d’assalt, granades atordidores, ariets i altres equips especialitzats anàlegs als utilitzats pels militars.

Segons la investigació de Sidhu, l’ETF –Emergency Task Force– de Toronto va començar a adoptar equipaments molt similars a les tropes d’infanteria de les Forces Armades del Canadà i de les forces especials nord-americanes a partir de l’any 2016. L’autor considera preocupant que les forces d’ordre públic, que han de ser garants de la preservació dels drets i de la vida de les persones, adoptin actituds i equipaments d’unitats especialitzades en lluitar en guerres.

Aquest increment de la militarització està comportant que les unitats policials utilitzin cada cop més la tecnologia i les tàctiques militars sobre la població civil. I és que les unitats tàctiques policials acostumen a participar en batudes nocturnes o de matinada, moments en què els familiars o els infants també són a les cases.

Tandeep Sidhu considera que no es poden subestimar els traumes provocats per les actuacions d’aquestes unitats policials en casos d’equivocacions de residències o de trobada amb persones que no estan involucrades en activitats delictives. Alguns ciutadans entrevistats pel doctorand denuncien haver patit malsons, insomni o estar en un estat d’hipervigilància constant.

Així doncs, equipar la policia com si fossin unitats militars, que tenen l’encàrrec de lluitar en guerres, soscava la confiança pública en la policia, malmet les mateixes comunitats a les quals la policia pretén servir i s’allunya dels models de policia basats en la comunitat.

En adoptar la tecnologia i les tàctiques militars, la policia tracta les ciutats i les comunitats com si fossin escenaris de guerra i tracta els civils com a enemics. El missatge implícit d’aquest equipament militaritzat és que la població civil és una amenaça i calen tàctiques de guerra per respondre-hi.

Igual que altres pràctiques policials, l’ús d’unitats tàctiques afecta de manera desproporcionada les persones racialitzades, les que viuen amb malalties mentals i les de comunitats econòmicament marginades.

També s’han desplegat oficials tàctics en resposta als moviments indígenes sobre eels drets de la terra. Això demostra com la policia es basa en respostes molt militaritzades en nombrosos contextos, no només en activitats criminals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français