El president colombià, Ivan Duque, va sancionar el 25 de gener passat la Llei de seguretat ciutadana, una norma que va ser presentada després de les protestes de l’any 2021 i que considera com un triomf de la legalitat tot i haver estat motiu de controvèrsia, per tal com obre la porta a l’ús d’armes en defensa pròpia.

Aquesta és una de les principals crítiques que rep la llei, i és que obre la possibilitat a l’ús d’armes sempre que sigui en defensa pròpia contra una agressió injusta, sense que després hi hagi cap tipus de responsabilitat penal.

Segons explica el web dw.com, en un acte que es va desenvolupar a la Casa de Nariño i en el qual van estar presents diferents representants de l’Administració, el president va sancionar tres lleis emblemàtiques: un nou estatut disciplinari de la Policia Nacional, un estatut del patruller i una Llei de seguretat nacional. El Govern colombià considera que aquestes tres normes aporten principis com els drets humans, protegir la vida i defensar els béns de la ciutadania.

En concret, consideren que la Llei de seguretat ciutadana dona tranquil·litat a les persones, sobretot a la pagesia i l’empresariat, en tant que evitarà que ningú pugui sostreure’ls per la força la propietat, que només podria ser reclamada per una autoritat competent. Alhora, pel president es tracta d’una norma nova, precisa i que tanca esquerdes a la criminalitat.

Ministres com els de l’Interior –Daniel Palacios– o de Justícia –Wilson Ruiz– consideren que les lleis són anhelades i esperades, amb garantia de drets i llibertats i destinades a combatre la delinqüència i protegir els ciutadans.

A partir d’ara, els soldats i policies, segons el Govern, tindran una llei que els representa i amb un règim disciplinari que els permet estar protegits, però que els exigeix actuar amb excel·lència.

La Llei de seguretat ciutadana és qualificada per l’oposició com una iniciativa que criminalitza la protesta. Precisament, aquesta llei va ser presentada després de les manifestacions que es van produir a Colòmbia l’any 2021, que van començar a causa d’una proposta de reforma tributària i es van estendre prop de dos mesos, en els quals hi va haver informes sobre greus violacions dels drets humans, sobretot d’abús de la força policial, episodis de vandalisme i de civils armats que disparaven contra manifestants.

Una de les principals crítiques a la llei és que preveu la legítima defensa privilegiada quan la víctima es defensa contra qui entri de manera il·legal a casa seva o al seu vehicle.

A més, modifica el Codi penal per augmentar les penes per a qui cometi delictes contra integrants de les forces de seguretat o persones defensores dels drets humans, mentre que les penes per als que afectin les infraestructures destinades a seguretat ciutadana, transport massiu o instal·lacions militars o de policia seran de 48 a 144 mesos.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français