Internet i les comunicacions digitals han canviat per sempre la nostra manera de viure, treballar i fer negocis. Aquests avenços tecnològics, sens dubte, han millorat molts aspectes de les nostres vides. Tanmateix, també han estat acceptats i aprofitats per delinqüents, terroristes i altres actors perillosos. Les lleis australianes han lluitat per seguir el ritme, creant reptes importants per a les agències que tinguin una necessitat legítima d’exercir poders de vigilància electrònica.
Les agències policials, inclosos els cossos d’anticorrupció, i l’Australian Security Intelligence Organisation (ASIO) requereixen de vegades d’accés a una informació específica.
L’objectiu d’aquesta reforma de vigilància electrònica és desenvolupar una nova llei única que:
- protegeixi millor la informació i les dades de les persones, fins i tot reflectint què vol dir comunicar-se al segle XXI;
- asseguri que les agències policials i l’ASIO tinguin els poders que necessiten per investigar delictes greus i amenaces a la seguretat;
- sigui transparent i utilitzable per a les agències operatives i els òrgans de supervisió, així com per a la indústria que hagi de complir les obligacions del marc;
- modernitzi i racionalitzi el més tecnològicament possible, mitjançant l’actualització de conceptes clau i identificant clarament les agències que poden sol·licitar l’accés a aquesta informació;
- contingui llindars adequats i controls sòlids, efectius i coherents, límits, salvaguardes i supervisió de l’ús d’aquests poders intrusius;
- protegeixi la comunitat de delictes i amenaces greus.
Sense accés a aquesta informació, les forces de l’ordre no podrien prevenir i perseguir les activitats delictives més greus, com ara els abusos sexuals infantils, el crim organitzat i la ciberdelinqüència. Per a l’ASIO, accedir a aquesta informació i a les dades és fonamental per protegir Austràlia de greus amenaces a la seguretat nacional, com ara el terrorisme o la ingerència estrangera en les institucions democràtiques australianes.
La protecció i l’accés a aquesta informació i a les dades es regeixen per una sèrie de lleis:
- la Llei de telecomunicacions (intercepció i accés) del 1979 (Llei TIA)
- la Llei de dispositius de vigilància del 2004 (Llei SD)
- parts de la Llei d’organització d’intel·ligència de seguretat d’Austràlia del 1979 (Llei ASIO)
- parts de la Llei de telecomunicacions del 1997 (Llei de telecomunicacions)
- parts discretes d’altres lleis de la Commonwealth i estatals i territorials.
Aquestes lleis protegeixen diversos tipus d’informació i dades de persones d’accés no autoritzat i només permeten que les agències governamentals accedeixin legalment a la informació i a les dades en circumstàncies limitades. Les lleis també exigeixen a les empreses propietàries de les telecomunicacions que proporcionin serveis per protegir aquesta informació i per ajudar les agències governamentals a accedir-hi en determinades circumstàncies.
El projecte de reforma té com a objectiu derogar la Llei TIA, la Llei SD i les parts rellevants de la Llei ASIO i substituir el mosaic actual de lleis per una única llei, racionalitzada i tecnològicament neutra.
El desenvolupament del nou marc serà la reforma més important d’Austràlia en lleis de seguretat nacional en més de quatre dècades. El nou marc es desenvoluparà en línia amb els principis i valors que subratllen la societat democràtica liberal australiana. Per tant, és fonamental que la política que sustenta el nou marc estigui informada per les opinions dels afectats, les parts interessades i la societat australiana.
Esta entrada en español / This post in English / Post en français