Després de set anys de continu descens de les xifres sobre homicidis, l’any 2018 es va produir un retrocés en les polítiques per a la prevenció dels assassinats, segons xifres del Ministeri de Defensa i de l’organització Fundación Ideas para la Paz (FIP).

Segons un informe difós pel Ministeri de Defensa, durant l’any 2018 un total de 12.311 persones van ser assassinades a Colòmbia. Això suposa uns 500 homicidis més que l’any 2017, quan van resultar mortes 11.831 persones, un 4% més.

Del total d’homicidis, 3.780 (30,34%) van passar en zona rural i la resta, 8.678 (69,66%), en zona urbana.

El més preocupant és que, segons dades oficials, només 189 persones van ser detingudes i estan privades de llibertat com a autores d’algun homicidi i d’altres 102 estan judicialitzades per estar vinculades amb algun assassinat.

Per fer front a aquest augment dels homicidis, les autoritats es proposen augmentar la pressió i el control a 4 o 5 municipis del Bajo Cauca, Tumaco i la Comuna 13 de Medellín.  Però aquesta estratègia de focalització en les zones crítiques contrasta amb l’informe de la FIP en què es planteja que si bé la priorització d’alguns territoris és important, no es poden deixar de banda altres territoris amb possibilitats de convertir-se en espais d’alta freqüència d’homicidis.

És més, des de la FIP es considera que l’increment dels homicidis respon a diverses causes i modalitats: la incidència dels homicidis amb arma blanca, l’augment de les morts violentes d’adults, així com l’existència de 24 municipis on només han mort dones de manera violenta, implica una resposta diferencial per tal de controlar el fenomen.

Des d’una altra associació, la Red de Programas de Desarrollo y Paz (Prodepaz), l’assessor Luis Eduardo Celis considera que la sortida de l’exguerrilla de les FARC del conflicte armat va evitar entre 500 i 800 homicidis l’any. Però l’any 2018 es van aplegar múltiples causes:

• La continuació del conflicte i la disputa de rendes il·legals, així com la manca d’un estat de dret que funcioni per tot el territori. Hi ha 150 municipis crítics i zones on el conflicte és més gran.
• La partició de terres que afecta líders socials i les polítiques públiques per tractar els temes de conflicte o inseguretat des de la regió van generar l’augment d’homicidis a Colòmbia.
• La manca de tolerància ciutadana per manegar conflictes, sumada a líders socials que van apostar per un procés de pau que no ha portat els resultats esperats ni en substitució de conreus ni en restitució de terres.
• La manca d’oportunitats acadèmiques i laborals per a joves segueix convertint aquesta població en vulnerable de ser incorporada a màfies i grups armats il·legals.

Des del Ministeri se subratlla que cal reconèixer que s’avança lentament en polítiques d’equitat, que existeixen molts conflictes urbans en què les estratègies de seguretat i pau han d’estar enfocades a cada regió segons la seva situació actual i finalment es requereix acompanyar aquestes accions d’una estratègia de pau i convivència.

Per a Eduardo Celis, a Colòmbia hi ha una cultura d’indiferència molt forta a causa de l’extensió en el temps del conflicte armat i això ha generat complicitat des de la cultura.

Enllaços d’interès

https://www.fiscalia.gov.co/colombia/

https://www.rcnradio.com/judicial/homicidios-en-colombia-aumentaron-en-2018-dice-fiscalia

_____

Esta entrada en español / This post in English / Post en français