A inicis de 2019 es va publicar l’estudi “Bullying, una puerta de entrada a la conducta antisocial adulta”, de Pedro García Sanmartín. Aquest estudi considera que el dèficit de valors socials i una educació deficitària en els nens i nenes esdevenen factors de risc de les conductes d’assetjament escolar. Aquesta conducta suposaria una porta d’entrada de les conductes antisocials en adolescents i persones adultes.

Malauradament, l’estudi considera que s’està produint un augment de la xifra de casos de bullying o ciberbullying, així com de nens i nenes cada cop de menys edat amb trastorns com ara depressions, ansietat o suïcidis. A més, es detecten altres problemàtiques associades a l’escola com l’abandonament escolar o baixes qualificacions, etc., així com altres conductes antisocials com el consum prematur d’alcohol o drogues, conductes vandàliques o furts.

L’estudi també s’esplaia en els temps que estem vivint i considera que tant la procrastinació com la voluntat d’obtenir de manera immediata allò que es desitja sense pensar en les conseqüències que reportarà en el futur està tenint com a resultat infants sense habilitats socials per afrontar els problemes que se’ls presentin en el futur.

Un dels efectes importants de les vivències de la infància, que perduraran a la maduresa i afectaran el desenvolupament personal, és el de l’efecte Pigmalió, és a dir, les desqualificacions i etiquetes adquirides durant la infància quedaran impreses en la personalitat, i en alguns casos provocaran baixa autoestima, inseguretat o altres trastorns cognitius.

L’autor considera que l’assetjament escolar és un problema multifactorial, però és un fenomen que tothom, en diferent mesura, ha contribuït a originar i, per tant, cal que tota la societat es comprometi a erradicar-lo. Sobretot perquè sovint és el pas previ de futures conductes desviades.

Les causes de l’assetjament són també multifactorials. La manca d’habilitats i valors socials normalitzats fa que aquests infants cerquin refugi en conductes antisocials, que consideren justificades, i que són reforçades pels testimonis, que en alguna mesura també tenen dèficit en alguns dels valors socials essencials, a més de manca de seguretat.

Entre les diverses conclusions a què arriba l’estudi cal esmentar:

• La necessitat de reclamar un canvi del sistema educatiu, i que es millori la dotació de recursos i les eines als serveis vinculats a l’educació així com als serveis assistencials.
• Destaca la importància de l’educació, és a dir, que tant mestres com pares i mares assumeixin la responsabilitat d’ajudar els infants a descobrir les facultats ocultes, extreure-les i mostrar-les per tal que aconsegueixin seguretat, autoestima i autoconeixement, i poder afrontar en un futur els problemes que se’ls presentin.
• L’autor subratlla que cal canviar hàbits intergeneracionals educatius antics que no ajuden al desenvolupament actual dels nens i nenes. Atès que vivim en un món complex, cal atendre valors com la tolerància, el respecte, la igualtat, la justícia i la solidaritat.

A Catalunya, d’acord amb els resultats de l’Enquesta de violència escolar de l’any 2016, sobre el 40% de l’alumnat va ser víctima d’algun fet de maltractament per part dels companys i companyes. D’aquests, un 24% va patir més d’un fet aquell any i un 10,4% va patir assetjament, és a dir, va patir accions negatives una o més vegades cada setmana.

De totes les víctimes d’assetjament, un 40% ho ha estat de ciberassetjament, i aquí el percentatge de víctimes noies és molt més alt que el de nois (un 25,4% davant del 15%).

http://www.fepsu.es/file/BULLYING.pdf

http://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis_i_enquestes/

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français