Com millorar les actuacions de la policia amb persones amb discapacitat

La resposta de la policia a incidents o situacions en què participen persones amb discapacitat, ja sigui com a víctimes, autors o testimonis, és un tema sensible que ha generat disfuncions arreu del món. A Austràlia, la Comissió Reial sobre Violència, Abusos, Negligències i Explotació de Persones amb Discapacitat ha publicat, l’octubre del 2021, un informe d’investigació sobre aquesta casuística, elaborat per investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Sidney.

La investigació pretenia, entre altres objectius, aportar evidència tant d’aquest tipus d’actuacions a Austràlia com de les situacions de risc que se’n derivaven o de les possibles millores en la primera resposta a situacions d’emergència amb persones amb discapacitat.

A més d’una revisió de la literatura acadèmica (a Austràlia i en el context internacional), la investigació ha recollit dades sobre les polítiques i pràctiques policials, ha analitzat i estudiat casos concrets per conèixer les experiències de les persones amb discapacitat, veure els punts clau dels reptes i l’oportunitat de les respostes policials, i ha fet consultes amb representants de persones amb discapacitat i amb agents policials per examinar les experiències i punts de vista de les dues parts.

Pel que fa al coneixement acadèmic existent, destaca que la majoria de la investigació s’ha centrat en les experiències en què s’han criminalitzat persones amb alguna discapacitat mental o amb un desavantatge social complex. A més, la major part de la literatura conclou que les respostes de la policia a persones amb discapacitat sovint són profundament inadequades. Una de les principals mancances que troben és la capacitat de recollir dades fiables sobre persones amb discapacitat a les bases de dades de les policies australianes.

Quant a les experiències policials, s’han agrupat en nou àmbits per poder-les analitzar:

  • existència d’un pla d’acció o similar per a persones amb discapacitat;
  • recollida de dades de persones amb discapacitat;
  • existència d’interlocutors o persones d’enllaç;
  • mecanismes d’assessorament;
  • lideratge corporatiu;
  • informació accessible;
  • formació;
  • procediments d’actuació, i
  • altres experiències.

Els resultats mostren una gran diferència en com afronten les vuit jurisdiccions policials aquestes situacions, ja que només una (Victòria) comptava amb experiències en els nou àmbits, mentre que una altra (el Territori del Nord) no en complia cap.

Així mateix, les entrevistes amb representants de persones amb discapacitat han confirmat, de manera destacada, una consistència amb les troballes de la literatura acadèmica. A més dels factors relacionats amb les discapacitats de les persones, també emfatitzen la influència d’altres factors, com els socioeconòmics, culturals, de pobresa, desavantatge, discriminació, racisme i sexisme. Aquestes entrevistes, tot i que han mostrat molts exemples de pràctiques pobres o perjudicials, també han proporcionat exemples de bones pràctiques.

La principal conclusió de l’estudi, com s’ha comentat, és que “les respostes policials a persones amb discapacitat són, en general, inadequades, sovint perjudiquen el benestar de les persones amb discapacitat i poden impactar negativament i significativament en els seus drets en relació amb la justícia”. En destaquen dos factors concurrents com a causa que podrien ajudar a solucionar aquesta problemàtica. D’una banda, que han augmentat els casos en què s’utilitza la policia per donar resposta a problemes socials, encara que no sigui la resposta més adequada. De l’altra, la reducció pressupostària en serveis socials adequats per oferir aquesta resposta.

Per acabar, es proposen algunes línies de millora en dos àmbits, el de les polítiques (en la recollida i l’anàlisi de dades, en la resposta a persones amb discapacitat que han viscut una experiència de criminalització i respostes policials inefectives, entre d’altres) i el de les pràctiques concretes (com l’elaboració de pautes o procediments d’actuació per als agents de primera línia, o l’obligatorietat de comptar amb intermediaris a l’hora de tractar amb persones amb discapacitat).

Es pot consultar l’informe al lloc web de la Comissió, on, a més de la versió completa, també se’n pot consultar una altra en format “lectura fàcil”, que conté un resum amb imatges per explicar les idees del document.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français

Leave a Reply