En aquest blog hem publicat diverses entrades i referències sobre la seguretat en la internet de les coses. El Termcat defineix aquest concepte com la “xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense”. Una part d’aquests objectes i dispositius connectats té com a funció captar i processar dades o informació relacionades amb el cos humà i fer-ne el seguiment. D’aquests objectes o dispositius se’n parla com la internet dels cossos (internet of the bodies –IoB– en anglès).
La majoria d’aquests dispositius estan relacionats amb la salut. En un extrem hi hauria els dispositius relacionats amb activitats mèdiques, ja sigui d’una manera temporal (per exemple, pastilles que capten i transmeten informació de l’interior del cos) o permanent (com les darreres generacions de marcapassos). En un altre extrem hi trobaríem la tecnologia portable (wearables, en anglès), cada vegada més present en la nostra vida diària, com ara els rellotges o polseres intel·ligents que registren l’activitat física o la freqüència cardíaca, llits que mesuren la respiració, balances que registren el pes, el greix o l’aigua del cos, entre d’altres valors, o roba que permet regular la temperatura corporal. [1]
A la tardor del 2020 Rand Corporation va publicar una investigació sobre les oportunitats, els riscos i la governança d’aquests dispositius. D’una banda, es preguntava quins eren els beneficis, els riscos per a la seguretat i la privacitat i les implicacions ètiques de la internet dels cossos. De l’altra, es preguntava què s’estava fent, als Estats Units, per regular la internet dels cossos i les dades recollides per aquests dispositius. A l’últim, intentava respondre la pregunta de què es podia fer per compensar els riscos i els beneficis de la internet dels cossos.
Pel que fa als riscos en l’àmbit de la privacitat, hi ha dubtes sobre qui pot arribat a tenir accés a les dades i quin ús en podria arribar a fer. Quant als riscos per a la seguretat, serien equivalents als d’altres dispositius de la internet de les coses, com ara la vulnerabilitat que suposa que persones no autoritzades accedeixin al dispositiu, malgrat que en els dispositius sobre el cos humà els perills potencials o els danys i efectes si es materialitzés alguna de les vulnerabilitats serien molt més elevats.
El ràpid creixement i desenvolupament d’aquestes noves tecnologies ha fet que no hi hagi gaire normativa al respecte o que encara estigui per concretar com s’hi pot aplicar o adaptar la regulació existent. A més, també cal una gran sensibilització i un gran treball per part dels desenvolupadors i dels fabricants perquè minimitzin o eliminin les possibles vulnerabilitats dels aparells.
Per a més informació:
The Internet of Bodies Will Change Everything, for Better or Worse. – https://www.rand.org/blog/articles/2020/10/the-internet-of-bodies-will-change-everything-for-better-or-worse.html
The Internet of Bodies. Opportunities, Risks, and Governance https://www.rand.org/pubs/research_reports/RR3226.html
[1] Una altra classificació dels dispositius de la internet de les coses és la que els presenta en tres generacions: la primera la formarien els dispositius externs al cos; la segona, els integrats al cos, i la tercera, els fusionats al cos.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français