Segons un estudi recent [1], després dels homicidis, l’extorsió és el delicte que més mal fa a l’estat de dret als països de Llatinoamèrica i el Carib. L’extorsió no només s’ha convertit en la principal font d’ingressos de les maras, bandes juvenils o grups de crim organitzat. També és l’amenaça més important per a la seguretat pel creixent nombre de morts violentes que produeix.

Un exemple: a El Salvador, un 24% de les persones reconeix haver estat víctima d’extorsió en alguna ocasió. I a Guatemala, les denúncies per extorsió van augmentar un 55% entre el 2013 i el 2018.

Els darrers anys, alguns països han esmerçat esforços per lluitar contra els delictes d’extorsió. S’han aplicat intents de solució tals com l’enduriment de penes, programes de prevenció especialitzats, ús de forces policials especials o línies telefòniques exclusives per a l’atenció de les víctimes. Una altra mesura que ha anat guanyant popularitat és el bloqueig del senyal dels telèfons mòbils dintre de les presons, i és que en alguns països fins al 70% de les extorsions estan gestionades des d’allà.

L’estudi fa tot un seguit de recomanacions per prevenir i controlar les extorsions, ja que els perjudicis per a la convivència i l’economia són devastadors:

• Impulsar la modernització policial i incentivar la rehabilitació social penitenciària. Agilitzar el sistema policial i de justícia serviria per garantir una millor qualitat de la seguretat ciutadana.
• Fomentar associacions publicoprivades com l’existent entre el sector productor del sucre i la Policia Nacional de El Salvador. D’aquesta manera la policia ha obtingut equips de mobilitat i comunicacions.
• Destinar més recursos a respostes tecnològiques de control de l’extorsió. Per exemple, a Mèxic existeix una aplicació de mòbil per poder identificar les trucades amb origen als centres penitenciaris.
• Aprofundir en els intercanvis regionals sobre bones pràctiques de control de l’extorsió per dur a terme transferències de programes i rèpliques ràpides.
• Consolidar els mecanismes de control per als casos d’extorsió que involucrin funcionaris públics. Especialment en els casos en què els funcionaris demanen diners als ciutadans per fer determinats tràmits administratius.
• Generar alternatives professionals atractives per als membres de les bandes juvenils. Per exemple, centres comunitaris que organitzen activitats per prevenir el reclutament de joves en barris d’alt risc.
• Incentivar que no s’usin diners en efectiu en els comerços petits i mitjans. A Guatemala s’ha detectat que la inversió més gran obtinguda a través de l’extorsió es produeix en comerços, autobusos, taxis o bars.
• Promoure una participació més gran de les víctimes d’extorsió en el procés penal, envoltant-la de totes les garanties de protecció necessàries per augmentar la xifra de denúncies i condemnes.

[1] Una Cultura Criminal: Extorsión en Centroamérica.

https://blogs.iadb.org/es/inicio/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français