El president francès, Emmanuel Macron, llançarà una gran consulta nacional per tenir l’opinió de ciutadans, sindicats, polítics i experts externs per a una futura reforma de la Policia i la Gendarmeria.

Entre els diversos objectius hi hauria una millora de les condicions de treball de les forces de l’ordre, reforçar la seguretat interior i renovar la deteriorada confiança entre els agents i la ciutadania.

En plena polèmica sobre el racisme i la violència policials i davant les fortes crítiques a la Llei de seguretat global, Macron va prometre als ciutadans una gran consulta nacional sobre la reforma d’ambdós cossos, en la qual participen els sindicats de policia, ministres, polítics i experts internacionals. Aquestes consultes, que duraran fins al maig, hauran de assentar les bases d’una futura llei de programació de la seguretat interior per al 2022.

La consulta durarà uns quatre mesos i entre d’altres temes abordarà el vincle entre la policia i la ciutadania, la formació dels agents, la relació de la policia amb la justícia, el manteniment de l’ordre, l’enregistrament de vídeos d’actuacions policials, la reforma de les unitats d’afers interns i la millora dels mitjans materials i humans

El ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, no creu que hi hagi una separació entre la policia i els francesos, com asseguren alguns analistes i polítics; espera que la reforma serveixi per resoldre el que ell ha anomenat els “set pecats capitals” de la policia. Entre aquests “pecats” destaca la insuficient formació inicial i contínua dels policies i gendarmes francesos: vuit mesos davant els tres anys de Dinamarca. A més, molts policies novells són destinats al principi als barris més conflictius de les grans ciutats sense estar ben formats per a això, i no reben prou suport ni mitjans dels seus superiors.

També s’espera que es faci una reforma en profunditat de la Inspecció General de la Policia Nacional (IGPN), l’equivalent als afers interns a d‘altres països. La “policia de la policia”, com en diuen a França, és sovint acusada de manca d’independència i opacitat, la qual cosa contribueix que hi hagi un sentiment d’impunitat davant els delictes comesos pels agents.

Els francesos es troben dividits sobre la violència policial. Un 42% considera que aquestes acusacions es corresponen amb la realitat, mentre que el mateix percentatge creu que es tracta de fets marginals o inexistents. El mateix passa amb les denúncies de racisme a la policia. Un 43% pensa que són fets aïllats i un 39% opina que les forces de l’ordre són racistes.

Els policies, per la seva part, es queixen dels baixos salaris, de la sobrecàrrega de treball, de la manca de mitjans i de l’onada de suïcidis en el cos. Els agents, en alerta permanent des del seguit d’atacs islamistes del 2015, s’han convertit en objectiu de manifestants violents, com es pot veure amb les protestes de les “armilles grogues” o en d’altres més recents. L’any 2020, 11 agents de les forces de l’ordre van perdre la vida en acte de servei i 8.700 policies i gendarmes van resultar ferits, segons dades oficials.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français