El reconeixement i la resposta de la policia als abusos per motius d’honor, els matrimonis forçats i la mutilació genital femenina, si bé estan carregats de bones intencions, normalment no tenen el suport adequat per a les víctimes.
Així ho descriu una investigació de Jennifer Holton, directora de Citizens in Policing, per a la policia de Wiltshire (Anglaterra), basada en la seva pròpia experiència i en la investigació sobre els problemes per subratllar els desafiaments clau i les oportunitats de canvi.
La investigació es va desenvolupar a través d’una revisió temàtica de les estadístiques i investigacions nacionals, així com el compromís dels professionals de primera línia de la regió sud-oest d’Anglaterra.
Holton rebutja que sobre l’assistència a cursos de capacitació o conferències o llegir investigacions que descobreixen que s’està treballant malament, no es parli o no es busqui com millorar-ho.
També documenta una sèrie de temes clau com, per exemple, el registre incorrecte de delictes. Els delictes com l’assetjament, la violació o l’agressió sovint es consideren de forma aïllada, i el qualificador d’abús basat en l’honor no es registra ni es reconeix. Per tant, és poc probable que s’arribi a un consens sobre aquest delicte si ni tan sols és reconegut. I sense estadístiques precises és quasi impossible aconseguir més finançament i desenvolupament en aquest àmbit.
En la investigació també s’observa que gairebé la meitat dels participants van dir que la seva agència tenia una persona designada per contactar per obtenir ajut relacionat amb abusos basats en l’honor, però la gran majoria va afegir que no sabia qui eren aquestes persones o com contactar-hi.
La disparitat en els informes es demostra, a més, en les estadístiques, sobretot les referides a la mutilació genital femenina. Segons les estadístiques del National Health Service de 2018-2019, 6.415 dones van anar a un centre d’atenció mèdica perquè tenien evidència d’algun cas, però els enjudiciaments exitosos d’aquest tipus de delictes segueixen essent d’una sola xifra.
L’any 2019 es van remetre 1.355 casos a la unitat de matrimonis forçats per al seu assessorament. El 64% d’aquests casos van ser denunciats per professionals, el 18% per víctimes i el 18% per amics i familiars de forma anònima.
La baixa proporció de casos remesos per les víctimes reforça l’important paper que hi tenen els professionals. Amb tot, ja que molts professionals no confien en denunciar-ho ells mateixos, el problema rau en el subregistre en múltiples fonts.
A més, el fet que la majoria de víctimes només ho revelen a algú en qui confien, normalment un amic proper o un familiar, fa augmentar aquesta responsabilitat sobre els professionals per detectar possibles senyals o símptomes.
Aquesta és l’única configuració garantida que una persona jove vulnerable en risc d’abusos per honor té per denunciar algú de manera segura i independent. Amb tot, Jennifer Holton subratlla com n’és d’incomprensible que s’eviti ensenyar sobre això a les escoles, que és el lloc on s’haurien de promoure debats sobre aquest tema.
Malgrat tot, també demostra que cap individu o organització és responsable: no hi ha una agència líder, ningú que assumeixi la responsabilitat i s’asseguri que es prenen les mesures. Aleshores, en comptes que tothom sigui responsable, resulta que ningú ho és.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français