La nova llei de seguretat global de França, debatuda ja a l’Assemblea Nacional, ha fet reaccionar les organitzacions de defensa pels drets i llibertats fonamentals, partits, sindicats i també els mitjans de comunicació. La consideren una greu amenaça per a la llibertat d’expressió i d’informació i exigeixen, en particular, la retirada del polèmic article 24.

Després de cinc hores d’un tens debat, amb moments intensos entre alguns diputats i el ministre de l’Interior, Gérald Damanin, l’Assemblea Nacional va aprovar la controvertida normativa per 146 vots a favor i 24 en contra.

Aquesta disposició té caràcter discrecional i subjectiva, i possibilita la policia a detenir qualsevol persona que els enregistri simplement dient que se senten incòmodes en ser gravats. D’aquesta manera, segons els detractors, es debilita la llibertat de premsa i qualsevol intent de responsabilitzar les forces de seguretat pels excessos en la seva operativa.

L’article 24 de la llei, impulsada pel Govern francès, preveu un any de presó i 45.000 euros de sanció per qui difongui, “amb l’objectiu d’atemptar contra la seva integritat física o psíquica”, imatges del rostre d’un membre de les forces de seguretat.

El polèmic article respon a una preocupació justificada dels agents de l’ordre francesos, sotmesos des de fa anys a una gran tensió per lluitar contra el terrorisme i per les revoltes socials que freqüentment han suposat l’acarnissament contra els funcionaris policials, inclosa la policia municipal, així com en campanyes d’odi a les xarxes socials.

També hi ha un altre article polèmic, el que autoritza les forces de seguretat a portar la seva arma reglamentària, fins i tot quan no estan de servei, si es troben en un edifici públic. Un canvi que respon a atemptats com els de la sala Bataclan de novembre del 2015, en què van morir 90 persones, inclosos tres policies fora de servei que no hi van poder intervenir.

Hi ha hagut nombroses manifestacions de protesta per l’aprovació d’aquesta llei, a les quals han donat suport algunes forces i sindicats d’esquerra i col·lectius d’extrema esquerra amb lemes com: “Baixin les armes, nosaltres baixarem els telèfons”, “Orwell tenia raó”, “Una càmera mai ha matat ningú” o “Seguretat global, impunitat total”.

En la polèmica també hi ha intervingut Claire Hédon, Defensora dels Drets a França, que ha titllat l’article 24 com una “vulneració de la llibertat d’expressió que ni és necessària, ni adaptada ni proporcionada, i que alhora serà un obstacle per al control de les forces de seguretat”.

Hédon considera que el text té tres problemes bàsics. El primer, que no fan falta lleis noves, perquè les actuals ja protegeixen policies i gendarmes; el segon és l’ambigüitat del redactat i el tercer que la interpretació restrictiva podria portar els periodistes a autocensurar-se. I ha afegit que qualsevol limitació de la llibertat d’informació requereix el màxim rigor i no ha de fer-se per motius conjunturals.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français