Com a part del treball realitzat sota la presidència francesa per reformar i reforçar l’espai Schengen davant els nous reptes, el Consell Europeu ha adoptat un nou enfocament general sobre la reforma del codi de fronteres de Schengen.

Aquesta reforma:

• ofereix noves eines per combatre la instrumentalització dels fluxos migratoris: estableix un nou marc legal per a les mesures a les fronteres exteriors en cas de crisi sanitària, a partir de les lliçons apreses de l’experiència amb la pandèmia de la COVID-19;
• actualitza el marc legal per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors per tal de salvaguardar el principi de lliure circulació, alhora que respon a les amenaces persistents;
• introdueix mesures alternatives a aquests controls.

El text defineix la instrumentalització dels migrants com una situació en què un tercer país o un actor no estatal fomenta o facilita el moviment de nacionals de tercers països cap a les fronteres exteriors de la UE o cap a un estat membre per tal de desestabilitzar la UE o un estat membre. La reforma introdueix noves mesures per combatre aquest fenomen, com ara limitar el nombre de punts de pas a la frontera exterior o limitar-ne l’horari d’obertura, i intensificar la vigilància fronterera.

Mesures a les fronteres exteriors en cas de crisi sanitària

El text preveu la possible adopció ràpida de normes mínimes vinculants sobre restriccions temporals de viatge a les fronteres exteriors en cas d’amenaça per a la salut pública. Això reforçarà les eines actualment disponibles aplicades durant la pandèmia de la COVID-19, que s’han basat en recomanacions no vinculants.

El reglament d’execució vinculant que ha d’adoptar el Consell en aquestes situacions inclourà restriccions mínimes, amb la possibilitat que els estats membres apliquin restriccions més estrictes si les condicions ho exigeixen.

Reintroducció dels controls a les fronteres interiors

El text estableix procediments més estructurats per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors, amb garanties més fortes. Té en compte una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE que va confirmar el principi de llibertat de circulació dins de l’espai Schengen, alhora que especifica les condicions per a la reintroducció dels controls a les fronteres interiors. En aquest sentit, ofereix possibles respostes a les amenaces persistents a les polítiques públiques i la seguretat interna.

Si es confirma una necessitat continuada de controls a les fronteres interiors més enllà de dos anys i sis mesos, l’estat membre afectat haurà de notificar a la Comissió la seva intenció de prolongar encara més els controls de les fronteres interiors, i haurà de justificar-ho i especificar la data en què espera aixecar els controls. A continuació, la Comissió emetrà una recomanació, també relativa a aquesta data, i pel que fa als principis de necessitat i proporcionalitat, que l’estat membre haurà de tenir en compte.

Promoció de mesures alternatives

El text actualitza el codi de fronteres de Schengen proporcionant mesures alternatives als controls de les fronteres internes, en particular proposant un marc més eficaç per als controls policials a les regions frontereres dels estats membres.

Així mateix, el text introdueix un nou procediment per abordar els moviments no autoritzats de migrants irregulars dins de la UE. En el context d’un marc de cooperació bilateral basat en l’acció voluntària dels estats membres interessats, aquest mecanisme permetrà a un estat membre traslladar els nacionals de tercers països detinguts a la zona fronterera i que es troben il·legalment al seu territori a l’estat membre d’on han arribat, en el context de la cooperació policial transfronterera operativa.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français