Un estudi recent encarregat pel Consell sobre Justícia Penal i dirigit per William J. Sabol, exdirector de l’Oficina d’Estadístiques de Justícia dels EUA i criminòleg de l’Andrew Young School of Policy Studies de Georgia, conclou que les bretxes racials i ètniques han disminuït entre la població empresonada i en règim de llibertat condicional als Estats Units entre el 2000 i el 2016, l’any més recent per al qual es disposa de dades federals i estatals combinades. Aquest estudi, però, no analitza els motius de la reducció de la bretxa racial.

Tot i que els afroamericans són el grup més gran d’individus en el sistema judicial dels Estats Units, la disparitat racial entre negres i blancs s’ha reduït significativament en les dues últimes dècades.

La disminució s’ha produït en totes les categories de delictes majors, però la baixada més significativa afecta els delictes relacionats amb les drogues. En aquests, la taxa d’empresonament d’afroamericans ha passat de ser 15 vegades la taxa dels blancs a poc menys de 5 vegades en la darrera dècada i mitja.

Les disparitats entre hispans i blancs han disminuït de manera similar, i el descens més significatiu s’ha produït en la població en llibertat condicional, que ha passat de ser 3,3 vegades la taxa dels blancs l’any 2000 a 1,4 el 2014.

Això és especialment evident en el nombre d’afroamericans detinguts per delictes de drogues, que ha baixat d’un pic de 2.177 per 100.000 habitants l’any 2000 a 1.274 per 100.000 el 2016, amb un descens al voltant del 41%. Cal esmentar que alguns estats han començat a reduir les detencions per possessió de marihuana en resposta als creixents moviments prolegalització.

Amb tot, les disparitats racials segueixen sent un problema greu en el sistema, però les noves xifres representen un canvi significatiu. En els darrers 40 anys, els índexs generals de presó per a la població negra han estat entre sis i vuit vegades els dels blancs.

La reducció de la bretxa racial ha estat especialment destacable en la població empresonada. El nombre de negres adults empresonats s’ha reduït un 10% entre 2000 i 2016, passant de 589.499 a 527.675, període en què la bretxa entre negres i blancs a les presons s’ha reduït en un 42%.

Al mateix temps, el nombre de blancs a les presons estatals ha augmentat un 18,6% en el mateix període, passant de 452.232 a 536.183.

Els autors de l’estudi també han detectat una disminució similar, però inferior, en les disparitats racials de la població penitenciària federal. El desnivell entre blancs i negres va passar de ser de 8,4 a 1 a ser de 7 a 1 entre els anys 2001 i 2017. En el mateix període, la taxa de la població hispana va disminuir de 7,3 a 4,6 presos per cada pres blanc.

El descens de la disparitat racial entre les dones va ser fins i tot més pronunciat que entre els homes. L’any 2000, hi havia sis dones afroamericanes per cada dona blanca al sistema judicial nord-americà. El 2016, aquesta xifra va baixar a dues dones afroamericanes per cada dona blanca entre reixes.

El nombre de dones negres a les presons estatals va disminuir a la meitat durant aquest període, mentre que el nombre de dones blanques va passar de 25.000 a 60.000.

La reducció considerable de la bretxa d’empresonament entre dones blanques i negres va ser motivada per un descens significatiu del nombre de dones negres a la presó per delictes de drogues, juntament amb un nombre creixent de dones blanques per delictes de drogues i violència, segons l’estudi.

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français