Pel que fa a seguretat interna, les conclusions reconeixen les amenaces i els reptes imprevisibles que la crisi suposava per al panorama de la seguretat interna. Centrant-se en un millor ús dels mitjans de cooperació existents i basant-se en les estructures establertes, el Consell:
– encoratja els estats membres a identificar solucions pràctiques per evitar dificultats en la cooperació estratègica operativa i tàctica transfronterera per fer complir la llei.
– subratlla la necessitat d’evitar la infiltració de xarxes criminals en la implementació de la UE de nova generació.
– encoratja el CEPOL i els estats membres a desenvolupar formació basada en escenaris i exercicis pràctics per garantir la preparació i la resistència a futures pandèmies i altres crisis.
– subratlla la necessitat que la Comissió doni suport a l’Europol i al laboratori d’innovació per establir un instrument comú, resistent i segur per a les comunicacions en el marc de cooperació de la policia de la UE.
– recomana als estats membres que desenvolupin i promoguin campanyes de sensibilització per als seus ciutadans per evitar l’impacte de les activitats de ciberdelinqüència, així com la desinformació i els discursos d’odi.
– anima els estats membres a compartir les millors pràctiques sobre estratègies que millorin els canals d’informació de les víctimes de delictes, com ara violència domèstica i abusos sexuals, durant situacions de tancament i crisi.
Fins ara l’impacte de la pandèmia de COVID-19 sobre l’amenaça terrorista sembla haver estat limitat. No obstant, la prolongada pandèmia pot augmentar la vulnerabilitat dels estats membres i els riscos de radicalització. La presència en línia de grups extremistes augmenta des de l’esclat de la pandèmia de COVID-19. A causa de la COVID-19, les autoritats antiterroristes han hagut de confiar cada vegada més en les capacitats en línia que dificulten la seva feina.
A mitjà i llarg termini, la pandèmia i les seves conseqüències socioeconòmiques poden resultar ser un brou de cultiu favorable per a les proclames extremistes. Alguns grups extremistes (violents) d’extrema esquerra, extrema dreta i islamistes ja han incorporat la COVID-19 a les seves argumentacions, i això podria suposar reptes de seguretat a mitjà i llarg termini. Com a conclusions, cal destacar:
– Convocar els estats membres a contribuir contínuament a l’avaluació en línia de l’amenaça terrorista proporcionant informació als organismes competents de la UE. L’INTCEN (Centre d’Intel·ligència i Situació de la UE) i Europol haurien de continuar aprofundint en la seva avaluació de l’impacte de la pandèmia en les operacions terroristes.
– Convidar els estats membres a aplicar ràpidament la regulació sobre continguts terroristes en línia i la Comissió i la unitat de referència de la UE a internet per donar suport amb la seva experiència tècnica i operativa.
– Subratllar la influència dels algoritmes i el seu paper en el foment de la radicalització com un altre punt clau que mereix atenció.
– Tenir en compte la necessitat de prestar més atenció als riscos de seguretat emergents, així com a les oportunitats, derivades de les noves tecnologies i subratllar el paper del centre d’innovació de la UE.
– Subratllar la màxima importància de continuar desenvolupant sistemes i canals VTC segurs per a l’intercanvi d’informació classificada.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français