El mes d’octubre passat, Europol va publicar l’informe IOCTA, Internet Organised Crime Threat Assessment. El IOCTA té com a objectiu informar els responsables de la presa de decisions en els àmbits estratègic, tàctic i operatiu sobre les amenaces de la ciberdelinqüència. El IOCTA del 2020 contribueix a establir prioritats per als plans d’acció operatius del 2021, que segueixen les tres prioritats actuals definides següents:
1) Interrompre les activitats delictives relacionades amb atacs contra sistemes informàtics.
2) Lluitar contra l’abús sexual infantil i l’explotació sexual infantil, inclosa la producció i difusió de material.
3) Orientar-se als delinqüents implicats en fraus i falsificacions de mitjans de pagament que no siguin en efectiu, inclòs el frau amb targetes de pagament a gran escala (especialment el frau no present amb targeta), les amenaces emergents a altres mitjans de pagament no en efectiu i la possibilitat d’activitats.
A més, el IOCTA té com a objectiu consolidar els resultats sobre les ciberamenaces actuals, que podrien contribuir a la discussió de les prioritats de recerca i desenvolupament, així com a la planificació a escala de la UE.
L’esclat de la pandèmia de COVID-19 ha demostrat el desafortunat potencial d’impacte d’aquesta crisi en la nostra vida quotidiana arreu del món. A mesura que els bloquejos físics es van convertir en la norma, la ciberdelinqüència va ser més activa que abans. En tot cas, la COVID-19 va demostrar com la ciberdelinqüència continua essent el mateix, però els delinqüents adapten les característiques específiques del seu enfocament per adaptar-se al context social com a mitjà per millorar la seva taxa d’èxit. La diferència amb la COVID-19 és que, a causa de les restriccions físiques adoptades per aturar la propagació del virus, amb un augment posterior del treball des de casa i l’accés remot als recursos empresarials, moltes persones i empreses que abans no havien estat tan actives en línia, la crisi les va convertir en un objectiu lucratiu.
Les activitats tradicionals de delictes cibernètics, com ara la pesca per correu electrònic (phishing) i les estafes amb habilitats cibernètiques, van explotar ràpidament la vulnerabilitat social, ja que molts ciutadans i empreses buscaven informació, respostes i fonts d’ajuda durant aquell temps. La propagació de la desinformació augmenta les oportunitats de la ciberdelinqüència. La pandèmia també va donar lloc a campanyes i activitats de desinformació.
L’enginyeria social continua sent una amenaça principal per facilitar altres tipus de ciberdelinqüència. L’ús d’aplicacions de xat xifrades i de propostes de la indústria per expandir aquest mercat comporta un risc substancial d’abús i dificulta la detecció i la investigació d’activitats delictives en línia per a les forces de l’ordre.
Les comunitats de delinqüents en línia presenten una resistència considerable i evolucionen contínuament. Finalment, la transmissió en directe d’abusos sexuals infantils continua augmentant i es fa encara més freqüent durant la crisi de la COVID-19.
_____
Esta entrada en español / This post in English / Post en français